Si por un instante...

Si por un instante Dios se olvidara que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, posiblemente no diria todo lo que pienso, pero en definitiva pensaria todo lo que digo. Daria valor a las cosas, no por lo que valen sino porque lo que significan. Dormiria poco, soñaria mas, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luzAndaria cuando los demas se detienen, despertaria cuando los demas duermen. Escucharia cuando los demas hablan, y como disfrutaria de un buen helado de chocolate. Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestidira sencillo, me tiraria de bruces al sol, dejando descubierto no solo mi cuerpo sino mi alma. Dios mio, si yo tuviera un corazon, escribiria mi odio sobre el hielo y esperaria a que saliera el sol. Pintaria con un sueño de Vang Gogh sobre las estrellas un poema de Benedetti, y una canción de Serrat seria la serenata que les ofreceria a la luna.Regaria con mis lagrimas las rosas, para sentir el dolor de sus espinas, y el encarnado beso de sus alos.... Dios mio, si yo tuviera un trozo de vida... No dejaria pasar un solo dia sin decirle a la gente que quiero, que la quiero. Convenceria a cada mujer u hombre de que son mis favoritos y viviria enamorado del amor. A los hombres les probaria cuan equivocados estan al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse. A un niño le daria alasa, pero le dejaria que el solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaria que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido. Tantas cosas he aprendido de Uds. los hombres....He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña sin saber que la verdadera felicidad esta en la forma de subir la escarpada. He aprendido que un hombre solo tiene derecho a mirar a otro hombre hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas las cosas que he podido aprender de Uds, pero finalmente de mucho no habran de servir porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.

"Despedida de Garcia Márquez a sus amigos"

"Es va posar les botes...."

I és que,
Que hi ha millor que menjar-se-les directament de l'arbre....?

video

Li encanta la fruita, i tot aliment que el ser humà pugui engullir....
És un bon exemple per demostrar el que és dieta mediterrania..
Si us expliquès que s'ho menja, tot, absolutament tot....
N'hi ha per "flipar"!!!!

A sobres té una "duenya" que el mal cria.... i es clar, ell s'aprofita!!!! ja,ja,ja

És un gos molt particular, i jo me l'estimo amb bojeria!
Be, m'els estimo amb bojeria, a tots dos!!!

Tant el Tom com la Bonny, són gossets "arreplegats" del carrer, i potser per això, els fa encara més especials....


Diumenge passat, desprès de la pluja... anava tot xop... i va pensar que, mulladetes i algunes vermelles i altres no tant, s'en cruspiria tantes com poguès...

El meu pare, l'anava advertint, per a que parès... però ell res, i la seva "duenya" l'anava filmant....

El malcrio, ja ho sé, però es que és, el meu gos, i per mi és molt especial!





Els meus gossets: Bonny i Tom

FELIZIOSA!!!!!

JA SÉ QUE HI HAURÀ A PARTIR DE DEMÀ AL DAMUNT DE LA MEVA TAULA!!!!
US QUEDA ALGUN DUBTE??? A MI NO...
I SINÓ MIREU!!!

I SINÓ TINC SOLANOS... ALMENYS QUAN CALGUI RECORDARÉ AQUEST ANUNCI, I EM POSARÉ EN EL LLOC DE LA "FONSECA"....

Que més voldria ella....

Jo mateixa, em tiro unes "floretes".... i per que no?
Doncs sí.... Porque yo lo valgo!!!!
Així que aqui, us adjunto el que he descobert navegant per Internet.

Hi ha una web, que et fa un reconeixement facial, i compara la teva semblança amb la de certes celebritats...

Aqui us deixo el link, per si voleu riure una mica.... "My Heritaje"
Dic riure, perque tot i que no surt a la foto...

Jo us dic que m'he rigut, perque entre les "celebritats" a les que m'assemblo, sortia el Dustin Hoffman... i, doncs... la veritat.... no perque ho digui jo, però no crec que m'hi assembli massa... ja,ja,ja ....

Per percentatges.... M'assemblo a l'Angie Harmon??? Que més voldria ella!!! ja,ja...
Si més no, la web és curiosa i divertida.... Així que vinga, a buscar les vostres semblances!!!
Va, aqui teniu el resultat:

I aquest va per la Nur....


Si és per això.....

I ara...
BRINDEM noia.....!!!!

Ara.... podria ser molt "bruta" i dir aquelles bajanades que se'm acudeixen dir quan faig el brindis.....

Aixxxx... no sé si quedaria be dir-ho.... Em reservo... i Nur, si ho vols saber i et vols riure, ens enviem un miliu.... A la resta igual.... Qui ho vulgui saber, per mail, si us plau!!!! ja,ja,ja

UN BRINDIS VIRTUAL... PER LA NUR.... I PER TOTS!
SALUT!!!!

Pd: Algú es preguntarà a que es deu això??? Doncs a un comentari que m'ha deixat la Nur.... Res, tot té la seva explicació! I si es tracta de brindar... doncs brindem, perque no?

En algun lugar....

Avui a la feina, mentres m'han deixat al telèfon penjada....
No m'agrada gens que em deixin penjada amb el fil musical... però avui, ha sigut diferent...
Amb la música que m'han deixat, he recordat als Duncan Dhu... i mira, ja podria ser sempre així.... perque no hi ha cosa que em faci més rabia que, que em deixin esperant, esperant amb una musiqueta odiosa, i amés, despres d'una estona esperant, em diguin que el personatge en qüestió, o no hi és, o mira, no li dona la gana posar-se al telèfon....
Però be, ha d'haver de tot en la vinya del senyor..... ja,ja,ja

Recordant, recordant....
Ai! Que maca que és aquesta cançó!!!! I la veritat és que em porta molts i molts records....
I com que últimament, sembla que estigui molt musical... doncs aqui va el video que he recuperat!!!!

En algun lugar de un gran pais
Olvidaron construir
Un hogar donde no queme el sol
Y al nacer no haya que morir…
Y en las sombras
Mueren genios sin saber
De su magia
Concedida, sin pedirlo
Mucho tiempo antes de nacer.

No hay camino que
Llegue hasta aqui
Y luego prentenda salir.
Con el fuego de
El atardecer arde la hierba

En algun lugar de un gran pais
Olvidaron construir
Un hogar donde no queme el sol
Y al nacer no haya que morir…
Un silbido cruza el pueblo
Y se ve, un jinete
Que se marcha con el viento
Mientras grita
Que no va a volver

Y la tierra aqui
Es de otro color
El polvo lo debe saber
Los hombres ya no
Saben si lo son
Pero lo quieren creer
Las madres que ya
No saben llorar
Ven a sus hijos partir
La tristeza aqui
No tiene lugar
Cuando lo triste es vivir.

Repe.... Tengui....

Ai.....!!!!
Si ja sé que aquest es repe....!!!! Aquests animalets tant i tant graciosos... ja fa un temps que els vaig descobrir... Es diuen Pat & Stanley...

Però crec que ho necessito...
Necessito veure'ls, perque m'encanten,
I em porten bon rotllo...
i quan t'encanta una cosa....
No et fa res, repetir...
Així que avui...
REPETEIXO!!!

Oi que són "monos"???

Recull....

Ja és hora... de fer el recull....


Ufffff..... n'hi ha un bon grapat, per això, els recolliré tots en aquest post, i faré una petita tria de blogs....


Anem a pams:


Premi "que te pique un pollo" que m'el va atorgar l'striper, com sempre dic Gràcies Striper, ara bé, bufffff.... no sé si m'el mereixo, ja,ja,ja



I ara em toca triar a mi...



Tinc entès que és un premi "canalla" i per tant, aquesta elecció m'és una mica difícil, però jo provo!!!



Per ser uns blogs una mica picarons:









De moment, crec que no tinc ningú més que s'el mereixi...

Dic, això de moment... (ja,ja,ja)

****
En segon lloc, l'Helena, m'atorga el Premi Luz de Gas, i seguint en la tònica, diria, que també haig d'escollir?



I els meus escollits per aquest premi, no posaré adjectius, simplement diré que m'agraden els vostres blogs, i crec que us els mereixeu:



A Delfica, per Electa



A Any, per Besos de papel



A Hora Baixa



Al Cesc, per Sense fer soroll



A Jo Mateix, per Safata de xiuxiueig




****

Següent premi: El món de n'aigua clara... m'ha regalat el premi:



Moltes gràcies, no sé si sóc mereixedora de tants premis....


I aqui, faig la següent tria:


My little suitcase


Instants


Cirereta


I de moment, s'ha acabat la meva tria...


Moltes gràcies a tots, pels vostres comentaris, i per les vostres visites!!!!

El meu mar de pensaments...

Hi ha dues situacions que en determinats moments, intento provocar, per tal de buscar la meva pròpia relaxació.
Aquesta tarda era moment d'activar aquestes situacions. (un passeig en cotxe.... i una estona davant del mar)
16:15h. M'agrada el meu cotxe, per mi és un objecte molt preuat, i que té molt de valor sentimental. Representa un època, va ser un repte per mi, el poder-lo comprar, i una superació de molts entrebancs familiars, i situacions doloroses que havia de superar fos com fos. Per això, quan vaig poder-lo comprar, per mi, va ser cóm obrir camí, i poder demostrar moltes coses. Demostrar que podien confiar en mi, demostrar potser una responsabilitat exagerada per l'edat que tenia en el seu moment.... Potser pel que representa per mi, i perque és la única possessió que tinc al 100% meva, per mi, el meu cotxe és un objecte "especial".....
Només ha calgut entrar-hi, encendre el CD i perdrem cap a una carretera sense destí final. En aquests moments sóc capaç de deixar la meva ment en blanc, i deixar-me guiar pels camins d'asfalt.
Al cap de les hores, però, sento una força interior que em porta cap al mar.
El mar, el mar dels meus pensaments, on les onades s'emporten els rencors i les males vibracions. Davant un mar blau, em confesso. Aquesta immensitat poderosa és testimoni de les meves paraules en veu baixa, dels laments xiuxejats a l'oide d'aquest ningú inexistent, paraules negatives que intento escopir, que surten del fons de les meves entranyes, per a que no tornin a enfondrar-se en el meu interior mai més. Activo les meves armes, i m'omplo de valentía. Vull endurir-me, vull enfortir-me, sense refredar la sensibilitat de la meva personalitat.
SILENCI

ESCOLTO EL SILENCI, I EL SO DE LES ONADES....

Encenc una cigarreta.....

19:45h. Ara ja em sento molt millor.... Una Eli renovada.... plena d'energia positiva.

Tornarè en una altre ocasió, i m'estaràs esperant....

El meu més preuat confident..., el meu millor amic: El meu mar....

Amb la lluna a l'esquena, crec que és hora de tornar a casa.... Tornaré...

*** Text escrit el divendres dia 16 de maig de 2008

ZORBING


No em diguis que això no seria divertit!!!

L'altre dia veient un programa del 33, vaig veure un troç d'aquest díga-li "esport", díga-li diversió diferent...

La veritat és que em va cridar moltíssim l'atenció, i vaig anar corrent a agafar paper i boli, per apuntar el nom d'aquella història.

Una gran bola inflable i buida, per un petit forat, entrava les noies, i desprès per a que llisquèssin be, aigua.... una empenteta i montanya avall....

Uauuuu!!!! Jo m'atreviria.... i és més, penso buscar a veure si ho fan en algun lloc... Mira, em van aquestes emocions "diferents"
Potser surts una mica marejat no? Ai, no ho sé, però us asseguro que em vindria molt de gust provar...
Qui sap, potser la meva propera "emoció" serà aquesta... Tot i que espero no haver de tardar massa per emocionar-me..., potser amb alguna cosa més senzilla, però igual de bonica!!!
Vols saber més? http://www.zorb.com/

Manolo Garcia ~ "Saldremos a la lluvia"


Dins de la llista del meus preferits...

Des de sempre... Amés és un record de la meva juventut... i el meu germà va ser qui m'el va inculcar, quan eren "El último de la fila". Potser llavors massa joveneta per sentir admiració per un cantant, potser no... Potser perque em recorda al meu germà i mai més l'oblidaré...

Aquesta admiració ha crescut al llarg dels anys...i per mi, és un poeta... És curiòs "algú" m'ho deia avui, d'un altre dels meus grans (J. Sabina), i és cert, té tota la raó... i crec que no és feina fàcil i no tothom ho sap fer..Hi ha poetes cantants, que són capaços de fer filigranes verbals i jocs de paraules capaces d'arribar-nos fins al fons del cor....

O almenys així expresso el que em fa sentir...

Les seves lletres, les seves paraules entrellaçades, els sons.... És un gran geni de la música, que espero sigui per molts anys... El seu estil potser més intimista, al cap dels anys, crec que el fa únic, és ELL, i per mi un dels pocs, que es capaç de fer-me gaudir... m'arriba, i com dic sempre em desperta els sentits... Ja tinc ganes de gaudir-lo!

Així que correré per anar a comprar el seu últim disc, que segur que és tant sensacional com la resta... Per cert aqui "No estes triste".... i potser que li fem cas, no??



Jo tinc la clau....

Jo tinc la clau,

la clau per obrir i tancar la porta....

I per això m'ho permeto...

i crec que ara toca, i és el millor moment...
Per tancar portes.....
i deixar dins totes aquelles experiències viscudes, bones i dolentes....
Crec que és hora de tancar la porta,
i em sento amb força per fer-ho!

Al mateix temps...
Il·lusionada..
Per obrir-n'he d'altres...

I n'obriré tantes cóm faci falta...

Desitgeu-me sort! La necessitaré!

Repsol

Avui he vist el nou anunci de Repsol. No és que m'agradi fer publicitat, però com que a la TV, fan més anuncis que no pas programes "potables", doncs entre aclucada i aclucada d'ulls, em trago la publicitat.

I avui, m'he quedat amb aquest anunci, que la veritat és que m'ha semblat molt original...
La combinació d'imatges, amb les frases i la música de fons... i el missatge, ara que esta tant de moda el medi ambient, i el tractar be el planeta....

Per cert, el dissabte a la nit, desprès de tanta pluja, varem anar a fer un volt. Tenia curiositat per veure cóm baixava la riera de Ribes, i la veritat es que baixava ben plena... Per un moment, em vaig preguntar: No tenim tants problemes amb l'aigua, i tantes restriccions? Perque cullons, no fan res, amb aquesta que arribarà al mar i es perdrà.... És una llástima! Va ser una observació, però que evidentment, no va anar enlloc... allà es va quedar el meu comentari, i aquella rierada va seguir el seu camí... Com tot a la vida...Tots seguirem els nostres camins... Buffff... que filosòfica que estic! O potser les meves circumstancies?

Va, vinga, us convido a veure l'anunci, així que cliqueu aquest link:

"INVENTEMOS EL FUTURO"



ESBORRA ...


Tinc aquesta goma d'esborrar....
Jo crec, que és una goma màgica, perque per més que la utilitzo, mai s'acaba...
Això, deu ser per alguna cosa, no?
Quina llàstima que hagin d'haver coses a la vida,
que desitjaries esborrar-les per no tornar-les a veure.
És negatiu i lleig, no?
Be, era solament una observació.
Com sempre dic, a la vida hi ha de tot, coses bones i dolentes.
El tema está en cóm les encarem...

Avui seria un dia perfecte per.....

Per fer un post com el que ens ha ofert l'Antoni avui...

No per falta de ganes....però crec que haig de guardar una mica les formes, ja que no voldria ferir la sensibilitat dels meus lectors. Ell em comentava que ja esta be, de tant en tant deixar de costat la prudència i quedar-se "descansat/da"....

Doncs mira, vaig a fer-li una mica de cas....

No heu sentit parlar mai d'aquella expressió que diu: LOS MISMOS PERROS CON DISTINTOS COLLARES ?
Su significado, como casi siempre, es conocido por todos: Frase figurada que expresa el rechazo a la misma nefasta actuación o situación pero con diferentes personas.
Su origen, siempre mas difícil, es el siguiente: Alude a una expresión del rey Fernando VII al pasar revista real, en el siguiente contexto: Instituida por la Revolución de 1820, la milicia de Madrid fue disuelta después de la entrada de los franceses en 1823 y sustituida por los voluntarios realistas. Cuando estos se presentaron por primera vez delante de Fernando VII, este se sorprendió al ver que aquellos nuevos soldados realistas eran los mismos milicianos liberales que acababa de licenciar y refirió la citada frase a su soldado de guardia: «Pero, si son los mismos perros con distintos collares».

Doncs ja fa temps que ho penso i vaig penjar un post l'any passat que parlava d'un tema que té la seva particular relació.
Hi ha moments de la vida, que coincideixen les circumstancies... intermitencies, i moments bons que duren el que duren... i de cop, aquests moments bons s'estronquen, i creus que el que vindrà serà bo...I te'n adones, que tot el contrari, que vindrà una època "xunga"....
Aixxxx......Que complicat...Però que hi farem així és la vida... el que tinc clar, es que jo cada dia aprenc, de les coses bones i de les dolentes.... i be...crec que és l'hora de:


Pd: Crec que m'he portat molt be, tenia moltes ganes de dir barbaritats.... i al final no n'he dit cap.

Ja veieu, em venç la prudència... ara be això no vol dir que no les pensi, eh!!! Ja,ja,ja

L'hora del "monument"

Com us deia en un post anterior,
se m'està acumulant la feina dels premis...
No paren d'arribar..
I en tinc dos encara de pendents..
Un que m'atorgat l'Helena, i un altre que em va fer molta gràcia pel nom, i que m'atorgat.....

Qui?

Va, qui dirieu que m'ha regalat un premi???

Un?

Dos, i tres...i....

I és que aquest noi, es mereix un "monument"...ja,ja,ja

El més fidel seguidor del meu blog..

A través d'ell, he arribat a visitar altres blogs,

i han arribat altres blocaires a visitar el meu...

Sempre he dit, que aquest mon dels blogs, em semblava molt interessant...

El seu blog, haig de confessar, que al principi, em va sobtar...

Un blog eròtic?

Però, a mesura que han anat passant dies i posts...

He vist que és MOLT MÉS que això...

Qui ens personalitza roses virtuals per Sant Jordi?

Qui ens estira les paraules, i ens fa dir.. tot allò que potser no diries en altres circumstancies...?

Galán i romantic...? Qui pot ser??

Qui ens fa pensar i cóm ens fa pensar?

Encara no heu descobert, de qui estic parlant...?

Striper, crec que ha arribat el moment...

Noi, no vegis, sempre al "pie del cañón"...El dia que no trobi un comentari teu, realment creuré que et passa alguna cosa...

Doncs perque t'ho mereixes..

Et vull regalar aquest regal virtual...

I amés, sé que reconeixeràs la foto, població? Et sona? Ahhh!!!!

Això no és un premi, però és un detall...

Un detall que et volia fer...

Per passar pel "Passatge dels amics" cada dia , i en aquest cas, dels amics blocaires!!!

Gràcies Striper

I a la resta, que sé que també vaig sumant "amics virtuals" cada dia... i això:

Esta molt be!!!

Gràcies a tots els que em visiteu!!!

Qüestió de llengua...


Ahir amb la meva tria de premiats, vaig triar-n'he un d'una noia de Galicia, l'Ana.

Avui, m'ha deixat un comentari, i he pensat que era ben cert...

Em deia, que a veure si feia posts en castellà, perque el català no l'entenia...

Doncs és veritat...

Això d'escriure i parlar en un idioma, crec que és un tema que si es comenta, pot portar cua...

I jo, la veritat és que no vull entrar a "discussions", crec que el millor, és que cadascú parli en l'idioma en que es senti més còmode, i en paus...

Potser anys enrera, i amb la meva juventut, era més radical alhora de tractar aquest tema... Però a mesura que m'he més gran, i a mesura que he modificat molts paràmetres de la meva vida, m'he adonat que no tot és blanc o negre, sinó que hi ha un terme intermig.

De pare andalus, de mare catalana, a casa sempre s'ha parlat el català.... i quan al meu pare se li escapava alguna conversa en castellà.... ja era la meva mare la que s'encarregava "d'obligar-lo" a parlar el català... Així, tambè es varen encarregar d'inculcar aquesta parla als seus dos fills....

I a vegades, era jo, la que .... sorprenia al meu pare i li deia " si em parles en castellà, jo no t'entenc"...

Però, amb els anys... he arribat a una ferma conclusió: Mai diguis Mai...

I varen sorgir molts canvis a la meva vida, que jo havia dit sempre que Mai faria...

Ves per on, em vaig tenir que engollir tots aquells pensaments i desitjos... perque a fi de comptes, les coses que vaig fer, sempre varen ser perque jo vaig valorar i desitjar de fer-les....

Així, ara soc jo la que parla en castellà.. amb la meva parella, i això, estava dins dels meus "mais" de juventut...

Perque certes persones, entre elles jo, tenim la mania de canviar d'idioma, davant d'una persona de parla castellana... ?Buffff... es per tornar-se boig... Jo ho faig, estic amb una companya de feina a la que sempre li parlo en castellà, ve una altre, s'afegeix a la conversa, i quan miro a una li parlo en català i quan miro a l'altre, li parlo en castellà.....

Per això, crec que no cal complicar-se la vida...

Parlo a casa en castellà, amb els pares en català, i amb la resta de gent, doncs segons....

Que si m'haig de decantar per una llengua, doncs evidentment, estrio la meva, el català...

Però pel demès... Ai, mira, tu... que cadascú faci el que més li vingui de gust.. i parli amb el que es senti més a gust... Jo no penso obligar ja a ningú...


Aixxx... i això per que ho deia???

Ah, sí, per l'Ana, una blocaire gallega... que no entèn el que escric en el meu blog...

Doncs una llàstima... i com que es una llàstima... Doncs, he pensat d'insertar un traductor... (ara no em pregunteu cóm ho faré....) , però per ella, i per tots els que esteu fora, i no sou catalans...

Perque no???

Crec que les coses a vegades, són més fàcils.. i si es tracta de facilitar-les.... Doncs perque no fer-ho...

Així que per tu, Ana, i per tots els castellanoparlants....

Acumulant feina....






Ostres, ostres...
Ja estic de tornada...
De tornada a la normalitat....
i de tornada als instants de "co-co-co-ro-cooooooo".... I és que em cau cada "pollastre"..... que em dona per pensar "Que he hecho yo para merecer estoooo!!!"
Be, res, que hi farem, són coses que passen.... Espero resistir, subsistir... etc...etc...etc...
Comentar-vos que amb aquesta normalitat, se m'han afegit uns quants premis...

L'Striper, que m'els regala.... i ja li he dit que se m'esta acumulant una mica la feina....

Que haig de nominar... i buffff... la veritat es que em costa bastant...

He descobert blogs molt interessants, i molt macos....

Intentaré però fer una primera tria!!!!

I compartir el meu premi del
Doncs començaré per:
Núr : Aquest és un premi doble!!!
Per un costat per la seva "Habitació dels mals endreços" que m'encanta i que és força positiu...
I a ella també, per "Kalaix de Sastre", perque fa unes "cucades" i unes manualitats molt boniques!!!!
Núria i el seu blog "Núria Aupí" , cal dir que l'he descobert fa poc, i em sembla que és molt original i interessant.
Ana, siempre elijo blogs de aqui, y creo que es hora de dar algun premio a los de allí, con su título, ya me dan ganas de regalarle un premio así que, premio para "Querer es poder" , porque simplemente, me gusta!
Susana, y con el título, ya os lo podeis imaginar.... Me gusta que la gente regale sonrisas!!! Y por eso aqui mi premio, para ti... y para "Regálate en la vida el placer de sonreir"


Al proper post, intentaré nominar-n'he 5 més, per premi que m'ha atorgat avui...
buffff....Em falten mans!!!!!!

Tocant de peus a terra....

Vaig tenir clar, que la única manera de tornar a sentir aquella sensació, seria tornant a saltar...

I sense més, perque no repetir?

Eres el número 36? Hola Elisabet: encantado, soy Lorenzo...

Vamos a practicar un poco los ejercicios

Debes seguir esta secuencia de imagenes, colocar los brazos, como te indico, tu cuerpo debe estar arqueado como un "plátano".

Es la forma más segura para tí, y para mí...

L'any passat, i sent la primera vegada que em tirava, varen venir els meus amics a fer "claca", és clar, que quan varem veure aquest personatge, les meves amigues, varen pensar, "Caram, quin monitor més guapot!" I el monitor guapot, doncs no em va tocar a mi....

Aquest any, ja,ja,ja... Quan he vist, que el Lorenzo en qüestió, era qui era... He pensat, llástima que no estan aqui les amigues, perque sinó, ens haguèssim fet un fart de riure...

Bromes a part...

Ha arribat el moment, de pujar a l'avioneta...

Una barreja de sensacions, s'han apoderat de mí...

Per un costat, alguns nervis, tot i que no massa justificats, perque ja no era una sensació nova, la que anava a sentir...

Per altra, unes ganes bojes de saltar al buit!

Desprès, a l'avioneta, ja he vist, que no era novella, l'any passat, la meva cara debia ser un poema, com la dels companys que inauguraven avui el primer salt...

Jo en canvi, de "ji,ji,ji ja,ja,ja" amb pilots i fotografs...


Fins que ha arribat el moment..


Obren la porteta i mires els companys, com es comencen a tirar...

La sensació, ja és brutal...

Arriba el teu moment, fixacions apretades, postura adequada, penjada d'ell i ...

AQUESTA SENSACIÓ NO ES POT DESCRIURE EN PARAULES!

És la impressió més sensacional que puguis sentir...

Sents que el teu cos és lliure, sents una sensació de plena llibertat,

Caus des de 4000 metres d'alçada, a 200 km per hora i...


Ho sento, per més que intento descriure-ho...


No trobo les paraules!

El millor és sentir-ho en la pròpia carn!!!

Vas caient... sents cóm el vent, xoca a la teva cara, i fa fricció en tot el teu cos...

El monitor et toca, i deixes anar els teus braços en la següent postura, si canvies o mous els braços, sents com et desestabilitzes...

El cos és en aquell moment, el timó...

De cop, veus algú allà sota...

El teu pilot fotògraf...

SOMRIU...


COM NO... A 4000 METRES D'ALÇADA QUE ES POT FER???


SOMRIURE!!!


I A MI, NO EM FALTEN GANES...
















Realment, tampoc és tant el temps que voles sense paracaigudes....

A mi particularment, la caiguda lliure s'em fa curta....

Llavors, arriba el moment de desplegar el paracaigudes...


Sents una forta estrabada que t'empeny amunt!!!!


Ja esta... Fí de la impressió... Fi de la sensació més extraordinaria de tot el salt...

Ara només em falta gaudir....

Hem passat d'una velocitat de 200 km/hora a uns 20 km/hora...

Ara, diviso tot el paisatge als meus peus...

Els camps formen tapisos de colors...

Al mar, veus els vaixells amb vela...

I... la vista d'ocell en l'alçada, és meravellosa...

Aviat tocarem el terra..

i l'experiència haurà finalitzat...

No, sense haver deixat emprempta en el meu cervell, en el meu cos, en el meu pensament, en ... la meva seqüència d'imatges...

Tardaré temps en oblidar-ho...

I potser mai més ho oblidaré...

Sempre que estigui al meu abast, crec que repetirè aquesta experiència...

Com be ha dit el Lorenzo: No hay dos sin tres...

El meu esperit intrepid... no m'abandonarà en la meva pròxima tirada...

Caldrà esperar però, un any... I res millor per celebrar que he complit un any més....


LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!