BONES VACANCES!


Doncs ha arribat el moment...

Demà el meu últim dia de feina... i viscaaaa...!!!! A gaudir del temps lliure..

Sense horaris, sense despertador, sense rellotge ni mirar l'hora...

Temps per gaudir i per gaudir del temps!!!
Us deixo temporalment... Només durant el mes d'agost! Al setembre estaré aqui de nou... Això sí, tot i que potser no faci cap entrada nova, potser us comento... Allà on vaig no tindré ordinador, però ja sabem que hi ha llocs públics per conectar-se de tant en tant, revisar el correu electronic i acabar de preparar el meu viatge!!!
Fins el 14 d'agost no marxo de viatge.. Com us vaig dir, no puc desvel·lar el lloc, ja que és una sorpresa pel meu estimat acompanyant....ja,ja,ja fins que no arribi a la porta d'embarcament, no sabrà on va.. Quina emoció!!!!

De tornada.. fotos, anècdotes i tot el que volgueu saber..
Espero tornar amb energia, perquè tinc encara el meu "particular objectiu" per acomplir... i fins que no l'aconsegueixi no serè del tot feliç...

Espero que sigueu molt feliços, que disfruteu moltíssim... i ens trobem a la tornada!!!

PD: Ep! A fer els deures que us he demanat eh... i voteu l'enquesta.. ja,ja,ja

Fer o no fer....


Tinc una curiositat.. i us vull fer una pregunta!!!!

D'aqui cap allà, i de blog en blog.... ja aneu veient que la meva llista de links, creix per moments.. i és que aquest estiu em dona per poder visitar a molts blogs diferents.. i tots ells interessants....

I cadascú té una forma particular de fer les coses... Des del primer blog que vaig visitar, el de l'striper, he pogut observar que molts de vosaltres responeu als comentaris dels vostres lectors...

Jo, la veritat és que poques vegades m'he dedicat a fer-ho....


I aqui el kit de la qüestió.... Espereu que el propietari del blog respongui als vostres comentaris.... us agrada trobar una resposta? Us és indiferent?

Heu tornat al meu blog esperant una resposta, i us trobat que no hi era.... us heu portat una decepció.... ? Aixxx.... quantes preguntes... crec que inauguraré una secció d'enquesta... i així, podré saber quines són les vostres preferencies!!!!

Que us sembla....?
Us deixo una enquesta al lateral dret del blog... espero que em doneu la vostra opinió, i així poder millorar d'alguna manera aquest espai que cada dia té més adeptes.... Gràcies a tots per passar-vos per aqui! Em fa il·lusió veure els vostres comentaris!

Malalties minoritaries

Sovint passa que a través d'un blog, entres en els blogs que té linkats aquella persona...
Això és concretament el que m'ha passat amb el blog de Menta Fresca, Alfàbrega, Maria LLuisa.

He entrat en el blog de l'Eva, i només puc dir que m'he quedat sense paraules.
Alguna vegada m'han comentat algun cas similar, però allò de " saps que li ha passat a.... doncs que... " i poca cosa més.
Però certament, el que l'Eva intenta explicar-nos, i el que ens vol fer veure amb el seu dia a dia... realment em sembla una situació molt difícil.
Des d'aqui, li vull enviar els meu ànims i be, que no la conec, però crec que val la pena que ens fem tots una mica partíceps d'aquesta història i ens solidaritzem amb ella....
Amb ella, i amb aquest 1 % d'afectats de malalties minoritaries, difícils de diagnosticar i sobretot difícils d'afrontar....
Sé que parlar-ho des de fora és potser molt fàcil, però almenys pot servir per obtenir més informació sobre aquestes malalties...
Espero que algun dia es trobi la solució , i s'obri una esperança per tots els afectats.

M'impressiona...

Cada cop que veig Documentos TV, i per tant, sento la seva banda sonora.....
Dir que no sóc amant de la música clássica....però de tant en tant, escolto algunes peces, i concretament aquesta melodia... simplement:
M'IMPRESSIONA !!!!


O Fortuna (Carmina Burana) - Carl Orff

UNA MOLT BONA FRASE!



L'AVUI ÉS UN REGAL,
PER AIXÒ S'EN DIU PRESENT
Oogway- Dream Works

El nostre aprenentatge


L'aprenentatge que hem rebut, ens ha cultivat com a persones, amb unes creences determinades, i amb uns pensaments concrets, segons la cultura del nostre pais.

Us heu parat mai a pensar que si haguèssiu nascut en un altre país, segurament, la majoria de les coses que feu, penseu, mengeu, etc... no serien de la mateixa forma???

En veure reportatges a la tele, moltes vegades, hem vist en molts països l'alimentació que tenen, i cóm es poden menjar certs insectes i gusanos, com el "manjar" més bo del món..
En canvi a nosaltres, ens produeix repugnancia....

Això ens ve a dir, que tot és relatiu... I les lleis de la naturalesa, només les marca únicament l'home, depenent de la zona on visqui...

I perque us vinc a dir tot això?
Doncs per una cosa que vaig veure dissabte a les 8:00h al sortir de casa.

Curiosament, a moltes persones, sobretot a les dones, us fa fastic, angunia, repugnancia, i fins i tot por...

Jo crec que sóc l'excepció que compleix la norma.

Contrariament, no em fan fàstic, i amés, em produeixen curiositat i ganes d'apropar-m'hi per veure-les més de prop... Entenc que és un animal més.... i tot depen dels ulls que la miren. Els meus ulls no la miren amb repugnancia...., és clar, que tampoc deixaria que em mosseguès cap, per si de cas, ja sabem que van per les clavegueres, i sí realment, són animals bastant brut.... però tret d'això, tampoc crec que se li hagi de penjar l'etiqueta d'animal repugnant....

A la India, concretament, són benerades en un temple, perquè segons la seva creença popular són les reencarnacions del Kami Mata i els seus seguidors, els sadhus, són els homes sants de l'hinduisme. Allà les alimenten amb gra i llet, i el menjar aliments oferts a aquests sants i que hagin estat tocats per alguna d'aquestes rates, es considera una bendició del seu Deu entre els seus feligresos.
En canvi, dins de la cultura occidental, qualsevol asociació amb la paraula rata, té un significat negatiu, i per nosaltres, és amés un animal associat a la bruticia.
Com us deia, el dissabte al sortir de casa, quan al carrer encara no hi havia massa gent, varem descobrir una rateta, que aprofitava la soletat del carrer, per sortir del seu cau, i agafar menjar... aquelles molletes de pa, que hi havia en una plaça, i entre coloms..... em vaig entretenir a fer aquesta petita filmació.... M'haguès pogut quedar més estona, però quan em va descobrir, ja tenia ella certa reticència en sortir ... Treia el cap pel foradet, em mirava, i ja no gosava sortir, així que vaig decidir marxar.
Els vaig dir als meus acompanyants que anèssin a treure el cotxe del garaig, perque jo, volia veure-la una miqueta més... El conductor va anar a buscar el cotxe, i la acompanyant dona, va optar per acompanyar-lo, precisament per allò que us comentava abans, perquè em deia que li feia fàstic....
I així va ser, allà em vaig quedar, amb la meva càmara a les mans, esperant que sortis del seu cau....
Advertencia: Si us fan fàstic aquests animalons, no mireu el video... pot ferir-vos la sensibilitat.
Us presento, la Rata Felisa, la rata que te hace risa....
ja,ja,ja
video
video

Les tardes d'estiu...


Donen per molt!
La veritat és que treballar només pels matins durant l'estiu, és tota una sort... i les tardes, donen per fer moltes coses, cosetes, migdiades... i buffff..... perque no em dona per portar a terme altres aficions que sinó....

Anem a pams... d'entrada.. dir que no he sigut mai una "manetes", bé, vull dir, que el tema de les manualitats, doncs no ha estat mai el meu plat fort... No per falta de ganes. Crec però, que sóc una persona amb molta paciencia, i això, amb aquelles coses que requereixen ser molt minuciòs, doncs no m'és problema...

El cas, es que em va arribar al correu electrònic una "propaganda", per fer manualitats amb paper maché.... i doncs, seguint les instruccions... m'he aficionat al tema, tot és posar-s'hi!
buffff..... encara acabaré com la Núr, que l'admiro per les "cucades" que fa!
Tot s'ha de dir, la veritat és que estar entretingut amb aquestes "xorradetes" és molt relaxant!

Doncs bé, aqui vinc a exhibir la "meva particular obra d'art"....

Ei! Què és la primera que he fet.... Tampoc us penseu que sóc una artista...., eh??!!!

De mica en mica!

Però per començar, estic orgullosa de mi mateixa!!!!


La figureta.... en concret, l'he escollit per un motiu.... Ara que és estiu, si teniu oportunitat d'observar les pareds de les cases, tot just quan cau la nit... sobretot en els pobles lluny de la ciutat, podreu observar uns animalons que surten del seu cau per caçar...
A casa dels meus pares, m'he passat nits d'estiu, mirant i remirant-m'els.... amb moviments suaus... esperant que el mosquitet s'aturi, i de cop... Xassssshhhh!!!! Un bon àpat per sopar!
M'encanten!!!! I si amb aquestes pistes encara no sabeu de que estic parlant... aqui una foto, d'un que s'ha instal·lat al porxo del garaig de casa meva! És tant bufó!!!!
M'encanten els dragonets!!!


I com que a Barcelona, són més difícils de veure.... doncs he volgut fer-li els honors....

Aqui, el perquè de la meva figureta... Ja esta penjada al balcó!!!!! Ohhhh!!!! Que bonica que ha quedat!!!!
Vinga, aqui us la ensenyo des del principi:








I un cop ja s'ha secat la cola..... A pintar!!!!!!


AQUI EL RESULTAT:


A la luna, a Ti, Mi Cielo y a mis queridas estrellas

Fruit de la casualitat, un dia va caure en les meves mans, un text d'aquest llibre....
Em va encantar....
Per una romàntica com jo, és fàcil que aquestes paraules tant ben escrites, em puguin captivar...
I vaig penjar algun text d'en Miquel Beltrán i Carreté al meu blog... Un dia, de sorpresa, em vaig trobar un comentari seu al meu blog.... Upsssss.. comorrrrrrr???? En primer moment, vaig pensar que potser pel fet que jo haguès penjat un fragment del seu llibre, s'haguès pogut molestar, però va ser més aviat tot el contrari....
Des de llavors, estic subscrita a les entrades del seu blog.... i es que té una manera molt particular d'escriure, i a mi m'encanta. Us recomano que li feu una ullada!!!!
Avui, vull penjar aqui, un video que ha fet... i m'agradaria compartir-lo amb tots vosaltres...
Aprofito amés per:
Miquel, Felicitats, ets un geni!!!!


Cóm passa el temps!



El passat dijous, varem quedar per anar de celebració!
















Va ser l'Aniversari d'una amiga, i l'any passat ja ho varem celebrar d'una manera diferent.

Aquest any, per seguir en la linia de voler fer coses diferents, ens varem trobar les "nenes" a la tarda per fer una activitat sorpresa.

Finalment, no es va poder fer, però varem passar igualment una tarda molt agradable!
Una zona de la ciutat de Barcelona, plena de gent, sobretot d'extrangers i de gent voltant pels carrerons....
No sabia jo, que hi trobaria aquest ambientillo tant particular...


A les 17h de la tarda, ens estavem prenent unes copetes de vi, amb unes converses molt interessants, i amb unes rialles.....









Al taxi, de camí al restaurant....












I un cop allà, soparet, café i més rialles...


Ah! Com podeu veure, a cada festa sempre ha d'haver algun "penjat"... ja,ja,ja



I a mi, que ja s'em començaven a tancar les "finestres".....
















Que per molts anys més... ens poguem ajuntar
i celebrar-ho!!!!

Disseny a l'abast de tothom?

Doncs crec que no....
La roba de disseny, no esta a l'abast de tothom...

Sempre he dit que em considero una persona senzilla.... i no m'agraden les extravangancies, però reconec que en alguna ocasió, m'ha cridat l'atenció, alguna prenda determinada.... però quan giro l'etiqueta i veig el preu, se'm treuen les ganes de comprar res similar....

Avui m'ha passat precisament això.
No sé si es pot denominar roba de disseny, però diria que és un tipus de roba diferent.
He entrat en un Desigual, perquè m'ha cridat l'atenció el cartell de: Segones rebaixes!!! I entre mi, he pensat, "aquesta és la meva"....

Si, sí... Segones rebaixes!!! Menys mal, que eren les segones... No per res, però veure un top la mar d'estrambotic, super xulo.... i quan ha arribat el moment de mirar el preu.... Se m'ha caigut tot a terra!!!! 39€ per una samarreteta de res!!!!!
A part que, no entenc perque la roba ha de ser de talla "berberecho" com diria una compi de feina...
Perquè el disseny no te més talles per dones normals????

Vull dir, que no em considero avui per avui, una dona grassa, però home, una talla 42 tirant a 44, sí que la gasto....No sóc un secall de dona!!!! I quan veig aquelles prendes tant estretes, que si intentès entrar-hi, semblaria un botifarró.....
La veritat és que no ho puc entendre!!!
No sé on m'hauria d'adreçar per fer una crida, però crec que si ajustèssin una mica els preus, i fèssin talles un xic més grans.... tindrien un públic més ampli, i tindrien més clientela. Potser als estudiosos dels plans de marketing, no els interessa, i potser Desigual, només ha de ser una marca per noies "xic"???
Es clar, que si aneu a la seva web, les noies i els nois que fan de model ja canten per si sols....

No diuen que als homes els agraden les formes????
Entre poc i massa de les coses!!!!

Doncs des d'aqui faig una crida!!! Vull talles 42 i 44 al Desigual....!!!!! I un preu més raonable, apte per a currantes!!!
I com no, faré homenatge a un dels meus grups preferits!!! I a una de les seves cançons, que descriu molt bé una realitat!!!!


Desprès de la tempesta... arriba la calma!

Aquest cap de setmana, voliem apropar-nos a la platja...
La veritat és que ja hem inaugurat la temporada, aquests banyets de dissabte a partir de les 19h, quan tothom comença a marxar, quan la platja es comença a buidar... quan el sol ja no crema... i la sorra es queda freda... i quan l'aigua esta ben fresqueta...ummmmm!

M'encanta el mar!

Doncs això, que voliem fer una remullada al vespre....

però no va haver sort....

Es va començar a posar el cel gris, fosc i desprès negre....


I al final... un bon xafac!!!!!



LLAMPS I TRONS...


Tot té però la seva part positiva, i és que:


M'ENCANTA VEURE LA PLUJA DES DE LA FINESTRA!

video

video


Al cap d'una estona, però, el cel es va començar a aclarar....


I es que sempre diuen que:

Desprès de la tempesta, arriba la calma!

Serà cert?

Trobada blocaire

El divendres a la tarda, vaig quedar amb dues blocaires!
La veritat, és que a mi, em fa gràcia, poder posar cara a la gent.... i en aquest cas, a la gent amb la que tens contacte a la xarxa....

Pots saber qui es troba allà al darrera, i pots imaginar-la, però mai sabràs cóm és realment, fins que no l'arribes a conèixer....
Així que, perquè no?

Vaig sortir de la feina, vaig agafar el bus, i cap al meu poble... Vaig agafar el cotxe i cap a Vilanova, el lloc on haviem quedat per fer un geladet, i posar-nos cares!

Vaig arriba una mica abans de l'hora (habitual en mi, la meva puntualitat) i vaig mirar al meu voltant. El cas és que elles em coneixien perque ja havien vist fotos en el meu blog, i per tant, haver-me de reconèixer, no suposaria una gran feina... Per mi, el tema era diferent....

Per això, vaig veure dues noies assegudes a la terrassa de la geladeria, i per un moment vaig pensar que eren elles....

De cop, al final del carrer, varen apareixer dues noies, i una d'elles em va saludar,.... eing...? La meva reacció va ser anar cap a elles, tot i que dissimuladament, vaig mirar enrera, no fos cas, que no eren elles i no fos a mi a qui em saludèssin....

Però si era jo... i si eren elles....

Em vaig trobar amb la Fada ,
i també amb la Nimue

I allà ens varem estar, assegudes a la terrasseta, explicant part de la nostre vida, de les nostres aficions, dels nostres temes laborals, del que fem i d'un grapat de coses.
Potser per la meva feina, que passo part del dia "penjada del telèfon", sempre he tingut certa imaginació per pensar cóm seria la persona que hi ha a l'altre costat del fil, i la veritat, és que quan es dona l'ocasió, m'agrada posar cara a la gent.... En aquest cas, em va agradar posa'ls-hi cara...
En aquest cas, més la Fada, que no la Nimue... En certa manera, perque he seguit més d'aprop el seu bloc, i el de la Nimue, és per mi, més recent....Tot i que, continuaré la visita...
El cas, és que no em semblaven persones desconegudes....
I bé, doncs dir, que va ser una tarda molt curiosa, i agradable...
Aprofito per dir des d'aqui, que això d'acabar coneixent a la gent, está molt bé... per això animo a tots els meus lectors a que un dia, el dia menys pensat, ens podem trobar i ens podem posar cara.... I, perquè no?
Gràcies noies, espero que en poguem trobar en una altra ocasió!!!!
FINS AVIAT!

INDIGNANT!!!!!

EM SEMBLA INDIGNANT!!!!!!!!!
HO POSO EN MAJÚSCULES I BEN GRAN!!!!
Mentres us escrivia el post de Herois Quotidians, mirava de reull el programa "360 grados".
Imatges de la Festa de San Juan de Coria....
Se m'ha esborronat la pell, de veure el que aquesta gent enten per festa, maltractant i torturant a un brau!
Qui diu aquesta festa, diu l'espectacle taurí, que encara segueix funcionant a molts llocs d'Espanya.
bufffff........
M'indigna de veritat!!!! No puc entendre que el matar aquests animals d'aquesta manera, per algú pugui ser un art! Sento vergonya i gran tristesa..... I el més fort de tot, és que segueixi estan considerada una Festa Nacional !!!! Per Deu, quina poca sensibilitat! Quina brutalitat!!!!
Crec que apagaré la tele, i m'en aniré a dormir!!!!! Això és massa!!!

Herois Quotidians

Avui comentava aquest tema en un sopar amb els amics....
L'altre dia, vaig veure un programa nou que esta emetent TV3. La veritat és que em va sorprendre moltíssim, i em va semblar que la història era de broma...
Últimament, no miro massa la televisió, per tant, tampoc estic assabentada del que passa al món, ni de les novetats televisives, ni res de res....
Amb el que....El programa en sí em va cridar força l'atenció.
Tant, que vaig pensar fins i tot que la cosa anava de debò, i em va semblar realment surrealista....
Vaig pensar....:
Que?
Que al braç de gitano, li hem de dir "braç d'etnia gitana"??? Que fort!!!!
Que?
Que a l'arròs negre, li hem de dir "arròs de color"??? Que fort!!!
I al blat de moro, "blat de magrebí" ??? ja,ja,ja Ho sento però em fa riure!!!!
He hagut de documentar-me per saber més del programa en qüestió... i bufffff.... Ara respiro profundament, perque "Herois Quotidians" ja es defineix cóm:
“Herois quotidians” és una nova proposta que, agafant elements de l'humor i del fals documental, fa una mirada irònica i àcida sobre allò que es considera políticament correcte.
Més que criticar, "Herois quotidians" posa la realitat de cap per avall i ens proposa una qüotidianitat alternativa. És una mirada lúcida, divertida i surrealista dels tòpics i prejudicis de la nostra societat feta per Empar Moliner, Àlex Torío i Juan Carlos Ortega."
A veure si el programa i jo, tornem a coincidir... i em segueixo rient amb la "paranoia surrealista catalana" que ens plantegen...
Si podeu, mireu-lo!!! Té gracia!!!

Post a mig gas...


Ai!!!!
I és que jo crec que necessito vacances....
Vaig a "mig gas"...
i l'única motivació que tinc, és preparar el viatge d'aquest estiu.
Sinó fos, perquè és una sorpresa, i el meu acompanyant no sap on va, us diria el lloc.
Em fa tot, una mandra terrible....
Em fa mandra llegir, moure'm i que sé jo!
Sort que les vacances laborals, estan a la cantonada... que sinó... no sé pas que faria!
Així que, res, només us puc dir, que de tant en tant us faig alguna visita...
(ho sento, també em fa mandra comentar!)
Estic aqui, a mig gas però,
Espero que aquestes bateries s'em carreguin i pugui tornar amb un
GRAN SOMRIURE PLE D'ENERGIA POSITIVA!

QUIEN LA SIGUE LA CONSIGUE!


OBJETIVO
Un propósito o meta; Elemento programático que identifica la finalidad hacia la cual deben dirigirse los recursos y esfuerzos para dar cumplimiento a los propósitos. El objetivo debe responder a la pregunta "qué" y "para qué".

PERSEVERANCIA: es aquello que se está propuesto a alcanzar, en momentos que uno se propone llegar a un final definido por el mismo, es ese antelogro en el que se basa el hombre para formar parte de una vida con perseverancia en su mismo cuestionamiento, por ende decidir es querer algo que uno se autopropone, motivando a si esta virtud conocida como la perseverancia y llevándola a una satisfacción o algo ya alcanzado. Comienza con una decisión que se gesta en el intelecto que en el mundo solo el ser humano lo tiene más desarrollado o completo y a partir del conocimiento que posee (este), realiza una elección que si perdura en el tiempo hasta alcanzarla se puede hablar de perseverancia teniendo claro que una decisión no siempre va de la mano de las ganas o el sentimiento que la persona tenga, por eso aunque no sienta placer o bien o aunque no tenga ganas si persevera sigue ya que en su intelecto ha optado previo estudio que si lo hizo bien es el camino a seguir o el mejor, y así llegará al éxito ya que es la única forma.
DESEO: El deseo se dice del anhelo de saciar un gusto La agradabilidad que conmueve nuestros sentidos, sea por encauzamiento o motivado por vivencias pasadas o por neto reflejo corporal ya sea por objetos materiales, por saber , por personas o por afectos. Siendo el diametral sentido del desagrado parte de la definición personal del gusto, porque al catalogar nuestros gustos definimos los disgustos.
SUERTE: Se llama suerte a la creencia en una organización de los sucesos afortunados y desafortunados. Es una forma de superstición interpretada de forma diferente por individuos diferentes.
PACIENCIA: La paciencia es la aptitud que lleva a algunos homínidos (Bonobos y Humanos) a poder soportar cualquier contratiempo y dificultad. De acuerdo con la tradición filosófica, "es la constancia valerosa que se opone al mal, y a pesar de lo que sufra el hombre no se deja dominar por él"[cita requerida].
Así, puede decirse que el paciente va haciéndose fuerte poco a poco, mientras que el fuerte sabe ser siempre paciente. El ser paciente requiere de un incremento en la fuerza cuando ésta, por lógica natural, decae.
"¡QUIEN LA SIGUE, LA CONSIGUE!"

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!