Música...

Sovint escolto música....
M'agrada la música!
I em quedo fàcilment bocabadada quan sento una música que per mi és desconeguda, però que m'arriba al fons de la meva ànima...
Això em passa sovint amb les pel·lícules que miro, o que veig de passada....
És curiòs, us estic escrivint, però estan fent una peli a Antena 3, que no estic mirant, però que sí estic escoltant la seva música de fons, la seva Banda sonora, i m'esta arribant moltíssim.

És potser trista, però m'agrada....

Aquesta melodia, em convida a plorar... és el que em transmet, és melancòlica....
La música, és de les poques coses que té el poder de fer-m'he canviar l'estat d'ànim. Amb la música pots mostrar al món el teu estat d'ànim, no calen les paraules... no calen les mirades
Camino a la perdición
B.S.O: Thomas Newman


Aqui us adjunto uns videos que he trobat!


Per a que tingueu uns moments d'evassió... escoltant aquesta dolça i bonica melodia!
A mi em sembla realment preciosa!





PD: Ep, pels sensibles com jo, us els deixo.. per si us calen desprès d'haver-la escoltat! :-D

Qüestió d'adaptació!

Dissabte 27 de Setembre de 2008.
Avui m'endinsaré per primera vegada....
Tinc pensaments contradictoris. Per un costat em ve molt de gust, per altre, sento respecte....
Em fa respecte submergir-me... Tothom qui ho ha fet, em diu que és una sensació molt fantàstica.... i jo m'ho crec, però sento respecte per la situació.... Estar allà dins, i .... i si m'agobio??? No sé quina reacció puc tenir davant la situació....

Sona el despertador.... el primer que faig és mirar per la finestra... Sembla que el dia ens acompanyarà... Em fet nit a la vora de l'Onyar.... Tot i que fa més fresqueta, els primers raigs entren per la finestra. Un cop més l'home del temps s'ha equivocat... i jo que me n'alegro!
Desprès d'un bon esmorzar fem camí de Tossa de Mar.
A les 12h, tinc una cita amb el mar..... Que bé que sona.... Això no és una cita amb qualsevol!
Hem arribat més d'hora.... i començo a estar una xic nerviosa... Com tota sensació nova, a punt d'experimentar ... els nervis s'aposenten dins del meu estomac.
Arribo al centre de buceig "Andrea's Diving". Hi ha 3 persones més que també avui faran el seu primer Bateig de mar... Són les 11 i poc. Que puntuals! Llavors, ens presenten als nostres monitors... Deixem la bossa amb els trastos i agafem lloc en una petita taula, on el David, un dels monitors, ens explica unes quantes coses bàsiques que cal saber... Cóm funciona el regulador, les compensacions que has de fer per evitar la pressió dins de l'oíde, cóm funciona el jacquet i les senyes bàsiques que ens haurem de fer, per saber que tot funciona correctament.... Ell estarà aprop en tot moment, i només cal gaudir de la situació.... En primer moment, el que em crea més dubtes, és saber cóm haig de respirar... Això d'haver de respirar amb la boca, i no fer-ho amb el nas, em té un xic preocupada... M'entrarà aigua pel nas? Aixxx... millor no pensar, suposo que quan m'acostumi tot rutllarà, però de moment, dir que "no les tinc totes"....

Ens preparen els tratjos de neoprè, els escarpins i l'equip amb bombona d'aire, careta, i poca cosa més... La resta, l'hem de posar nosaltres, és a dir, ganes d'experimentar, i sobretot relaxació...
Aquesta última, no m'acompanya....

Ara toca, entrar dins del tratjo... que s'arrapa al meu cos, amb força.... I cap a la platja.. allà acabarem d'enllestir tots els preparatius... Jacquet i bombona... Carai! Cóm pesa tot plegat! És curiòs, tot esta preparat per moure's dins l'aigua... però aqui fora, dir que tot sembla molt aparatòs i pesant.... Tinc la sensació de que no em podrè moure amb tot aquests trastos...Si l'equip no pesa prou, encara ho acabem de rematar amb uns ploms que em lliguen a la cintura... i al final un cop dins l'aigua, ens posarem els peus de pato!!!

Mireu quina fila que faig!

Un cop tot al seu lloc... a l'aigua patoooossss!!!!

Ara toca fer unes petites proves... careta posada, regulador a la boca, i caparró dins l'aigua... bufff... Dir que aquesta sensació em costa.... En certa manera, m'agobia la situació... em costa, respirar per la boca, i deixar de fer-ho pel nas... Ai mare, si tot just acabo de començar....

Els meus compis, són els primers en submergir-se.... en David, em diu que m'esperi, que em vindrà a buscar... i jo vaig veient com entren un darrera l'altre... Jo serè la última.... No ho tinc massa clar.... però estic encuriosida per saber que hi ha allà dins.... Només cal que em deixi portar, i em relaxi... crec que estic massa nerviosa, i en quan em relaxi tot serà diferent....

Apareix en David, i arriba el meu moment.... ell no es separarà de mi en cap moment.... i de cop.... em trobo dins de l'aigua... dins del tot....i al fons del mar, em trobo la resta de companys... agrupats....

Dins del mar, en la profunditat,... veig una sorra molt blanca.... i un gran roca allà al mig... La única cosa que es sent, és la meva respiració.... i veig sortir les bombolles de la meva boca... l'aire com surt en forma de bombolla... En un intent de compensació, per evitar la pressió en l'oíde, sento una sensació extranya... de cop, em venen ganes de sortir a la superfície.... No sé pas que em passa, però em poso més nerviosa i la única cosa que vull és sortir. El David em pregunta, i li faig senya de sortir amunt... Sense pensar-ho massa, pujem amunt... Trec el cap, em trec les ulleres i el regulador... i respiro profundament.

- Que t'ha passat? Em pregunta.

- No ho sé, m'he agobiat. Aquesta sensació de respirar per la boca, em costa. I el fet de compensar-me no m'ha anat be. Realment, no sento la pressió a l'oíde...

- Doncs sinó ho necessites, no ho facis... A més profunditat ja ho notaràs i ho faràs tú mateixa. Relaxa't una mica. Disfruta, i oblida't del regulador. El teu cervell ha de fer la lectura de la respiració. Fins que no t'acostumis, és normal que et sentis extranya. Però ja havies baixat ...

- Em dic a mi mateixa, que vull tornar a baixar... No em vull pas tirar enrera, però suposo que és qüestió d'adaptació.

La segona part, és la que compta.... Realment, aconsegueixo relaxar-me i acostumar-me al regulador, sento la meva respiració per la boca... però arriba un moment que m'oblido... perquè em quedo embobada amb tot allò que veig al meu voltant....

Uns peixets nedant molt aprop meu... una sorra molt i molt blanca, una roca, plena d'eriços, i un parell de submarinistes fent fotos a un calamar que els hi ha tirat tinta.... Amb tot això, em començo a sentir bé. I començo a disfrutar de la situació. Ens aturem al costat de la roca, i l'altre monitor passa per les mans de cadascú, un eriçó... en tocar-lo, es queda enganxat a la palma de la mà. Be, ja em direu que tot això semblen xorrades, i que de peixets també s'en veuen a la platja... però la situació, és diferent. Esta allà dins, no a massa profunditat, però potser a uns 4 o 5 metres.... A mi no em deixa indiferent.... Ara que em començo a habituar... sembla que pugem...

Pugem? Oh, no és possible....!!!

I sí que pugem, sembla que una de les companyes, no es troba massa bé... Té molt de fred, i el monitor decideix que no pot estar d'aquesta manera.

Un cop fora, el David ens pregunta que què volem fer... i jo contesto deseguida que vull seguir...


Ara, ja no vull marxar... ara ja em sento com peix a l'aigua!
Doncs somi cap dins!!!
Inclús fem un petit exercici,.. ens fa treure el regulador, per uns instants....
Això em serveix de demostració... que pots aguantar l'aire, i no et passa pas res....

Ens hi estem una bona estoneta més.... Ara ja vaig sola, nedo sola totalment, moc els meus peus de pato... i sento una suau sensació.....


Quan sortim, em sento feliç.... i satisfeta. Satisfeta per haver deixat enrera les meves pors. Reconec que m'he agobiat en primer moment, però jo crec que necessitava un temps d'adaptació..... Un cop l'he aconseguit, m'ha encantat l'experiència....

Ara ja estic pensant en repetir....!
I sinó mireu quina cara de felicitat tot surtint de l'experiència...





Us asseguro que repetirè..... Malgrat els primers moments, desprès m'ha encantat la sensació....
I això és realment el que compta... Una experiència més! Una experiència que penso repetir!!!!

Viatge al fons del mar....


Em falta provar-ho....
Endinsar-me dins d'aquest mar per mi desconegut...
No ho he fet mai....
Es curiòs, tant que m'agrada el mar, i mai m'havia donat per provar aquesta experiència....
Qui esta al meu costat, m'ho diu... proves tots els elements, terra, cel i et falta l'aigua....
Doncs vinga, no diré que no! M'agrada experimentar coses noves.. i sensacions noves.
Ara que ho puc fer... que tinc salut i juventud.... ara que no tinc fills i per tant puc gastar-me els calerons en aquests capritxets.....
Ara és el moment, per fer tot això i més.....
Aventurera.... Segons qui, em descriu com algú a qui li agrada l'aventura....
No m'hi descriuria així.. però des de fa uns anys cap aqui, he perdut la por...la por a les coses desconegudes i em guanya la curiositat....
Així que si les condicions metereològiques m'ho permeten... demà a Tossa faré el meu primer bateig de mar...
Ja us explicaré l'experiència!!!!

Un raconet molt tranquil!

Doncs sí, feia molts dies, que ho deia... jo vull anar-hi.... jo vull anar-hi... jo vull anar-hi....
Tant dir-ho i no fer-ho... aiii!!!!!
Esperava que avui, que és festa a Barcelona, poguès fer una escapadeta....
I al final... desprès de dinar.....
Tatxaaaan!!!!!!
La meva desitjada visita a.......
"Entra, saldras sin rodeo,
el laberinto es sencillo,
no es menester el ovillo,
que dio Ariadna a Teseo"
Un laberint per endinsar-se pels seus passadissos....i deixar-se portar.... fins arribar al centre....
Un lloc verd i fresc, un lloc per passejar tranquil·lament i en pau... per sentir el cant dels ocells i perdre's entre arbres i fonts....
Malgrat sentir el constant soroll dels cotxes que passen per la Ronda de Dalt.... el lloc es força tranquil....
Us deixo unes fotos que he fet durant la passejada.....

I la meva bossa?

Día de la Mercè, la previsió de temps que tenia, no era gaire bona, amb el que ahir vaig pensar que avui seria un día literalment per fer el gos... Llevar-nos tard, i "perrejar" tot el sant día.....
Ja varem anar a dormir tard... i ràpidament, en ficar-me al llit em vaig endinsar en el món del somnis.....
Avui és un d'aquells dies que recordo perfectament el que he somiat...
M'he passat part de la nit, en un somni molt misteriòs... buscant una motxilla.... Una que no faig servir mai.
Em trobava en una mena d'edifici gran, amb aires d'Universitat, i al pati, tenia cert recel, perque suposadament, ens haviem d'asseure amb el grup nostre de gent, i a mi, m'havien col·locat amb un grapat de gent desconeguda.....
A certa distancia, i sentada en aquella taula que semblava una taula d'esbarjo, prop de la Universitat, podia veure clarament, on havia deixat la motxilla, en un raconet, i la controlava......
En converses amb gent desconeguda... i desprès de bona estona xerrant, anava a buscar-la... i no hi era..... M'he passat gran estona voltant per les habitacions de l'edifici, buscant desesperadament la meva motxilla vermella.... Fins i tot, en cada habitació em trobava gent coneguda.... Gent que a la vida real, seria extrany unir en diverses situacions, gent que conec d'àmbits diferents... i que hi feien allà? Em deien, uns pintors que conec mentres pintaven unes finestres, No Eli, aqui no l'hem vist la teva motxilla!!! I jo, patint amunt i avall, pensant on cullons podria ser-hi..... Així m'hi he passat tota la nit, amb un neguit molt i molt gran.... Pensant entre mi, que dins hi portava el moneder amb diners, targetes, records... i que no podia ser que no hi fos per enlloc.....
Oh... quin estresssss!!!!!! Quin somni més extrany......
Dins del somni, de cop he sentit un telèfon... entre mig obrint un ull i un altre, ha resultat ser el telèfon de casa.... Qui cullons truca a les 9h del matí un dia de festa?????
M'he despertat!!!!
Oh.... Ara no sabré mai, si trobava la meva motxilla o no!!!! Quina llàstima!!!!!
He seguit dormint, tot esperant reenganxar el somni i saber el seu final.... evidentment, això és gairebé impossible!!!!! I ha estat impossible....
M'he quedat totalment amb la incognita... i ara, voldria saber el significat d'aquest somni tant surrealista....
Vaig a Internet a veure si trobo quelcom que m'ajudi a interpretar-ho...
I em trobo això:

Acció de Buscar dins d'un somni:
Si buscamos algo, presagia que tendremos dificultades facilmente superables.

Bolso: Un bolso cerrado simboliza los pequeños secretos que quien lo lleva quiere guardar celosamente. Perder el bolso en nuestro sueño, si lo recordamos con inquietud además, significará miedo a que entren en nuestra intimidad.

Perder: Aunque, puede soñar que ha perdido algo importante, el objeto que pierde en el sueño supone la clave del sueño.

Au, ara ja puc treure alguna conclusió... però em quedo amb la incognita de saber si la recuperava o no.... Quina mala gaita!!!!!

Premis i cançons!!!

A l'estiu l'Striper em va regalar un nou premi!!!! Moltes gràcies!!!!



Des de llavors que encara no l'he atorgat a ningú... i crec que ja va sent hora......

Per fer aquest repartiment, crec que valdria la pena fer-lo d'una manera més original....

I bé, doncs que faré tria de nous blogs que vaig visitant.... i amés... els vull regalar a part del premi una cançó!!!

M'encanta la música i crec que regalar música, encara que sigui virtualment esta molt bé....

Espero que us agradi, i espero encertar els vostres gustos!!!!!


Va que disparo:


En primer lloc, li vull regalar el premi a "Blog Necesario 2008"al Mikel de "Doncs no ho entenc", va apareixer casualment un dia pel meu blog... i mira des de llavors ja li faig varies visites....


Una cançó.... una cançó que jo crec que li pot agradar....





****


En segon lloc li vull regalar el premi "Blog Necesario 2008" al Ddriver amb el seu blog "Taxidriver" , un taxista molt divertit, que explica les aventurilles laborals del dia a dia...


I la cançoneta estriada és ....





****


En Xexu i el seu "Bona nit i tapa't", el noi del tatoo... l'entrenyable Xexu....


Va per tu el Premi "Blog Necesario 2008" i amés et dedico... no sé... és arriscat no et conec massa... però que et sembla R.E.M...


****

I per últim.... també li dedico el premi "Blog Necesario 2008" i li atorgo a en Gatot.... que també començo a visitar habitualment el seu blog de "El Gatot ~ Versió íntima 2.0" , i la cançó... això sí que és allò de "más dificil todavia!!!"... perquè no el conec gens... però com que em sembla que li agrada el mar....

A tots dir-vos, que espero haver encertat, i sinó... doncs dir que ho fet amb la millor intenció!!!

;-)

De visita a Ca l'Alzina




Que bé que ens ho passem!!!!
Us recordeu de l'Anna??? Aquesta artista blogaire?

Doncs avui hem anat a fer-li una visita a ella i a la Lluna a Ca l'Alzina.

Ha estat una jornada molt maca, una jornada on em après moltes coses que desconeixiem i un dia entre cavalls i eugues.



Quin món aquest!
Tot un ritual... ens hem adonat que tenir un cavall no és feina fàcil... Com tot animal necessita d'unes cures, i d'un manteniment, i avui l'Anna, ens ha fet una demostració de cóm funciona tot el tema...



Aqui us presento la Lluna, oi que és maca???

En arribar, i no saber cóm reaccionarien aquests animals, m'apropava i els acaronava la cara amb cert recel...., de mica en mica, he vist com n'eren de carinyosos, i que només calia demostra'ls-hi una mica de confiança...

Quina passada, acaronava la cara de la Lluna, i mica en mica, aclucava els ulls, símbol de que allò que li estavem fent li encantava!!! I a qui no, oi?

Quins animalons més macos!!!! He quedat encantada!!!!

Desprès de l'escalfament i preparada per fer un galop, l'Anna ens ha ensenyat cóm se li posa la cadira per poder-la muntar... La sella, les proteccions per les potetes, i tot el grapat d'artuligis, que no em pregunteu el nom, però que ve a ser tot l'utillatge que li cal a l'animal per a poder-lo muntar com cal.


video

Quina elegancia!!!

Un dia entre natura.... fins i tot ens ha deixat muntar-la...

Al principi "no les tenia totes" perquè una desconeguda pujada a la seva esquena....

Però desprès d'haver aconseguit pujar, (que no és fàcil sino estas acostumat) un parell de voltetes amb ella i quina sensació.. Ufff... Perdoneu però, he fet moltes coses però mai havia muntat un cavall, i m'ha encantat!!!!


video


Desprès de mi, el meu company també s'ha animat per muntar... és clar, que la cosa ha sigut diferent... més que res, perque el pes entre ell i jo és diferent, i la Lluna, sí ha accedit a ser muntada, però a les dues passes ha dit que ja n'havia prou de passejar amb aquell pes excessiu al seu llom... Ja,ja,ja Hem rigut força, perque quan ha dit prou, ha sigut prou. Ni un pas més!!!!


Desprès de l'experiència, toca dutxa, per a refrescar les potes, respallada i treure-li els "abaloris", i desprès d'això a menjar, que s'ho ha ben guanyat... i nosaltres, doncs també!!!!


En havent dinat, l'Anna ens ha portat a fer una ruta per la zona, camins amb paisatges de categoria, a les faldes del Montseny. Quin lloc més bonic per perdre-s'hi amb cavall o sense....

Les rodalies fins a Mosqueroles i Castell de Fluvià, una casa de colònies, on hi tenen cavalls i altres animalons....

Sens dubte, un dia molt agradable!!!!

Gràcies Anna, ho hem passat super bé! Ah, i gràcies també a la gent que em conegut avui, la Neus, i la gent de Ca l'Alzina, que han estat molt cordials amb nosaltres!!!

Tricotrí, tricotraaaa!!!!

L'any passat em vaig currar aquesta mega bufanda..... Dir que esperava que fòs una bufanda ben maca... desprès de molts i molts anys sense agafar les agulles de fer mitja....

El que pretenia ser una bufanda, crec que va acabar sent un gran "foulard"... són aquelles coses que passen, que per no fer curt amb la llana.... Vaig comprar varis capdells, i al final..... doncs vet aqui el final.....

Per ser la primera, crec que va quedar força bé!!!!

Amb l'èxit que va tenir, ja m'en varen encarregar una... El meu compi, me la va demanar, i va deixar que la fes al meu gust... Així que, vaig comprar una llana ben maca... i mans a l'obra.

Es clar, que quan es va acabar el fred, la bufanda encara no havia agafat forma...

I a l'estiu, doncs no m'agrada massa "tricotrar"... fa massa calor, per treballar la llana...

Així que com que ja comencen a acabar-se els dies de caloreta... crec que és hora que recuperi el meu treball....

Aqui us deixo una mostra de cóm esta quedant!!! Oi que és maca???

Espero acabar-la per quan faci fred de debó!!!!!
Algún dia, quan no tingui res mes a fer... pretenc fer algun curset, perque m'ensenyin a mimbar i aquestes coses...... Així podria fer jerseys i coses xulis, però de moment, m'hauré de conformar amb el punt del dret i el del revès....

Do you speak english?


Ahir em vaig adonar de cóm arribo a estar de rovellada....

Rovellada amb el meu "anglès"... Aquest idioma que sempre m'ha portat més que un mal de cap...

A EGB em costava moltíssim... A FP, la cosa va canviar..... Vaig enllaçar amb Batxillerat i vaig seguir a bon ritme... Però aiiii....de quants anys estic parlant??? Ja ha plogut molt des de llavors.... i m'en adono que si les coses no les practico... es perden...

Com ahir, que vaig anar a fer les proves de nivell a l'Institut Nord-americà, i be dir... que hi ha força gent fent-les.

Em vaig quedar amb un detall que em va fer força gràcia....

Uns nanos fent la prova, "copiant entre ells" - Ei!!!! diga'm la 40? I l'altre li feia senyes, i li senyalava amb els dits si la resposta era 1,2 o 3....

Entre mi vaig pensar, caram, quina diferència...segur que quan era joveneta feia el mateix.... Perque les coses quan són imposades o perque el pares et diuen que ho has de fer, l'interès i la motivació que mostres és ben diferent.

Es clar, jo no volia pas copiar de ningú.... Perque jo el que estic interessada en fer, és a recuperar aquest anglès tant rovellat que tinc.

Jo ja ho vaig dir des d'un principi, si no em cal fer la prova de nivell, jo vull començar de zero, però em varen insistir en que calia fer-la....

La prova tipus text, encara.... Tot i que haig de dir, que em vaig estar exprimint-me la neurona al màxim, intentant recordar, com era el condicional... ah sí!!! I el genitivo sajon...??? ah si, ja recordo, crec que és la resposta 2.... i buffff..... En vaig encertar 24... que quan ho vaig veure, no m'ho creia ni jo... Be 24, d'una cinquantena que vaig respondre aprox.... No us penseu.... Que prou feina vaig tenir....

Fins aqui be... Però es clar, venia una segona part, i aquesta sabia que em mataria.... La prova oral!!! Ai Deu.... Que jo m'haig de posar a parlar en anglès.... Mare meva... Aquesta es farà un tip de riure....
I efectivament, jo crec que no se'l va fer per respecte... Però, és que em vaig quedar en blanc totalment!!! Per més que intentava compondre una frase... era com si les paraules s'haguèssin fòs.... i no poguèssin sortir del meu cervellet!!! A part, que em costava moltíssim entendre-la.... Ho vaig passar malament... la veritat!!! Però clar, quantes vegades he tingut una conversa en anglès?? Que jo recordi... be recordo vells temps... quan vaig fer de recepcionista en un petit i molt humil hotel que hi ha al meu poble... és clar, que allà feia el que podia, i m'anava prou be.... Però on paren aquelles converses.... Quan trucava algú i parlava en anglès... La primera resposta meva era: "If you speak english more slowly, I will undertand".... I clar pobreta de mi... em feien cas.... (ni tan siquiera sé si la composició de la frase és correcte..ja,ja,ja) Que tiempos aquellos!!!! Aquells estius bojos... que treballava de dilluns a diumenge sense festes, matins i tardes ... quan sortia me'n anava de marxa i al mati, sense haver dormit, dutxa café i a currar... Al dia següent em prometia a mi mateixa anar-me'n a dormir d'hora.... Però res, la promesa se'n anava a norris.... que sortia potser amb bermudes i amb espardenyes d'espart, i acabava de nou a Sitges, a l'Atlantida a la festa de l'escuma... Aquelles coses tant improvitzades que sempre ens sortien rodones... perque no us penseu que pagavem... eh?? Teniem un col·lega que treballava dins, i per entrar de gratis, sempre era una odissea.... Una conseguia entrar (gairebé sempre era jo...que potser tenia més morro...i donava més la tabarra al porter de la disco)... anava a veure al meu amic, i llavors em deia "Quantes sou? " Preparava la targeteta signada, sortia i totes cap dins.... Ja,ja,ja Ai si.... quina adolescencia... més divertida!!!

Doncs això.. que desprès de la prova de nivell d'ahir m'he matriculat ja!!! Visca... al nivell Basic 2.... Vaia nivelón!!! ja,ja,ja

I res, que ara em toca esperar a l'inici de les classes....

És una mica car, però tinc la ventatja que tinc el centre a dos passes de la feina... i això ja és molt a valorar.... A fi de comptes, és formació, i l'anglès és cada cop més necessari per tot!!!

Au, a fer colzes!!!!!

I amb el temps, ja no tindré por d'anar a Londres... ni a cap país de parla anglesa.... Aixxx... ja puc fer bossa que em queda molt per viatjar!!!! ja,ja,ja

Las tortugas también vuelan

Com sempre...
Fent zapping hem descobert aquesta peli, que l'estaven/estan fent a TV2....
L'hem enganxat a mitges, sí....
Però ara mateix crec que no sóc capaç de veure la continuació ni el seu final....
Feia temps que no "patia" veient una peli... I avui m'esta tocant la fibra més del compte!
Els habitants d'un poble "kurdo" iraquí, en la frontera entre Irán i Turquia, busquen desesperadament una antena parabòlica per aconseguir notícies vers l'atac d'Estats Units contra Irak.
Grapats de nens mutilats (sense cames, sense braços....) mutilats per les mines, vivint en la misèria més pura i dura....., pendents de l'inici de la guerra....
L'horror de la guerra....

Sense dubte una pel·lícula no apte per a gent sensible com jo!

Se m'ha girat la truita!!!!


No heu tingut mai la sensació de que se us posen pals a les rodes en allò que teniu el desig de fer?
Doncs això és el que m'esta passant!!!
I em fa una ràbia!!!
Ja ho sé....no n'hi ha per tant!!! I aqui no s'acaba el món.... Però culló, jo volia... i no ha pogut ser....

Fa temps que em ronda pel cap fer un curs d'anglès. Aquest idioma el tinc força oblidat.... I crec cada cop és més necessari, necessari per a qualsevol cosa.....

Doncs be, m'havia apuntat a l'Escola Oficial d'Idiomes, que per un costat té un preu molt assequible, i per altra obtens un Títol Oficial.....

Ja han sortit l'adjudicació de places a través de sorteig.... i be, doncs que de les dues opcions als dos centres estriats, he sortit No admesa!!!!

Ja sé, hi ha moltes altres opcions, hi ha centres privats, i si tinc intenció de fer-ho, puc fer-ho....

Però em pensava que aquesta era la millor opció, i quan he vist que res de res..... M'ha entrat una mala llet!!!!!

Així que hauré de posar en acció el Plan B..... buscar algun lloc on poder-ho fer, i que no sigui un preu massa car....

Si algú sap d'algun centre que estigui bé, s'admeten propostes......

Estudio Mutante a León

Durant les vacances d'aquest estiu, varem estar a León...Una ciutat força maca.


Un passeig pel casc antic de la ciutat, i la visita obligatoria a la Catedral de León....


Sempre trobes coses interessants per a contrastar..... i comparar, com el mercat de carrer, amb un bon repertori de paradetes de fruita, d'embotits de la terra i de formatges.....



Un grapat de carrerons estrets.... que desprenen l'essencia de la pròpia terra... Tavernes, sidreries, bars i restaurants que conviden a entrar-hi.... i tastar els seus pinxos i montadets de cecina...

L'empremta de Gaudí, en la seva coneguda Casa de los Botines....

I com sempre, trobes coses que et criden l'atenció...

Aquest va ser el cas... Varem descobrir una botigueta amb unes camisetes molt i molt originals, que amés tenien uns preus molt assequibles, i el tracte de la dependenta de molt bon rotllo....

Ens va comentar que tenien en projecte,una possible apertura d'altres botiguetes, entre elles a Barcelona... Ah!!! Vaig pensar, que bé... Doncs us animem a que ho feu! Crec que aquests dissenys són diferents i poden agradar a la gent..... Amés decoren les famoses bambes Converse.... Tu portes les teves bambes i et dibuixen en elles el que vulguis.... (zapatillas customizadas)



Evidentment, i amb el que ens agradar, varem acabar comprant algunes de les camisetes..... I com que mentrestant no hi ha botiga encara oberta.... Dir que tenen web i pots comprar Online....


Així, que us convido a que veieu els dissenys d'aquesta gent a Estudio Mutante

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!