Que plorar no és pecat!

A vegades és necessari....

Plorar no és tabú... i a vegades se'm fa necessari, per treure allò que em torba....

No puc deixar de plorar.... A vegades amb motiu, altres sense....
I la Pastora, ho descriu molt be.... 



Un gest solidari

Avui he fet un gest solidari. 


Estic contenta d'haver-ho fet.
No sabem la necessitat de sang que hi ha, i no sabem cóm n'és d'important... (més val no haver-ho de saber per necessitat pròpia), però realment la sang que brolla per les nostres venes, és VIDA.

Fa mesos que veig Campanya de donació de sang, falta sang! I avui els he tingut força a prop.
Per això, no ho he pensat dues vegades, i després de treballar m'hi he apropat. M'han fet omplir un qüestionari, i donar unes dades bàsiques, per saber si podia ser donant o no. Després, de l'entrevista amb la doctora, i veure que era apte, m'han fet passar radera al biombo, on m'han preguntat en quin braç preferia l'extracció. La meva resposta ha estat clara, "en tot cas ho hauràs de decidir tu, ja que a mi mai em troben la vena" I m'he estirat en una camilla. Primer un braç i res... després l'esquerra, i sembla que allà li ha semblat "trobar-la".... i doncs, vinga.. el noi, ha punxat l'agulla, m'ha remenat i al cap d'uns minutets, a tret l'agulla sense èxit. M'ha preguntat si em podia punxar una segona vegada.. El meu pensament ha estat.. "va tira, que ja hi estem posats"... i hi ha repetit l'operació, l'únic que ha hagut de punxar en el lateral on em consta que fa una mica més de mal, i la sortida de la sang és més lenta.... 15 minutets, i 450 ml. llestos! 
No m'he sentit marejada, ni malament, ni res similar. Uns moments després seia a la saleta, amb un refrigeri que ens han repartit. 
Mentres em crupia el refrigeri i em bebia el suc de pinya.... de cop, el soroll s'ha fet profund, una suor i calor s'ha apoderat de mi... el meu pensament i el meu cos, s'han debilitat... Sentía que "marxava".. estava a punt de desmaiar-me, jo mateixa he intentat tranquil·litzar-me i no perdre la calma, però el meu cos anava per lliure, i cada cop em rodava més el cap... al noi que s'acabava de treure sang i seia al meu costat, li he pogut xiuxejar amb una veu dèbil, "perdona, pots avisar... és que..." I ha aparescut corrent un infermer que m'ha aixecat i cridant "deixeu una camilla lliure!!!" (mare meva vaia numeret que he montat!!!) m'han estirat en una camilla... Aigua fresqueta pulveritzada, pantalons afluixats i cames en l'aire.... 
Quin desastre!!!! He estat a punt de perdre el coneixement.... M'he quedat blanca com la llet, i la pell se m'ha quedat freda com un glaçó de gel... 

De totes maneres, malgrat l'ensurt, haig de dir que  l'atenció que he rebut en tot moment, ha sigut molt bona. No m'han deixat marxar fins que no s'ha n assegurat que havia tornat a la normalitat. He estat atesa en tot moment... la veritat és que molt be.

Malgrat els malgrats, i malgrat la meva reacció, em sento contenta d'haver aportat el meu granet de sorra.... I segurament la propera tornaré a donar. 

Després de la donació, ens donaven una caixeta de color vermell petiteta.. l'he obert, i he trobat un detall molt bonic.


Unes llavors per a plantar... en una torreta petita... i dins, aquesta frase que m'ha semblat molt encertada!!!



Us animo des d'aqui a fer-ho... No té per a què passar res.. a mi m'ha passat, però no és el més habitual, i amb aquest simple gest, podem contribuir que un malalt recuperi la salut. Amb 450 ml. podem contribuir a que 3 malalts diferents se'n beneficiin...

I perquè no? 

Us deixo la web per a que us informeu.... 

AMB GANXO!

Darrerament estic "out"...
Ja passa a vegades..

Espero però tornar  a escriure allò que em passa pel cap....

Mentrestant.. us deixo allò que mai pot faltar.. MÚSICA!

I us deixo un video, que és protagonista d'un anunci d'una entitat bancària...i que ... té certament...GANXO!

 
 

A qui se li ha escapat el conill?

A vegades passen d'aquelles coses estranyes que no t'expliques...
Casuals???
Potser sí!

Aquest matí, com cada dissabte, hem anat a fer les compres de la setmana a al super.
A la secció de carn, m'ha cridat l'atenció una safata de conill, talladeta a rodanxes... que a la vista feia bona patxoca. És clar, que ...jo fa molts i molts anys que no en menjo de conill perquè em fa fàstic. L'he tingut però a les mans i he pensat que sinó fos per a que em fa fàstic, potser l'hagués comprat...(el conill és un carn baixa en grasa, i ara que estic fent dieta.. doncs m'aniria be, per cert, he perdut quasi 4 kg!!! ;-D) però s'ha quedat en un pensament en veu alta, un comentari del meu company, dient-me que a veure quin dia m'atreveixo a menjar-n'he i...hem seguit fent la compra.
En arribar a casa... hem tret les bosses del cotxe, ordenar, posar tot al seu lloc, i be, que com que haviem de tornar a marxar, ens hem deixat la porta del carrer oberta... Total per un moment, no calia tancar per tornar a obrir... 
De cop el meu company, mira cap a un costat i diu "hola!!! Que haces tu aqui???" I he pensat, a qui li diu això....
SORPRESA ha estat la meva... quan he vist al jardí de casa meva, un CONILL!!!! Blanquet, molt boniquet...que s'ha passejat pel jardí, fins que li hem dit que marxes...


He tingut temps de treure la càmera i fer-li una foto.... i veure'l cóm marxava carrer avall.

video

Quina casualitat no??? Voleu dir que això no és una premonició???
Vaig a mirar els resultats de la loteria, a veure si també s'ha complit l'altre pensament

Una pedra al meu camí...

Com de costum... caminava endavant. A vegades el camí es feia feixuc, però amb esforç i constancia allò estava superat.

Objectius i esglaons superats, fins arribar a aquell gran roc.
Un roc enorme, havia caigut enmig del meu camí...


Un grapat de pensaments negatius, m'invaeixen.
Em fa ràbia, no poder fer front a aquest REPTE, no sé si esta a les meves mans, ho provo, però no resulta.. m'esforço, pero els resultats no són positius..No hi ha cosa, que em faci sentir més impotent, que aquesta. Esforçar-me, amb totes les eines possibles, amb tot el meu ímpetu, i veure que el resultat no és el que esperes. És frustrant... la veritat! 

Hi ha qui diu que les pedres al camí, són una oportunitat de millora, un obstacle que t'obliga a la superació. Però si l'efecte és contrari...... la frustació em guanya la batalla...

Què fer? Davant un obstacle que es resisteix.... que faig?





PD: Ja sé que em direu perquè em preocupo per aquestes coses? És clar, teniu raó, però ja sabeu també que la vida, també esta composta d'aquestes petites coses...Sí ja sé que no és tant greu... és el piiiiiiiiiiiiipppppppppppppppp listening que se m'ha atravessat. Hi dedico temps, i ganes... i tot i així.... em sembla a mi que aquest trimestre "pringaré" de mala maneraaaaaa!!! Però què faig davant d'això?

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!