SOMRIU ÉS LA SEGONA MILLOR COSA QUE POTS FER AMB LA BOCA....

Un bon remember: Cop de Rock

2012-01-22T23:03:00.000+01:00

Emocionant! Sobretot, perquè he recordat....

Obrint la porta a la nostalgia, d'un temps que ja ha passat, però d'uns records que brillen i somriuen, més quan senten la música d'aquells anys.

Records de joveneta, quan el Rock Català era present i en plena vitalitat.

Quan anar de concert en concert, era habitual, en busca de totes les actuacions dia sí, dia també. Deixant-me portar per la màgia d'aquelles lletres, que clamaven uns ideals, però que també marcaven una època i una forma de fer, una manera d'apropar-se a la gent d'una particular manera, a través de la música.

Avui, he anat a veure Cop de Rock, i he recuperat tots aquells temes. Malgrat haver passat anys (i panys), he recordat perfectament les lletres, i les he tararajat. Sau, Sopa de Cabra, Lax'n'busto, Els pets, Gossos, etc...

He disfrutat de debó, i m'he anyorat per uns anys que ja no tornaran, però que sense dubte, els recordo amb alegria.

Un musical molt recomanable... que si has viscut l'època, serà un gust recuperar els records, i sinó és el cas, també us agradarà. Almenys això ha comentat el meu compi, que li ha encantat!

Un recull de cançons del passat que m'han emocionat! Un embolcall musical per una història d'amor...

MAI DIGUIS NO!!!!!!!!!!!

FELIÇ....

2011-12-30T00:17:00.004+01:00

FELIÇ SORTIDA I MILLOR ENTRADA D'ANY!

QUE AQUEST ANY QUE VE, ES COMPLEIXIN TOTS ELS VOSTRES DESITJOS,

IL·LUSIONS I PROJECTES.....

I PUGUEM COMPARTIR MOLTS SOMRIURES I ALEGRIES!!!

JO, FARÉ ELS RAÏMS COM UNA AUTÈNTICA TURISTA A...

MADRIZZZZZZ!!!!

Sigueu Molt Feliços i ens "veiem" a la tornada!

BON NADAL

2011-12-23T18:11:00.001+01:00

ESPERO QUE PASSEU UNES BONES FESTES!

PETONS PER TOTS/ES!

El Masnou

2011-12-08T19:55:00.001+01:00

I avui, que estava de festa i sola....

He decidit sortir..... però sempre, i com un imán, el mar m'atrau, i em crida... i jo hi vaig.

i llavors contemplo les esteles de sol que es reflexen en l'aigua

i em deixo portar per la navegació d'aquell solitari veler

i el meu mar de pensaments es deixen pescar

quan de sobte,

els núvols em sorprenen

i decideixo tornar a passejar....

entre vaixells amarrats al port

i torno a amarrar els meus pensaments,

fins que crec que el millor és aturar-me en el camí,

i remullar el meu migdia, amb un aperitiu...

i descobreixo casualment, que el bar on m'he aturat te quelcom en comú amb el meu estimat Manolo Garcia.

Serà casualitat?

I així culmino un dia de festa, diferent...

enlluernat pel bon temps,

i com no amb música!

Ballem?

2011-12-07T23:45:00.001+01:00

Aquesta música m'incita a ballar....

a bellugar suaument els meus peus.... buscant els teus.....

Deixar que la sensualitat d'aquesta música s'apoderi de nosaltres.... i ....

BSO anunci Spot Chanel Coco Mademoiselle 2011

Ballem?

Pd: No voldria espatllar el moment...però ja que aquests dies ens inunden amb anuncis consumistes de perfums,i altres regals per Nadal, Reis i demés festes de PapaNoels, etc.. (és nota que no m'agrada el Nadal oi?) doncs, només en puc treure alguna cosa de positiu de tot això....: les bandes sonores dels anuncis, que algunes estan prou be! oi?

Tot ajuda a omplir la vida...

2011-12-03T22:59:00.001+01:00

Algú em dirà, que només era un gos.... i jo li diré que era el MEU gos.

Aquestes coses només les sent qui te un animal a casa i comparteix amb ell un bon grapat de coses.

Aquest any ha sigut tràgic, amb els dos animals que tenia.

El Tom, el meu gos, que es va morir de repent, quan encara "no tocava"...i a mi em va deixar més que "trastocada"....i encara és ara que hi penso tot sovint....i l'altre gosseta que ja era gran, i poc després, també va morir.

Es clar, aquestes coses passen!!!

La mort és part de la vida, ja ho sé, aquesta lliçó, ja faig anys que la vaig aprendre... i la tinc molt present....

A vegades navego amb els records que em venen a la memòria, i malgrat els malgrats..., malgrat sentir una profunda tristesa perquè ja no hi és, dibuixo somriures recordant-lo...

I amb això és amb tot el que em quedo sempre....recordant els bons moments!

2011-11-30T23:45:00.001+01:00

Quan les paraules no flueixen....

es pot parlar amb imatges...?

Disfrutant.....

2011-11-19T19:04:00.001+01:00

DE "PETITS" PLAERS...

Walking

2011-10-19T00:43:00.002+02:00

En la linia de prendre decisions, em vaig apuntar al gimnàs.

Més "obligacions adquirides per gust", però certament, el que semblava una obligació, s'ha convertit en alguna cosa que em fa sentir be, i això, és quelcom a valorar...He deixat de disposar temps per mí, perqué tinc l'agenda ben apretada, però considero que el que faig, ho faig de gust, i això és important per mi.

El primer dia de curs, em vaig trobar amb un noi, que em va preguntar si em volia afegir a la classe, automàticament la meva pregunta va ser: Es difícil?, i em va respondre amb un mig somriure maliciòs/pícar, que vaig interpretar amb un "va, Eli, sinó ho proves no ho sabras!"

I així va ser, una classe de Walking (us deixo un enllaç per a que veieu en què consisteix!) , amb música molt canyera, que convidava a fer una desconexió en el temps i en l'espai, i a perdre el món de vista....

I així és, cada dimarts i dijous, tinc una cita amb la meva classe de walking, que em sembla molt divertida, on perdo moltes calories, suo com un animaló, gasto energia, i desconecto...sobretot això últim, és genial poder desconectar de tot el que he fet i de tot el que m'ha passat durant el dia, en tan sols, 3/4 d'hora....Haig de reconèixer que és un xic dur, i segons cóm estigui de cansada del dia, ho noto més o menys alhora d'esforçar-me, i veure cóm he treballat al final de la classe... Hi ha dies com avui, que crec que no han sigut prou profitoses, i em quedo amb aquell mal gust d'haver fet quelcom per sota de les meves possibilitats, be suposo que sóc exigent amb mi mateixa, de mena, i sé que no cal ser-ho tant, però vaja.. així sóc.

La propera classe, m'aplicaré de valent!!! ;)

Mentrestant, però, us deixo un video que m'ha arribat avui... M'ha fet gràcia, i com que ja sabeu que considero important riure i somriure, i aquest video m'ha dibuixat un somriure, vinc a compartir-lo amb vosaltres.

Potser que després de veure'l, em qüestioni, si vull seguir fent walking, o si prefereixo fer cicling, oi?

Contrex - Ma Contrexpérience - 97s from Marcel on Vimeo.

Un pulmó al mig de Barcelona...

2011-10-12T21:13:00.001+02:00

Sembla mentira que al mig de tant de soroll, de tanta pol·lució, pugui trobar-se un espai verd, on poder passejar tranquil·lament, entre terra i arbres...

Allà on pots trobar una bonica papallona, volant alegrement entre les plantes, o les garses o coloms, o fins i tot, on pots trobar-te una bella mantis travessant un camí, al bell mig del Turó de la Rovira...

Cert és que es veia un núvol gegant sobre del nostre cel, i m'he recordat que no m'agrada viure en aquesta ciutat, per sort, però, tinc el remei perfecte, però, no cal tampoc ser tant exigent.

Perqué en el fons, també m'agrada descobrir nous raconets, i gaudir de les vistes, tenint la gran ciutat als meus peus.

Així que mentrestant, he disfrutat d'un dia festiu entre setmana, tot un privilegi. I quan no tens obligacions ni horaris, s'em queda aquesta cara de felicitat...

Sembla mentira que un 12 d'octubre, encara poguem anar de màniga curta, i bufant de calor. Em sembla a mi, que ens hem carregat de tal manera l'ozó que el temps esta canviant, ara que jo ja firmaria, per poder passar tot l'any amb aquesta temperatura. He disfrutat d'un dia de sol i calor...

I després d'una bona passejada, res millor que un bon tiberi.

M'agrada cuinar, i no ho faig més sovint perqué no tinc temps, però sempre que puc, m'agrada tallar els aliments, amb cura, sentint les olors que desprenen en cada tall, mirant els colors canviants en contacte amb l'oli d'oliva i l'escalfor de la paella...

No cal fer grans receptes, però sí cuina saludable.

Avui, unes bones faves, ofegades amb llorer, passades per la paella després d'haver potxat la ceba i pebrot verd, amb bacó a bocinets, recent tallat.

M'agraden les textures dels aliments, m'agrada cuinar, m'agrada gaudir, m'agrada menjar....

M'agrada disfrutar del temps lliure!

QUINA BARRA !

2011-10-06T00:42:00.000+02:00

QUINA BARRAAAAAAAAAAAA!!!!!!

A vegades me’nfaig creus de les situacions increïbles que veiem en el dia a dia.

Em pensava quequan una persona ja tenia certa edat, hi havia coses que no feia, però tot iaixí, avui m’han sorprès. Si, ja sé ... no és més que una ximpleria, però mira, les ximpleries, també ens donen per pensar.

Em pensava que l’èpocadel parvulari ja havia passat, i en canvi, avui, m’han ensenyat que la gentmira el seu interès, que tenen un morro impressionant, i que amés, poden faltarel respecte, a la mínima de canvi, amb la finalitat d’aconseguir allò quevolen.

Això, és el quehe vist avui a angles. I m’he sorpres, i no he tingut poder de reacció, peròdesprés de camí a casa.. “he pensat: serà possible?”

Potser en faig ungra massa, però a veure, jo a classe vaig a aprendre, em costi el que el costi.No copiaré (crec que no he copiat mai), perquè el que s’anomena copiar, endefinitiva per mi, significa enganyar-se a sí mateix.

No sé, us explicola situació i us convido a que vosaltres dieu la vostra.

Situació:

Abans d’entrara classe, he fet els dos exercicis que ens havien manat com a “homework”. Noeren difícils, més aviat tot el contrari, i amb cinc minutets, els tenia fets.

Arribo a classe. Ensseiem com el primer dia, i al meu costat, una antiga compi del darrer curs, queno hi tinc una gran afinitat però vaja, tampoc em cal tenir-la.

És una periodistaque te ben bé prop de 50 anys. La “teacher”, ens diu que contrastem el “homework”amb el “classmate”. I així ho fem. Exercici 1, contrastat, però l’exercici 2,la compi, s’adona que ha fet una cosa que no era. Cap problema, hi ha temps, lidic, fes l’exercici, i quan acabis ens ho mirem. Doncs no! Pel que es veu és mésfàcil copiar, i a sobres amb la barra de dir-ho. Doncs no, li dic, millor queel facis, i després el contrastem. Resposta d’ella inesperada: Que cabrona no?

Com? No he tingutpoder de reacció, però, em sembla molt fort que una persona, insulti a unaaltre, només pel fet que no li deixi copiar els deures. Quins pebrots! Cabronajo? Ella que és una aprofitada! I a mi no m'agrada que s'aprofitin de mí.

No he respost,però de tornada a casa, m’ha donat per pensar en la situació, i veritablementem sembla una mica vergonyós.

Reconec que tincun sentit molt estricte d’aquest tipus de coses, però és que jo sé el que emcosten fer les coses, llavors, si jo les faig, perquè els demés no? No és elmeu problema, no ho vull saber. No m’interessa, però sí que em sap greu queaquesta senyora, m’hagi insultat, perquè en definitiva no li he deixat copiarels deures...

Tot plegat, ésben bé una xorrada, però més que una xorrada, jo crec que aquesta senyora s’haequivocat de curs.

Quina situació tant poc usual, tenint en compte, que ... ja som grandets home, per estar com quan s'estava al ....

AL PARVULARI!!!!!

Un Alumne de parvulari de 50 anys...?

Bufff...ximpleries d’undimecres qualsevol!

Tornant...

2011-10-04T00:16:00.000+02:00

Tornant....

Cal tornar a les "obligacions", sobretot a aquelles que fem per gust... i així no són tant obligades.

Avui he tornat al meu anglés, la primera classe amb alguna cara coneguda.

Hi ha qui ha abandonat...com és el cas, d'una compi que compartia curs amb mi des del principi, des de fa 4 anys. Però això, és com tot el que passa a la vida, ens creuem amb persones, que deixen la seva empremta, d'altres que passen desapercebudes, i d'altres que ni tant siquiera interactuen amb nosaltres.

Compartim paraules amables, petites estones, i un dia, pel que sigui, el seu camí es separa definitivament del nostre. Llavors tornem a començar...

Tornem a iniciar el camí de la coneixença amb noves persones, o potser no.

Reconec que a vegades em fa mandra, tornar a començar.

Em fa mandra obrir la meva porta, perqué no sé a qui em trobaré.

Es clar que no totes les persones són com a nosaltres ens agradaria que fossin..., a vegades també ens sorprenen, per be, i per mal.

Però així és la vida... No cal donar-li voltes a les coses ara.

No cal, només cal centrar-se en allò que tinc entre mans, en complir els meus objectius....aquests que a vegades es resisteixen, aquests que s'aturen davant el meu dubte de saber si els podré afrontar o aconseguir. R

eptes, i més reptes, els que jo mateixa em plantejo....i sí, sovint em sorgeix el dubte, perqué en el fons no crec en mí.

Malgrat em demostro que sí ho puc fer, malgrat trec uns resultats espectaculars, malgrat els malgrats, ....segueixo, en molts moments de la meva vida, sense creure en mí. Però així m'han fet, i crec que poca cosa puc fer al respecte...només seguir endavant, amb esforç i constancia.

Constancia, quina bona paraula....jo crec que és la paraula que descriu sempre tot el meu esforç. Constant per aconseguir allò que desitjo, només així ho aconseguiré.

Com tot primer dia, m'agobio en sentir la profe després d'haver-me passat l'estiu sense en prou feines escoltar la llengua anglesa. Però faré camí.... com sempre...

No hi ha més lloc per agobis innecessaris, veritat que no?

Així doncs, inauguro el meu nou curs al Nord Americà! I espero recuperar les estones en aquest espai, que també reconec que tinc un xic abandonat darrerament.

De mica en mica....

S'omple la pica!!!!

Gràcies com sempre per llegir-me, els qui ho seguiu fent....

2011-09-26T23:38:00.002+02:00

S'ha acabat el bròquil......

És hora de .....

La Gomera i el seu encant..

2011-08-14T13:50:00.000+02:00

La propera setmana marxo a la Gomera.

No és una illa desconeguda per mí. Ja hi he estat altres vegades, i reconec que amaga un encant especial...

Lluny de les masificacions, d'aglomeracions.... En mig d'un mar blau, en mig de la vegetació fresca de laurisilva, en mig del no res.. i del tot!

En mig de la pau, que transmet una terra pura i neta.... on els colors ens il·luminen la mirada, i on les paraules amables de la seva gent, fan de la nostre estada més cordial...

Un lloc on les postes de sol, són meravelloses, i on els aliments de la terra, omplen el paladar de gust i matissos, dolços, i salats, peixos i carns....

Un lloc on, només cal, deixar-se perdre's i gaudir....

I és que la Gomera, és un lloc on podria anar-hi a passar la resta dels meus dies.... On la calma i la tranquil·litat afloren els dies, i on la llum i la foscor, t'ajuden a gaudir en pau.

Un lloc, amb llegenda... amb història, i tradicions variades....

Aquí us deixo una bonica història d'amor, entre la Gara, la princesa de l'aigua i el Jonay, príncep del foc

Quan la nit dorm...

2011-08-13T04:34:00.001+02:00

Foto realitzada amb el meu movil

Mai he patit insomni...i en canvi avui...
Potser la influència de la lluna... m'ha deixat desperta tota la nit...
Noooo...ha estat el maleït tallat que m'he pres després de sopar!!!!!!!!! A qui se li acut prendre café per la nit!!!!!!????????
Mhe hagut d'aixecar...no parava de donar tombs al llit.....Fins i tot la meva companyia s'ha queixat...
Estic asseguda a la terrassa.. escrivint...i gaudeixo d'allò més preuat: silenci nocturn!

Quan la nit dorm.... alço la vista al cel, i contemplo les estrelles...

Les campanes de l'Ajuntament, les campanes de l'esglesia han tocat dos quarts de cinc....

Què faig a dos quarts de cinc, davant un portàtil, deixant anar els dits en un teclat?

Només el so dels meus dit prement el teclat es dibuixen en la nit...Només la llum del meu portàtil es reflexa en la llum de la nit....

Demà estaré morta de son....
Ara, ja no podré dir que mai he patit insomni...i m'he estat tota la nit sense aclucar els meus ulls....

PD: Post re-editat a les 4:45h. Acabo de veure un estel fugaç! M'he enrecordat que avui havíem d'anar a una activitat organitzada per l'Observatori de Castelltallat. Avui, era el dia idoni per deixar-se portar per les llums del cel, i veure aquesta meravella que ens regala de tant en tant el cel...Les llàgrimes de Sant Llorenç

Quan el cel plora.. Vesso llàgrimes de sal...

2011-07-30T19:51:00.001+02:00

QUAN EL CEL PLORA.....

VESSO LLÀGRIMES DE SAL...

Avui s'ha mort la meva gossa...

Això ja es veia a venir, un animal amb 15 anys, és inevitable pensar que un dia o altre, ens deixaria, darrerament havia deixat de menjar, i tot i el que s'ha lluitat per allargar-li la vida, haven-t'ho intentat amb totes les forces i amb tots els recuros possibles, al final el seu cor ha dit prou....

Fa pena, haver-ho d'admetre... fa pena admetre que la mort és part de la vida... i fa pena acceptar que en menys de 3 mesos han marxat els dos animals amb els que hem compartit estones molt agradables, han sigut part de la família, i hem compartit part de la nostre vida amb ells. Ara ja no hi són, ara ja descansen... i allà on sigui que estan... els recordaré sempre! Els he estimat molt i ara.... ja no hi són....

Adeu Bonny, Adeu Tom.. Aquest és el meu últim adeu!

M'agrada...

2011-07-28T21:12:00.000+02:00

Em sona tendret.... fresquet... dolçet...

No sé si sóc jo, que no estic massa posada amb el tema musical, darrerament, però aquest noi, m'ha captivat....

Qui és? D'on ha sortit? Algú el coneix?

Boyce Avenue

L'enigma d'avui...

2011-07-20T22:06:00.000+02:00

Que fan 5 dones diferents, assegudes en seients diferents, deixant-se portar per les sensacions que es desperten en mig de la foscor, a les 4h de la tarda?

Allò que es pot fer quan gaudeixes de les tardes lliures... anar al cinema per exemple?

I avui li ha tocat el torn a aquesta mitja comèdia drama, amb un fil que et fa pensar en el "valor" de les coses,o més aviat en el valor que cadascú de nosaltres, li dóna a les coses, i aquelles mitges veritats, o "allò" que la gent no acaba mai de dir a les seves "amistats".

Certes veritats que més val que es quedin dins del calaixet de la tauleta de nit...o corres el risc d'emportar-te una reacció "esperadament exagerada" i pagar un preu bastant car... Hi hauria forces coses a dir al respecte, i totes les opcions ben vàlides, perquè cadascú te les seves raons per fer o no fer les coses...

Tot i que, malgrat els malgrats, al final, tot torna al seu lloc....O almenys, així passa, en aquesta peli.... que sense ser res de l'altre món, diria que m'ha agradat força....

I la propera que esta pendent, i que vull anar a veure és "El fin es mi principio"... algú l'ha vist? I que tal???

Un lladre d'ànimes...

2011-07-18T21:23:00.001+02:00

Feia temps que algú no em "robava" l'ànima... Sempre hi ha qui, per petits instants, te el do de fer-ho. No és fàcil, però quan algú ho fa, ho sé.

Avui, he quedat asombrada, per uns breus instants, dolços.
M'he deixat portar per la música deliciosa ... Melodia que fluia de les cordes d'un violí que era tocat per un jove al metro.

Petits instants, copsats pel meu oïde, identificant cada nota que es deixava portar entre la gent del vagó....Difícil era l'aportació que li hauria hagut de fer al lladre d'ànimes, que per breus moments, s'havia apoderat de la meva total atenció, i una esgarrifança interior em feia posar la pell de gallina, potser, perquè aquesta és una de les més belles melodies... un tango, que sense dubte no em deixa indiferent. Una aportació però, que no m'ha sabut gens greu, deixar en les seves mans, a canvi del moviment dels seus dits en les cordes de la seva preuada joia: el seu violí.

"Por una Cabeza" de Carlos Gardel

2011-07-18T01:55:00.000+02:00

Prefereixo a aquelles persones que sense ser imprescindibles, saben fer que enyorem la seva presencia.

A vegades el que és normal....

2011-07-01T00:41:00.000+02:00

POT RESULTAR EXTRAORDINARI...

Començo la meva tan desitjada jornada intensiva... Podré gaudir de les tardes lliures, i això, em produeix una gran alegria!!!!

Gaudir del temps lliure, del mar, de la sorra, del sol, de l'estiu...omplir-me de llum i colors.

M'he proposat fer alguna activitat diferent, vull deixar-me per carrers de pobles i ciutats propers a Barcelona....càmera a les mans, i copsar imatges, curiositats, carrers, o simplement deixar-me portar rera les meves passes...

Espero que la calor no m'impedeixi fer allò que desitjo....

I mentrestant, un anunci que em fa aixecar de la cadira quan el sento.... i em quedo amb la darrera frase:

A VEGADES EL QUE ÉS NORMAL, POT SER EXTRAORDINARI...

I JO EM PERMETO CANVIAR LA FRASE I DIR..:

QUASI SEMPRE....EL QUE ÉS NORMAL,

ÉS EXTRAORDINARI!

Petits instants...

2011-06-24T01:09:00.000+02:00

Petits instants.... Que valen la pena

Mirar

Disfrutar...

Admirar... Gaudir...

Cada any tornen...i cada any són igual de boniques ....

Una positiva iniciativa!!!

2011-06-16T08:36:00.000+02:00

Arribo tard!!!!!!!!

Volia participar-hi... hi hagues anat expressament amb molt de gust!!!!! Però he fet tard!! Però intentaré aplicar-ho cada dia...sempre ho dic, sempre intento treure un somriure, malgrat que a vegades, és difícil fer-ho quan ho veus tot fosc....Sembla que em recupero, sembla que torno a ser jo, i allò que em preocupava, torna a la meva normalitat... Així respiro millor, així sóc capaç de sentir-me alliberada i l'èxit d'allò que creia que seria un fracàs, m'ha injectat energia positiva.....

Torno a somriure, no pas davant una càmara, però sí des del meu interior, cap a l'exterior....

Espero que aquest "optimisme" es contagi per totarreu!!!

SOMRIU, ÉS PRIMAVERA!

I jo us dic.... SOMRIEM SEMPRE!!!

No deixem mai de SOMRIURE!!!

Fer-ho ens aporta coses positives: ens allibera les tensions, ens relaxa... i moltes coses més!

Materialista!!!

2011-06-09T00:06:00.001+02:00

Despres d'algun temps en silenci, crec que hauria d'activar de nou aquest espai.

Un espai on fins ara he intentat compartir coses que em passen pel cap, somriures i algunes que altres tristeses, però així és la vida (diuen)...

Cert és que estic un xic "desentrenada", fa temps que no escric, i sento com les paraules no em flueixen i no sorgeixen del meu pensament.

Em costa, no estic per la tasca, però caldrà que em mentalitzi, i començi a posar-m'hi. Tot es agafar un bolígraf, paper, espai i temps, un espai i un temps que em permeti relaxar-me, deixar la ment en blanc i deixar que les paraules dancin escrites en un troç de paper.

Ara deixo enrere certes coses, algunes es quedaran l calaix dels records, per sempre, altres només per un temps... I altres, no seran oblidades mai més.

Però deixo de costat aquests pensaments sentimentals, i em permeto inaugurar de nou el meu blog, amb una CRITICA. Sí, totalment faig una crítica vers un anunci de la tele, que cada cop que veig, m'agafa un atac....

No m'agraden les persones materialistes, sí ja sé que és un anunci, i que ens estan venent un vehicle, però jo mai em compraria "aquest" vehicle, per l'únic fet d'haver vist la seva publicitat, i menys aquest tipus de publicitat....

Simplement, em sembla molt trist...

I és una llàstima no poder compartir un viatge a Venecia amb aquest home tant eixerit per culpa del seu Mercedes. Sense dubte, (siii...ja sé que és un anunci!!!), però sense dubte, em sembla força trist, i és un clar motiu, del que la tele ens vol vendre, i de cóm ens poden vendre aquest "materialisme" vers les propietats, vers les coses que tenim o que volem....

Vull un cotxe nou? No, no vull un cotxe nou, perquè el que tinc em fa el servei d'allò que necessito, i menys vull un Mercedes, perquè aniria encantada a Venecia....

Enlloc de promoure altres valors..... !!!!!

Us agrada aquest anunci???

Qui es menjarà el pa avui???

2011-05-22T11:54:00.000+02:00

I Will Love You - Fisher

2011-05-20T01:05:00.000+02:00

Una troballa musical que forma part de la BSO de "Sentencia de muerte", un xi trista.. però no per això, deixa de ser bonica...

La mort és part de la vida...

2011-05-12T21:11:00.000+02:00

I avui, és un dia molt trist per mí !!!

He perdut al meu amic Tom.

Després d'11 anys compartint bonics moments,

una pèrdua que no t'esperes, et deixa sense esma per no fer res.

Un gos, un amic, un company de jocs, un animal que he estimat molt.

Allà on siguis, sempre et recordaré!

Potser ha nascut un nou estel al cel...

El mon sense paraules...

2011-05-07T22:45:00.000+02:00

Degut a una grip i a tot el que comporta un refredament del cos, ahir i avui, m'he quedat sumergida en una afonia força important.

El meu mon en silenci, em fa adonar, de les coses que són habituals en nosaltres, i que quan no les podem fer, sabem que són necessàries per la nostre existencia. No puc parlar, la meva veu ha dit prou, i em sento en certa manera impotent, quan vull fer el gest de parlar i sento que les meves paraules no produeixen so. Les cordes vocals han deixat de realitzar la seva funció. Per més que vulgui, res.... Es curiosa la situació, mai m'havia passat abans, a aquest nivell...

Cal sempre valorar les coses, quan no les tens?

Crec que no hauria de ser així, però sense dubte, la vida ens demostra aquestes coses...

Així doncs, em quedo sense paraules, malgrat voler-les dir. Me'n vaig amb el meu silenci, no abans sense fer una reflexió: "Parlar, és la tercera millor cosa que pots fer amb la boca!" o així ho crec ara que no puc dir res....

Un any més!

2011-04-28T20:50:00.000+02:00

Un any (símbol: a) és el període que tarda la Terra en orbitar una volta al voltant del Sol.

Un any més, és que el que en poques hores, podré dir que ha passat des de que vaig nèixer. En seran 36. 36 anys plens d'històries, d'anecdotes, d'experiències, d'alegries i de tristeses, però sense dubte, 36 anys cumplits (que no tothom ho pot dir)

No em sento gaire eufòrica ni d'alegria, ni de tristesa. Simplement, sento que un any més passa i ja en són uns quants. Potser sento el pas del temps, i en certa manera, contenta, de poder-los cumplir amb les coses més o menys bé, però amb certa impotència, sabent, que els segons passen i no els puc aturar, i que els dies, i els anys, es fan inevitables en el seu pas, i la única cosa que ens queda, és intentar gaudir-los de la millor manera possible.

M'agafo a aquesta idea...m'agafo a aquest pensament.

Vull sentir-me viva, és la única cosa que importa...

I vull seguir sent qui sóc i tenint el que tinc, ni més ni menys. Salut per gaudir de la vida, i amor per compartir-la. La resta de coses vindran soles, a vegades seran millors, altres pitjors, trobaré obstacles al camí, que hauré de saltar, però intentaré seguir endavant, per sumar i sumar, i donar VIDA a tots els anys que el destí em permeti cumplir.

I vull seguir contemplant 1000 postes de sol, banyades per un mar ben blau.. i...aprofitant cada minut com si fos l'últim, compartint amb qui vulgui, el meu jo

Una mona casolana!

2011-04-23T22:17:00.000+02:00

I és que aquest any, m'he decidit a fer una Mona amb molta il·lusió per la meva nevodeta d'un any i mig...

I vet aquí els resultats!!!

Jo crec que no té res a envejar, amb les mones que podem trobar a la pastisseria....

;-D

Per cert, Feliç Sant Jordi!!!

La partitura del cel...

2011-04-19T00:49:00.000+02:00

Ahir, el cel dibuixava unes franges perfectes, que em varen recordar a un pentagrama de notes musicals.... i aquí, el meu joc amb les paraules:

Pentagrames de notes imaginàries.

Notes de fum blanc caigudes del cel, dibuixen la música dels sentits.

El DO de l'alegria navega entre un mar de núvols de colors..

REcords que ballen i s'engronxen entre el pentagrama solitari d'aquest cel rogenc.

Em deixo portar....Danço amb ells...i em MImen.

Un raig de llum m'escalfa. FA SOL i una dolça sensació m'abraça i em fonc amb l'enigma i el misteri, envoltada de la resta de notes musicals. Cadascuna m'apropa al seu món. Cadascuna em regala el seu batec.

LA música, les notes agafades de la ma, pengen imaginàries d'un fil de color or. Cenefes de colors.

SI et deixes portar, l'encanteri inunda el teu pensament, amb idees de cotó fluix, vives i sonores, rialles encantadores.

"El noi del Metro"

2011-04-12T20:52:00.000+02:00

Imatge del Google

Absorta, aquells dos ulls es clavaven com dos ganivets.

El fruit de la casualitat els unia cada matí, compartint un trocet de vida.Una rutina diària que es feia més amena quan es veien. Ell, un home d’unsquaranta anys, de pell bruna i ulls clars. No tenia un rostre gaire afable.Ella, d’uns trenta, d’aspecte jovial i riallera. La nit i el dia.

Cada dia el destí, els apropava una mica més. La casualitat els portava ajugar amb les seves mirades dins d’aquell vagó de metro. Com si el móns’aturés.

Cap dels dos, però, s’atrevia a dir-se res, però aquelles profundes miradesels delataven. Ell, seriós, no gesticulava moviment, ella se’l mirava i somreiatímidament. I així, dia rera dia.

Aquell però, era un dia diferent. Mentre esperava el metro, per l’interfonhavien anunciat algun problema tècnic. No li quedava més remei que esperar. Alseu voltant, cada cop hi havia més gent a l’andana.

Al cap d’una estona, la pantalla va anunciar el restabliment de lacirculació. Aparentment, tot apuntava a que s’havia resolt la incidència. Es vafer pas entre la gent, i àgilment es va situar dins del vagó. Resultava forçacomplicat fer-se un lloc. Un metro atapeït de persones que l’empenyien com sid’un mar esvalotat es tractés. De cop, en una pèrdua d’equilibri enmig d’un movimentestrany, va veure aquells ulls que la miraven des de l’altre costat del vagó.Un cop més la casualitat els havia unit en aquell petit espai de temps.

Ella li va regalar el petit somriure de cada dia. Ell, però, immòbil com decostum.

Una forta trepitjada la va fer tornar a la realitat, i va fer-li girar elcap aquell individu amb cara de tenir pocs amics.

Un lladre matiner aprofitant-se de les circumstancies i del descuitd’aquella noia. Cautelosament va posar la ma dins de la seva bossa i subtilmentli va robar el moneder. Ella, però, seguia mirant al seu amor platònic.

Arribada la seva parada, la noia va baixar, caminant fins l’enllaç del’altre línia. Davant la porta, va posar la ma dins la seva bossa per treure elseu bitllet, i es va adonar que no hi era. Va pensar que potser l’haviaoblidat, però de seguit la ràbia es va apoderar d’ella i va pensar en elpitjor. Li havien robat el moneder!

L’immediatesa de l’instant, la va portar fins una oficina d’atenció alclient. Allà va plantejar la situació al cap de l’oficina, qui li va suggerirque descrivís el moneder. Nerviosa, li va explicar com era. Vermell, ambfranges negres... L’home en veure que la descripció era similar al moneder queli havien portat moments abans, la va interrompre, va posar la ma sota elmostrador, i li va treure el seu moneder. La cara de la noia va canviar de copi de nou aquell somriure se li va dibuixar al seu rostre.

El senyor li va explicar que un noi havia vist com robaven a una noia almetro i havia seguit al lladre per veure què feia. El resultat era d’esperar,li havia robat els diners, però havia llençat el moneder en la primera papereraque havia vist.

A ella li hagués agradat donar-li les gràcies, però a vegades les coses sóncom són.

Va sortir de l’oficina, i va obrir el seu moneder. De cop es va adonar, quedins hi havia un paper que no reconeixia. El va mirar, i dins hi va trobar leslletres d’un algú desconegut, on llegia: “ No deixis mai de somriure cada matí,perquè el teu somriure m’il•lumina el dia”

Aturada, va mirar al seu voltant, i el noi del metro allà estava, aturatmirant-la, també ell amb un somriure als seus llavis.

I qui sap si aquell gest va obrir una porta...

Aquesta és la meva darrera aportació al "Concurs de Relats Curts de TMB"

Un geni: Alexandre Desplat

2011-04-06T00:07:00.000+02:00

The Wonder Of Life

Concurs Relats TMB

2011-04-04T01:58:00.000+02:00

Fa un temps vaig escriure un mini relat anomenat la "LLuna i Ella"

Em va agradar, potser perquè tenia certa inspiració en la meva vida diària, potser perquè en el fons, no era tant un relat de ficció, sinó que estava basat en la realitat, potser en la meva pròpia realitat.

I com que, em va agradar escriure'l, doncs m'he decidit a publicar-lo a la nova Edició del Concurs de Relats Curts On line de TMB, i que us convido a visitar, i a votar-me si és que creieu que m'ho mereixo, i també a participar!!!

Relats curts TMB

Cert és que porto una temporada una mica "out" de blog, però potser caldrà que em comenci a activar la neurona, així doncs, una primera intenció, passa per la meva participació en el concurs TMB, i continuarem amb la 2a. edició de:

"una imatge i mil paraules"

Trencant-(me) esquemes...

2011-04-02T21:57:00.000+02:00

Quan menys t'ho esperes, ets capaç de sorprendre't tu mateixa....

Això és el que he fet avui, sorprendre'm..

Cóm?

Fa molts anys que no menjo conill... De petita, amb uns 8 o 9 anys aproximadament, el meu germà em va fer-li agafar fàstic, un dia que en menjava... Ho recordaré sempre.... Aquell moment, el recordaré sempre, i des de llavors, mai més n'he menjat. Veure'l pelat al super, amb la seva forma sencera, em fa realment, fàstic, i això que realment en menjava, i recordo que m'agradava llavors.

Fa temps que dic, però, que un dia hauria de donar el pas... i intentar menjar-n'he de nou.

Les persones ens tanquem portes nosaltres mateixes a coses a vegades realment absurdes...

Això em recorda tot el temps que m'he estat sense voler provar les anques de rana. El dia que realment, vaig decidir provar-les, em vaig adonar de la delicia que m'havia perdut durant tant de temps.... Les vaig trobar boníssimes i ara m'encanten...

Avui, fent la compra, he vist una safata amb uns pinxo de conill, amb verduretes i espècies... No sé què m'ha agafat, però el cas, es que ja està la safata a la meva nevera. No sé si serè capaç de fer-n'he un mos... després de tants, anys... buffff... pensar-hi, realment em fa angúnia, però, potser caldria "superar-se" també en aquest aspecte, i fer l'intent....

Ja us ho diré... D'entrada, n'he comprat, que això, per mi, ja és molt....

I a veure si sóc capaç de cruspir-me aquests pinxos.... (que ja em dic a mi mateixa, que tenen una pinta deliciosa...grrrr.... )

Algú s'apunta a provar pinxos de conill a la brasa???

;-D

Un d'aquells mails....

2011-03-19T21:50:00.002+01:00

Amb lletres ben cosides...

He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.

He après que la
vida és dura...
però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir cóm em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa..

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya..
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto..
més coses faig.

... Tantes coses em queden

-encara- per aprendre..

Enceto el dijous amb ....

2011-03-17T00:58:00.000+01:00

MÚSICA....

"BAD THINGS"

Auto motivació....

2011-03-16T01:02:00.002+01:00

Avui em calia una dosi d'automotivació .....

I he canviat el dia de farmàcia...

......i he anat a esbrinar els resultats de la meva dieta.

Imatge Google

I....

No hi ha res, com...

RECOLLIR ELS FRUITS DEL MEU ESFORÇ!!!!

I avui amés, em permeto dedicar aquest post a una amiga!

Shubhaa: We can!! ;-D

Retrobaments..

2011-03-11T20:52:00.001+01:00

Quanla vida et sacceja amb un fet inesperat, te n'adones de cóm és tottant passatger...

Ho sé, en sóc conscient, i malgrat aquesta consciencia, et sorprens vegada, rera vegada.

Quanpassen segons quines coses, et fan reflexionar més profundament delsentit de la vida.

Ija ho sabem que la vida és molt curta, i més llargues altresvegades, però que sovint ens te preparades moltes sorpreses. Unesbones, altres no tant bones.

Ahirva ser un dia de retrobaments.....

Quancada dia fas el mateix, quan cada dia veus les mateixes persones, iquan de cop i volta, un dia, per unes circumstancies determinades,deixen de formar part de la teva monotonia, deixen de ser part de lateva vida, i desapareixen del teu dia a dia, te'n adones, de cómles trobes a faltar el dia que no hi són. Te'n adones, que algunespersones formen part de l'engrenatge de la nostra vida. I són peces “necessàries" pel funcionament del nostre dia a dia. Són una part més de nosaltres, i ens ajuden a "portar" o a "sobreportar" algunes situacions.

Llavors,amb els dies, aprens a sobreviure amb la nova situació. Aprens arelativitzar les coses i aprens a afrontar-les sense aquellespersones que t'ajuden, sense aquelles persones que deixend'alegrar-te els dies. Deixes de compartir somriures, i t'apropeso busques afinitat amb altres persones no tant properes.... Però sovint, et sents més sola.

Peròel ser humà, s'acostuma a tot. Acaba acostumant-se a tot, però finsarribar a aquest “tot”, cal un període d'adaptació. Un períodeon hi ha dies grisos, i altres més lluminosos, dies on tot hoveus negre i altres de color de cotó fluix. Dies, que creus queningú et pot aturar, que estas allà per menjar-te el món, i diesque defalleixes i caus derrotat.

Però,sempre hi ha un dia de retrobaments.... I saps que n'hi hauran més...

Aquestdia que et trobes amb aquestes persones que de cop i volta han deixatd'estar en la teva inmediatesa diaria, però que malgrat lescircumstancies estan aprop.

Iet retrobes, i somrius, i plores.... Un conjunt d'emocions que vanagafades de la ma. Somrius d'alegria, i les mires i els deixes anarun “cóm us trobo a faltar”..

Com costen a vegades les coses depassar... però aprofites l'estona, i els expliques, i buides el pap,perquè ningú més et podrà entendre cóm aquestes persones, perquèelles han compartit el meu dia a dia, i saben del que els esticparlant. I durant unes hores, tornes a riure....i els fas riure,explicant allò que ja coneixen.

Iet contagies com si aquells instants et servissin per retornar a lateva normalitat al dia següent.... T'injectes amb aquesta afinitat compartida, que només tens amb elles...

Finsla propera...

Mentrestant,em faré forta i lluitaré contra les adversitats. El ser humà éscapaç d'això i molt més.... i si en algún moment defalleixo,cauré al terra..... però, segur que tornaré a aixecar-me i seguiréendavant. M'espera una època dura, però aquesta “duresa” ésrelativa, i no és més dura, que allò que no te remei.

Circumstancies que toquen, i que calen afrontar...A vegades a uns,altres vegades, a altres....

Perquè,així és la vida....

Fins la propera....

A vegades no calen les paraules...

2011-03-10T01:16:00.000+01:00

Quan el sol cau... molts pensaments inunden la ment.

Entre camps verds, vinyes i oliveres, he gaudit d'uns dies de tranquil·litat...

I he gaudit ... i he mirat ... i m'he deixat portar... He olorat i...

...és que ... les imatges que ens ofereixen la natura, són a vegades el millor antídot pel silenci.

Ho dic sovint, no m'agrada el silenci..

m'agraden les paraules, les converses, el poder de descobriment que tenim amb les persones, a través de les paraules.. no és fàcil, i a vegades,

la nostre percepció vers una primera impressió, canvia...

No t'imaginava així...

Sovint hi penso... imagino cóm serà aquella persona que s'ha creuat en el meu camí... Erro en la percepció, a vegades sí, altres no m'equivoco. M'enciso però, intentant conèixer nous mons,a noves persones... parlo, miro... endevino.... descobreixo...

Sàvies paraules les que va dir un dia el "Paseante", en un post del meu blog:

"Les paraules són com un pou d'aigua fresca, sovint ens treuen la sed"

Aquesta meravellosa frase, forma ja part dels meus dies... parlaré, mentre en tingui possibilitat...

I quan no, com darrerament, que sembla que no tingui masses coses a dir, us /em regalaré aquestes imatges tan boniques que la natura em posa en safata de plata....

Dancer in the dark

2011-03-08T00:44:00.000+01:00

Una peli massa dura per encetar la setmana...

Però la veritat que jo us recomano, tot i que és força dura ...

"It's only the last song, if we let it be"

"Solo será la última canción si nosotros lo permitimos"

Còrrer risc...

2011-03-03T22:13:00.000+01:00

En algún lloc d'internet, avui he llegit aquest text, i m'ha semblat que estaria be poder-lo compartir amb vosaltres....

Siempre se corre el riesgo...

La seguridad es detontos ...
de los que no seatreven...
de los que seaseguran,
para no perderseen el abismo
que produce elno saber qué va a pasar.

Siemprecorro el riesgo...

Cuando pienso enlo que hago
y también cuandono pienso...
cuando corro ycuando camino...
cuando digo loque pienso y cuando callo...
cuando tomodecisiones
y cuando me lasguardo...
cuando lloro ycuando río.

Siemprecorro el riesgo...

Cuando me animoy cuando me acobardo...
cuando digo laverdad y cuando miento...
Cuando me juegopor alguien
y cuandono lo hago por nadie.

Siempre secorre el riesgo...

De enamorarse dequien nos corresponde
y de amar aquien no nos ame nunca...
de entregartodo, mucho o poco que tengamos dentro...
de cometererrores pero también aciertos...
de apostar másde una ficha y no entender el juego...
o creer que lassabemos todas e ignorar tantas otras...
de soportarlotodo y no interesarnos por nada.

Siemprecorremos el riesgo...

De tomar uncamino equivocado o de creer
que el nuestroes el único correcto...
de animarnos ono a hacerlo...
poder creer ocreer siempre que no puedo...
permitirme algoo coartar toda posibilidad de ser...
ser no es nadafácil...el no ser no tiene sentido.

Siemprecorro el riesgo...

Cuando creo ycuando desconfío...
cuando soy felizy cuando no puedo serlo...
cuando mepermito y me prohíbo...
cuando me acercoy también cuando me alejo...
cuando abropuertas y cuando las cierro todas...
cuando veo unaluz y cuando ando a oscuras...
cuando afirmo ycuando niego...
cuando elijoalgo nuevo,
cuando me aburrode lo viejo...
cuando me río demi mismo
y cuando lloropor lo ajeno.

Siemprecorro el riesgo...

Cuandosostengo...cuando me caigo...
cuando estoyatento... cuando me distraigo...
cuando conozcoalgo nuevo
y me aferro a loque tengo...
cuando llegodemasiado temprano...
o cuando creoque para todo es tarde.

Siemprecorremos el riesgo...

Cuando aceptotodo sin cuestionarme nada...
cuando reveo mihistoria
y me otorgo sólodesdichas...
cuando mesorprendo y cuando me aburro...
cuando llego ycuando creo que nunca alcanzo...
cuando construyoy también cuando me quiebro...
cuando mecastigo por un fracaso...
o me galardonopor un éxito
cuando me enojoy cuando protesto...
cuando se abrennuevos caminos
y cuando no veoninguno.

Siemprecorro el riesgo...

Cuando pisofuerte y cuando resbalo...
cuando hiero ydesestimo
y cuando pidoperdón y me arrepiento...
cuando me veo enel espejo y me agrado
y también cuandono me miro...
cuando recuerdoy cuando olvido...
cuando compartotodo
o cuando todo melo guardo...
cuando me cuido
y también cuandome abandono.

Siemprecorro el riesgo...

Cuando propongouna idea
o no se meocurre ninguna...
cuando admiro lobello
y cuando me creomás que otros...
cuando meequivoco y también cuando acierto...
cuando pidoperdón y cuando digo gracias...
cuando salgo ala calle a buscarte
y cuando vuelvoconvencido
de que no voy aencontrarte...
cuando huelo tuperfume y no te veo...
cuando miro unmundo de colores...me ilusiono
y después metropiezo..
cuando melevanto y cuando me acuesto..
cuando te cuentoque de alguna manera
soy yo quienescribe
y también soy yoel que siento.
No apuestes a loseguro...
a loprevisible....
ve un poco másallá...

¡correese riesgo!

Per cert, jo sempre dic..."qui no risca, no pisca", que tal si ho apliquem en tots els nostres aspectes de la nostra vida?

INSTANTS!..... (necessaris)

2011-03-01T23:54:00.000+01:00

La música amansa a les feres...

2011-02-28T01:16:00.000+01:00

Que plorar no és pecat!

2011-02-25T19:42:00.000+01:00

A vegades és necessari....

Plorar no és tabú... i a vegades se'm fa necessari, per treure allò que em torba....

No puc deixar de plorar.... A vegades amb motiu, altres sense....

I la Pastora, ho descriu molt be....

No puedo dejar de llorar... tengo el día tonto!!!!

Un gest solidari

2011-02-22T21:51:00.000+01:00

Avui he fet un gest solidari.

Estic contenta d'haver-ho fet.

No sabem la necessitat de sang que hi ha, i no sabem cóm n'és d'important... (més val no haver-ho de saber per necessitat pròpia), però realment la sang que brolla per les nostres venes, és VIDA.

Fa mesos que veig Campanya de donació de sang, falta sang! I avui els he tingut força a prop.

Per això, no ho he pensat dues vegades, i després de treballar m'hi he apropat. M'han fet omplir un qüestionari, i donar unes dades bàsiques, per saber si podia ser donant o no. Després, de l'entrevista amb la doctora, i veure que era apte, m'han fet passar radera al biombo, on m'han preguntat en quin braç preferia l'extracció. La meva resposta ha estat clara, "en tot cas ho hauràs de decidir tu, ja que a mi mai em troben la vena" I m'he estirat en una camilla. Primer un braç i res... després l'esquerra, i sembla que allà li ha semblat "trobar-la".... i doncs, vinga.. el noi, ha punxat l'agulla, m'ha remenat i al cap d'uns minutets, a tret l'agulla sense èxit. M'ha preguntat si em podia punxar una segona vegada.. El meu pensament ha estat.. "va tira, que ja hi estem posats"... i hi ha repetit l'operació, l'únic que ha hagut de punxar en el lateral on em consta que fa una mica més de mal, i la sortida de la sang és més lenta.... 15 minutets, i 450 ml. llestos!

No m'he sentit marejada, ni malament, ni res similar. Uns moments després seia a la saleta, amb un refrigeri que ens han repartit.

Mentres em crupia el refrigeri i em bebia el suc de pinya.... de cop, el soroll s'ha fet profund, una suor i calor s'ha apoderat de mi... el meu pensament i el meu cos, s'han debilitat... Sentía que "marxava".. estava a punt de desmaiar-me, jo mateixa he intentat tranquil·litzar-me i no perdre la calma, però el meu cos anava per lliure, i cada cop em rodava més el cap... al noi que s'acabava de treure sang i seia al meu costat, li he pogut xiuxejar amb una veu dèbil, "perdona, pots avisar... és que..." I ha aparescut corrent un infermer que m'ha aixecat i cridant "deixeu una camilla lliure!!!" (mare meva vaia numeret que he montat!!!) m'han estirat en una camilla... Aigua fresqueta pulveritzada, pantalons afluixats i cames en l'aire....

Quin desastre!!!! He estat a punt de perdre el coneixement.... M'he quedat blanca com la llet, i la pell se m'ha quedat freda com un glaçó de gel...

De totes maneres, malgrat l'ensurt, haig de dir que l'atenció que he rebut en tot moment, ha sigut molt bona. No m'han deixat marxar fins que no s'ha n assegurat que havia tornat a la normalitat. He estat atesa en tot moment... la veritat és que molt be.

Malgrat els malgrats, i malgrat la meva reacció, em sento contenta d'haver aportat el meu granet de sorra.... I segurament la propera tornaré a donar.

Després de la donació, ens donaven una caixeta de color vermell petiteta.. l'he obert, i he trobat un detall molt bonic.

Unes llavors per a plantar... en una torreta petita... i dins, aquesta frase que m'ha semblat molt encertada!!!

Us animo des d'aqui a fer-ho... No té per a què passar res.. a mi m'ha passat, però no és el més habitual, i amb aquest simple gest, podem contribuir que un malalt recuperi la salut. Amb 450 ml. podem contribuir a que 3 malalts diferents se'n beneficiin...

I perquè no?

Us deixo la web per a que us informeu....

www.donarsang.cat

AMB GANXO!

2011-02-18T00:15:00.000+01:00

Darrerament estic "out"...
Ja passa a vegades..

Espero però tornar a escriure allò que em passa pel cap....

Mentrestant.. us deixo allò que mai pot faltar.. MÚSICA!

I us deixo un video, que és protagonista d'un anunci d'una entitat bancària...i que ... té certament...GANXO!

La frase de la setmana....

2011-02-11T00:31:00.000+01:00

NUNCA PIDAS ALGO, QUE DEBAN OFRECERTE...

A qui se li ha escapat el conill?

2011-02-05T21:21:00.000+01:00

A vegades passen d'aquelles coses estranyes que no t'expliques...
Casuals???
Potser sí!

Aquest matí, com cada dissabte, hem anat a fer les compres de la setmana a al super.

A la secció de carn, m'ha cridat l'atenció una safata de conill, talladeta a rodanxes... que a la vista feia bona patxoca. És clar, que ...jo fa molts i molts anys que no en menjo de conill perquè em fa fàstic. L'he tingut però a les mans i he pensat que sinó fos per a que em fa fàstic, potser l'hagués comprat...(el conill és un carn baixa en grasa, i ara que estic fent dieta.. doncs m'aniria be, per cert, he perdut quasi 4 kg!!! ;-D) però s'ha quedat en un pensament en veu alta, un comentari del meu company, dient-me que a veure quin dia m'atreveixo a menjar-n'he i...hem seguit fent la compra.

En arribar a casa... hem tret les bosses del cotxe, ordenar, posar tot al seu lloc, i be, que com que haviem de tornar a marxar, ens hem deixat la porta del carrer oberta... Total per un moment, no calia tancar per tornar a obrir...

De cop el meu company, mira cap a un costat i diu "hola!!! Que haces tu aqui???" I he pensat, a qui li diu això....

SORPRESA ha estat la meva... quan he vist al jardí de casa meva, un CONILL!!!! Blanquet, molt boniquet...que s'ha passejat pel jardí, fins que li hem dit que marxes...

He tingut temps de treure la càmera i fer-li una foto.... i veure'l cóm marxava carrer avall.

Quina casualitat no??? Voleu dir que això no és una premonició???

Vaig a mirar els resultats de la loteria, a veure si també s'ha complit l'altre pensament

Una pedra al meu camí...

2011-02-01T23:55:00.000+01:00

Com de costum... caminava endavant. A vegades el camí es feia feixuc, però amb esforç i constancia allò estava superat.

Objectius i esglaons superats, fins arribar a aquell gran roc.
Un roc enorme, havia caigut enmig del meu camí...

Un grapat de pensaments negatius, m'invaeixen.

Em fa ràbia, no poder fer front a aquest REPTE, no sé si esta a les meves mans, ho provo, però no resulta.. m'esforço, pero els resultats no són positius..No hi ha cosa, que em faci sentir més impotent, que aquesta. Esforçar-me, amb totes les eines possibles, amb tot el meu ímpetu, i veure que el resultat no és el que esperes. És frustrant... la veritat!

Hi ha qui diu que les pedres al camí, són una oportunitat de millora, un obstacle que t'obliga a la superació. Però si l'efecte és contrari...... la frustació em guanya la batalla...

Què fer? Davant un obstacle que es resisteix.... que faig?

PD: Ja sé que em direu perquè em preocupo per aquestes coses? És clar, teniu raó, però ja sabeu també que la vida, també esta composta d'aquestes petites coses...Sí ja sé que no és tant greu... és el piiiiiiiiiiiiipppppppppppppppp listening que se m'ha atravessat. Hi dedico temps, i ganes... i tot i així.... em sembla a mi que aquest trimestre "pringaré" de mala maneraaaaaa!!! Però què faig davant d'això?

Tendresa...

2011-01-29T21:05:00.000+01:00

A mi, em desperta TENDRESA....

Tot i que sé que pot ser un muntatge....igualment, em sembla molt bonic!!!

A mi també m'agradaria banyar-me amb un dofí.... Sería tot una experiència!

L'efecte cap de setmana!

2011-01-28T01:28:00.000+01:00

Ja ho diuen els nois de Movistar ... El que jo no sabia és que hi havia fins i tot un estudis de la Universitat de Rochester, que diuen que:

"los trabajadores, desde empleados de la construcción hasta médicos y abogados, se sienten de mejor humor, tienen más vitalidad y padecen menos dolores desde la noche del viernes hasta el domingo por la tarde. “Todos los trabajadores, incluso aquellos con un alto estatus profesional, son realmente más felices durante el fin de semana”, afirma Richard Ryan, psicólogo y responsable del estudio, que involucró a 74 adultos con edades comprendidas entre 18 y 62 años.

Tras realizar un seguimiento diario del estado mental y físico y las actividades de los sujetos durante tres semanas, Ryan comprobó que tanto hombres como mujeres se sentían mejor durante los fines de semana, independientemente de su sueldo, su sector profesional, su estado civil o su edad. “Nuestros hallazgos subrayan lo importante que es el tiempo libre para el bienestar individual”, concluye en un artículo que publica la revista Journal of Social and Clinical Psychology en su edición de enero. El estudio también sugiere que en los días no laborables aumenta la sensación de libertad y cercanía a otras personas, y se reducen los síntomas del estrés, como los dolores de cabeza o de estómago"

Vols dir, però, que cal fer un estudi per saber que demà quan surti per la porta, em sentiré molt millor??? :-D

Aprofiteu el vostre temps.... És tant preuat, que no es pot desperdiciar!!!!

Jo ho faré!!!

BON CAP DE SETMANA....

(Malgrat que els caps de setmana ja no són com quan era joveneta, ja no són com els caps de setmana de marxeta, com els dels Pets)

Autostop...

2011-01-25T20:16:00.000+01:00

Imatge de : http://seddecamino.blogspot.com

Avui, en sortir de la feina, he pogut veure una acció que feia molt i molt de temps que no veia...

Davant d'una de les principals sortides de Barcelona, he vist un noi amb un cartellet, més aviat amb poca esma, en un lloc molt transitat. De lluny, m'he l'he mirat sense cap interès, però a mesura que m'anava apropant, l'he vist més clarament.

Un noi, d'uns 35 anys aprox. amb un cartellet a la ma, on es llegia : VALENCIA... fent.. AUTOSTOP!!!!...

La veritat és que m'ha fet enrecordar quan era "més" joveneta. Els caps de setmana, sortiem per la nit, i a vegades ens trobavem amb el problema de no tenir qui ens acompanyés a casa. Al final acabavem optant per un taxi, però, el que ens cobraven en aquell moment era molt, i a vegades "amb la típica inconsciència de l'adolescencia"... ens passava pel cap la possibilitat de fer autostop. Una pràctica que mai vàrem portar a terme, i és que, jo crec que se'n va fer molt mala publicitat en el seu moment.

Recordo perfectament els missatges dels pares dient-me que mai se'm passes pel cap fer Autostop, perquè podien passar mil coses, i el mon estava ple de violadors.

Per contra, recordo perfectament al meu pare aturar-se i agafar més d'una vegada algun "autostopista", sempre justificant que eren gent jove i que no podia passar res de dolent.

Crec que aquesta pràctica no ha estat mai gaire ben vista.. suposo perquè vivim en un món on tothom va la seva...i perquè hi ha molts crims, i molts delinqüents que el que fan és embrutar la bona fe de les persones. És una llàstima, la veritat...

Avui, m'han vingut ganes de preguntar-li quanta estona portava allà de peu? I que si no aconseguia que ningú el portes, que faria?

També m'han vingut ganes d'esperar-me una estoneta i veure la reacció de la gent, però jo com tothom, he seguit el meu camí, quedant-me amb la curiositat de saber què i cóm... i sobretot quan....

Què haurà passat? Cóm haurà marxat?

Quan??? Ha passat molta estona?

Heu pujat alguna vegada algun "autostopista"?

La lluna i ella...

2011-01-18T22:13:00.000+01:00

Havia passat mala nit, però malgrat les ganes de quedar-se dins del llit, sota els llençols, no va tenir més remei que aixecar-se i anar a treballar.
Com un robot d'idèntics moviments, cada matí, seguia el mateixos hàbits abans d'anar-se'n.
Descalça, - li agradava sentir el terra fred a la planta dels seus peus - caminava damunt les rajoles fredes de la casa. No tenia calefacció, però no li calia. Li agradava sentir l'ambient fred, amb una temperatura freda, a pensaments d'altres, però ideal per ella. L'escalfor de la llar, sovint la feia sentir marejada. Per això, aquell xic d'ambient fresc a la casa li agradava, fins i tot a l'hivern.
Camí a la cuina, encenia el calentador, es quedava enlluernada per la flama blava. I un cop encés, corria cap a la dutxa. Una dutxa matinal necessària, per poder fer front al dia.
Aquella tovallola suau, li eixugava les gotes de pell humida. Aquella tovallola, amb olor a net. Sensacions matinals imprescindibles.
Mentres, havia engegat la cafetera, esperant que el llum vermell donés la senyal, que ja podia posar la seva dosi de cafeïna. No li agradava gaire el café, però barrejat amb llet, li semblava una barreja deliciosa. Un café recent fet, fumejant, assaborint cada glop.
De cop va mirar el rellotge, era l'hora, com sempre, l'hora de sempre, l'hora de sortir per la porta, l'hora d'agafar el metro, com cada matí, fidel a la seva rutina.
Era una persona observadora, al metro, imaginava situacions, dibuixava personatges, amb les persones que es creuaven pel seu costat. Podria haver estat tota una creadora d'històries (aquell senyor de l'últim vagó, sembla que esta trist, potser passa per alguna pena. Aquell jove d'allà, fa com tots els joves, escolta música a "tota pastilla", no para de mirar el seu mòbil, segur que esta esperant que aquella noia que tant li agrada, li envii un missatget, i aquella dona de rínxols, sembla que amb la mirada, estigui repassant la lliçó, amb aquesta cara de son, gairebé s'haurà passat la nit estudiant.. ) i així, fins a una hora. Una hora sencera, inventant la vida dels demés.
En arribar al despatx, les mateixes cares de sempre. Any rera any, dia rera dia, es deixava endur per aquella monotonia, anomenada vida.
Però aquell dia, era estrany. Es sentia d'una manera diferent. Amb més ganes que mai, de trencar la monotonia de cada dia, però allà dins, poc podia fer per deixar de fer.
Deixar passar les hores, entre paperassa, i trucades...
Fins l'hora de dinar, fins l'hora de marxar.
De tornada, la mateixa història de sempre, de nou més cares, de nou més persones, de nou més situacions.
Es preguntava perquè la gent, només mirava endavant. Perquè ningú s'aturava a mirar enrera. Masses preguntes inundaven el seu pensament.
Un cop al carrer, entre la foscor, una estranya força es va apoderar d'ella...
Era com si una dolça melodia fos escoltada al mig del carrer, com si el mon s'aturés per uns breus instants.
Es va sentir alleugerada, com si un pes plom l'alliberés. Es sentia flotar, en mig de la plaça, entre persones aturades, com si el rellotge s'hagués aturat per sempre...

Els seus peus dançaven al son de la música, una música dolça...

Amb curiositat de saber què era el que li estava passant, quina era aquella força que s'apoderava d'ella, va fer aquell gest que ningú fa: Va mirar enlaire, i allà estava: LA LLUNA , una lluna quasi plena, blanca i bruna....

Imatge google

Instants després, la música es va aturar, i el mon va continuar el seu ritme...

En la seva ment però, la mateixa pregunta de sempre:

Perquè mai la gent mira enlaire?

Potser si miréssim més enlaire, no ens perdriem aquest bonic espectacle...

LA LLUNA

Dolça lluna, demà estarà plena, i quan sigui de nit, miraré enlaire, per contemplar-la!

Estem tant capficats en la nostra rutina, i mirant només endavant, que ens estem perdent un munt de coses boniques de mirar.

Heu vist avui la lluna?

L'Etna i l'última erupció

2011-01-17T01:41:00.000+01:00

Quan vaig anar a Sicilia, una de les coses que més em va impresionar, va ser l'Etna.

Ens varem allotjar en una casa a la falda del volcà, la casa d'en Cesare, un italià encantador que ens va fer sentir com a casa, (La casa di Pippinitto). Ell ens va explicar les experiències que havia viscut cada cop que l'Etna feia erupció... La veritat,és que a mi el món dels volcans em fascina. Em preguntava què passaria per aquells veïns que vivien al costat del volcà... I en Cesare, ens va explicar que ell el que feia era precisament gaudir de l'espectacle. Cada cop que succeïa una cosa similar, agafava la càmara i pujava a fer fotos... Massa arriscat pel meu parè, però igualment, aquesta, crec que és d'aquelles coses que tot i que saps que no has de fer, venen unes ganes bojes de fer-les.

Un dels cops, la seva casa va quedar inundada de cendres... Va tardar molts dies en posar ordre.

Davant d'aquesta situació, no sortia més a compte, marxar? En Cesare,però ho tenia clar, vivia allà, i volia continuar visquent...

Cada cop que l'Etna "fa de les seves", m'enrecordo de la meva estada en aquella terra... de l'excursió que varem fer pel Valle del Bove , entre mars de lava...

El passat 13 de Gener l'Etna va explotar, i aqui us deixo unes imatges... Sense dubte, a mi em fascina... (malgrat el perill que comporta, a mi també m'agradaria veure'l en directe!)

Reflexió/opció

2011-01-11T20:20:00.000+01:00

Ja feia temps que em rondava pel cap.... I no és pas un propòsit pel nou any. No ho és, perquè a mi, aquests pensaments/juraments que es fan les persones quan comencen un nou any, més aviat em fan riure, perquè quan ha passat un parell de mesos, ja no s'enrecorden del que es varen prometre a sí mateix@s.

Però, jo, sí que fa un temps que ho anava pensant. Les decisions que prenc, quan les prenc són fermes, i intento complir allò que em proposo. M'he posat a dieta, perquè ja tocava.

Però em costa i molt!

Em costa deixar de menjar... I no és el cas, el que hagi de deixar de menjar, però sí menjar amb unes quantitats determinades (quasi pesades), amb uns elements determinats, i be, qué us he d'explicar? Qui més qui menys ha hagut de fer algun regim algun cop a la seva vida, i ja sap el que és. Ep, quan dic dieta, dic una dieta amb cara i ulls, la que em va fer fer el meu endocrí en el seu moment, res de dietes miraculoses ni res per l'estil.

Quan més saps que no pots fer una cosa, més ganes tens de fer-la!!!

Quan saps que t'has posat un objectiu i no pots fer alguna cosa, sembla que les circumstancies del voltant es posin en contra, i t'ajudin molt menys a aconseguir-ho. A la feina, aniversaris de companyes, han portat bombons, pastes, etc.... I jo, mossegant-me per dins, per no haver de picar. Al metro, una noia cruspint-se un entrepà de "xoriço", amb aquell pa sucadet amb tomaquet....

Al final, jo amb el meu "trist" berenar: un iougur. Quan he arribat a casa, em moria de ganes de menjar alguna cosa, més aviat salada. Avui era un d'aquells dies per cruspir-me un tros de fuet, i després un tros de xocolata i...

I al final, he optat, per triar una opció sana i poc calòrica...

I automàticament he pensat, cóm t'has de veure...? Menjant, un tomaquet per saciar una mica aquesta gana.... que sembla que no vol marxar!!!! I és que em costa molt més deixar de menjar... que quan vaig deixar de fumar!

Es clar, que cal pensar, que hi ha molts que no poden menjar...i jo en canvi, ho faig per força...... però avui, m'han vingut ganes de dir... Buaaa!!!Si tinc gana, menjo!!! Sort, que això aquests moments, ja han passat, i ara, ja estic pensant en el sopar!!!!!!!!!!!!

Be, sigui com sigui, ja sabeu que qualsevol objectiu, requereix un esforç i jo espero... aconseguir-ho!!!

Tornant...

2011-01-05T00:48:00.000+01:00

Doncs sí...

Diría que ja s'han acabat aquestes curtes vacances... Quatre dies acabant l'any i encentant un de nou, per les terres de Lanzarote.

Dies de caloreta, i bon temps... allà on els abrics són innecessaris...

Que be! Per uns moments, m'agradaria que poguéssim gaudir durant tot l'any d'aquesta temperatura......

Allotjats en un mini apartament, allà on els surfistes es deleixen amb les grans oles... La platja de la Famara.

El millor lloc per contemplar la posta de sol... entre el mar, i la muntanya.

Entre colors, entre el blau mar, i el sol roig.

Entre terres volcàniques, allà on les formes jeuen intactes al mig del mar de lava fosca...

Un paisatge estrany, i curiòs, que convida a imaginar l'esclat de lava del volcà en acció....

Però tot s'acaba... i tot comença, com aquest nou any que em encetat...

Avui, he anat a comprar a l'Ikea, era la primera vegada que trepitjava aquesta gran superfície, i espero que sigui la última... M'han marejat a base de be, del punt d'informació al "serveixi's vostè mateix", del "serveixí's vostè mateix" al punt d'informació...total per acabar dient-me al cap de mil preguntes a mil dependents, que l'article que buscava estava esgotat!!!! Quins pebrots!!!! Moments com aquest, m'han fet recordar ho be que jo estava dinant a una plata de Lanzarote, sense cap mena de preocupació....

Però és clar, ja sabem que venen els Reis... i hi ha coses, per regalar....

Perquè al cap i a la fi....

Espero que us portin moltes coses els Reis!!!

Bon Any!!!!

2010-12-29T21:52:00.000+01:00

L'any passat vaig tenir el gust i plaer, de poder celebrar una nit de Cap d'Any molt diferent a la resta d'anys anteriors.....

L'any passat amb aigua fins els genolls,i és que Venecia, te aquest particular fenòmen anomenat "acqua alta"... I amb un fred brutal...

No m'esperava jo, gaudir d'un lspectacle nocturn a la Piazza San Marco inundats d'aigua fins els genolls.... Però be, com dic, va ser un espectacle molt i molt genial.. Diferent... Sense raïms, però amb raïms! Nosaltres, quan tocaven les campanes, ens varem menjar els raïms, que portavem en uns gotets de plastic i que haviem comprat en un "colmado" prop de l'allotjament!

Això sí, amb certa melancolia perquè estava lluny de casa... Però ja vaig decidir un any, que aquest dia, em dedicaria a celebrar-lo fora de casa...

Crec que aquesta elecció i aquesta manera de fer i de passar el traspas d'un any a un altre, és la més encertada... A fi de comptes, be, ja sabeu que diré, veritat? No deixa de ser un dia com un altre, no més diferent que la resta de dies de l'any, però un dia, que celebrem, que canviem d'any, què canviem d'això que en diuen temps, d'això que ens han ensenyat a valorar i be, a fi de comptes, celebrem aquest pas de vida, igual que celebrem els anys que complim.. igual que....

Ai.. Eli, com t'emboliques amb les teves teories!!! ja,ja,ja

En definitiva, faig balanç, miro enrera, veig un grapat de coses, unes bones, altres no tant bones, altres dolentes, altres... Però d'això en diuen vida.

I vida, és la que vivim cada dia... la que gaudim, la que ens fa enrabiar, la que ens fa emocionar, la que ens fa il·lusionar, emprenyar, plorar, riure i somriure, la que ens fa canviar la forma de ser, la que ens fa reconèixer els errors, i la ens fa cometre'ls de nou.... la que.... com va dir Gabriel Garcia Marquez, "Vivirla para contarla", i sí s'ha de viure, s'ha tirar endavant, s'ha de ser dèbil per poder-se fer fort, s'ha de prudent, per poder gaudir del risc, s'ha de viure.. per poder-la explicar!!!!

Vida, anys, temps, això que fem cada dia, això que sentim cada dia, això que...

Be, que arribem a la fi d'aquest any, i passem a un nou any...

Aquest, tinc el gust, de celebrar-lo a..............

Algú em sap dir on és???? Un any diferent, amb calor, amb sol i bona temperatura.. amb platja i mar, i sobretot, amb el més important: amb la millor companyia: el meu company!

Des d'aqui us vull desitjar:

BON ANY 2011!!!!

Gràcies a tots/es per estar en aquest raconet meu!!!

De compres...

2010-12-27T21:34:00.000+01:00

S'acosten els Reis....

Tradició de regals, i detalls.... tot i que, jo sóc del parè que sempre hi ha qualsevol excusa per fer un regal a aquella persona que t'estimes, sense haver d'esperar a dates senyalades.... Be, ja sabeu, que sóc una mica diferent a la resta del món... :-D

Un detallet, un regalet, m'agrada regalar somriures, i sorpreses....I més quan no s'ho esperen....

Per això avui, em permeto fer publicitat....tot i que més que publicitat, us vull fer una recomanació!

Us recomano fer una ullada a la web de la Cristina, que és de recent creació, i que, te un bon grapat d'idees, ben boniques per a regalar als nostres estimats!

Des d'aqui, li vull desitjar molts èxits!!!!

Més informació... aquí:

MUKAVAN

Espero que us agradi la meva particular recomanació... jo ja m'he demanat unes arracades de color verd, més boniques...........!!!! No sé, si els Reis em portaran aquesta petició!!!!

Vareta màgica...

2010-12-22T21:43:00.000+01:00

Imatge extreta de biosfera.cat

S'acosta el cap de setmana, aquest cap de setmana diferent a la resta. Un cap de setmana de Nadal.... i jo, voldria tenir una vareta màgica, i desaparèixer durant aquest cap de setmana, allà on el Nadal no hi fos present, allà on les llums nadalenques fossin inexistents... No m'agrada el Nadal, no m'agrada el "muntatge" que gira entorn a aquesta festa... No, no penso passar pel tub! Reclamo un menjar no diferent a la resta de dies de l'any, reclamo no sortir de la normalitat, i sembla que "algú" no és massa capaç d'entendre-ho. Em costa, però crec que no disposo de la vareta màgica, per a que se m'engoli la terra... Resistiré! Per sort, només es tracta d'un cap de setmana. Això sí, a tots qui ho celebreu i sou creients, us desitjo Bon Nadal!

I TROBADA DE CLÀSSICS DE CUNIT

2010-12-18T20:47:00.000+01:00

Avui ha sigut un matí diferent.
Hem participat a una Trobada de vehicles clàssics en motiu de la Fira de Nadal de Cunit.

La jornada ha sigut la mar d'entretinguda. Ens han convidat a un esmorzar de forquilla a tots els participants, ens han regalat una ampolla de vi, de la ma de les caves Marina & Oriol, hem conegut gent nova i he pogut observar la gran afició que existeix per aquests tipus de cotxes i també pels cotxes de tipus esportius, on avui, n'hi havien molts. He pogut comprovar que no només són els homes els que tenen aquesta afició, sinó que també hi ha alguna que altre dona, com l'Ana, la noia que he conegut avui, que venia sola i amb la que hem compartit part del matí.

És bonic veure un grapat de cotxes antics, la majoria ben conservats i pensar que fa uns anys, era normal veure'ls pel carrer. Ara ja no és ni normal ni habitual...

Des d'aqui dono gràcies a l'organització de la Trobada, i per tots els detalls que han tingut amb els participants, amb els acompanyants, i per tot plegat.

Sense dubte, una matí, diferent, i molt bonic!

I com sempre, aqui podeu trobar una selecció d'alguns dels vehicles, que avui han lluit!

CONVOCATÒRIA VEHICLES CLÀSSICS

2010-12-17T21:46:00.000+01:00

QUÉ? COM???

L'avi diu que vol sortir!

Si es clar, que digui el que vulgui ell, però vols dir que aquest troç de ferralla anirà molt lluny?

Ai Eli, no sé perquè en dubtes... Els nostres pares, feien llargs viatges amb aquest cotxe. A veure, quin cotxe recordes de petita?

El meu pare tenia un Simca 1000 de color verd també. Recordo que varem anar a Andorra i varem tardar moltíssimes hores. La meva mare i jo, anavem darrera tapades amb una flassada, i davant el meu pare i el meu germà. Ai quins records!

Veus???? Doncs ell diu, que esta cansat d'estar al garaig, i només sortir estonetes el cap de setmana, que ell el que vol es veure gent, i trobar amics, i qui sap, potser algun germanet del seu mateix any!

Vols dir???

No em diguis, que em faras vestir de guardia civil, per recordar vells temps, eh? Perquè jo d'això res, eh? Que jo encara no havia nascut quan ell va nèixer !!! Com a molt em vesteixo com al "Cuéntame"!!! ja,ja,ja

Doncs vinga, no en parlem més.. l'avi demà sortirà de passeig!!!!

I esteu convidats a fer una visita i veure aquest grapat de cotxes clàssics!!

CONCENTRACIÓ DE COTXES CLÀSSICS A CUNIT

Lloc: Carretera Nacional 240- Entrada a Cunit (direcció Tarragona. Sortida de l'autopista) Davant l'Hotel Manhattan

Dia: Dissabte 18 de Desembre de 2010.

Horari: A les 12h. travessa pels carrers de Cunit, amb el suport de la Guardia Urbana de Cunit

Arribada de nou a la zona d'exposició i a les 14h. entrega de premis als guanyadors

De tornar-hi....

2010-12-13T00:46:00.000+01:00

A vegades, les persones ens "defrauden" i ens sembla mentira cóm han pogut reaccionar d'aquella manera davant d'una situació X. Vaig buscar explicacions que no vaig trobar, i em vaig preguntar perquè aquella persona no s'havia aturat un moment, havia pensat en el fet, i coneixent-me com em coneix, no hagués dubtat sobre el fet, i hagués dubtat sobre mi. Perquè no em va preguntar abans de creure que allò era així???

Una situació tensa, que em va fer mal.... En certa manera, una desconfiança cap a mi... Amb l'afegit de no saber perquè no m'havia vingut a preguntar.... A vegades les persones es comporten d'una manera molt diferent a l'habitual. A vegades les persones ens sorprenen.

Un neguit important, i a continuació una desconfiança que cada cop creixia més i més, sense masses ganes d'arreglar res, sense ganes de preguntar perquè. Sense ganes de veure a aquella persona, i sense ganes d'arreglar res, perquè tampoc li veia massa interès en solventar res.

És cert, que sempre un ha de donar el braç a torçar, però a mi em calia temps per pair.

Poc a poc, aquella relació de "confidències, de riures i de parlar clarament", es va anar refredant, fins que varem perdre el contacte del tot.

Sempre dic que no tinc amics, perquè dir amic, és una paraula molt gruixuda que significa moltes coses. Tinc el que tinc, no me'n queixo, però, he perdut pel camí a tots aquells que es feien anomenar "amics", potser perquè no eren més que un simulacre del que significa l'amistat, però avui per avui ho tinc assumit, i no m'entristeix com em passava anys enrera. Ara em considero una persona més aviat solitària, però tampoc considero que això sigui negatiu, sinó que és una circumstancia més, i tampoc intento canviar-ho.. Ja no...

De totes maneres, aquell fet em va deixar un xic "tocada"... No m'ho esperava.

7 mesos més tard, he obert de nou la porta... be, millor dit, hem obert la porta, aquella que varem tancar.

No tenia masses ganes d'obrir la porta, però també vaig pensar que no calia ser tan radical, potser davant d'una tassa de café, en un bar, amb tranquil·litat, quan després de 7 mesos, les "ferides" estan curades, és més fàcil dir el que es pensa obertament. I així va ser.... tarda passada per aigua, en un bar, de parlar i dir el que pensava, sense compliments, sense ganes de molestar, però dient el que pensava, tarda d'escoltar.. i pensar que malgrat els malgrats, la conversa era fluïda, com si res hagués passat... minuts més tard, disculpes, i somriures... I és que a vegades, les coses són fàcils perquè les fem fàcils.. i perquè al cap i la fi la gràcia está en potenciar el que ens uneix amb les persones, i no pas el que ens separa....

De totes maneres, encara hi ha gent al meu voltant que algunes sent amigues i altres sense ser amics/gues, em segueixen sorprenent amb les seves accions... Tot serà qüestió d'anar fent més tardes de bar?

La Vall del Corb

2010-12-07T19:25:00.001+01:00

Dies de pau i serenor.

Dies de silenci i solitud.

Passejades plenes d'història, entre pobles, i agricultura, entre camps i oliveres....

Entre la llum i la penombra grisenca del cel.

Escolto el silenci embriagador del dia..

Fins que el sol cau....

I enlluerna les meves pupil·les

Fins que la nit arriba...

Entre el carrers de pedra,

entre absencies, busco racons amagats...

Mentre l'aigua brolla, clara i neta

Fins que el dia, torna a caure de nou....

i el pas de les hores, el pas de la nit,

fa nèixer una nova realitat...

Entre les terres de la Vall del Corb

****

Us deixo aqui, la meva recomanació per si voleu fer nit en una casa pairal, molt i molt bonica, a l'Ametlla de Segarra

Cal Perelló

Com un partit movilitza una ciutat

2010-11-29T23:43:00.000+01:00

A vegades em costa creure que això pugui ser així....

Com cada dilluns he anat a la meva classe d'angles. Sorpresa ha estat que erem molt poqueta gent a classe! La majoria de compis, estaven al Camp Nou, per anar a veure el partit. Demà, segur que em trobo algun que altre mail a la safata d'entrada preguntant sobre què hem fet a classe.... Això em sembla molt fort! Perquè dimecres tenim exàmen, i la gent ha preferit anar a veure un partit abans que anar a classe... I ep! Jo ho respecto, però també crec que s'ha de ser conseqüent... Segur que algun "forofu" que em llegeixi em portarà la contrària, però jo crec que això no és un cas de causa major.... i be, com ja he dit s'ha de ser conseqüent.

El cas, és que es denotava l'absència d'alguns companys de classe, perquè ja havien dit que estarien veient el Barça... Carai, però si acabes de classe a les 8,30h, no pots anar després a veure el partit? Be, no dic res, perque tothom és lliure d'escollir.. Això és una opció!

A les 20,30h, he sortit de classe... plovia, però l'aigua, no em feia caminar més ràpid.

La gent sí anava ràpidament pel mig del carrer. Alguns cridaven, altres tocaven el clàxon, animant-se mútuament abans de l'inici del partit.

He agafat el metro, com de costum. Quan he arribat a la meva parada, eren les 9 passades. Llavors, he mirat al meu voltant: NO HI HAVIA NINGÚ AL CARRER.... El carrer estava solitari!

De cop.. crits que sortien dels bars, la gent estava eufòrica! Potser era que el Barça havia marcat?

Potser és que jo no sóc seguidora....? Però em costa, igualment, creure cóm una ciutat es movilitza per un partit de fútbol.

D'acord, un partit Barça-Madrid, però que no deixa de ser un partit d'un esport, com és el fútlbol.

I si tots ens movilitzessim d'aquesta mateixa manera, per altres coses, segur que arribariem molt lluny, no?

Aqui ho deixo dit....

Igualment, m'alegro que hagi guanyat ... el millor!

DIUMENGE MUSICAL...

2010-11-28T12:36:00.000+01:00

OJOS VERDES

Tot un art, el de tocar la guitarra...

BELLES NOTES MUSICALS...

les que serveixen per alegrar, aquest bonic i fred diumenge

L'Eli i l'Heli

2010-11-21T21:37:00.001+01:00

Alguns em podrien dir, que ahir.. "que vaig agafar un globus"???

I no, no va ser exactament això...

No sigueu malpensats, que us explico el qué de la situació.

Des de fa temps, que em fa molta gràcia veure els efectes que produeix la inhalació d'Heli en el cos.

Quan ho veig per la tele (com ara el programa del Pablo Motos), em venen encara més ganes de fer l'experiment, amb la única finalitat, de riure i riure...

Em faria gràcia, sentir-me la veu com la dels "barrufets", sí ja sé que direu que és una bajanada... però la vida, també está feta de bajanades... ;-D

I llavors, a vegades he pensat que per fer tal animalada, només em caldria preguntar si lloguen bombones d'heli, o que sé jo. Ja són ganes, però.. eh?
El cas, és que això sempre ha estat una cosa que m'ha rondat el cap....

I ahir,vaig assistir a una festa sorpresa que li varem fer a un amic, que va cumplir 40 anys. Quan vaig entrar al local nocturn, on estava organitzada la nostra festa, i vaig veure aquell grapat de globus flotant en l'aire... Se'm va encendre la "bombeta", i vaig pensar que aquella nit estava de sort, i podria tirar endavant el meu "desitjat" experiment...

És clar, que tan poc era qüestió de destroçar l'adornació en qüestió tot just començar la nit, però quan ja haviem bufat les espelmes, i ja era l'hora del "cubata"... sense dubtar-ho massa, vaig agafar un globus.... i aprentant-lo per l'extrem, li varem tallar el nus.. i au!!! Tot l'heli dins la meva boca, ben endins... tragant-lo ràpidament... Les meves paraules com les dels barrufets!!!!

Feia molt de temps que no reia tant!!! Feia tant de temps que no reiem tant!!!! Ai mare, quin fart de riure.... en sentir-me jo mateixa amb la veu dels barrufets...
Els meus amics no paraven de riure, i jo no parava de riure!!!

Gairebé que acabo "engollint" tots els globus de la festa.... Ves quina animalada més animal!!! Però i qué? Amb el que varem arribar a riure, la cosa ja va quedar compensada... (tan gran i tan animal! Ningú diria -a vegades- que tinc l'edat que tinc!!!) ja,ja,ja

Però, jo us dic, si alguna vegada en teniu l'oportunitat, us asseguro que teniu el riure assegurat.
I si algú esta pensant si l'heli és tòxic? Us deixo aqui, una mica d'informació sobre aquest element en sí: Heli

I és que l'Eli, ahir va ser molta Heli...

A vegades...

2010-11-18T21:50:00.000+01:00

A VEGADES LES COSES.....

NO SÓN COM SEMBLEN!!!!

“Sinnerman” – Nina Simone (Pecador)

2010-11-16T23:59:00.000+01:00

Sinnerman where you gunna run to
Sinnerman where you gunna run to
Where you gunna run to
All on that day

Well I run to the rock
Please hide me I run to the rock
Please hide me I run to the rock
Please hide me lord
All on that day

Well the rock cried out
I can’t hide you the rock cried out
I can’t hide you the rock cried out
I ain’t gunna hide you god

All on that day

I said rock what’s a matter with you rock
Don’t you see I need you rock
Don’t let down
All on that day

So I run to the river
It was bleedin I run to the sea
It was bleedin I run to the sea
It was bleedin all on that day

So I run to the river it was boilin
I run to the sea it was boilin
I run to the sea it was boilin
All on that day

So I run to the lord
Please help me lord
Don’t you see me prayin
Don’t you see me down here prayin

But the lord said
Go to the devil
The lord said
Go to the devil
He said go to the devil
All on that day

So I ran to the devil
He was waiting
I ran to the devil he was waiting
I ran to the devil he was waiting
All on that day

Oh yeah

Oh I run to the river
It was boilin I run to the sea
It was boilin I run to the sea
It was boilin all on that day

So I ran to the lord
I said lord hide me
Please hide me
Please help me
All on that day

Said God where were you
When you are old and prayin

Lord lord hear me prayin
Lord lord hear me prayin
Lord lord hear me prayin
All on that day

Sinnerman you oughta be prayin
Oughta be prayin sinnerman
Oughta be prayin all on that day

Bso El secreto de Thomas Crown

La tardor ha arribat ?

2010-11-15T01:03:00.000+01:00

Fa un temps esplèndid que convida a passejar per la platja...

La platja, el mar.

Que faria jo sense la meva estimada platja o sense el meu estimat mar?

Sempre he dit que no podria viure en una ciutat sense mar... És necessari per mi, poder-m'hi apropar, poder-n'he gaudir... Deixar endinsar la meva mirada, davant un mar blau...

Malgrat que és temps de caiguda de fulles, i de fred... Malgrat estar a la tardor, fa una dolça temperatura, una dolça temperatura, prop del mar..

O per passejar prop de les vinyes... i observar la vermellor de les seves fulles..

Una llum especial....

Un color únic en aquesta època de l'any...

SI NO TE PARAS UN MINUTO... PUEDES PERDÉRTELO!

2010-11-11T09:05:00.000+01:00

A vegades és necessari trobar injeccions de positivisme.

Sé que hi són, que es troben en la rutina, però a vegades no sóc capaç de veure-les.

M'agradaria aturar el temps, el moviment.. com en aquella película que tinc tant present CASHBACK

Però això no esta en les meves mans... No puc aturar el temps... però si em puc aturar jo.

M'aturo, busco al meu voltant.... miro i observo:


VEIG LLUMS...              LLEGEIXO PARAULES...            ESCOLTO ELS SONS....


I em deixo portar pels son de la música....

La meva particular forma de començar el dia...

Amb música i em dic a mi mateixa que ....

AVUI SERÉ MILLOR!!!

2010-11-09T00:17:00.000+01:00

Vaig deixar un missatge en una ampolla...

Un missatge, clar com l'aigua...

L'hauràs rebut?

M'he trobat l'ampolla,

però, estava buida...

He cregut que potser,

han arribat les meves lletres escrites en el paper,

els meus desitjos,

i que potser algun dia es compliran...

No i jo

2010-11-05T00:42:00.000+01:00

Potser el temps que tinc per matar, fa que darrerament tingui més ganes de llegir.

Un dia, passejant per un carrer transitat i ple de botigues, vaig entrar en una llibreria... Sense buscar, sense pretendre trobar res, dos llibres varen caure entre les meves mans.

Un, resta al damunt de la taula, hi vaig posar il·lusió en ell, i be, com moltes coses/persones a la vida, m'ha decebut... No era com l'imaginava....

L'altre el vaig el vaig comprar, sense tenir-n'he cap mena de recomanació, sense més .... vaig decidir que vindria amb mi... que emprendria un viatge a l'interior de la meva bossa, i que m'acompanyaria durant uns dies de camí a la feina.

Sense saber perquè aquest llibre m'ha captivat... Sense voler, s'ha fet un espai en el meu temps perdut entre trajectes de casa a la feina....

Engolit com un menjar deliciòs... de mica en mica he anat engolint les seves lletres, les seves expressions, la seva dolçor....

Potser no és el millor llibre del món,però a mi m'ha captivat... potser, m'hi he sentit reflectida, i en aquest reflexe, he vessat llàgrimes... llàgrimes al mig del transport públic... (quina vergonya...!) però no me n'he pogut estar.... I perquè reprimir-me?

La No i la Lou, s'han fet un espai en el meu dia dia....

La Lou, una noia superdotada, amb problemes d'adaptació a l'escola, i amb uns pares "tocats" per la pitjor desgràcia que els pot passar a la vida, la mort d'un fill.

La No, una noia sense sostre... que coincideix i estableix una relació molt profunda i sincera amb la Lou. Enllacen les seves vides, i trenquen amb allò que potser per la resta de la societat no s'enten...

El Max, el noi més gran de la classe, el guapo, que ens regala la seva dolçor de tracte amb la Lou... i....

Una bonica història, amb un final potser no tant bonic...

"...Penso en la igualtat, en la fraternitat, en totes aquestes mandangues que ens ensenyen a l'escola i que no existeixen. No haurien de fer creure a les persones que tothom és igual, ni aquií ni enlloc. La mare té raó. La vida és injusta, no hi ha res a dir."

"... Ens ensenyen a trobar les incògintes de les equacions, a dibuixar línies equidistants i a demostrar teoremes, però a la vida de veritat no s'ha de trobar res, calcular res o endevinar res."

"...Els capítols dels llibres serveixen per diferenciar moments, per mostrar que el temps passa o que la situació evoluciona, en alguns casos fins i tot hi ha parts encapçalades amb títols carregats de promeses, La retrobada, L'esperança, La caiguda, com si fossin quadres. abm tot, a la vida no hi ha res, ni títols ni pancartes ni taulers d'informació, res que indiqui atenció, perill, esllavissades freqüents o desil·luisó imminent. A la vida estem sols amb el nostre vestit i tant se val si el tenim tot esquinçat"

Avui, m'he apropat a la mateixa llibreria... He regirat les estanteries una bona estona, necessito un altre llibre per seguir ocupant les estones... Em canso de mirar al meu voltant, i d'endinsar-me en la vida dels altres.. Em canso d'inventar-me històries i d'imaginar on va aquella persona, o d'on ve... Imaginar qui és i cóm viu....

He comprat dos llibres... sé però, que no seran igual que el que he llegit. Aquell amb la seva particular senzillesa m'ha arribat molt endins. A vegades, no cal que es tracti d'un best seller , ni del llibre d'un gran autor... A vegades, quan menys t'ho esperes, et sorprens....

Ja he tornat de....

2010-11-02T06:56:00.000+01:00

Mafalda...

2010-10-27T22:10:00.001+02:00

Amb perdó.....
Però m'ha arribat un mail amb les coses de la Mafalda.... i tot i que normalment no poso "paraulotes" en el meu blog, i intento no ser mal parlada... Avui, faré una excepció, perquè crec que el text val la pena.....

¿LA LENGUA CASTELLANA ES MACHISTA?

VEAMOS....

Zorro = Héroe justiciero
Zorra = Puta

Perro = Mejor amigo del hombre
Perra = Puta

Aventurero = Osado, valiente, arriesgado.
Aventurera = Puta

Cualquier = Fulano, Mengano, Zutano
Cualquiera = Puta

Callejero = De la calle, urbano.
Callejera = Puta

Hombrezuelo = Hombrecillo, mínimo, pequeño
Mujerzuela = Puta

Hombre público = Personaje prominente. Funcionario público.
Mujer pública = Puta

Hombre de la vida = Hombre de gran experiencia.
Mujer de la vida = Puta

Puto = donjuan

Puta = puta

HEROE = Ídolo.
HEROÍNA = Droga

ATREVIDO = Osado, valiente.
ATREVIDA = Insolente, mal educada.

SOLTERO = Codiciado, inteligente, hábil.
SOLTERA = Se queda para vestir santos.

DIOS = Creador del universo y cuya divinidad se transmitió a su Hijo varón por línea paterna.
DIOSA = Ser mitológico de culturas supersticiosas, obsoletas y olvidadas.

SUEGRO = Padre político.
SUEGRA = Bruja, "a la hoguera con ella..."etc.

MACHISTA = Hombre macho.
FEMINISTA = Lesbiana.

DON JUAN = Hombre en todo su sentido.
DOÑA JUANA = La mujer de la limpieza

Després d'un bon àpat...

2010-10-25T23:52:00.001+02:00

Una bona migdiada...
Diumenge, és dia d'anar al camp...

M'agrada perquè és el dia, que puc anar vestida com una "trinxeraire" i no passa res... Al camp, entre gossos (els meus estimats gossos!!!) , aquesta és la millor vestimenta....

I quan tots plegats estem tips després d'un bon tiberi... toca fer la migdiada...

I quan fem la migdiada.... Tots fem la migdiada!!! ja,ja,ja

I sinó mireu, mireu....

A vegades:

Una imatge val més que mil paraules!

VENC DUES ENTRADES PER ANAR A VEURE EL SABINA...

2010-10-25T00:48:00.002+02:00

Sí, ja ho sé....sembla mentira... jo, fent aquesta proposta!

Però ja sabeu que va passar la darrera vegada, veritat? Doncs que varen postposar el concert per exactament el dia 28 d'octubre!

Des de llavors, que em penso i repenso que haig de fer... I al final he arribat a la conclusió, que millor que posi les meves entrades a la venda...

Em costa fer-ho.. però... és una causa de força major.

Al dia següent agafo un vol molt d'hora al matí....i.... prou que em costa però, des d'aqui, aprofito l'espai per oferir:

2 entrades pel concert del dia 28 d'octubre a les 21,30h, a Platea

Si algú esta interessat, que no dubti en contactar amb mi a: eli_h_v@hotmail.com

****

ENTRADES ADJUDICADES!!!

MOLTES GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRE COL·LABORACIÓ!

Menjant amb la vista..

2010-10-21T00:02:00.000+02:00

Atrotinada del dia... amb poques ganes de res.

Amb el cap ple de cabòries que si el "present perfect", que si el "past simple"... coi de professora, si que patirem "- Si, ja Eli, sempre estem igual..." i de cop i volta, m'aturo. Un semàfor en vermell m'obliga a aturar-me, però no s'aturen els meus pensaments. Tinc ganes d'arribar a casa.. què faré per sopar? Una mica caldo, i alguna cosa més. Una truiteta, potser...

Una llum de color verd, enlluerna la meva mirada enfront meu.

Aixeco el cap, miro endavant, i veig que a l'altre costat del carrer, aquell local que fa uns mesos es va cremar, deixa veure unes llums molt lluminoses (és clar, llum: lluminosa... ves quina curiositat, sí és clar, en aquest cas, no era una llum esmorteïda), miro i espero.

Quan el semàfor esta en verd, creuo el carrer.

I em dirigeixo directament cap a la nova botiga...

Un aparador ple de pastes, totes elles molt apetitoses, i un pa, rera unes estanteries que fa molt bona pinta....

Els meus ulls, es mengen sense voler aquest pa, que començo a engolir-lo amb la imaginació. Una molla tova per dins, però cruixent per fora..... Ni massa torrat, ni massa cru.... Un pa, que em convida a entrar... com la millor targeta de presentació.

Sense dubtar-ho massa, entro i miro al meu voltant... Els meus ulls es perden entre els productes de la botiga.... Però la meva petició és clara i concisa.

Vull aquella barra, com si es tractés d'una barra expressament per a mi, com si estes allà, esperant-me...

Pago i marxo...
De camí dins el metro, vaig pensant el què en faré amb la barra, com si fos tot una cosa estranya....

La imagino oberta, sucada amb tomaquet, i amb un rajolinet d'oli d'oliva... com el pa sucat de tota la vida.... Tinc gana. I mentres ho imagino, no me'n puc estar. Trenco un bocinet del crostonet... Esta cruixent, molt cruixent....

-Vols dir que si continues així, arribarà la barra a casa?

No me'n puc estar. Continuo trencant bocinets.. és tant bo?!

Quan arribo a casa, parteixo la barra en dos. Obro els entrepans i ... em deleiteixo fent allò que porto tot el camí imaginant.....

Quin plaer tan deliciòs!

Mentres ....

Entre mos i mos...

Confessió Friki !

2010-10-16T19:11:00.001+02:00

Ho confesso.....

El que diré ara segur que us sembla molt friki, però.....

Quan veig aquest anunci per la tele, de cop, deixo de fer tot allò que estic fent, i em poso a ballar....

Confesso que m'agradaria fer una coreografia d'aquestes, perquè segur que potser ballar, el que es diu ballar... no en sé.. però riure... segur que riuria un munt... Com ara, que em poso a bellugar-me sense cap ritme quan escolto aquesta musiqueta....

No em digueu que no us venen ganes de ballar i seguir el ritme d'aquestes noies.....

Que friki, veritat?

Ja,ja,ja

Pd: Així quan sentiu/veieu l'anunci per la tele, penseu que en aquell moment, jo, estic imitant a aquestes noies amb una gran "carcajada"!!!

Relats conjunts: NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA

2010-10-14T19:57:00.000+02:00

NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA,

Johannes Vermeer 1657-1659

Em va dir quetornaria aviat, però aquest aviat, es torna una eternitat.

Mentrestant,rellegeixo les seves cartes. Aquelles on em deia que un dia tornaria, i on emjurava el seu amor etern.

Miro per lafinestra, els nens corren i juguen al carrer. Els ocells s’enlairen, i fanvolar la seva llibertat. Jo, però, em trobo empresonada, a través d’aquestaespera que em desespera.

Aquesta espera,que em deixa oblidada en mig d’un grapat de lletres escrites en un paper.

D’ençà que varesmarxar, la meva vida no ha sigut la mateixa.

Els anys s’acumulen en les hores,en els minuts, en els instants que no he viscut al teu costat.

Els anys s’amunteguendamunt aquesta aspre i llarga espera.

Rera els vidres d’aquestafinestra, sóc còmplice de les meves llàgrimes, còmplice de les teves paraules, aquelles que un dia vares pronunciar...

Em trobo anclada en aquest deliri d'amor, en aquest deliri impossible: el de no tenir-te amb mi.

Tornaràs algundia?

Voler fer = Saber fer

2010-10-13T00:11:00.000+02:00

Sí, sóc una dona "manetes", que m'agrada aprendre i superar-me amb tot allò que em proposo fer...

El meu company, sempre m'ho diu: "Em sento orgullòs de tenir una dona tant multi-tasca com tu", i és que.... quan crec que ho puc fer, ho faig...

Quan crec que no ho sabré fer, almenys ho intento... i al final, ho faig igual que si ho sabés fer....

Crec que tothom pot fer allò que es proposi. Tothom s'ha de brindar una possibilitat i donar-se una oportunitat abans de dir "no ho sé fer".

Jo ho faig.... Malgrat, sovint m'agafin els "agobios" quan tinc exámen d'angles, i cregui que no puc aprovar... però tot és una manca de confiança en mi mateixa, perquè quan em donen les notes, m'adono que el fruit del meu esforç esta reflexat en aquell paper, i en una nota de sobres ben merescuda.

Però en les coses del dia a dia, no tinc masses problemes, faig allò que em proposo.

Tinc una casa en obres, en obres des de fa molts anys, perquè ens l'estem arreglant nosaltres... El meu company esta en el ram de la fusta, i ell ja esta posat en el tema de la construcció, però jo... arrel de tenir aquesta casa, he fet de tot.... Sí, encara que no us ho cregueu, he rebossat parets, he fet formigó, he posat rajoles, i faig allò que més m'agrada.. mirar els resultats, i saber que allò ho he fet jo, amb les meves mans... amb les meves ganes d'aprendre...

I aquest cap de setmana... he fet allò que més m'agrada: PINTAR....

SOTA MÍNIMS....

2010-10-07T22:14:00.001+02:00

Aquests dies....

Estic sota mínims!

Perdoneu si no us visito....perquè la veritat, és, que no em visito ni jo mateixa...

Canvis... aquests canvis que afecten la meva rutina... Canvi d'horaris, canvi d'espais, canvi d'obligacions, canvi de temps... canvi d'entorn i de gent.... molts canvis acumulats en un curt període de temps... (1 mes i pocs dies...!)....

I ja sabeu que per tot canvi, és necessari un procés d'adaptació! En això estic...

Però em caldrà que el meu amic Pròpolis,comenci a fer efecte....

La alargada sombra del amor...

2010-10-03T23:38:00.000+02:00

Després de la "Mecánica del corazón", que em va captivar...., en Mathias Malzieu tot just acaba de treure un nou llibre "La alargada sombra del amor", crec que no tardaré gaire en anar-lo a comprar...

Mathias, un joven treintañero, acaba de perder a su madre. El periodo de duelo se cierne sobre él. Mientras espera en el parking del hospital a su padre y su hermana, ocurre un hecho insólito: un gigante se le aparece y le anuncia: “Soy el gigante Jack, doctor en sombrología. Trato a las personas aquejadas de suelo administrándoles un trozo de mi sombra. Con la sombra se puede combatir el dolor y la muerte.”

Mathias tendrá que aprender a utilizar la sombra protectora. Para ello, Jack le recomienda lo siguiente:

“UTILIZA LA SOMBRA. LEE, SUEÑA, DESCANSA, DIVIÉRTETE. NO CEDAS A LA DESESPERACIÓN. USA TUS SUEÑOS. Y SI ESTÁN ROTOS, ¡PÉGALOS! UN SUEÑO ROTO BIEN PEGADO PUEDE VOLVERSE AÚN MÁS BELLO DE LO QUE ERA. AMA LAS COSAS. ¡ESTÁS VIVO! Y LUCHA SOLO: DE AHÍ SALDRÁ TU FUERZA INTERIOR.”

¿Será Mathias capaz de vencer el dolor de su pérdida? ¿Evitará asomarse al abismo? ¿Somos nosotros capaces de asumir la pérdida de un amor, un familiar o un amigo? Si no es así, el gigante Jack –un viejo conocido de los lectores- tiene la fórmula para todos.

Una frase per pensar....

2010-10-02T00:54:00.000+02:00

ET POTS MORIR DE MOLTES MANERES...

PERÒ PER VIURE,

CAL QUE TROBIS LA TEVA MANERA...

Búsca-la!

"L'ESTRANYA QUE HI HA EN TU"

(The brave one)

Fer o no fer...

2010-09-29T21:46:00.000+02:00

Imatge de Google

Poques vegades, em veureu escriure sobre aquests temes... Qui em segueix/coneix, sap que no m'agrada la política ni els polítics... I els temes relacionats amb la vaga d'avui, tampoc són motiu de conversa o de monòleg a tractar en el meu blog.....

Però, sincerament, avui només m'atreveixo a fer una ~~petita~~ excepció:

Crec, que tothom esta en el seu dret de fer o no fer... Per això som lliures, podem manifestar-nos, o no.

Jo respecto a la gent que avui ha fet vaga. Jo no n'he fet vaga, i m'agrada que em respectin igual que ho faig jo.

Per sort, tot el dia ha sorgit com un dia normal i corrent, amb els inconvenients dels desplaçaments, per serveis mínims... però tret d'aquests petits retards, el demés ha anat be.

Però, al que vaig... He vist les imatges dels resultats de la vaga per la tele... (o vaja, el que els mitjans de comunicació ens han volgut mostrar... )i sincerament, em sembla VERGONYÓS, veure com quatre desgraciats, s'aprofiten de la situació, per realitzar accions incíviques....

Cal?

Cal ser tan malparit per dedicar-se a trencar/cremar/saquejar botigues i mobiliari urbà???

Que tot això es paga amb els nostres impostos!!!

Cal organitzar aquesta batalla campal, i aquests aldarulls????

Estic avergonyida de veure tot això....

I avui, vinc a expressar-ho.... i sento necessitat de fer-ho....

Cargol treu banya.... cargol.....

2010-09-27T22:49:00.001+02:00

Ai sí! No negaré que a vegades em fan pena... i no els puc veure cuinar... De petita jugava a "salvar-ne" alguns exemplars, i el meu germà i jo em feiem curses....

Després quan els veia fets al plat, primer m'aturava a pensar "quina culpa en tenien els pobres animals...", però, aquests intants eren breus, i s'oblidavan ràpidament quan menjava alguns cargolets més....

Ara, feia mooolt de temps que no en menjava... "cargolins" com els anomenem nosaltres, pel seu petit tamany...

O bullits amb herbes, o passats per la paella amb ceba i tomaquet, i algun que altre "bitxo" per donar-li un gustet picant....

Aquest cap de setmana, aprofitant una passejada que varen fer els meus pares per la muntanya, varen agafar-ne una bona cistella.... i....., doncs que no els vaig fer el lleig....

I ves, com em som els humans, que ens ho mengem tot, sense gaires escrúpols....

Us agraden els cargols? O sou d'aquells que diuen que els fàstic?

Casolà, casolà...

2010-09-24T00:12:00.000+02:00

Plou i...

2010-09-20T23:03:00.001+02:00

Entre gotes d'aigua,

Em deixo sorprendre per espurnes de foc...

Entre nuvolades....i brises marines

Una llum nocturna... il·lumina la nit

"Mala pata?"

2010-09-16T22:46:00.001+02:00

Des del 23 d'Abril que havia adquirit les entrades...

Les guardava amb cura.... esperant el dia d'avui, tot i que ahir deixava volar paraules enlaire, dient que arrel de certs canvis en el meu dia a dia, vaig molt més cansada, i amb més son per les nits....Que potser em caldria algun cafè que altre per poder estar amb els ulls oberts... Però vaja, havia comprat les entrades feia molt de temps amb il·lusió i malgrat els malgrats, estava disposada....

Així que en arribar a casa, em canvio de roba, i llesta per anar de Concert...

Enfilem c/Aragó, per anar direcció Palau Sant Jordi....

I on anem tan aviat? He preparat una bosseta amb uns entrepans i un parell de coca-coles.... mentres, esperem veure en Sabina en acció, serà millor que engolim alguna cosa...

Però que ha succeït?

Doncs que en arribar a la porta del Palau, un parell de nois vestits de negre i amb l'etiqueta de Staff, s'han apropat a nosaltres per dir-nos que el concert s'ha anul·lat!

Què???

Sinó n'he sentit dir res? Es clar, que tampoc he encès la ràdio, ni he llegit el diari, encara que ho hagués comunicat, no m'hauria assabentat....

Doncs vaia "MALA PATA"!

El concert, s'ha postposat pel proper 28 d'octubre....Sinó, sempre pots retornar les entrades, i llestos.

M'he quedat un xic desconcertada, però en el fons, i donat el meu cansament, tampoc la meva reacció ha sigut tant rabiosa, com hagués estat en una altre ocasió....

Sí senyor, una mala pata...però no n'hi ha per tant!

I doncs, ens hem cruspit els entrepans amb Barcelona als nostres peus.... sota el pirulí

Que hi farem! Hauré d'esperar a l'octubre!

Sensacions...

2010-09-11T00:23:00.002+02:00

Hi ha vegades, que una barreja de sensacions, s'apoderen de mi...

Passen els anys, i certes circumstancies (l'embaràs, no és el meu cas, eh?!), fan que el nostre cos canvii. Sí, és cert, he tornat a pujar de pes... Fa uns tres anys vaig posar remei, i vaig anar a visitar a un endocrí, que em va fer fer una dieta molt estricte. El resultat va ser molt bo... i em vaig quedar amb allò que en diuen pes ideal...

Durant un temps, em vaig mantenir, fins que fa un any i 4 mesos que he deixat de fumar... L'excusa perfecte per la justificació de pujada de pes... No estic com abans de fer regim, però la meva silueta és més ample, per a que negar-ho?

A vegades, no sé per quin motiu, les persones perdem la coherència de les coses, potser perquè la societat/televisió i l'entorn... s'encarrega de enviar-nos una i altre vegada missatges sobre el culte al cos....Sobre el pes ideal, sobre la bellesa, sobre la juventut... Sobre aquesta funda que ens embolcalla el que realment és important: el nostre interior!

Inevitablement, em miro al mirall, i el que és evident és fa evident. És clar que no sóc la mateixa, que surt a la capçalera d'aquest blog, però el meu pensament és el mateix. Però, jo mateixa em dic, cal fer bondat, i començar a menjar menys. Quan amés vas de compres, i veus que la suposada talla no corda.... Llavors t'ho acabes de pensar... I fa ràbia...a vegades, fa ràbia, com avui me n'ha fet.

No penso en aquestes coses habitualment, perquè crec que la bellesa de les persones es troba en el seu interior... I la bellesa de les persones esta també en els ulls de qui la mira, però a vegades.... caus en segons quines idees...

Per sort, sempre hi ha qui t'estima i et recorda que t'estima, no per aquest embolcall, sinó per qui sóc.

Em recorda, que, hauriem de valorar més el nostre interior, la nostre personalitat que ens fa únics, el cor que sent i batega, i el que som capaços de fer sentir a les persones del nostre voltant.

El nostre dia a dia, és important, i caldria aturar-se més sovint i veure que fem per sentir-nos be, i per fer sentir a la gent del nostre entorn be. Aquell somriure, aquella paraula cordial, aquell agraïment, aquell "piropo", o simplement el mostrar-nos tal com som, amb sinceritat, sense hipocresies ni cortesies "per quedar be", regalar emocions, i sentiments, misteris i sorpreses... Fem moltes coses que ens fan sentir be, i que fan sentir be.

Perquè el cap i a la fi, aquest embolcall envelleix, s'arruga, es deteriora com la carrosseria de qualsevol cotxe...Per això, és tan important la nostre imatge?

Que m'he engreixat és veu.... Però és una cosa que te remei. El que no te remei és el grapat de llàgrimes que acabo de vessar, mentres mirava la pel·licula del desastre de l'11 de setembre, tot just fa 9 anys. Quina llàstima que m'hagi hagut de donar compte ara, després de recordar la crua realitat, mentres em posava en la pell d'aquells passatgers de l'avió, en saber que no tornarien a veure mai més a les persones que estimaven, i en saber que la fi de la seva vida, havia arribat. Angoixant!

Així, la propera vegada que una idea d'aquest tipus aparegui dins el meu pensament, intentaré pensar en tot allò que sóc capaç de fer sentir a tots aquells que per una raó o altre, es creuen en el meu camí!

Perquè el que sempre escric en les postals de felicitació, ara resulta que encapçala (en castellà) un anunci de TV, i em fa gràcia pensar, que un publicista ha cregut que era un bon slogan:

QUAN VARES NÈIXER, TOTS REIEN I TU PLORAVES...

VIU DE TAL MANERA,

QUE QUAN TU MORIS,

TOTS PLORIN, I TU RIGUIS...

I per mi, és el millor slogan, no pas d'un anunci, sinó d'allò que se'n diu VIDA.

LA CARA D'ET?

2010-09-09T21:10:00.002+02:00

Un nus, que em recorda la cara d'ET...

Durant les vacances, vàrem visitar la Medina Azhara, a Córdoba.

Just davant de la porta del Saló de Abderraman III, hi havia uns plafons de fusta al terra. No s'hi podia entrar perque estaven reformant la sala per fer-n'he accés al public.

I allà, en una d'aquestes fustes, vaig poder veure aquest nus tan particular....

Serà que tinc molta imaginació? Però a mi la veritat és que em recorda a l'ET.... ;-D

I pels que volgueu fer una visita virtual a la Medina Azhara, dir que em va agradar força...

I unes quantes fotos, com sempre de collita pròpia...

2010-09-09T00:22:00.000+02:00

En un balcó de Córdoba...

Un recordatori... que no hauriem d'oblidar!

Vaia cardo borriquero!

2010-09-07T21:55:00.000+02:00

I doncs, ara intentaré trobar alguna cosa... i saber l'origen de l'expressió "ser un cardo borriquero"... o sigui, "lleig, lleig"...perquè la veritat, és que no sé la fama que li han donat a aquesta herbeta...

Aquest estiu n'he vist....Molts cardos!!! (no tius lletjos eh?? sinó "cardos" de veritat, ja,ja,ja)

I he fet algunes fotos..., perquè a mi, personalment m'han semblat molt bonics!

Així, que d'ara en endavant, no faré servir l'expressió, perquè no l'hi veig el què...Trobo que l'expressió no fa justícia a la planta... no???

IMPRUDÈNCIA?

2010-09-06T01:23:00.000+02:00

El passat diumenge, es va produir un incendi a la població d'Olivella, concretament a la Urbanització Mas Milà.

Jo estava a casa dels meus pares, i de lluny, vàrem veure la cortina de fum....

Ahir, després de gairebé una setmana, vàrem anar a veure on havia sigut exactament...

El paisatge, molt depriment, encara es sentia olor a cremat.

A la nit, vaig anar al cinema....(Origen, per cert, que em va agradar molt!) de tornada, a l'autopista, el cotxe de davant, va obrir la finestra i va llençar la "colilla" encesa, sense més....

D'això en dieu ser imprudent?

O, vaja, perdoneu el meu vocabulari, però d'aquest acte, no s'en diu ser un "malparit"? Per no dir un insult més gruixut!

Possiblement, la majoria d'incendis es produeixen per aquest tipus "d'imprudències"....que jo no sóc capaç d'entendre.

A qui se li acut llençar una burilla encesa per la finestra? De veritat que qui ho fa, no és capaç de veure el perill que això pot comportar? O és que s'estima tan poc la natura que li és igual que s'encengui el bosc?

De veritat, li seria igual si al mig d'aquest bosc, hi hagués casa seva?

Jo estic indignada!

Perquè no puc entendre que la gent sigui tant inconscient!

Des d'aquest raconet meu, vull fer una crida, i demanar que si us plau, tinguem cura de la nostre natura, dels nostres boscos!

Perque vull seguir veient boscos verds i respirar oxigen, no pas sentir tristesa davant una natura morta!

Paraules...

2010-09-03T00:01:00.001+02:00

A vegades, les paraules, brollen soles....

Altres, però , costen de sortir...

Fa pujada...

Tornar a la rutina, costa força....

i costa adaptar-se a certs canvis....

Tornant a la realitat....

2010-08-31T01:11:00.000+02:00

Després d'uns dies "desconectada", toca tornar als horaris, i a les "obligacions"....

Després d'una ruta poc calurosa (encara que no us ho creieu), molt interessant i bonica, per les terres d'Andalusia, toca endreçar les maletes, planxar la roba, etc...etc.. etc...

En uns dies m'activo, i us explico cosetes del meu viatge.... 4000 Km de carretera, i de pobles amb encant....

Bons aliments.... i més de 1000 fotos, fetes per enregistrar cada segon, cada instant gravat en les meves pupil·les...

BONES VACANCES....

2010-08-05T17:14:00.000+02:00

QUE HO PASSEU MOLT BE!

JO ESTARÉ UNS DIES DESCONECTADA,

PERÒ A LA TORNADA US VISITARÉ DE NOU...!

A punt de tocar-les...

2010-08-03T17:37:00.001+02:00

Cert, com que avui algú m'ha dit "No et ratllis!!! Perquè les vacances, tal com venen se'n van!"

I tens tota la raó del món....

Però és que jo.... les tinc a tocar... i les vull, i les necessito...

Així que si tot va be... aquest dijous, serà l'últim dia de treball....

I en sortir per la porta.... respiraré profundament.... i pensaré: Ara és temps per a mi, temps per gaudir.. temps sense horaris, ni obligacions, temps per fer i deixar-se fer....

Potser que el ser humà em fem un gra massa del concepte de les vacances, oi?

Potser sí, però quan portes la meitat de l'any treballant... creus que un kit kat, per petitet que sigui, ja convé....

Això ajudarà a començar el setembre amb les energies renovades.. perquè jo, si voleu que us digui la veritat, tinc ganes de perdre algunes cares de vista.... Perquè m'avorreixen i em causen col·lapse....

Ara ja començo a estar més contenta que .....

UN GÍNJOL

Pd: Per si no havieu vist mai com era un gínjol (com jo que no sabia cóm era...) en teniu un a la foto, el vaig fotografiar l'altre dia....

Ja sabeu: No te'n aniràs mai al llit sense saber una cosa nova..