Collons de veïns!!!

Serà possible????

Mireu crec que hauriem de fer una vaga contra aquest govern, que ens ha fotut els calés i també els llocs de treball.
Ep! Jo per sort, encara treballo, però per culpa d'aquest peixot que es mossega la cua, resulta que cada cop hi ha més robatoris!!!
Mare de Deu!!!! On anirem a parar!!!
L'altre dia una companya de feina, em va explicar que uns sorolls al pis de sota, a les 4h de la matinada, varen fer que mig veïnat es despertés...

Quan va sortir al balcó, allà estava... LLADREGOT!!! Va sortir corrents.... I ningú el va poder aturar!!!
Jo crec que hem de fer alguna cosa per la comunitat! Un dia pot passar a casa nostra, no us sembla???
Crec que demanaré al President de l'escala, a veure si fem una reunió de caire urgent!!!! Carai, encara ens fotran els quatre "quartos" que tenim amagats al rebost! Jo amoinada per coses serioses, i els altres veïns preocupats per ximpleries....
Coi de lladres!!! A la garjola!!! Coi de veïns!!!!

Com que veig que hi ha més d'un xafarder, li preguntaré a algun veí a veure si ha sentit o vist alguna cosa???

Ves a saber! 

VIDA


 
Definició de Vida segons la Viquipèdia

El terme vida és usat de múltiples maneres, que generalment és troba definit com l'estat intermig entre el naixement i la mort, encara que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüetat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, vida extraterrestre,... Aquest article es refereix al significat de la paraula en les ciències de la vida. Es considera el primer dret humà, al qual se supediten tots els altres. Els éssers vius són els objectes que tenen processos biològics automantinguts, i tots els altres objectes són éssers inanimats.[1]


AVUI, 29 d'abril de 2010....
 COMPLEIXO 35 ANYS DE VIDA!!!!
35 anys plens d'emoció, de sentiments, d'alegries, de tristeses, d'enrabiades, d'eufòries, de canvis, d'amistats, d'enemigs, d'indiferències, de ximpleries, de bojeries, de .... lletres....  de llàgrimes i de somriures.. de...... VIDA!
Que en siguin molts més!
 
I recordeu:
 
NO DEJAMOS DE AMAR PORQUE ENVEJECEMOS...
 
ENVEJECEMOS, PORQUE DEJAMOS DE AMAR.


Per la Barcelona solitària...

Mentres uns o més aviat la majoria miraven el fútbol...
Altres, caminàvem pels carrers de Barcelona.
Una Barcelona solitària...
Tant de bo, fos així més sovint.
M'agrada la calma...
És necessària
M'agrada estar sense vehicles....
Crec però, que el silenci s'ha acabat!

Coses del dia a dia...

Les gotes de suor han començat a regalimar per la meva front...
El cor, començava a bategar cada cop més ràpid.... Una escalfor s'apoderava de mi...  Els meus peus, dançaven al ritme de la música que sonava en el meu mp3. "xumba, xumba, xumba....". Amb el ritme de la música, el meu pas s'accelerava entre l'asfalt del carrer. La música m'activa el fluxe de la meva sang.... m'activa les neurones...


Corria entre la gent... mirant sempre endavant, amb la respiració profunda... carrer amunt, carrer avall... Oxigenant els meus pulmons, no pas d'aire pur, més aviat d'aire contaminat del fum dels cotxes...
Feia temps que no anava a còrrer... Avui després de molts anys, ho he fet. Aram em sento més alleugerida....  Segur que demà tindré "agulletes", però és lògic...

Feia temps que no "descobria" les meves cames.... Avui, ho he fet... tothom s'ha sorpres i ha descobert que tinc cames!!!!! No s'amagaven al darrera la roba dels pantalons..... s'amagaven entre fines teles de mitja.... i els tormells sota la pell rígida de les meves botes... 
Sembla mentira! Com.. una cosa que no fas mai, i un dia, fas.. cóm pot arribar  a sorprendre al personal.....


Una cosa tan senzilla com posar-se faldilla..... I és que ... feia tants anys que no em posava faldilla..... Però tants, que no m'extranya que el personal s'hagi fixat avui amb les meves cames!!!!

Cuina de primavera!

El millor que hi ha per una dieta sana, és menjar aliments amb poc greix....
Ara que m'he tornat a posar les piles,   això és una cosa que tinc força present.... I el millor que hi ha, és gaudir d'un peix fet amb foc de llenya....



I com que estava boníssim, aqui us ensenyo el que va quedar....


Només les espines...!!!!

Oi que són originals???

;-D

Feliç Diada de Sant Jordi


DESITJO QUE PASSEU UNA FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!!!!

I us deixo un llibre que em fa molta il·lusió tenir entre les meves mans... i que crec que es mereix el millor reconeixement... 
Per un costat, per qui va fer la proposta, per l'altra, per tots els que han participat!!!

El podeu descarregar aqui

Decisions

Fa just un any... que vaig prendre la decissió.
L'havia estat pensant durant temps... i havia marcat un dia per portar a terme la decisió. Quan em plantejo les coses d'aquesta manera, és fàcil que les pugui portar a terme. En canvi, quan m'agafen les coses sobtadament, em són molt difícils de pair.

Concretament el dia 19 d'abril de 2009, vaig prendre la decisió de deixar de fumar. Fidel a la decisió, avui compleixo un any sense fum.
Al principi, em va costar, sobretot per la necessitat física del tabac que vaig sentir.... Durant un parell de setmanes, vaig sentir "mono", en forma de mareigs, vèrtig, desestabilitat... Però vaja, amb ganes i amb fermesa, estava disposada a arribar lluny.
I fins aqui, avui compleixo un any de la meva lluita contra el fum.
Espero que en siguin molts més.....No puc baixar la guàrdia, perque davant aquest tipus de droga, és fàcil tornar a caure, però, igualment, em sento orgullosa, d'haver-ho fet. I continuaré endavant, tatxant dies al calendari..... Per molts anys més sense fum!!!! 
Us convido als fumadors, a intentar-ho, jo crec que la força de voluntat és la clau per aconseguir-ho, no hi ha més, que les ganes de voler-ho fer. Jo he guanyat... la meva butxaca ha guanyat, i fa poquets dies, vaig provar el cooxímetre, i em vaig il·lusionar veient com em sortia la prova igual que a una persona no fumadora, amb resultat 0. Esta clar, que els meus pulmons són negres.... però almenys, deixo d'ingerir més verí.

Ara, em toca una nova fita.... 
Sóc reincident....Aquest cop toca dieta estricte, i és que .... m'he passat una mica del que tocava..... Que hi farem!!!! Així flotaré aquest estiu...ja,ja,ja

Col·lecció de primavera...



 
Us presento la meva última creació en agulles de solapa de feltre:

Ocellets de primavera!

Acolorits igual que les floretes que veiem brotar als jardins, al bosc...
Que us semblen???

Petits plaers que em tornen boja!!!!!

Fàcil fàcil.... És fàcil contentar-me!!!

Dos aliments que em fan perdre el sentit...

Un de dolç...

Xocolata... de totes les maneres possibles!!! És una bojeria, no podria viure sense ella, o potser sí... però millor no ho comprovo! ;-D

 
Un altre... salat???  Millor dit, diferent al dolç.

M'agrada el vinagre.. molt... !
M'agrada la llimona.... i m'encanten les escopinyes... ben adobades amb pebre, amb vinagre.... Després em bec el líquid (una marranada per segons qui, ja ho sé!) però... jo ... que voleu que us digui... natural com la vida.... 
Nyam, nyam....

Petits plaers pel paladar..... !!! 
I que seria la vida, sense aquestes petites cosetes..........??? 
N'hi ha tantes, de tot tipus... cosetes que altres no valoren, i jo.... sí!!!

La vida n'és plena!!!! I sinó, mireu al vostre voltant!!!!
No deixeu de mirar... no deixeu de disfrutar!

"¡Intentaré que la muerte me encuentre bien vivo!"



Julio Gómez, médico que asiste a enfermos terminales
"¡Intentaré que la muerte me encuentre bien vivo!"
La Contra- 10/04/2010


Tengo 40 años. Nací y vivo en Bilbao. Soy médico especialista en cuidados paliativos: asisto a enfermos terminales. Estoy casado y tengo un hijo, Ander (11), y tuve una hija, Estíbaliz (murió hace seis años). ¿Política? Compromiso social, voluntariado. Soy cristiano

Si yo fuese un enfermo terminal, ¿qué haría usted?
Ayudarte a vivir bien hasta el último minuto.

¿Cómo puedo vivir bien sabiendo que voy a morir?
Si aceptas lo inevitable y yo te palío lo evitable, vivirás bien hasta el final, con dignidad.

¿Qué es lo evitable?
El dolor total.

¿Qué es el dolor total?
Una suma de dolor físico, dolor psíquico, dolor social y dolor espiritual. Paliémoslos: en eso consisten los cuidados paliativos.

¿Desde cuándo la medicina los ofrece?
En España, sólo desde los años 80. Antes, el médico veía a la muerte como enemiga: si no podía curar, el médico se sentía fracasado. "No hay nada que hacer", sentenciaba, y abandonaba al enfermo a su suerte.

Lo desahuciaba.

El médico está entendiendo que, más allá de curar, puede cuidar al enfermo desde el diagnóstico hasta la muerte. Lo dice el filósofo Francesc Torralba: "Hay enfermos incurables, pero ninguno incuidable".

¿Cómo me paliarán el dolor físico?
Hay analgésicos idóneos, hay morfina.

Si la morfina merma mis facultades, ¿me compensaría usarla de todos modos?
Te preguntaría siempre antes. Hoy podemos dosificar la morfina de modo que palíe tu dolor físico con el mínimo embotamiento cognitivo. El otro día reduje la dosis a un enfermo porque vi que había alcanzado una serenidad natural que lo permitía.

¿El estado psíquico determina el físico?
Sí. El dolor psíquico - angustia, ansiedad, tristeza, ira, miedo...-alimenta el sufrimiento, sensibiliza, incrementa el dolor total.

¿Y cómo se palía ese dolor psíquico?
Acompañando al enfermo, permitiendo que se permita expresar rabia, tristeza... ¡Sólo así podrá llegar a aceptar su situación! Ese enfermo quiso hablar con familiares, expuso deseos, se reconcilió consigo mismo...

Me hablaba de dolor social: ¿qué es?
El derivado de perder tus roles sociales anteriores, a causa de tu enfermedad.

¿Cómo puede paliarse ese dolor?
Un enfermo entendió lo mucho que podía enseñar a sus hijos (o nietos) con su actitud ante la enfermedad y la muerte: ganó para sí un rol social, ¡y un rol muy importante!

¿Sí?
Solemos encubrir la muerte. Error. Si de niños vemos al abuelo muerto, ¡sufriremos menos mañana ante la muerte! Los niños aceptan la muerte como natural: ¿por qué inocularles temores, perjudicándoles?

Me citaba el dolor espiritual: ¿qué es?
Es el del sentido: "¿por qué?", "¿por qué yo?", "¿para qué nacer, para qué vivir?", "¿para qué todo?", "¿qué pinto yo aquí?", "¿dónde está Dios?". El enfermo terminal se hace estas preguntas, busca un sentido...

¿Y cómo le ayuda usted ahí?
Acompañándole en las preguntas: al menos, siempre nos quedarán las preguntas.

No sé si es mucho consuelo...
Nada alivia más a un paciente avanzado que comprobar que su médico no se escaquea.

¿Es más fácil el final para el creyente?
Morimos como hemos vivido: uno enfrenta de cara las cosas, otro escurre el bulto...

Diga algo al terminal que nos lea.
No es que mientras hay vida, hay esperanza, sino que mientras hay esperanza, hay vida. Hay mucho que hacer, desde aplacar tu dolor hasta estar consciente, o ver una película con alguien, compartir una comida, conversar... ¡Te queda seguir vivo hasta el final!

Cíteme un caso.
A un hombre le preparé para disfrutar de la cena de Fin de Año con sus seres queridos. Luego murió con todos alrededor de su cama, dándole la mano: ¡ver esa foto es emocionante! ¿Puede haber mejor muerte?

¿Mejor en casa que en el hospital?
Donde prefiera: disponemos de medios y recursos para que sea en casa, si se desea.

¿Ha acompañado a alguien querido?
Mi hija murió con tres años y ocho meses. Nacida con grave discapacidad, estaba hipercapacitada para generar cambios alrededor: despertó la ternura en mí, eso me hizo mejor médico. Yo la cuidé, ella me doctoró.

¿Hay dolor mayor que ese?
Quizá no. Tratar a un enfermo terminal es siempre tratar a la vez a sus familiares, a sus cuidadores, para evitar que le transmitan sus angustias. Y otra asignatura pendiente de la medicina actual es el duelo: la mitad de los duelos deriva en alguna patología.

¿Hubiese usted ayudado a morir al tetrapléjico Sampedro?
Yo ayudo a vivir al que va a morir, no a morir al que puede vivir. Sampedro no quiso, quiso suicidarse: no era un caso para mí.

¿Acaso no es la medicina paliativa una eutanasia ("buena muerte")?
Los enfermos dicen: "¡Yo no quiero vivir así!". Bien, cambiemos el "así", ¡y entonces el 99% quiere seguir viviendo! Con más recursos en medicina paliativa, el debate sobre la eutanasia devendría residual.

Una dosis muy alta de morfina ¿mata?
Le sedará, disminuirá sus constantes: moriría usted igual, pero así será más plácido.

¿Aprende usted algo de sus pacientes?
Sí: el valor de expresar las emociones, el valor de reconciliarse, el valor de cinco minutos... ¡Ellos son mis maestros! Lo que aprendo de ellos me capacitará un día para aprobar mi propio examen final.

¿Cómo enfrentará usted su final?
¡Intentaré que la muerte me encuentre bien vivo!



Això hauriem de fer tots!!!!!
Intentaré pensar-hi cada dia!!!!

JENGA!!

El meu últim descobriment!
Ahir, vaig comentar nou trimestre en anglès.
Vaig endavant... i em sento orgullosa de mí mateixa... Trec molt bones notes, com les que no havia tret mai abans. I és clar, quan fas les coses per gust, i perquè vols, la cosa canvia.
Enceto nova professora, amb accent diferent. 
Ahir, varem iniciar la classe d'una manera molt original: Jugant!!!
I a què???
Doncs varem jugar al JENGA!!!

Molt divertit!!! Varem practicar parlant, i jugant.....
Desconeixia... aquest joc, em va semblar interessant... Tan senzill i tan entretingut!!!

Amb molta cura.... amb una sola ma... i voilá!!!!
Juguem???

MINI BREUS RELATS DE L'HORA DEL CAFÉ: I


Cada dia, feia el seu camí habitual. 
Sortia de casa a la mateixa hora. 
Agafava el transport públic. A vegades, podia asseure's, d'altres no. Llavors jeia dempeus aturat davant la barra freda i rígida del metro.
Cada dia mirava al seu voltant, esperant que una mirada amable, i potser un dolç somriure, alegrés el seu dia.
Un dia més tatxat al calendari... 
I un somriure inexistent....
Amb el cap cot, continuava la seva direcció...
Cada dia les mateixes cares, la mateixa monotonia....
Qui sap si un dia... aquesta sort, el farà canviar....
Qui ho sap?

El sol s'amaga rera aquells núvols...
Malgrat no ho sembli, 
hi és...

Això és com tot....
Encara que no t'ho sembli...
Hi són!
Encara que no les puguis veure...
Hi són!

APAGÓN !!!!


Això és el que passa, quan la tele.... és com una mena de fil musical que serveix d'acompanyament d'imatges mentres fas alguns àpats nocturns... I és clar, com que li prestes molt poca atenció... passa, que es produeix la desconexió i nosaltres sense TDT. 
També us dic, que total.... pel que fan, no em preocupa gaire veure-la o no. El fort del cas... és que va haver qui es va "encaparronar" (no vaig ser jo....)e n comprar una tele nova.... i esta guardada encara en el seu embolcall al "quartet" de la planxa....
Ja,ja,ja
I mentrestant... la única conexió sense TDT, són els canals pornogràfics i Teletaxi.....
Sabeu que us dic...??? Que sense tele, s'esta molt be.... !!!
I apa, Bona setmana santa -el que queda- per tothom... (i que sigui poc Santa! ja,ja,ja)

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!