Mafalda...


Amb perdó..... 
Però m'ha arribat un mail amb les coses de la Mafalda.... i tot i que normalment no poso "paraulotes" en el meu blog, i intento no ser mal parlada... Avui, faré una excepció, perquè crec que el text val la pena.....
 
 ¿LA LENGUA CASTELLANA ES MACHISTA?

 VEAMOS....
Zorro  =  Héroe justiciero
Zorra  =  Puta

Perro = Mejor amigo del hombre
Perra = Puta

Aventurero = Osado, valiente, arriesgado.
Aventurera = Puta

Cualquier   = Fulano, Mengano, Zutano
Cualquiera = Puta

Callejero  = De la calle, urbano.
Callejera  = Puta

Hombrezuelo = Hombrecillo, mínimo, pequeño
Mujerzuela    = Puta

Hombre público = Personaje prominente. Funcionario público.
Mujer pública    = Puta

Hombre de la vida = Hombre de gran experiencia.
Mujer de la vida    = Puta
Puto = donjuan
Puta = puta
 
HEROE = Ídolo.
HEROÍNA = Droga
ATREVIDO = Osado, valiente.
ATREVIDA = Insolente, mal educada.
SOLTERO = Codiciado, inteligente, hábil.
SOLTERA = Se queda para vestir santos.

DIOS = Creador del universo y cuya divinidad se transmitió a su Hijo varón por línea paterna.
DIOSA = Ser mitológico de culturas supersticiosas, obsoletas y olvidadas.

SUEGRO = Padre político.
SUEGRA = Bruja, "a la hoguera con ella..."etc.

MACHISTA = Hombre macho.
FEMINISTA = Lesbiana.

DON JUAN = Hombre en todo su sentido.
DOÑA JUANA = La mujer de la limpieza


Després d'un bon àpat...

Una bona migdiada...
Diumenge, és dia d'anar al camp...
M'agrada perquè és el dia, que puc anar vestida com una "trinxeraire" i no passa res... Al camp, entre gossos (els meus estimats gossos!!!) , aquesta és la millor vestimenta....


I quan tots plegats estem tips després d'un bon tiberi... toca fer la migdiada...


I quan fem la migdiada.... Tots fem la migdiada!!! ja,ja,ja
I sinó mireu, mireu....

A vegades:
Una imatge val més que mil paraules!



VENC DUES ENTRADES PER ANAR A VEURE EL SABINA...

Sí, ja ho sé....sembla mentira... jo, fent aquesta proposta!
Però ja sabeu que va passar la darrera vegada, veritat? Doncs que varen postposar el concert per exactament el dia 28 d'octubre!
Des de llavors, que em penso i repenso que haig de fer... I al final he arribat a la conclusió, que millor que posi les meves entrades a la venda...
Em costa fer-ho.. però... és una causa de força major.
Al dia següent agafo un vol molt d'hora al matí....i.... prou que em costa però, des d'aqui, aprofito l'espai per oferir:

2 entrades pel concert del dia 28 d'octubre a les 21,30h, a Platea

Si algú esta interessat, que no dubti en contactar amb mi a: eli_h_v@hotmail.com

****

ENTRADES ADJUDICADES!!!
MOLTES GRÀCIES  A TOTS PER LA VOSTRE COL·LABORACIÓ!


Menjant amb la vista..


Atrotinada del dia... amb poques ganes de res.
Amb el cap ple de cabòries que si el "present perfect", que si el "past simple"... coi de professora, si que patirem "- Si, ja Eli, sempre estem igual..." i de cop i volta, m'aturo. Un semàfor en vermell m'obliga a aturar-me, però no s'aturen els meus pensaments. Tinc ganes d'arribar a casa.. què faré per sopar? Una mica caldo, i alguna cosa més. Una truiteta, potser...
Una llum de color verd, enlluerna la meva mirada enfront meu.
Aixeco el cap, miro endavant, i veig que a l'altre costat del carrer, aquell local que fa uns mesos es va cremar, deixa veure unes llums molt lluminoses (és clar, llum: lluminosa... ves quina curiositat, sí és clar, en aquest cas, no era una llum esmorteïda), miro i espero. 
Quan el semàfor esta en verd, creuo el carrer.
I em dirigeixo directament cap a la nova botiga...
Un aparador ple de pastes, totes elles molt apetitoses, i un pa, rera unes estanteries que fa molt bona pinta....
Els meus ulls, es mengen sense voler aquest pa, que començo a engolir-lo amb la imaginació. Una molla tova per dins, però cruixent per fora..... Ni massa torrat, ni massa cru.... Un pa, que em convida a entrar... com la millor targeta de presentació.
Sense dubtar-ho massa, entro i miro al meu voltant... Els meus ulls es perden entre els productes de la botiga.... Però la meva petició és clara i concisa. 
Vull aquella barra, com si es tractés d'una barra expressament per a mi, com si estes allà, esperant-me...
Pago i marxo...
De camí dins el metro, vaig pensant el què en faré amb la barra, com si fos tot una cosa estranya....
La imagino oberta, sucada amb tomaquet, i amb un rajolinet d'oli d'oliva... com el pa sucat de tota la vida.... Tinc gana. I mentres ho imagino, no me'n puc estar. Trenco un bocinet del crostonet... Esta cruixent, molt cruixent.... 

-Vols dir que si continues així, arribarà la barra  a casa?

No me'n puc estar. Continuo trencant bocinets.. és tant bo?!
Quan arribo a casa, parteixo la barra en dos. Obro els entrepans i ... em deleiteixo fent allò que porto tot el camí imaginant.....

Quin plaer tan deliciòs!

Mentres .... 
Entre mos i mos...



Confessió Friki !

Ho confesso.....

El que diré ara segur que us sembla molt friki, però.....

Quan veig aquest anunci per la tele, de cop, deixo de fer tot allò que estic fent, i em poso a ballar....

Confesso que m'agradaria fer una coreografia d'aquestes, perquè segur que potser ballar, el que es diu ballar... no en sé.. però riure... segur que riuria un munt... Com ara, que em poso a bellugar-me sense cap ritme quan escolto aquesta musiqueta....
No em digueu que no us venen ganes de ballar i seguir el ritme d'aquestes noies.....


 

Que friki, veritat?
Ja,ja,ja

Pd: Així quan sentiu/veieu l'anunci per la tele, penseu que en aquell moment, jo, estic imitant a aquestes noies amb una gran "carcajada"!!!

Relats conjunts: NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA



Em va dir que tornaria aviat, però aquest aviat, es torna una eternitat.
Mentrestant, rellegeixo les seves cartes. Aquelles on em deia que un dia tornaria, i on em jurava el seu amor etern.
Miro per la finestra, els nens corren i juguen al carrer. Els ocells s’enlairen, i fan volar la seva llibertat. Jo, però, em trobo empresonada, a través d’aquesta espera que em desespera.
Aquesta espera, que em deixa oblidada en mig d’un grapat de lletres escrites en un paper.
D’ençà que vares marxar, la meva vida no ha sigut la mateixa. 
Els anys s’acumulen en les hores, en els minuts, en els instants que no he viscut al teu costat.
Els anys s’amunteguen damunt aquesta aspre i llarga espera.
Rera els vidres d’aquesta finestra, sóc còmplice de les meves llàgrimes, còmplice de les teves paraules, aquelles que un dia vares pronunciar... 
Em trobo anclada en aquest deliri d'amor, en aquest deliri impossible: el de no tenir-te amb mi.
Tornaràs algun dia? 

Voler fer = Saber fer

Sí, sóc una dona "manetes", que m'agrada aprendre i superar-me amb tot allò que em proposo fer...
El meu company, sempre m'ho diu: "Em sento orgullòs de tenir una dona tant multi-tasca com tu", i és que.... quan crec que ho puc fer, ho faig...
Quan crec que no ho sabré fer, almenys ho intento... i al final, ho faig igual que si ho sabés fer.... 


Crec que tothom pot fer allò que es proposi. Tothom s'ha de brindar una possibilitat i donar-se una oportunitat abans de dir "no ho sé fer".
Jo ho faig.... Malgrat, sovint m'agafin els "agobios" quan tinc exámen d'angles, i cregui que no puc aprovar... però tot és una manca de confiança en mi mateixa, perquè quan em donen les notes, m'adono que el fruit del meu esforç esta reflexat en aquell paper, i en una nota de sobres ben merescuda.
Però en les coses del dia a dia, no tinc masses problemes, faig allò que em proposo.
Tinc una casa en obres, en obres des de fa molts anys, perquè ens l'estem arreglant nosaltres... El meu company esta en el ram de la fusta, i ell ja esta posat en el tema de la construcció, però jo... arrel de tenir aquesta casa, he fet de tot.... Sí, encara que no us ho cregueu, he rebossat parets, he fet formigó, he posat rajoles, i faig allò que més m'agrada.. mirar els resultats, i saber que allò ho he fet jo, amb les meves mans... amb les meves ganes d'aprendre... 




I aquest cap de setmana... he fet allò que més m'agrada: PINTAR....


SOTA MÍNIMS....

Aquests dies....

Estic sota mínims!


Perdoneu si no us visito....perquè la veritat, és, que no em visito ni jo mateixa...
Canvis... aquests canvis que afecten la meva rutina... Canvi d'horaris, canvi d'espais, canvi d'obligacions, canvi de temps... canvi d'entorn i de gent.... molts canvis acumulats en un curt període de temps... (1 mes i pocs dies...!).... 

I ja sabeu que per tot canvi, és necessari un procés d'adaptació! En això estic...

Però em caldrà que el meu amic Pròpolis,comenci a fer efecte....

La alargada sombra del amor...


Després de la "Mecánica del corazón", que em va captivar...., en Mathias Malzieu tot just acaba de treure un nou llibre "La alargada sombra del amor", crec que no tardaré gaire en anar-lo a comprar...


Mathias, un joven treintañero, acaba de perder a su madre. El periodo de duelo se cierne sobre él. Mientras espera en el parking del hospital a su padre y su hermana, ocurre un hecho insólito: un gigante se le aparece y le anuncia: “Soy el gigante Jack, doctor en sombrología. Trato a las personas aquejadas de suelo administrándoles un trozo de mi sombra. Con la sombra se puede combatir el dolor y la muerte.”

Mathias tendrá que aprender a utilizar la sombra protectora. Para ello, Jack le recomienda lo siguiente:

“UTILIZA LA SOMBRA. LEE, SUEÑA, DESCANSA, DIVIÉRTETE. NO CEDAS A LA DESESPERACIÓN. USA TUS SUEÑOS. Y SI ESTÁN ROTOS, ¡PÉGALOS! UN SUEÑO ROTO BIEN PEGADO PUEDE VOLVERSE AÚN MÁS BELLO DE LO QUE ERA. AMA LAS COSAS. ¡ESTÁS VIVO! Y LUCHA SOLO: DE AHÍ SALDRÁ TU FUERZA INTERIOR.”

¿Será Mathias capaz de vencer el dolor de su pérdida? ¿Evitará asomarse al abismo? ¿Somos nosotros capaces de asumir la pérdida de un amor, un familiar o un amigo? Si no es así, el gigante Jack –un viejo conocido de los lectores- tiene la fórmula para todos.

Una frase per pensar....

ET POTS MORIR DE MOLTES MANERES...
PERÒ PER VIURE, 
CAL  QUE TROBIS LA TEVA MANERA...
Búsca-la!
"L'ESTRANYA QUE HI HA EN TU"
(The brave one)

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!