Feia temps que ...

La veritat és que necessitava tenir un cap de setmana diferent. I aquest ho ha sigut. Tot i dir que no he fet res de l'altre món, però sí he fet coses que crec que ja tenia un xic oblidades.

Va be, refrescar-les de tant en tant.

Ens reuniem el grup d'amics, per celebrar una història d'una amiga. Una amiga que s'ha tret la diplomatura, en tres anyets, treballant i estudiant, i vaja que voliem celebrar-ho.

Feia temps que ho haviem previst, i voliem fer una sortideta de cap de setmana plegats. El lloc escollit: Blanes.

Feia temps que no em passava gairebé tot el dia sense fer res, ajeguda a la platja, entre l'aigua i la sorra.
Dir com a curiositat, que m'ha fet gràcia banyar-me en aquestes aigües, més que res pel tema de la profunditat.

2 passes i ja no toques a terra!! Estic acostumada a haver de caminar bastant fins a no tocar a terra..... Una altre diferència que he trobat ha estat la temperatura de l'aigua, que era bastant més freda, però això no em representa un problema. M'encanta la platja, i m'encanta banyar-me, així que aquest cap de setmana he estat bona estona en remull.

De fer el gos a la platja, a dinar, i a la tarda migdiada a l'Hostal... Vaja, un stress que no us ho podeu ni imaginar!! je,je,je

Per cert, no voliem gastar gaires calés, i menys per dormir.

Al final via internet vaig trobar un Hostal.
L'Hostal Regina, un lloc tranquil i senzill però molt correcte i situat prop de la platja. A tenir en compte, si no us voleu gastar gaires diners...

Abans d'anar a sopar, per fer la gracieta, ens varem posar tot el grupet, uns birrets molt monos, i varem donar una mica la "nota" per Blanes, es clar, que em sembla que no tenim massa sentit del ridícul, i menys quan anem de festa. (deiem, però, que millor era portar un birret que no pas, un barret d'aquells que porten les dones en les despedides de solteres, amb una "pitxa" al cap!!! ja,ja,ja)
Varem sopar a Can Dimas la mar de be!

Després sortida nocturna. Upssss... si jo feia segles que no sortia i anava a fer uns "dancings". :-)
Varem acabar part del grup a una discoteca de Blanes, passant abans però pel Mediterrani, un pub nocturn, d'ambient molt agradable.
I després de cap a la disco...Discoteca? Si, si.. que en feia de temps que no trepitjava cap discoteca.
Varem anar "a petar" a la Discoteca Essencia de Blanes.
Un cop allà dins, em vaig veure que ja començo a tenir una edat, i això que em considero molt jove encara, però és clar, la quitxalla que hi havia allà dins, podien ser fills meus. Que fort!!!! Ens varem veure ballant "xumba, xumba, xumba"... oh... quin taladro de música!!! ja,ja,ja Però ens ho varem passar molt be, rient i ballant. Feia temps que no bellugava l'esquelet....Feia temps ... Feia temps que...
Uffff....
Feia temps... Feia temps... que no tenia un cap de setmana com aquest...Totalment diferent al que habitualment faig... Això d'estar sense fer masses coses, no és habitual en mi, però la veritat, és que ha anat prou be...
Així que m'en vaig de cap al llit, que he fet de tot menys dormir!!!
Porto uns dies, gaudint d'espai i temps...
La veritat és que he canviat de cop el ritme de les meves coses, i això m'ha trasbalsat una mica. Fa menys d'una setmana que he acabat amb l'anglès, i ja em sembla que faci una eternitat.
Ahir vaig començar la meva jornada intensiva, treballar només pels matins és una meravella, però de cop i volta han aparegut diverses coses a fer durant les tardes, i és allò de dir una mica, ep! potser que paris.... No sé, és una sensació extranya. Suposo que m'haig de situar una mica.
Per altra costat, també m'adono que li estic prestant menys atenció al blog, o potser tinc menys coses a dir, i això no vol dir que no em passin coses a la vida....
Ara que també penso, que si cal posar un stop als dies, doncs es fa i ja esta.
Vaja, que no em penso agobiar, i més aviat em deixaré portar amb el que desitjo fer en cada moment, que a fi de comptes és el que faig sempre....
Així que .. us deixo amb un "fins després"...
Espero situar-me una mica, i gaudir del meu temps lliure per les tardes cóm cal, i espero també venir en breu a explicar-vos-ho!
Mentres tant, gaudiu del cap de setmana!
Jo aquest marxo a Blanes, anem a fer una celebració amb els amics! La cosa promet... xerinola!!

Bona revetlla!


QUE TINGUEU UNA MOLT BONA REVETLLA DE SANT JOAN!!!

Ah!!!

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS JOAN I JOANES!

2...2....2!!!


Estic contenta.
Estic contenta de fer tot allò que em proposo.
Em considero una persona constant, i ho demostro amb els meus propòsits.
Avui fa dos mesos que he deixat de fumar.
Suposo que essent aquest fet tant recent, encara sento ganes de comunicar-ho, perque en el fons, és una manera de "consolidar" l'esforç que suposa portar a cap el meu propòsit.
Igualment, haig de dir, que em pensava que em seria més difícil deixar-ho. La veritat, és que molts dies ni tant siquiera ho penso. Encara queda però el superar situacions i proves de foc, com la que s'apropa. La Festa de Sant Joan. Espero mantenir-me ferma i no recaure!
Mentrestant, celebro avui el meu segon mes sense fum.

I recordeu, com va dir en Johann Wolfgang von Goethe:

No n'hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho;
no n'hi ha prou de voler, cal també fer-ho.

Una tarda al mercat de la salut


La mestressa de la casa, esperava aquella tarda expressament.
Una tarda a la setmana, anava al mercat.

Carregava el cove amb sucoses taronges, dolces pastanagues, cols de Brussel·les, cebes tendres, entre altres.
La compra de la verdura, feta per passar la setmana.

La canalla l’esperava a casa, després d’haver jugat al carrer.
Els agradava veure aquell grapat de verdures amb tants colors, que un cop escaldades d’aquella manera cóm ho elaborava la mare, es tornaven en un plat suculent pels ulls, en un plat suculent pel paladar.

La mare ho te molt clar: Receptes saludables, tant per la canalla com pels pares!

Fes salut, menja salut!

En color!

No sé perquè ets d'aquesta manera Eli...
Pateixes abans d'hora sense cap mena de sentit, ni de coherència.
- Si ja ho sé. Però prou disgustada estic, que sóc jo la que pateixo, treient conclusions abans d'hora!
Després arribes a classe i treus unes notes.... unes notàsses!! Quantes vegades a la vida has tret tants excel·lents com ara?
- Ja ho sé!!!! Però són unes sensacions, molt superiors a mi. No ho puc evitar. No puc evitar pensar, que potser no m'ha anat tant be com pensava.. que potser realment no ha anat be.
Ai... no ho sé! De veritat que no sé perquè no sóc capaç de creure en mi, de valorar l'esforç que realitzo i el temps que dedico i.... en definitiva valorar el que sóc capaç de fer.
Buffff.... Sé fins i tot que aquest rotllo que deixo anar -cada vegada, i cada vegada, i cada vegada...-, pot resultar avorrit. Suposo que m'ha educat així. Suposo que si de petit no valores l'esforç d'un nen, i quan es fa més gran segueixes sense valorar-lo.. i només s'et acut pensar que aquell nen/a és un "trasto" i no serveix per res... i amés ho transmets així... Només li dius que "tu ets tonta, tu ets tonta..." Aquell nena acabarà pensant que es tonta!!! Es clar, que ells ho varen fer de la millor manera que en sabien, i no es pot jutjar les maneres en cóm s'educa a un fill, però es clar, amb el pas del temps, l'educació que has rebut, passa factura. I la factura que pago, és que no crec en mi. És una mica difícil fondre'm ara, i fer-me canviar el pensament...
I ara ho penso de veritat, penso que sóc tonta, però no pels resultats que he obtingut, sinó per prendre'm les coses de la manera cóm me les prenc.
És igualment allò que us deia... Un dia el llop vindrà de veritat, i ningú em creurà... Mentrestant, vaig a celebrar les notes que he tret.
Un notable alt per nota global no es treu cada dia!!!!

Per cert, passo de curs, entraré al Intermig... així que queden moltes avaluacions encara...

Ho sento, això vol dir, que haureu d'aguantar molts posts com aquest i com l'anterior. Perque així sóc!!!

Igualment, ara estic contenta, i satisfeta!!!!

Problemes amb els vostres blogs!

D'un temps cap aqui, he vist que molts de vosaltres, heu afegit una modalitat de comentaris diferent a l'habitual.
M'estic trobant amb molts problemes, ja que no sé per quin motiu aparent, no puc deixar el comentari. No puc comentar amb el meu perfil, ni en cap de les opcions que ofereix el desplegable.
Realment és un problema, i volia aprofitar des d'aqui per fer-vos-ho saber. Més que res, que són blogs habituals, on la meva visita també és sovint habitual, i em sap greu no poder deixar la meva empremta-comentari.
No sé si algú més s'ha trobat amb el mateix problema....
I tampoc sé si algú em sap donar alguna solució al respecte.
Em passa això amb: Trucadors, Thera, Núr, entre altres....
No sé, la veritat és que em fa ràbia no poder-ho solventar...
Que m'en dieu? A algú més li passa?

En blanc i negre

Ara mateix ho veig tot en blanc i negre...
Potser que esperi a dimecres ... Per posar-hi algunes notes de color?
No s'em dona be esperar... però no tinc més remei. El que esta fet, esta fet.
Em cal relaxar la ment, crec que m'en vaig a dormir. Els nervis em deixen "kao"
Demà serà un altre dia.

Un detallàs de la Carme!


Cada cop que entro en el blog de la Carme, la veritat, és que en surto encantada de mirar els seus dibuixos.
També el meu company el mira, i en surt encantat.
Fins que un dia, em va dir, que li enviés el "seu" Renault 10.
Un cotxe al qual li te una gran afició (que jo a vegades no puc entendre, però que respecto)
Cada dos per tres, demanant com un nen, que li enviés el cotxe... I jo fent-me la despistada i treient-me'l de sobre. Amb la idea, que aprofitant que s'acosta Sant Pere, seria un bonic detall, un detall que podria fer la Carme.
Fer-n'he un dibuixet dels seus a partir d'unes fotos que jo li enviés.
I així ha sigut.
I vet aqui els resultats!
Haig de dir, que ens han agradat molt!
Són molt graciosos!!!
I per això des d'aqui aprofito per donar-te les gràcies Carme!!!
Els teus dibuixos són realment originals!!!
Per cert, vull afegir una cosa!!!
Recordeu allò de "valorar les petites coses"???
Doncs resulta que ahir a la nit, mentres obria el correu i mirava el que m'havia fet arribar la Carme, teniem la tele posada, i feien un programa sobre les "grans riqueses" que tenen certs personatges. Des de la tia millonaria que es gastava 15.000€ per fer-se un golf al jardí, fins el tiu que anava a Marbella, pagava 1800€ en botelles de cava, i acabava llençant-les amb pistoles d'aigua... Passant per una fira que fan a Perelada, on tots els mafiosos i ricatxons es troben, buscant Tot plegat, a mi em va semblar patètic!!!!
Gent carregada de diners, però gent buida!!!
Mentrestant, jo arrencava el meu somriure veient el que la Carme havia dibuixat expressament per nosaltres... i pensava que segurament, aquells personatges "pastosos", per molts diners que tinguèssin, no podrien gaudir com jo (com nosaltres), de totes aquestes petites coses, que ens fan cada dia la vida més agradable!!!! I us asseguro, que no els canvio el lloc!
Com que entrem gairebé en cap de setmana,
HAVE A NICE WEEKEND!
(dilluns tinc el meu últim exàmen d'anglés,
així, que faré colzes tot el cap de setmana!
SIGUEU BONS/ES!!!!

Concierto de Aranjuez

Per relaxar-se ...
Per gaudir d'aquesta dolça melodia...

Sobretot, per GAUDIR!


La llei de l'embut

Segons Viquipèdia: Un embut és un estri amb forma de con buit invertit acabat amb un tub en el seu vèrtex, que s'empra per transvasar líquids dins d'un recipient de boca estreta.
Al
laboratori químic l'embut ha evolucionat amb el temps dissenyant-se embuts amb formes diferents per emprar-los en procediments més sofisticats que el simple transvasament de líquids.
Però no diu res, de la Llei de l'embut!!!!
Veig que us l'haurè d'explicar jo.
La llei de l'embut s'aplica crec jo, en moltes empreses de l'actualitat, i qué significa aquesta llei? Doncs molt senzill, veieu la forma d'aquest objecte?
Els que estan a dalt (caps, coordinadors i demés "privilegiats") gaudeixen de la boca ample. És a dir, l'aplicació de lleis i normatives internes, es compleixen relativament. Això sí, d'imposar-les, sí que en saben, però no pas de complir-les.
Els que estan en la part baixa d'aquest embut, (la resta de pringats=treballadors) tenen el pas estret. I que significa? Doncs precisament tot això. Les lleis s'han de complir fil parranda, has de fer la feina que suposadament hauria de fer els que estan en la part alta de l'embut, i a sobres, t'has de callar la boca, en sentir i veure certes accions i reaccions davant del personal, que si tinguèssin un mínim de seny, ni tant siquiera s'atrevirien a fer. I aqui la meva exclamació, (amb perdó del personal lector!) QUINS CULLONS!!!!
Hi ha dies més difícils que d'altres, on haver d'acceptar algunes situacions que es produeixen, s'em fa realment difícil. I s'em fa realment difícil haver de mossegar-me la llengua!!!!
Hi ha dies que ho engegaries tot a rodar, i els engegaries a prendre.... per...c.... a prendre aire!!!
Bufffff.....Que hi farem!!!!

Per llepar-se els dits...

Bacallà amb samfaina

Us posarè la recepta, tot i que pel que fa els ingredients, va a gust. A mi per exemple, m'agrada molt la ceba i el pebrot vermell, per tant, li en poso força quantitat. Hi ha qui li posa pebrot verd, jo no.

En una paella amb l'oli ben calent, fregirem el bacallà, prèviament enfarinat. Un cop fregit, el retirarem i el reservarem.

En una paella, posarem a coure amb una mica d'oli, 4 cebes grans tallades en trocets petits (jo les faig servir tendres), 1 pebrot vermell també tallat a daus petits, 1 albergínia a daus petits, 1 carbassó també tallat a daus. Taparem la paella, i ho deixarem coure a foc lent, anant remenant de tan en tan. Mentrestant, ratllarem uns 4 tomàquets madurs. I un cop la barreja d'hortalises estigui cuita, hi tirarem el tomàquet per a que es sofregeixi. Hi afegirem un polsim de sal i deixarem que quedi tot ben barrejat i cuit.

En una cassola de fang, hi posarem el bacallà i tota la sanfaina pel damunt.

Abans de servir, a mi m'agrada posar la cassola cinc minutets al forn, però això va a gust.

I llestos, un plat nutritiu i per sucar-hi pa...

Ummmm...

M'encanta sucar pa en la samfaina!!!!

Galicia


Doncs sí, he estat aquests tres dies a Galicia, en una mini escapada...

La veritat és que ha sigut el primer viatge de l'any. Altres anys, posava el "turbo" i no parava d'anar amunt i avall. Aquest any, potser per la crisi, vaig amb el fre de ma posat. I ara ja m'estaré quieteta fins a les vacances d'estiu.
Galicia, mar, paissatges verds, rutes descobrint noves imatges, noves olors, nous sabors. Un temps genial, malgrat la boira del primer dia a la Coruña, aquesta no va impedir que fèssim una visita a l'Aquarium...Dir que tot i que va ser bonica la visita, en certa manera, em va saber greu veure els animalons fora del seu habitat natural. No sé, tants peixets allà dins nedant sense rumb, per un moment, vaig pensar que era com estar entre barrots, com en una presó.

És clar, que tampoc es ser massa sincera, perque aquells animalons allà tancats, instants després eren presentats en forma de mariscada, i no els vaig fer pas cap lleig... Tot plegat una hipocresia? O una contradicció inexplicable?
Curiositats. Vaig veure la presentació de tots aquest caps d'all d'aquesta manera tan curiosa...Sempre hi ha coses per veure ... diferents i noves als nostres ulls.

Sense horaris, i disfrutant de cada moment. Dir, també que varem donar en el clau, pel que fa a l'allotjament que vull recomanar-vos. Va donar la casualitat que estavem sols, i varem gaudir de la tranquilitat del lloc al màxim. Llevar-se amb els ocells i el croar de les granotes, és una sensació fantàstica! Des d'aqui també, vull agrair l'hospitalitat de la Belen, la propietaria, que ens va tractar com a anfitrions en tot moment. Si voleu més informació: aqui

Així que, han sigut dies per gaudir, de totes aquestes coses i sobre tot per estar prop del mar...

Es pot demanar alguna cosa més?
Amb tan bon rotllo, se'm va quedar aquesta cara de felicitat.. A veure quan de temps tardo en deixar-la de tenir!!! (Sort que demà ja és dijous! je,je,je)

Per cert, a més vaig fer deures i vaig pensar en algun de vosaltres, i sinó, mireu, mireu.. Trucadors

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!