Bon Any!


Falten poquets minuts per l'acabament d'aquest any 2008...

No vull fer balanç, crec que he tingut coses bones i no tant bones.... Ara, però es queden enrera.

Només desitjo tal i com vaig dir l'altre dia... que aquest any 2009 sigui saludable... i el demés tot vindrà....


Suposo que em sento diferent que de costum, estic amb els amics, i no amb els pares... Ells, sino hi sóc, potser ni tant siquiera fan els raïms.... Però jo no hi puc fer-hi res, i amés m'hi estaré uns quants dies sense veure'ls perque també s'han negat a venir a casa el dia de Reis, que hi farem, no puc obligar a ningú, però tothom ha de ser conseqüent a les seves decisions....Aixxxx... Espero no plorar en el moment del brindis....:-(

Res, companys blocaires, que estic encantada dels vostres comentaris, que passeu per aqui a llegir-me, i que estic encantada de visitar-vos virtualment, i estrenyem aquests llaços virtuals....

No sé si us passa, però sense conèixer a molts de vosaltres, em sembleu coneguts.... I això és una sensació molt maca!!!!

Per molts anys !!!

VINGA, VINGA, QUE FALTEN POQUETS MINUTS.... !!!!



DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

FELIÇ ANY 2009!!!!


PISTA 3: Blocaire Invisible

Ai no sé.... Vaig voltant per varis blogs, i en tots m'hi descarto.... Vols dir que a algú li ha tocat la butlleta amb el meu nom??? je,je,je
Tant se val... aqui va la meva:
3a. PISTA: El nom del blog la meva blocaire invisible, és el nom d'una ubicació física.

Manualitats de fi d'any



Vaig trobar un patró molt xulo per Internet, i vaig pensar que tot i que era un xic entretingut, els resultat era super maco, i potser valia la pena fer-lo... El punt no s'aprecia massa, però fa zigzag.... Així que mans a l'obra.... i aquests dies de Nadal que ja sabeu que no eren massa favorables per mi.... doncs a la sobretaula... l'Eli treia les seves agulles de fer mitja, i som-hi!!! I vet aqui el resultat!!!

Ara he començat un bolso.... però tinc unes ganes d'atrevir-me a fer un jersei.... Aixxxx.... Això si puc ho deixo pel proper any... i com que a aquest pas, veig que no cal que ningú m'ensenyi, doncs potser ho provo tota soleta i a veure que surt!!!

Viure, 1996

Sigues obert; i si no n’ets, camina.
Cerca la veritat; i si no la trobes,
mantén els ulls oberts.
Estima; i si no pots, tingues bondat.
Accepta; i si no n’ets capaç, confia.
Abraça; i si mai es trenca l’abraçada,
recull-ne els trossos.
Alegra; i si tot és trist, acaricia.
Tingues sempre il·lusió; i si mai la perds,
mira els estels.
Crea; i si no pots, ajuda.
Construeix el futur; i si no arriba, continua.
Contempla; i si tot és gris, somnia.
Somriu; i si no és possible, plora
Sigues lliure; i si no n’ets, obre’t.


“Les propostes de l’ençà” de Jordi Llimona

El meu únic desig pel 2009!!!

Desprès de gairebé dos mesos amb l'ai al cor.... i amb un neguit que no havia forma de treure'm de sobre....Avui respiro profundament!
Tinc els resultats de les últimes proves que m'han fet.... I allà, la única paraula que sóc capaç de llegir és : benigne!!!! Era difícil creure, que quan el teu estat de salut és bo, i no tens dolor ni queixes de res, hi hagi alguna cosa en el teu cos, sense saber-ho que no estigui funcionant correctament.
Així que .... crec i em reafirmo amb el meu pensament. No vull més diners, no vull tenir més coses, la única cosa que desitjo per aquest any 2009 i per tots els que segueixen és SALUT!
Sense ella, no podriem fer res, la resta de coses es poden aconseguir, o no.... però no les necessito. La resta són circumstancies de la vida. A vegades ens anirà millor, d'altres pitjor. Però sinó gaudim d'aquest Privilegi Saludable... res podrem fer, ni res podrem aconseguir.
Aquests dies amés, he rebut una mala notícia d'una persona que m'estimo molt. Ara mateix, crec que estarà a quirofan.... i tot i que no em vull adelantar als aconteixements, hi ha alguna cosa, que em diu que pinta malament. Ell, una persona plena de bondat, de ganes de treballar, de treure endavant els seus objectius a base de treball i esforç... Ell qui s'ha cuidat de totes totes.... i ara, ja porta uns dies ingressat, amb un diagnòstic, que qui sap quin serà el seu futur.
Per això, i per totes aquelles persones que m'envolten, que m'estimo: la meva parella, amics, família, companys de feina, i demés gent que es va creuant pel camí, l'únic GRAN DESIG que tinc per aquests anys que vindràn, és que ens acompanyi la Salut!!!!!
M'aferrarè com sempre al MEU CARPE DIEM!!! Aquest que m'empeny a viure cada dia, com si fos l'últim de la meva vida.... Avui hi sóc, demà, no sé on serè!!!
Estic contenta, estic més tranquila....
BON ANY A TOTHOM!
I RECORDEU... DE VIDA, NOMÉS N'HI HA UNA!!!!

PISTA 2: Blocaire Invisible...


Al meu blocaire invisible... li agrada Sau!!!!

Uouuuu!!!!
Compartim gustos musicals!!!!
Això esta molt beeeeeeeeeee!!!!!

No m'agrada el Nadal...


Comença de nou el compte enrera...

Aquest any amb una diferència... m'he agafat festa. Em quedaven un parell de dies, i he decidit esgotar-los, demà ja no vaig a currar....

Igualment, segueixo dient que no m'agrada el Nadal...

Per varis motius... el principal, perquè a casa dels meus pares, no es respira bon ambient. D'ençà que falta el meu germà... les coses ja no han tornat a ser iguals... Que vols? És el que hi ha, i amb això no puc fer-hi res...

Només intentar "sobreviure" aquests dies...

Però cada cop m'ho posen més difícil... Ja han passat uns quants anys...(14) i sento que com més grans es fan, pitjor.

No és qüestió de recriminar les actuacions, però de debò que em sento molt impotent davant d'algunes situacions. Ho entenc, sí, però... No s'hi pot fer res, i s'ha d'intentar mirar endavant.

Jo, intento passar els dies principals amb ells, de sempre que han cregut que "Per Nadal cada ovella al seu corral", però jo tinc una altre família... La família de la meva parella.

No em puc partir en dos, i llavors ve el kit de la qüestió. Que haig de fer per contentar a tothom?

L'any passat van accedir a venir a casa del meu sogre, i s'ho varen passar d'allò més be... Aquesta era la solució més ideal, jo estaria amb ells, i amés estaria amb la resta de família. Va ser collonut... Però aquest any, s'han tancat en banda... No volen anar enlloc, però volen que estigui amb ells, i si per ells fos, hi estaria cada dia. Hem decidit passar el 24 nit, amb ells i també el dia de Nadal, però el dia de Sant Esteve, hem decidit passar-lo sols... Doncs aquesta opció ja no és benvinguda....M'heu d'entendre, els dic jo... Ha d'haver temps per tothom.

Ja no hi ha família a casa... Ells no es fan amb la resta de família... i la seva família s'ha reduït a la seva filla i al seu gendre. Jo estic a gust... però tampoc ens passèssim. LLavors, venen els retrets... Aquests retrets que no m'agraden gens escoltar i es tornen tortures per mi... Que si hi vaig, és perquè no estiguin sols, i perque vull estar amb ells.... Però quan les converses es compliquen, em paro per un moment, i penso... a prendre...pel....c.

És així de dur i complicat. Les coses són més fàcils... nomès però, si les volem fer fàcils.. sinó són super complicades.

Jo sento que ja no tinc esperit nadalenc...I aquests dies, estic esperant que passin més rapid del compte. Tot i així, el rellotge marca les mateixes hores, els mateixos minuts i els mateixos segons...

Aqui no s'acaba la qüestió. El que és complicat per a mi, és la decisió que he pres aquest any.

Perquè no pot estirar d'una corda, tant i tant...perquè al final es trenca... No pots demanar, i demanar, sense donar res a canvi.

El dia de cap d'any. De sempre hem fet els raïms a casa dels meus pares, i desprès ens anàvem amb els amics a fer xerinola... Aquest any, però, serà diferent. Sento que ho haig de fer, perquè jo haig de seguir el meu camí. I perquè tinc una edat, i haig de ser conseqüent als meus desitjos....

Per primer cop en 33 anys, no faré els raïms amb els meus pares... i tot i que és el meu desig, sé que ho passarè malament. Per ells, és un dia important... i estaran sols... Això és una idea que em tortura i carcomeix per dins....Quan brindi amb la meva parella i amb els meus amics, estarè pensant en ells.... Però no li donem tanta importància a aquest dia... a fi de comptes, és un dia com un altre, i jo, segueixo sent la mateixa, i anant a visitar-los cada cap de setmana... segueixo anant a dinar els diumenges i passant anys i panys amb ells. Perquè ha de ser un dia, expressament important, perquè?

Sé que ho haig de fer... haig de volar... No és un rabieta... d'última hora, però en el fons, m'agafo a les seves decisions. No volen venir tampoc el dia de reis a casa meva a dinar amb la resta de família... no volen vida social, no volen compartir aquests moments de família... només volen estar sols en el seu món. El món del seu fill que ja no tornarà mai més. Mentrestant, es perden altres coses que té la vida, i deixen de costat les necessitats de la seva altre filla.

No és just. No és just!!!!

No els hi puc fer entendre, perquè no ho volen entendre. És com si ells, ja no tinguèssin dret a ser feliços i a compartir moments feliços. Em nego. Entenc que la situació va ser dura, i és dura... però els anys passen, i la meva vida passa. No et pots quedar encallat en aquells moments. La vida continua..... Jo ho intentat de totes les maneres possibles, i finalment, he decidit llençar la tovallola. Amb el que això comporta, i és que a mi em dol aquesta situació. Sóc part afectada. Tinc sentiments, i ho sento tant com ells. A vegades, sembla que perquè jo hagi continuat mirant endavant, hagi deixat de costat aquests sentiments. I no és veritat. Jo els sento igual.

Per tot això, tinc ganes que passin aquests dies...... dies en què tothom es reuneix i viu el Nadal.... Jo no em reuniré amb ningú, tret de la gent amb la que sempre estic. No em sap greu, però la meva família, és la família que tinc per Nadal, i que tinc durant la resta de l'any. La tractarè igual, de la mateixa manera.

No recordarè a qui falta més , perquè sigui Nadal, el recordarè de la mateixa manera....

Així doncs, no seran dies feliços per mi.... Amés, suposo que estic més sensible que de costum... estic esperant els resultats d'unes proves mèdiques, em sento nerviosa. No vull pensar malament, però porto prop d'un mes, i em sento neguitosa. Dilluns que ve tindrè els resultats, i podrè descartar tots els mals pensaments... Entre pitus i flautes... M'esperen mals dies! Intentarè distreure el pensament.... Almenys la tarda de Nadal, tinc un bingo amb els meus amics, que promet tarda de xerinola!!!



Malgrat tot ... pels que sí teniu la tradició Nadalenca, i creieu en aquests dies, us desitjo un Bon Nadal i unes Bones Festes!

BLOCAIRE INVISIBLE...

Aquest any m'he apuntat al "Blocaire invisible", em fa gràcia participar en aquestes coses tant particulars que ronden per la xarxa...
I ja he rebut el meu Blocaire/a.... a qui li haig de fer un regalet el día de Reis....
Esta molt bé, perque ara es tracta de descobrir qui s'amaga darrera d'aquell blog, i que és allò que li pot agradar.... És tot/a un desconegut/da per mi... Ejem, ejem... ja veuré que se m'acut!!!!
Aprofito, per dir que sóc novella i bé, espero que el regal que li faci li agradi, si més no.... Estarà fet amb la meva millor intenció!!!! El meu regal, sortirà publicat (si m'en surto amb això de la programació de post: Si algú em pot sugerir cóm es programa un post, ho agrairé molt!!!), el día 5 de Gener a les 00:00h...
Vinga, em poso mans a l'obra!!!!

INJECCIÓ DE SATISFACCIÓ!!!


SATISFETA!!!!


Avui m'han donat els resultats de l'exàmen d'anglès que vaig fer dilluns....

No les tenia totes, i vaig passar el dia d'ahir fatal... Perquè?

Perquè alguna cosa em deia que no havia anat prou be... Perquè m'haguès fet molta ràbia suspendre, desprès d'haver-m'hi esforçat tant.. perquè... Ahir em vaig passar el dia pensant en els perquès... i sincerament, ja em sortia fum del cap.. El meu company, em repetia, una i altra vegada: No tens confiança en tu mateixa...!!! Aquesta ditxosa frase que tantes vegades he escoltat. I en el fons, encara que a vegades em fot reconèixer, em passa això, que no confio en les meves possibilitats i capacitats davant de segons quines situacions....

Jo crec que aquest sentit del "confiar en un mateix" s'aprèn des de petit...Però és igual, tampoc em posarè ara a explicar el perquè de les meves teories de la meva personalitat...

He arribat abans de l'hora, i a continuació han anat arribant els meus compis de classe... Hem comentat l'exàmen...I jo anava dient, jo crec que no em va anar bé.. Més o menys, sabem en quin nivell ens trobem cadascún de nosaltres, i les meves compis, em deien, que dius Eli, no diguis això, tú hauràs aprovat, ja veuràs... N'estic convençuda! Ostres, vosaltres esteu convençudes de mi, i jo no ho estic ....

Bé, res, el que sigui serà!!!

Un cop a classe, tots dels nervis, ha començat a repartir els exàmens...

Carai i el meu!!!! He sigut de les últimes... i quan l'he tingut entre les meves mans.....

NO M'HE POSAT A PLORAR DE MIRACLE!!!!!!


Un B encerclat!!!!! Ohhhhhhhh!!!! Un B!!!!!!

També cal dir, que el B nostre, no equival al B d'ells....

(A és un excel·lent, B és entre un Notable i un B, i un C és un aprovadillo.....)

Doncs em quedo amb el B, sigui com sigui, és la meva mitja de tot el curs........!!!


GENIAL!!!! PERFECTE!!!!

Quan he tingut l'exàmen entre les mans, i he vist les meves pifies, realment, m'haguès volgut empotrar el cap contra la pared... perque he fallat el que realment diria "xorrades", que amb calma, les he vist clarament.... Haguès pogut ser un Excel·lent, però no ho ha sigut.... Que hi farem!

Igualment em sento SATISFETA!!! El meu esforç ha valgut la pena.....

Ara a gaudir-lo.... i al Gener, no cal pas baixar la guardia... Tot el contrari, haig de seguir amb aquest ritme... Ganes no m'en falten! I més desprès de veure les observacions de la meva "profe".... Que m'han vingut a dir, que sóc una bona alumne, i que segueixi així!!!!!

Aiiiiii!!!!!!!!

Quin pes m'he tret de sobre!!!!!!!


No us podeu imaginar tot ho contenta que estic ara mateix!!!!!!!
Pd:I potser sí, que hauria a vegades de confiar més en mi mateixa!!! Però per això, potser m'haurien de fondre i tornar a fer.... :-D

Incertesa?


Així és com em sento ara mateix...

Tinc un gran sac d'incertesa dins meu...

He assistit a totes les classes, no he fet ni una sola campana, he estudiat sovint (com els bons estudiants), he repassat les lliçons, he aprovat tots els exàmens... i avui... Tocava l'exàmen final de gramatica. He agafat el curs amb moltes ganes, i desig d'aprendre.....

M'he passat el cap de setmana estudiant... Creia que portava be les lliçons... Tot i que sempre, et queda allò de no saps si ho saps tot... però tot i així, estava satisfeta dels meus avenços i de la meva manera de fer...

He entrat a classe, nerviosa com sempre davant d'un exàmen, com quan era joveneta... Mai he pogut superar aquest estat de nerviosisme davant un paper en blanc, o davant un grapat de preguntes.... Aquest estat sempre m'ha acompanyat, i avui no podia ser d'una altre manera, malgrat hagin passat els anys, malgrat hagi madurat i m'hagi fet adulta, malgrat que les circumstancies siguin diferents, els ditxosos nervis, m'han acompanyat un cop més, en una prova d'examen. No culpo els resultats al meu estat nerviòs, no em justifica per res....El que sigui serà,
Però...
Ara, tinc la sensació, de que han sortit coses que mai haviem tocat a classe! Paraules de vocabulari que em semblaven ser la primera vegada que llegia..... Per dins, pensava, Ostia, no és possible!!!! Però era possible, i m'he n'he ensortit cóm he pogut....

Així desprès, en sortir, he intentat recordar part de preguntes, i part de l'examen... Ara mateix crec que tinc una empanada mental, quan més hi penso, pitjor, crec que és el resultat....

Inquieta, em sento inquieta pels resultats....

Tinc una mala sensació, com si tot l'examen m'haguès anat cagat i pixat... En el fons, penso que tampoc haurà anat tant malament ( o no ho sé, ara mateix no ho sé) .... Però sí tinc la sensació de ... Tant d'estudiar, per a que????

Espero i desitjo haver-lo aprovat, almenys amb un aprovadillo.... però, aixxxx No ho sé! No he sortit contenta, com altres vegades.... Fins ara els he aprovat tots, fins i tot, vaig treure un excel·lent amb un d'ells, i araaaaaaa...... bufffffff!!!!


I ara què???

No em puc adelantar als aconteixements, però si suspenc em portarè una gran desil·lusió, perquè serà cóm si el meu esforç no haguès servit de res, i això em crea un estat de frustació!!!!!

Perquè cullons, una s'ha de jugar els resultats finals, en un puto exàmen?? No crec que la valoració final hagi de passar per un sol exàmen.....

Ai, de veritat, només tinc interrogants dins del meu cap!!! No vull pensar-hi més.... però ara, no paro de donar-li voltes i més voltes..... Crec que em sortirà fum del cap!!!!
Estic desconcertada..., enfadada... i no sé quantes coses més!!!! I fins dimecres no tindrè els resultats!!!! Crec que em tornarè boja!!!!

Una Traviata molt dolça!!!!

Unes notes musicals ben dolcetes!!!

video

El colmo del ahorro!!!!!

Ostres tu, el que em faltava per veure!!!
Vinga va, desprès de veure això, teniu tots barra de lliure de café Nespresso a casa meva!!!!!
ja,ja,ja
Bon cap de setmana!!!

Una altre obra... Acabada!!!


L'he acabat!!!!!!

He acabat la meva bragaaaaaa!!!!!!

Que contenta que em poso, quan veig el que les meves mans poden fer!!!!!
Em venen més ganes, de fer més coses... Serà possible??? A aquest pas, ja em veig montant una botigueta...ja,ja,ja
Que vingui el fred, que vingui el fred!!!!!

Un cap de setmana a Madrizzzzz....

Sí, feia temps que hi volia anar...



No tinc manies, en aquest sentit... M'agrada viatjar... sigui on sigui....



I crec que necessitava una "escapadeta"...



No em puc queixar.. ja ho sé! Vaig amunt i avall, i no m'estic de gaire....



Això sí, el compte del banc, esta ben buit....

Hauria de fer cas, potser als meus pares, que sempre em diuen que hauria d'estalviar....
I no els faig gens de cas.... Que hi farem!

Tot el que m'emporto, és tot el que visc i disfruto... A fi de comptes, els diners al banc, no hi fan res...

Haig de dir, que m'ha encantat!!!! El centre de Madrid, ple de gent... el Rastro, el Thyssen, el Museo del Prado.... i els llargs passeigs per raconets amagats.... Els tiberis en tasques... i buffff...

També dir que el temps no ens ha acompanyat massa... Feia fred, i ens va ploure, tot i així, els carrers estaven a vessar de gent, i els comerços oberts i plens... En moltes ocasions ens hem fet la pregunta de: On esta la crisi? Si hi havia cua, per entrar a dinar, cua per fer el café, i cues per pagar a les botigues!!!!

Per combatre el fred, vaig estrenar un barret que tenia rondant per casa... i que en veure'm jo mateixa m'en reia.... tot i així, fora vergonya....!!! Total, allà tothom porta barret....

Quina fila que feiem!!!!!

Desprès de tot, m'ha quedat una assignatura pendent: Em falta degustar el tant tipic entrepa de calamars!!!! Es quedarà per la propera!!!!
Això sí, els xurros amb xocolata no podien faltar!!!


"Cuentan que construyeron la vía férrea sobre los Alpes entre Viena y Venecia antes de que existiera un tren que pudiera realizar el trayecto; aún así la construyeron; sabían que algún día llegaría el tren"
"Bajo el sol de la Toscana"

Premis i altres ximpleries...

Be, començaré... pel principi, i per dir una cosa que em fa il·lusió dir...
Molta! L'efervescencia de la setmana passada ja ha menguat, però em fa igualment il·lusió pensar-ho i em dona empenta per pensar en allò de Jo puc, i per què no?!!!
Doncs va que disparo, alguns ja sabeu que estic fent un curs d'anglès.... Al llarg del curs, hem fet algunes proves avaluatives, fins el moment, de les que hem fet més han estat de "listening"... Doncs bé, l'altre dia em varen donar els resultats d'un dels exàmens i buffff... Un excelent!!!!
Si em sembla que és la primera vegada que trec un excelent amb angles!!!! Almenys, em serveix d'alguna cosa... i tot i que d'aqui dues setmanes tinc l'exàmen final... crec que vaig per bon camí!

I dit això....

Passo al repartiment de premis, que tinc un xic desperdigats per la xarxa.

En primer lloc el que em va atorgar la meva compi Estela, Premi Proximidade, que deia que s'havia de copiar un text i no sé quines històries, i que jo em permeto passar de la historieta, però no d'atorgar-lo a algú. Per cert, gràcies Estela.


Vull passar aquest premi, a blogs nous, que de mica en mica, es van afegint a la meva llista, blogs, que descobreixo, i que m'agrada llegir de tant en tant...... Sempre dic que aquest món dels blogs, és molt especial, i a mi m'aporta coses realment bones.... Així que no em poso "melancolica" que ja porto uns dies que ho estic....(en una altre ocasió ja us explicaré el perquè del meu baix estat d'ànim) i vaig al que vaig....



Blogs de colors:

Com el és el blog Armonia, de la Robelfu.

I com el blog de Un dia de color... de la Goculta.


Gràcies per omplir-nos de color aquests dies ja gairebé d'hivern i freds....

I aquest mateix Premi Proximidade també em va arribar dedicat per E-lecta que des d'aqui aprofito per donar-li les gràcies pel seu tasta lletres... i aprofito per dir-li que quan vulguis, tastem aquesta cerveseta!!! je,je,je



I per seguir dedicant aquest premi, aquest cop li toca a la Shadow i el seu Naixent cada matí!!! Això, això... no deixis de nèixer cada matí.... per pujar-te una mica l'ànim, aqui et dedico aquest premi!!!

I en segon llocc a l'Steleta, de Lluna Plena... Perquè serà que tots els blogs que porten noms de llunes em criden l'atenció, serà que sóc molt llunàtica.... No pas és el cas del seu blog, així, que aqui aprofito per dedicar-li el premi.

Doncs fins aqui, arriba l'entrega de premis...

Felicitats als premiats, i gràcies a tots, per fer-me aquesta companyia virtual, tant especial!!!!

Hivern a les vinyes...




Hi ha paissatges que mereixen ser fotografiats...

Aquest ha estat el cas de les vinyes....



De pas per la carretera, he pensat que no podia deixar passar l'oportunitat de parar-me i fer-n'he alguna foto....

El paissatge valia la pena...



Amb quina facilitat.....

Amb quina facilitat se m'enganxen les cançons que escolto en algun lloc, a la tele, a la radio, tararejar-les a algú altre... i llavors ja no me les puc treure del cap, durant una bona estona, potser durant dies... va rondant la tonada pel meu cervellet.... fins... fins que en sona una altra que substitueix l'anterior.....
I això mateix m'ha passat....
Amb quina cançó ???



BON CAP DE SETMANA A TOTHOM!

Iniciatives divertides!


L'altre dia vaig veure a la tele, que uns quants taxis anglesos estaran per Madrid.

Ai que divertit!!!

Ja tinc ganes que vinguin a Barcelona....

No sé jo si em farè entendre, però el que tinc clar, és que si en veig algun, encara que no hagi d'anar enlloc, em penso atrevir a pujar-hi.

El tema, és que ofereixen el desplaçament gratis, amb la condició de que et facis entendre en anglès!!!! I bé l'altre condició és que el recorregut no superi l'import equivalent a 10 pounds.

A mi particularment, em fa gràcia aquesta iniciativa...

I he llegit en algun lloc, que aviat trepitjaran els carrers de Barcelona!!!!

No sé què és el que pretenen amb aquesta iniciativa... però mira, si és gratis.. ja,ja,ja (aqui una catalana garrepa!!!!) doncs ja esta bé la historieta.. I de pas, podrè practicar el meu anglès...

Ja em veig dient :

- Taxi!!!! I would like to go to Sagrada Family??? (ara no em pregunteu si esta ben dit, perque vinc d'anglès i estic una mica empanada... Avui hem fet els "contables" and "uncontables" i mira que són raros, raros!!!)

-What????

Que vull anar a la Sagrada Família!!!! Tant difícil és fer-me entendre???? Ara explíca-li cóm arribar a la Sagrada Família, i més jo, que no sóc de Barcelona, i segons quins recorreguts encara s'em fan difícils... Amb ho fàcil que és agafar el metro i t'estalvies cues de cotxes, semàfors... i tot plegat....

Crec que si aconsegueixo trobar un Taxi londinenc, i aconsegueixo agafar-lo em farè un tip de riure!!!! Tot pot ser, que amb el meu parlar, el taxista no m'entengui i em faci pagar el desplaçament !!! ja,ja,ja Hauré de tenir cura, i que sigui un dia que porti diners al moneder, per si de cas.... (que jo sóc de les que porta diners en comptagotes!!!)
No sé que en pensarà en Taxidriver d'aquesta iniciativa...ja,ja,ja Que de fora vindràn... i de casa et treuràn??? ja,ja,ja

Un dissabte de capritxets!!!!



Dissabte , va fer un dia esplendid... Això la veritat, és d'agraïr...
I com que diuen que la xocolata aixeca l'ànim.... jo en menjo cada dia, a casa ens agrada molt, i sempre hi ha alguna rajola de Dolca, esperant a ser cruspida.... Però dissabte ens la varem cruspir d'una manera diferent.
Abans de fer les compres habituals al super, ens hi varem aturar... Una xurreria, d'aquelles ambulants. Que en aquest cas, esta aturada sempre al mateix lloc, i on fan un xurros i una xocolata força autèntica....
No és la xocolata aigualida que et posen en alguns llocs, no... és xocolata, xocolata... i els xurrets, recent fets.. ummmm!!!! Cal dir que varem fer un esmorzar força calòrific, però molt reconfortant!!!!

Una bona manera de començar el dissabte !!!!
Amb l'estomac ple, varem anar a comprar al super i desprès de fer "dissabte" i comprar les coses per la setmana... varem fer un volt amb "el trasto"... (ho dic ara que no em sent el meu company!! ja,ja,ja) De tant en tant, li agrada treure'l a passejar... I això mateix, varem fer, ens varem acostar a Sitges, com no... al costat del meu mar!
Feia un dia preciòs, i vaig aprofitar per fer alguna foto...



I despres a l'hora de dinar un bon tiberi... M'encanten els rovellons, però van a un preu "intocable"....Però en varem trobar uns amb un pagès, que estaven molt be de preu, i mira, al final, varem fer fira.. així que per dinar, uns rovellons amb all i julivert, i unes costelletes de xai!!! Ai, com ens cuidem!!!

Sens dubte, un dissabte farcit de capritxets..... per l'estomac.....!!!!

Doctor no sé que em passa!

Ja fa dies que entro en alguns blocs i em trobo a gent amb uns símptomes similars als meus....
És extrany, però mai m'havia afectat tant el canvi de clima...
Em sento passiva i amb molt poques ganes de fer res...
Al matí em costa horrors llevar-me.. Faig més que mai el ronso, i al final em llevo de mala gana, amb lleganyes als ulls i de cap a la dutxa, que és la única cosa que em fa despertar.
No sé que coi, m'esta passant... No tinc ganes de vida social, i només em ve de gust estar ensimismada en el meu món, això sí, dins de casa.
Tot em fa mandra.. em fa mandra anar a treballar, em fa mandra, quedar amb gent, em fa mandra.. tot!!!
Hi ha solament dues coses que faig, i que potser no hauria de fer a aquests extrems... Per un costat, dormir... Sobretot el cap de setmana.. Últimament, sóc capaç de dormir 12 hores seguides, i perque al final em desperten, sinó seguiria i seguiria...
L'altra tampoc l'hauria de fer... i és menjar. Menjo a tot hora, i pels descosits. Ja em fa por, pujar a la bascula.. per no espantar-me!!!! :-S
Algú estarà pensant si és que estic embarassada??? oi??? No, això us asseguro que no.
Però ves, no sé que pensar ni que fer...
Estic molt desmotivada... sobretot amb aquella cosa que s'ha de fer cada dia per obligació (anar a currar!), i que per altre costat, penso, va Eli, no siguis així, que tal com esta tot.... Molts voldrien i no poden...
Però recoi!!! No em conec, no em conec aquesta faceta meva de passivitat... Feia molt que no la tenia.. i de cop i volta.. Esta aqui!!! No puc continuar d'aquesta manera, no?
Algú té la "pòcima secreta per despertar a aquesta bella dorment" ?ja,ja,ja
Espero que s'acabi la ratxa.. que si m'haig de passar tot l'hivern amb aquest plan, se'm farà el cap gros de tant dormir, i no passarè per la porta de tant menjar!!!!
PD: Per cert, m'haureu de disculpar, sobretot la nova gent que passa per aqui.. Justament, m'heu deixat uns comentaris al post anterior, on agraieu el meu positivisme... Suposo que desprès de llegir això, haureu flipat una mica. Ja veieu, que a la vida, hi ha moments de tot... I sí, per altra costat, haig de dir, que estic contenta però, de la meva vida.... però suposo que tot són èpoques!!!! Benvinguts i benvigudes tots i totes!!!

2 metres de ...


Bufanda!!!
Per fi l'he acabat!! I amés crec que he batut el record... em pensava que tardaria molt més en tenir-la enllestida!!! I estic molt contenta de cóm ha quedat...

Ara només cal que faci una mica de fred, perquè el meu "anfitrió" la pugui estrenar!!!

I com que li he agafat el gust...

Demà mateix anirè a comprar més llana.... Ara em vull fer alguna coseta per mi...

Sé el bàsic, i m'agradaria poder saber fer més cosetes... però ara per ara, i amb el temps ocupat amb altres "aficions" (el meu anglès!!!), no puc fer un curset de mitja... Potser es quedarà per més endavant... Em consta que aprendria moltes coses... però ara mateix no és el moment.... M'haurè de conformar amb el que sé fer.. i si més no... sempre puc buscar coses per Internet i fer-me autodidacta!!!
De moment, aqui us deixo els resultats....


Encara que a la foto no s'aprecii... medeix dos metres!!!!! Clar que el meu compi, que és qui la portarà... ja es força alt... i no li queda pas llarga!!!!


Se les pensen totes!!!


Aquests del marketing, se les pensen totes....

Ara, tampoc crec que hagin descobert la sopa d'all... però mira a la gent, li fa gràcia... i sinó, només heu d'entrar a la web , i veureu que ja són molts els que creen el seu so del vi... Masses coses em sembla a mi que regalen... Desprès s'haurà de llegir la lletra petita!!!! Que sempre hi ha sorpreses!!!

Quina bajanada, oi???!!!!

A mi em porta records, això de les copetes... sobretot, quan a casa, en celebracions, ens dedicavem el meu germà i jo, a incordiar al personal amb el so de la copeta... mullavem el ditet amb saliva, i som-hi!!! Sobretot en la sobretaula, quan hi havia conversa... i de fons... se sentia el iiiiiiiiiiigggggggg!!!! Nens, pareu, una estoneta!!!! I els nens, no paraven..., i anys desprès, sense pensar-ho, s'ha tornat a repetir la història... I és que a vegades som com nens... Amb quines edats... i buffff....El meu compi i jo, ens dediquem a repetir la situació, sobretot en trobades i dinars amb amics... A vegades crec que hi ha un talp.... ja,ja,ja
O potser perque les coses més simples, que ningú li dona importancia.. acaben sent idees bones per a publicitat....
Ai, d'una cosa m'en vaig a una altre... Però això mateix ens va passar amb els "pongos". La meva cunyada anava a sopars de "pongos", és a dir, a sopars amb amics, i desprès cadascú portava la seva "reliquia"... i allà s'intercaviaven... Esta clar, que el que a nosaltres ens pot semblar horrible a una altre persona li pot encantar... i d'això es tractava!!! Els "pongos" són aquelles coses inútils, que quan te les regalen, arribes a casa i dius: Carai, y ahora dónde lo pongo!!!! Y resulta, que no saps on trobar-li ubicació. Mira que feiem conya amb això.. i resulta que un bon dia, em trobo un anunci al "Que fem?" de Concurs de Pongos!!! Comorrrrrrrrr??? Com és possible!!!! Llavors amb la colla, deiem hi ha un talp entre nosaltres!!! Com és que això, ha donat tantes voltes...???
Doncs això, que resulta, que entre els pongos i els sons de les copetes.. potser que m'en vagi a vendre idees a una empresa de marketing, no??? ja,ja,ja No em digueu que vosaltres, no ho heu fet mai, això de lliscar el ditet a la copa per fer so???
Guaita.. i ara resulta que crear el teu so, pot tenir premi!!!!

Ai, ves!!! Quines coses s'inventa la gent, per tenir fama....!!!!!

Els sumum de les "bajanades", és l'apartat de música... En un moment d'aquells tontos, ahir em va donar per jugar una mica amb la historieta.. i mira crec que d'aqui ja m'en puc anar al programa del Tienes Talento.. no???!!!! juas,juas,juas...

No sé que diria, el Sr. Monegal, si amés de fer critica de programes "escombraries", veiès, aquesta promoció del vi de Rioja....

No sé, pel meu parè, sembla que un vi com el de Rioja, fent aquest tipus de publicitat, sigui poc seriòs, no??? Vosaltres que en penseu???

Dios apreta pero no ahoga!

Tothom parla de la crisi, i és que no m'extranya... Passem per una situació molt difícil, tots plegats!!!!

Gent a l'atur, buscant feina, amb una hipoteca que pagar (que el banc no perdona!!!) i un munt de despeses que s'acumulen i cada cop fan més gran aquesta llista. No és el meu cas, espero que no ho sigui, però és un tema que no em miro des de lluny i que començo a mirar-m'ho des de molt més aprop.

A tots ens afecta la situació, en major o menor grau.

I quan dic a tots, dic a tots... perquè és cert, que t'has de restrenyer el cinturó, per preveure una mica la situació... S'ha d'intentar ser una mica formigueta... i previsor... Tot i així, a casa meva, la situació varia per moments.... El meu company té èpoques en que li sobresurt la feina, i èpoques com les últimes, que la cosa es complica, aquestes males èpoques ja comencen a ser massa seguides...

Ser autonom comporta tenir unes despeses cada mes, que no te les treu ningú, i les has de pagar, t'hagi entrat diners o no...

Llavors, és viu una situació complicada en busca de feina i en busca de clients... Dóna molts pressupostos i pocs es porten a terme.

Ens comencem a desesperar per moments... És molt complicat voler treballar i no tenir feina!!!!

Certes professions, veuen minvar els seus clients...I les empreses, comencen a obrir expedients de regulació per despatxar als seus treballadors, perquè no poden assumir tal despesa.
La gent es gasta els diners, en coses de primera necessitat... i és difícil moure fils per tirar endavant els pressupostos que es fan.

S'intenta "arreglar" el preu.. però tot i així, la cosa esta fomuda....

Per això, em permeto, des d'aqui, (tot i que no m'agrada fer publicitat...però donades les circumstancies, la faré!) em permeto oferir els serveis del meu company.

És ebanista/fuster i decorador. S'ha dedicat a aquesta professió durant tota la vida, i per tant, té una gran experiència en aquest sector.

Treballa tant per particulars (portes, armaris...) com pel món comercial (interiorisme de comerços), sector bancari, reformes oficines, escoles.. i en definitiva, el que calgui.

Treballa tot tipus de materials: estrusionats, barnissats, lacats, làmines de plàstic, melaminats... i un llarg ètc.
I el més important, és que no té cap inconvenient en desplaçar-se a qualsevol indret de Catalunya per realitzar un pressupost i bé, que resta a la vostra disposició pel que calgui.
Confio en què la situació millori per tothom... i confio en què una porta com el meu blog pugui obrir alguna possibilitat laboral... Ja sabem tots que no és fàcil i vivim tots, moments de crisis força complicats.
D'alguna manera, segur que em podreu entendre, i be... espero que si algú necessita o sap d'algú que necessiti unes feines de fuster, una reforma... i bé, a vegades, el que funciona més és el boca a boca.. per això espero que us recordeu de mi!!!

Moltes gràcies a tots per passar cada dia per aquesta "casa virtual"... i per donar el vostre suport, en moments bons i en moments dolents!!!!
****************************
Interessats, podeu adreçar-vos al meu correu electrònic: eli_h_v@hotmail.com o directament a:




Ebanisteria Godoy
c/ Alarcón, 31
08035 Barcelona
Tel. 93 4206084

"Cuentos que mi jefe nunca me contó"

- Fulanita: Vas a venir el sábado?
- No, no vendré.
- Fulanita: Te hecharemos de menos!!!!!!
- Mejor, así quizás me valoraran....

La "fulanita" no era jo, però ho podia haver-ho estat perfectament...



I és que quan s'estira massa de la corda... aquesta s'acaba trencant!!!!! I sinó, preguntéu-li a aquest pobre gos.... No crec que hi hagi una propera vegada ....



Cierto día un carnicero que estaba atendiendo a sus clientes vio que un perro se metía en la carnicería. Empezó a gritarle para que saliese de la tienda. El perro salió pero a los pocos minutos volvió a entrar y despues de entrar y salir unas cuantas veces más el carnicero se dio cuenta que traía algo en la boca.
Saliendo de detras del mostrador, se acerco hasta el perro y vio que lo que traía en la boca era una nota envuelta en un plástico. Cogió la nota y la leyo: “Podría usted enviarme medio kilo de chuletas y cinco salchichas?”. Envuelto en el plástico venía también un billete de 50 euros.
El carnicero preparó el pedido y una vez listo metió en una bolsa las chuletas y las salchichas junto con el cambio. Mostró las asas de la bolsa al perro, que las puso en su boca y abandonó la carnicería.
El carnicero estaba asombradísimo y decidió salir detrás del perro para ver qué hacía.
El perro camino por la calle hasta llegar a un semáforo donde se paró, depositó la bolsa en el suelo, se alzó sobre sus patas traseras y pulsó el botón para que el semáforo cambiara a verde para los peatones. Esperó sentado con la bolsa de nuevo en su boca hasta que el semáforo le dejó pasar, cruzó tranquilamente y caminó hasta la parada de autobus. Al llegar, observo las señales que indicaban los diferentes autobuses y sus rutas, se sentó y esperó.
Al poco rato para un autobús pero el perro no se movió, un poco más tarde llego otro y el perro subió rapidamente por la parte de atras para que el conductor no lo viese. El carnicero no daba credito a lo que estaba viendo y subió también al autobús.
Tres paradas después el perro se alzo sobre sus patas, toco el timbre y cuando el autobús paró se bajo. El carnicero bajó tras él. Los dos caminaron unos minutos más hasta llegar frente a la puerta de una casa. El perro dejó la bolsa en el suelo y comenzó a golpear la puerta con sus patas delanteras mientras ladraba, como nadie le habría dio un salto a una tapia y de allí salto al alféizar de una ventana consiguiendo golpear varias veces el cristal. Saltó otra vez a la calle y volvió a colocarse frente a la puerta. A los pocos segundos la puerta se abrió y salió un hombre que sin mediar palabra empezó a golpear al perro mientras le gritaba lo inútil que era.
Al ver aquello, el carnicero se fue hacia aquel hombre le sujetó para que no pegara más al perro y le dijo:
¡Por favor, deje de pegar al perro! ¿No se da cuenta que está cometiendo una injusticia?. Este perro es un genio.
“¿Un genio?” grito el hombre, ¡este imbecil de perro es la segunda vez esta semana que se olvida las llaves!.
Un llibre interessant que no he llegit... potser el demano per reis.... "Cuentos que mi jefe nunca me contó"

I'm alive

Jo crec que no és la primera vegada que poso aquesta cançó...
Però com que em sembla tant vital... i em dona tantes ganes de posar-me a ballar i de saltar....
Que jo crec que aquesta sensació no es pot desaprofitar...
Per encetar la setmana,
per enviar-vos bones vibracions,
perque no decaigui ningú amb aquesta pluja que ens remulla, gairebé tots els dies...
i per enviar-vos un grapat de desitjos positius...
Per això la vull compartir amb tots vosaltres....
Ballem???



El dia de Tots Sants


El dia 1 de Novembre, és un dels dies que més odio de l'any...
No per la Festivitat que tenim arragaida en sí, sinó pel que representa.
Considero que és un dia on la gent es mostra una mica hipòcrita... vull dir, (que ningú s'ofengui), però, quan no es trepitja un cementiri durant tot l'any, perquè aquest dia, s'ha de fer per força?
No sé si m'enteneu el que vull dir.
És cert, que hi ha molta gent que no hi va al cementiri a visitar als seus familiars, llavors, perquè el dia 1 de Novembre, tothom hi va? Que passa que la resta de l'any ningú s'enrecorda?
Perdoneu, però en aquest aspecte sóc molt radical i molt crítica.
Si us haig de dir la veritat, a mi no m'hi veureu mai en un cementiri. O poquíssimes vegades.
Això a certes persones, els costa entendre.
A mi no em fa bé anar al cementiri. Considero que el record permaneix viu, de moltes altres maneres.
Aquest és un tema, que sempre em torba comentar. Però és així. I m'he fet ferma a la meva posició, malgrat les discusions que m'hagi pogut ocasionar, i no han sigut poques.
En el cementiri hi tinc el meu germà. Quan vivia a casa amb els meus pares, era obligatori anar-hi , però no només el dia de Tots Sants, sinó molts altres dies.
Jo respecto el desig de cadascú. Però sempre he vist que el meu desig no era respectat, i ni tant siquiera entès. I els era molt fàcil dir moltes coses, sense tenir en compte el meu pensament... Això em causava molt dolor..... Per un costat perquè m'obligaven a anar-hi, i per mi, era enfosar-me una i altra vegada quan entrava allà dins, per altra costat, perquè les paraules són molt fàcils deixar-les anar, si no saps el que poden causar quan una les sent.
En les moltes vegades que havia anat al cementiri, mirava al meu voltant, i veia aquells rams ja secs i mustiats, aquelles làpides desconegudes i abandonades...... I un cementiri molt solitari.
Per contra, el dia de Tots Sants, veia el cementiri ben engalanat, amb flors fresques, i amb gent per tot arreu....
Tot plegat, em semblava i em sembla patètic... perquè, durant la resta de l'any no es recorden d'anar a engalanar aquelles làpides? Perquè no? No aconsegueixo entendre aquesta "cultura".
Ho sento, em sembla un dia trist, i ja tinc moltes ganes que hagi passat.
Jo sé el que em convé, i el que no. Tinc la meva particular forma de pensar, i ara ja tant és tot plegat.
Als meus pares, no els pogut fer entendre el que penso, i ells, doncs tenen una forma molt diferent de veure les coses. Ja sé que passarà demà... I sé que hi haurà comentaris, sobre el perquè no vaig a on ells volen que vagi.
Però, no els faré cas.... Tot i que reconec, que en el fons, em fan mal. Les paraules, i més d'uns pares destrossats poden fer molt de mal.
No puc anar a un lloc per obligació. És superior a mi. No puc fer-ho per complaure'ls a ells. No puc anar al cementiri a veure al meu germà. Perquè ell esta present els 365 dies de l'any durant tota la resta de la meva vida. Esta present en el meu pensament, en els anys que varem viure plegats, i en les coses maques....
Quan vaig a aquell lloc, tot es torna gris i negre. No vull veure'l allà dins, vull veure'l allà on sigui, que esta.... És que no em cal un lloc físic per saber que hi és.
Avui tenia ganes d'escriure això. Demà serà un dia complicat per mi.
En el fons, és una d'aquelles situacions, que més m'ha costat superar...
Si el fet de la mort en sí, ja és cop molt dur, que vaig haver de païr i superar, més dur encara es va fer, el lluitar contra una forma de pensar i una forma de fer, una forma que respecto pel que fa als meus pares, però que no comparteixo.
La meva mare, va tots els dies de l'any i demà no serà un dia diferent per ella. Serà un dia més. Un altre dia, per anar portar flors, i arreglar el "ninxol". Un dia, en que es trobarà a molta gent.... no com la resta de dies...
Cóm li podria fer entendre, cóm podria dir-li perquè m'entenguès...?
Ho intentat de mil maneres, i és incapaç d'entendre i respectar la meva postura.
Ja no puc dir res més....
Se m'han acabat les paraules, no pas els sentiments.

Sin tetas no hay carretas!


Siii... ja sé que aquest no és el títol original, però és cóm li dic jo a la serie.
Val, d'acord, ho confesso... m'he ENGANXAT de debó.
Jo, que no segueixo mai les sèries de la tele....
Quan va començar m'en reia ... i ara... buffff..... no em perdo ni un sol capítol. Estic esperant que sigui dijous per seguir-la..... i quan arriba aquesta hora, tenen el poder de deixar-me amb la incognita, i llavors, ja estic desitjant veure-la el següent dijous....
Buffff....
Clar que el personatge en qüestió, alegra força la vista.... i això está molt bé, je,je,je
Parlant clar, per mi és molt i molt guapot... !!! La veritat, però és que no sé d'on treuen aquests nois tant macos... del carrer???
I el pitjor de tot, és que han aconseguit que un traficant de drogues i mafiòs com el Duque, es converteixi en el "bo" de la peli.... Per amor, acabava col·laborant amb la poli... Però i tot el que ha fet? Per col·laborar, ja quedarà absolt de tots els seus "pecats"???
Algú m'explica cóm es menja això....???
Ja té tela, la història, jo crec que no esperaven pas, aquest èxit tant rotund..... Però pel fet que hagin fet una segona part, no és menys intrigant/interessant.... Això está molt bé, perque em penso que les segones parts mai són bones... Mira, aqui l'excepció que acompleix la norma..
Doncs res, que avui desprès de veure-ho tot negre..... diguem que s'ha quedat amb un gris.... I ostres, m'he quedat un cop més amb les ganes de més.....
Au, a esperar....una setmaneta més!!!!
Per cert, no em busqueu els dijous per la nit.... perquè penso que ja sabreu on sóc, oi???

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!