Recomanació filmogràfica


Poques vegades miro la tele. La veritat és que no fan gaire programació que valgui la pena. La miro solament a l'hora de sopar, i gairebé sempre m'acabo adormint al sofà d'avorriment...
El dilluns passat, però, fent zapping, vaig "arreplegar" una peli a mitges... Em va semblar interessant, i l'ha vaig acabar veient sencera, sense son. 

Una dona, que ho deixa tot per amor....Malgrat les diferències culturals i les dificultats que la situació comporta, s'arrisca a tot.  Però aquestes diferències, acabaran al final trencant allò que semblava indestructible...

Una història d'amor basada en fets reals. Una bonica història d'amor, amb un final no gaire feliç. ( o potser segons es miri, pot ser un final feliç, tornant cadascú al lloc d'on ens hem fet, sense intentar modificar la personalitats, les circumstancies de les altres persones...)


Informació sobre "La Masai Blanca": AQUÍ

Han tornat!

Com cada any, les orenetes han tornat.
Fan goig veure-les reproduir-se al porxo de casa dels meus pares. És una zona molt tranquil·la tocant el Parc Natural del Garraf. Els diumenges hi anem, i aquest va ser un diumenge diferent. Les orenetes ja han criat, i és fàcil veure cóm els pares, donen menjar a les seves cries. 
Amagada rera la cortina, vaig aprofitar per fer-li una foto a la mare mentres alimentava als seus pollets...
Aqui no s'aprecia, i tampoc vaig voler molestar-a massa, però cada cop que s'apropava al niu, els pollets obrien les seves grans boques, en busca de menjar... Molt curiòs i bonic de veure!
Quan aquesta va marxar, vaig sortir de puntetes, i pujada a una cadira, vaig poder fer la foto dels seus pollets. 

Són tan boniquets!!!

Enfeltrada d'estiu

Us presento les darreres creacions d'estiu.....
Ara que tinc més temps, espero poder continuar fent-n'he.

Espero que us agradin!
(i si a algú li interessa... ja ho sabeu, només m'ho heu de dir!)


"13 Rue de Blogville: El lladre"


Aquest lladregot em te ben espantada!!!
Aquesta nit passada no podia dormir amb tants petards.... Tenia el tigre espantat, i m'ha esgarrapat totes les cortines, he decidit fer una sortideta a que em toqués l'aire. De tornada, em pensava que els nanos entremeliats de l'escala estaven fent de les seves a l'escala.... Però a fosques??? O potser era el botiguer dels baixos, que li estava "cobrant" la compra a alguna clienta?
Massa soroll...

Avui, l'he ben enxampat!!!! Tot i que.... no crec que el pugui denunciar... Com be deia algun veí de l'escala, cada cop que truques als mossos, et diuen que no els surt al gps el carrer 13 de la Rue de Blogville.... Tot i que, cóm podria dir-los que he enxampat al lladregot que m'espanta cada nit, amb un pollastre entre les seves mans??? 

Més aviat el denunciaria a la protectora d'animals!!!! Malfractor!!!! Pobret pollastret!!!! Quines penques!!!!

La cirereta


Quan la nit de sant Joan n'és arribada No hi ha noia que no estigui enamorada I si el jove que la vol Estigués amb ella sol
L'ompliria de petons i d'abraçades.
DEIXA'M QUE ET BESI NINETA
LA CIRERETA DE TA BOQUETA, JO MÉS PETONS TE'N FARIA QUE FLORS TINDRIA CAP CIRERER.

Un petó mai no va sol si va de veres,
Per això diuen que els petons i les cireres Després d'un en venen molts, Noia, noia si no vols, Noia si no vols no vagis pas a l'era.
DEIXA'M ...



 I una versió musical.....
 
Bona Revetlla!!!
Felicitats a tots els Joans i a totes les Joanes!!!

"13 Rue de Blogville: La mare dels nens"



Ja la planyo!!!!

Mare soltera i amb quatre fills de quatre pares diferents...Tots tenien un all o una ceba.. i tots la varen deixar prenyada i després la varen abandonar! S'ha de ser malparit, veritat? I ara, encara li han quedat ganes de quedar-se de nou prenyada!  Porta un "bombo" que quan la veig m'entren esgarrifanses!

Sigui com sigui, jo admiro a aquesta pobre dona!
Amés els fills li han sortit molt entremeliats!!! Jo crec que els faria falta de tant en tant un bon mastegot! Es clar, que amb els temps que correm... , si algun paràsit d'aquests que hi ha l'escala, d'aquests que te poca feina, i moltes ganes de fer merder ho veu, encara la poden denunciar, i només li caldria això!
El que no sé, és cóm s'ho organitza per arribar a final de mes... A vegades em venen ganes de portar-li menjar per les criatures, que les veig a totes un xic "blancotes i escarrensides", però encara s'ho prendria malament.. i la veritat és que em sap greu!

Doncs be, ja veieu els "personatges" que viuen a la meva escala.... N'hi ha per tots els gustos!

Saltant obstacles!

Imatge de Zoocial

16 de Juny de 2010:  19,10 h de la tarda



Després de dedicar temps i esforç a allò que desitjo, obtinc els resultats esperats! Uns molt bons resultats!
Aquests moments no es poden pagar amb diners!
Em sento orgullosa de mí mateixa!


******


Seguiré saltant amb empenta i constància, i superaré totes els obstacles que em posin al davant!

Cuina d'estiu...

Ja sabeu que m'agrada cuinar, oi?
Doncs avui, aprofitant que no he anat a treballar perquè havia d'estudiar....

M'he embolicat a cuinar un senzill plat per sopar.

Una nutritiva amanida d'estiu....
Fresqueta... que ara ja ve de gust!


Ingredients per a dues persones:

3 cebes tendres
2 tomàquets madurs
2 llaunes de tonyina
50 gr de cigrons
2 patates bullides
2 ous bullits
olives sense os

Tot ben talladet, i a la nevera.
Acompanyar amb mahonesa.

Bon profit!

Somnis....





 
Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents?
el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
 
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.
El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant

"13 Rue de Blogville: La iaia amant d'animals"

Ja l'ha tenim aqui....

Tothom critica aquesta pobre dona... I en aquest cas, no sé que voleu que us digui... És clar, que com que hi ha tanta gent sense feina, a l'escala, doncs ja és normal que tinguin tot el dia ficat allà on no els demanen.

Aquesta pobre dona, prou feina te per passar el mes, i amés li encanten els animals, amb el que els recull del carrer i els mima tot el que pot.
Ara també us diré que li passen a vegades unes coses prou estranyes, el mes passat sense anar més lluny, se li varen escapar el criader de cucs de seda, i es van menjar totes les plantes dels balcons del veïnat. Semblava una plaga! Ara que, la veritat és que a mi em va fer un favor, perquè l'ibiscus semblava un cactus, i almenys va servir per donar de menjar als cuquets.

No em dieu que no es veu una dona entranyable, aquesta...???
Poques coses dolentes podem dir, d'una persona que estima tant els animals, no?
Doncs au, que les "lloques" de l'escala critiquin tot el que vulguin, que a mi, aquesta senyora em cau molt be, i no ens fa cap mal!

"13 Rue de Blogville: Mestressa de la pensió cutre!



Guaita-la!!!
Aquesta sí que sap que és fer negoci???

Sempre llogant aquest coi d"antros de mala mort, als pobres homes que no tenen on caure. Que si solterons, que si recent divorciats.... que si pobres solitaris...
Sempre te els pisets plens...
Jo no m'hi ficaria ni borratxa... passes per davant, a l'escala, i surt una flaira....Es clar, que no sé quan deuen pagar-li.. Pots comptar... segur que més d'un li paga en espècies.... Sigui com sigui, l'espavilada aquesta, els treu els quartos a base de be...

Ja us vaig dir que tinc una colla de veïns molt particulars, oi??? Entre uns i altres..... N'hi ha per llogar-hi cadires!

Rera cada sabata...


Sovint, em sento còmode observant...Observo la gent del meu voltant, les persones i els seus comportaments. 
No em calen gaires entreteniments.. Em considero una persona tranquil·la i quan haig d'esperar.. espero. No em cal la companyia de cap llibre, ni de cap mp3, només miro. 
Potser les persones que hi ha al meu costat, es sentiran observades.... Però la meva forma de mirar, no és per "xafardejar".. com podrieu pensar alguns... No! No em ficaré mai en cóm o perquè o a jutjar a les persones.... Jo, simplement miro. 
Miro el perquè la gent fa una cosa, quan en podria fer una altre... 
Al metro per exemple, veus accions, actituts, mostres d'educació, i de no educació. 
I veig.. veig sabates! Sí, a vegades, quan he aconseguit seure... miro les sabates de la gent del meu voltant, dels que estan asseguts davant meu, dels qui passen... 
No em posaré a fer cap tesi, sobre el tema, però m'atreveria a pensar, i fins i tot a dir, que a través de les sabates de cada persona, pots trobar un tret característic de la personalitat...
Així, unes bambes "trillades",  poden ser d'una persona "despreocupada"?... I darrera unes sabates de taló d'agulla, acabades en punxa, es troba una dona presumida...
Aquesta seria la teoria, després a la pràctica, caldria mirar molt més enllà....I fer un anàl·lisi més acurat del tema. Perquè resulta que darrera aquelles sabates de punxa, amb taló d'agulla, podries pensar en que et trobaries una dona, amb roba a conjunt, i resulta que et trobes a una dona amb quasi roba de xandall... I llavors, se't desmonta tota teoria, que t'hagis pogut fer al respecte.
Pensareu, quines coses tant extranyes en les que em fixo? 
Potser sí.
Però no m'agrada carregar el bolso amb un llibre, i llegir-lo al metro... Només sóc capaç d'escoltar música, i observar.... Aquest és l'entreteniment de cada trajecte.... 
Algun dia, -sense ser jo, ningú- potser m'atreveixo a fer-n'he una petita tesis de les conclusions que en trec.. i qui sap.... Potser algú conegut psicòleg em llegeix, i em dona la raó, tot i que, la veritat, tampoc pretenc, ni que vingui ningú a donar-me la raó.. ni res de res.. Cadascú mata el temps a la seva manera, i aquesta és la meva. Avui he vingut a explicar-vos aquesta "paranoia" meva....
I potser, també dec ser jo, objectiu de mirades, d'algú com jo...
El que esta clar... és que els badalls s'encomanen.. i sinó, feu la prova.. que d'això sí que m'agradaria trobar l'explicació científica, que segur que la te.

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!