Bon Any!


Falten poquets minuts per l'acabament d'aquest any 2008...

No vull fer balanç, crec que he tingut coses bones i no tant bones.... Ara, però es queden enrera.

Només desitjo tal i com vaig dir l'altre dia... que aquest any 2009 sigui saludable... i el demés tot vindrà....


Suposo que em sento diferent que de costum, estic amb els amics, i no amb els pares... Ells, sino hi sóc, potser ni tant siquiera fan els raïms.... Però jo no hi puc fer-hi res, i amés m'hi estaré uns quants dies sense veure'ls perque també s'han negat a venir a casa el dia de Reis, que hi farem, no puc obligar a ningú, però tothom ha de ser conseqüent a les seves decisions....Aixxxx... Espero no plorar en el moment del brindis....:-(

Res, companys blocaires, que estic encantada dels vostres comentaris, que passeu per aqui a llegir-me, i que estic encantada de visitar-vos virtualment, i estrenyem aquests llaços virtuals....

No sé si us passa, però sense conèixer a molts de vosaltres, em sembleu coneguts.... I això és una sensació molt maca!!!!

Per molts anys !!!

VINGA, VINGA, QUE FALTEN POQUETS MINUTS.... !!!!



DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

DANG!!!!

FELIÇ ANY 2009!!!!


PISTA 3: Blocaire Invisible

Ai no sé.... Vaig voltant per varis blogs, i en tots m'hi descarto.... Vols dir que a algú li ha tocat la butlleta amb el meu nom??? je,je,je
Tant se val... aqui va la meva:
3a. PISTA: El nom del blog la meva blocaire invisible, és el nom d'una ubicació física.

Manualitats de fi d'any



Vaig trobar un patró molt xulo per Internet, i vaig pensar que tot i que era un xic entretingut, els resultat era super maco, i potser valia la pena fer-lo... El punt no s'aprecia massa, però fa zigzag.... Així que mans a l'obra.... i aquests dies de Nadal que ja sabeu que no eren massa favorables per mi.... doncs a la sobretaula... l'Eli treia les seves agulles de fer mitja, i som-hi!!! I vet aqui el resultat!!!

Ara he començat un bolso.... però tinc unes ganes d'atrevir-me a fer un jersei.... Aixxxx.... Això si puc ho deixo pel proper any... i com que a aquest pas, veig que no cal que ningú m'ensenyi, doncs potser ho provo tota soleta i a veure que surt!!!

Viure, 1996

Sigues obert; i si no n’ets, camina.
Cerca la veritat; i si no la trobes,
mantén els ulls oberts.
Estima; i si no pots, tingues bondat.
Accepta; i si no n’ets capaç, confia.
Abraça; i si mai es trenca l’abraçada,
recull-ne els trossos.
Alegra; i si tot és trist, acaricia.
Tingues sempre il·lusió; i si mai la perds,
mira els estels.
Crea; i si no pots, ajuda.
Construeix el futur; i si no arriba, continua.
Contempla; i si tot és gris, somnia.
Somriu; i si no és possible, plora
Sigues lliure; i si no n’ets, obre’t.


“Les propostes de l’ençà” de Jordi Llimona

El meu únic desig pel 2009!!!

Desprès de gairebé dos mesos amb l'ai al cor.... i amb un neguit que no havia forma de treure'm de sobre....Avui respiro profundament!
Tinc els resultats de les últimes proves que m'han fet.... I allà, la única paraula que sóc capaç de llegir és : benigne!!!! Era difícil creure, que quan el teu estat de salut és bo, i no tens dolor ni queixes de res, hi hagi alguna cosa en el teu cos, sense saber-ho que no estigui funcionant correctament.
Així que .... crec i em reafirmo amb el meu pensament. No vull més diners, no vull tenir més coses, la única cosa que desitjo per aquest any 2009 i per tots els que segueixen és SALUT!
Sense ella, no podriem fer res, la resta de coses es poden aconseguir, o no.... però no les necessito. La resta són circumstancies de la vida. A vegades ens anirà millor, d'altres pitjor. Però sinó gaudim d'aquest Privilegi Saludable... res podrem fer, ni res podrem aconseguir.
Aquests dies amés, he rebut una mala notícia d'una persona que m'estimo molt. Ara mateix, crec que estarà a quirofan.... i tot i que no em vull adelantar als aconteixements, hi ha alguna cosa, que em diu que pinta malament. Ell, una persona plena de bondat, de ganes de treballar, de treure endavant els seus objectius a base de treball i esforç... Ell qui s'ha cuidat de totes totes.... i ara, ja porta uns dies ingressat, amb un diagnòstic, que qui sap quin serà el seu futur.
Per això, i per totes aquelles persones que m'envolten, que m'estimo: la meva parella, amics, família, companys de feina, i demés gent que es va creuant pel camí, l'únic GRAN DESIG que tinc per aquests anys que vindràn, és que ens acompanyi la Salut!!!!!
M'aferrarè com sempre al MEU CARPE DIEM!!! Aquest que m'empeny a viure cada dia, com si fos l'últim de la meva vida.... Avui hi sóc, demà, no sé on serè!!!
Estic contenta, estic més tranquila....
BON ANY A TOTHOM!
I RECORDEU... DE VIDA, NOMÉS N'HI HA UNA!!!!

PISTA 2: Blocaire Invisible...


Al meu blocaire invisible... li agrada Sau!!!!

Uouuuu!!!!
Compartim gustos musicals!!!!
Això esta molt beeeeeeeeeee!!!!!

No m'agrada el Nadal...


Comença de nou el compte enrera...

Aquest any amb una diferència... m'he agafat festa. Em quedaven un parell de dies, i he decidit esgotar-los, demà ja no vaig a currar....

Igualment, segueixo dient que no m'agrada el Nadal...

Per varis motius... el principal, perquè a casa dels meus pares, no es respira bon ambient. D'ençà que falta el meu germà... les coses ja no han tornat a ser iguals... Que vols? És el que hi ha, i amb això no puc fer-hi res...

Només intentar "sobreviure" aquests dies...

Però cada cop m'ho posen més difícil... Ja han passat uns quants anys...(14) i sento que com més grans es fan, pitjor.

No és qüestió de recriminar les actuacions, però de debò que em sento molt impotent davant d'algunes situacions. Ho entenc, sí, però... No s'hi pot fer res, i s'ha d'intentar mirar endavant.

Jo, intento passar els dies principals amb ells, de sempre que han cregut que "Per Nadal cada ovella al seu corral", però jo tinc una altre família... La família de la meva parella.

No em puc partir en dos, i llavors ve el kit de la qüestió. Que haig de fer per contentar a tothom?

L'any passat van accedir a venir a casa del meu sogre, i s'ho varen passar d'allò més be... Aquesta era la solució més ideal, jo estaria amb ells, i amés estaria amb la resta de família. Va ser collonut... Però aquest any, s'han tancat en banda... No volen anar enlloc, però volen que estigui amb ells, i si per ells fos, hi estaria cada dia. Hem decidit passar el 24 nit, amb ells i també el dia de Nadal, però el dia de Sant Esteve, hem decidit passar-lo sols... Doncs aquesta opció ja no és benvinguda....M'heu d'entendre, els dic jo... Ha d'haver temps per tothom.

Ja no hi ha família a casa... Ells no es fan amb la resta de família... i la seva família s'ha reduït a la seva filla i al seu gendre. Jo estic a gust... però tampoc ens passèssim. LLavors, venen els retrets... Aquests retrets que no m'agraden gens escoltar i es tornen tortures per mi... Que si hi vaig, és perquè no estiguin sols, i perque vull estar amb ells.... Però quan les converses es compliquen, em paro per un moment, i penso... a prendre...pel....c.

És així de dur i complicat. Les coses són més fàcils... nomès però, si les volem fer fàcils.. sinó són super complicades.

Jo sento que ja no tinc esperit nadalenc...I aquests dies, estic esperant que passin més rapid del compte. Tot i així, el rellotge marca les mateixes hores, els mateixos minuts i els mateixos segons...

Aqui no s'acaba la qüestió. El que és complicat per a mi, és la decisió que he pres aquest any.

Perquè no pot estirar d'una corda, tant i tant...perquè al final es trenca... No pots demanar, i demanar, sense donar res a canvi.

El dia de cap d'any. De sempre hem fet els raïms a casa dels meus pares, i desprès ens anàvem amb els amics a fer xerinola... Aquest any, però, serà diferent. Sento que ho haig de fer, perquè jo haig de seguir el meu camí. I perquè tinc una edat, i haig de ser conseqüent als meus desitjos....

Per primer cop en 33 anys, no faré els raïms amb els meus pares... i tot i que és el meu desig, sé que ho passarè malament. Per ells, és un dia important... i estaran sols... Això és una idea que em tortura i carcomeix per dins....Quan brindi amb la meva parella i amb els meus amics, estarè pensant en ells.... Però no li donem tanta importància a aquest dia... a fi de comptes, és un dia com un altre, i jo, segueixo sent la mateixa, i anant a visitar-los cada cap de setmana... segueixo anant a dinar els diumenges i passant anys i panys amb ells. Perquè ha de ser un dia, expressament important, perquè?

Sé que ho haig de fer... haig de volar... No és un rabieta... d'última hora, però en el fons, m'agafo a les seves decisions. No volen venir tampoc el dia de reis a casa meva a dinar amb la resta de família... no volen vida social, no volen compartir aquests moments de família... només volen estar sols en el seu món. El món del seu fill que ja no tornarà mai més. Mentrestant, es perden altres coses que té la vida, i deixen de costat les necessitats de la seva altre filla.

No és just. No és just!!!!

No els hi puc fer entendre, perquè no ho volen entendre. És com si ells, ja no tinguèssin dret a ser feliços i a compartir moments feliços. Em nego. Entenc que la situació va ser dura, i és dura... però els anys passen, i la meva vida passa. No et pots quedar encallat en aquells moments. La vida continua..... Jo ho intentat de totes les maneres possibles, i finalment, he decidit llençar la tovallola. Amb el que això comporta, i és que a mi em dol aquesta situació. Sóc part afectada. Tinc sentiments, i ho sento tant com ells. A vegades, sembla que perquè jo hagi continuat mirant endavant, hagi deixat de costat aquests sentiments. I no és veritat. Jo els sento igual.

Per tot això, tinc ganes que passin aquests dies...... dies en què tothom es reuneix i viu el Nadal.... Jo no em reuniré amb ningú, tret de la gent amb la que sempre estic. No em sap greu, però la meva família, és la família que tinc per Nadal, i que tinc durant la resta de l'any. La tractarè igual, de la mateixa manera.

No recordarè a qui falta més , perquè sigui Nadal, el recordarè de la mateixa manera....

Així doncs, no seran dies feliços per mi.... Amés, suposo que estic més sensible que de costum... estic esperant els resultats d'unes proves mèdiques, em sento nerviosa. No vull pensar malament, però porto prop d'un mes, i em sento neguitosa. Dilluns que ve tindrè els resultats, i podrè descartar tots els mals pensaments... Entre pitus i flautes... M'esperen mals dies! Intentarè distreure el pensament.... Almenys la tarda de Nadal, tinc un bingo amb els meus amics, que promet tarda de xerinola!!!



Malgrat tot ... pels que sí teniu la tradició Nadalenca, i creieu en aquests dies, us desitjo un Bon Nadal i unes Bones Festes!

BLOCAIRE INVISIBLE...

Aquest any m'he apuntat al "Blocaire invisible", em fa gràcia participar en aquestes coses tant particulars que ronden per la xarxa...
I ja he rebut el meu Blocaire/a.... a qui li haig de fer un regalet el día de Reis....
Esta molt bé, perque ara es tracta de descobrir qui s'amaga darrera d'aquell blog, i que és allò que li pot agradar.... És tot/a un desconegut/da per mi... Ejem, ejem... ja veuré que se m'acut!!!!
Aprofito, per dir que sóc novella i bé, espero que el regal que li faci li agradi, si més no.... Estarà fet amb la meva millor intenció!!!! El meu regal, sortirà publicat (si m'en surto amb això de la programació de post: Si algú em pot sugerir cóm es programa un post, ho agrairé molt!!!), el día 5 de Gener a les 00:00h...
Vinga, em poso mans a l'obra!!!!

INJECCIÓ DE SATISFACCIÓ!!!


SATISFETA!!!!


Avui m'han donat els resultats de l'exàmen d'anglès que vaig fer dilluns....

No les tenia totes, i vaig passar el dia d'ahir fatal... Perquè?

Perquè alguna cosa em deia que no havia anat prou be... Perquè m'haguès fet molta ràbia suspendre, desprès d'haver-m'hi esforçat tant.. perquè... Ahir em vaig passar el dia pensant en els perquès... i sincerament, ja em sortia fum del cap.. El meu company, em repetia, una i altra vegada: No tens confiança en tu mateixa...!!! Aquesta ditxosa frase que tantes vegades he escoltat. I en el fons, encara que a vegades em fot reconèixer, em passa això, que no confio en les meves possibilitats i capacitats davant de segons quines situacions....

Jo crec que aquest sentit del "confiar en un mateix" s'aprèn des de petit...Però és igual, tampoc em posarè ara a explicar el perquè de les meves teories de la meva personalitat...

He arribat abans de l'hora, i a continuació han anat arribant els meus compis de classe... Hem comentat l'exàmen...I jo anava dient, jo crec que no em va anar bé.. Més o menys, sabem en quin nivell ens trobem cadascún de nosaltres, i les meves compis, em deien, que dius Eli, no diguis això, tú hauràs aprovat, ja veuràs... N'estic convençuda! Ostres, vosaltres esteu convençudes de mi, i jo no ho estic ....

Bé, res, el que sigui serà!!!

Un cop a classe, tots dels nervis, ha començat a repartir els exàmens...

Carai i el meu!!!! He sigut de les últimes... i quan l'he tingut entre les meves mans.....

NO M'HE POSAT A PLORAR DE MIRACLE!!!!!!


Un B encerclat!!!!! Ohhhhhhhh!!!! Un B!!!!!!

També cal dir, que el B nostre, no equival al B d'ells....

(A és un excel·lent, B és entre un Notable i un B, i un C és un aprovadillo.....)

Doncs em quedo amb el B, sigui com sigui, és la meva mitja de tot el curs........!!!


GENIAL!!!! PERFECTE!!!!

Quan he tingut l'exàmen entre les mans, i he vist les meves pifies, realment, m'haguès volgut empotrar el cap contra la pared... perque he fallat el que realment diria "xorrades", que amb calma, les he vist clarament.... Haguès pogut ser un Excel·lent, però no ho ha sigut.... Que hi farem!

Igualment em sento SATISFETA!!! El meu esforç ha valgut la pena.....

Ara a gaudir-lo.... i al Gener, no cal pas baixar la guardia... Tot el contrari, haig de seguir amb aquest ritme... Ganes no m'en falten! I més desprès de veure les observacions de la meva "profe".... Que m'han vingut a dir, que sóc una bona alumne, i que segueixi així!!!!!

Aiiiiii!!!!!!!!

Quin pes m'he tret de sobre!!!!!!!


No us podeu imaginar tot ho contenta que estic ara mateix!!!!!!!
Pd:I potser sí, que hauria a vegades de confiar més en mi mateixa!!! Però per això, potser m'haurien de fondre i tornar a fer.... :-D

Incertesa?


Així és com em sento ara mateix...

Tinc un gran sac d'incertesa dins meu...

He assistit a totes les classes, no he fet ni una sola campana, he estudiat sovint (com els bons estudiants), he repassat les lliçons, he aprovat tots els exàmens... i avui... Tocava l'exàmen final de gramatica. He agafat el curs amb moltes ganes, i desig d'aprendre.....

M'he passat el cap de setmana estudiant... Creia que portava be les lliçons... Tot i que sempre, et queda allò de no saps si ho saps tot... però tot i així, estava satisfeta dels meus avenços i de la meva manera de fer...

He entrat a classe, nerviosa com sempre davant d'un exàmen, com quan era joveneta... Mai he pogut superar aquest estat de nerviosisme davant un paper en blanc, o davant un grapat de preguntes.... Aquest estat sempre m'ha acompanyat, i avui no podia ser d'una altre manera, malgrat hagin passat els anys, malgrat hagi madurat i m'hagi fet adulta, malgrat que les circumstancies siguin diferents, els ditxosos nervis, m'han acompanyat un cop més, en una prova d'examen. No culpo els resultats al meu estat nerviòs, no em justifica per res....El que sigui serà,
Però...
Ara, tinc la sensació, de que han sortit coses que mai haviem tocat a classe! Paraules de vocabulari que em semblaven ser la primera vegada que llegia..... Per dins, pensava, Ostia, no és possible!!!! Però era possible, i m'he n'he ensortit cóm he pogut....

Així desprès, en sortir, he intentat recordar part de preguntes, i part de l'examen... Ara mateix crec que tinc una empanada mental, quan més hi penso, pitjor, crec que és el resultat....

Inquieta, em sento inquieta pels resultats....

Tinc una mala sensació, com si tot l'examen m'haguès anat cagat i pixat... En el fons, penso que tampoc haurà anat tant malament ( o no ho sé, ara mateix no ho sé) .... Però sí tinc la sensació de ... Tant d'estudiar, per a que????

Espero i desitjo haver-lo aprovat, almenys amb un aprovadillo.... però, aixxxx No ho sé! No he sortit contenta, com altres vegades.... Fins ara els he aprovat tots, fins i tot, vaig treure un excel·lent amb un d'ells, i araaaaaaa...... bufffffff!!!!


I ara què???

No em puc adelantar als aconteixements, però si suspenc em portarè una gran desil·lusió, perquè serà cóm si el meu esforç no haguès servit de res, i això em crea un estat de frustació!!!!!

Perquè cullons, una s'ha de jugar els resultats finals, en un puto exàmen?? No crec que la valoració final hagi de passar per un sol exàmen.....

Ai, de veritat, només tinc interrogants dins del meu cap!!! No vull pensar-hi més.... però ara, no paro de donar-li voltes i més voltes..... Crec que em sortirà fum del cap!!!!
Estic desconcertada..., enfadada... i no sé quantes coses més!!!! I fins dimecres no tindrè els resultats!!!! Crec que em tornarè boja!!!!

Una Traviata molt dolça!!!!

Unes notes musicals ben dolcetes!!!

El colmo del ahorro!!!!!

Ostres tu, el que em faltava per veure!!!
Vinga va, desprès de veure això, teniu tots barra de lliure de café Nespresso a casa meva!!!!!
ja,ja,ja
Bon cap de setmana!!!

Una altre obra... Acabada!!!


L'he acabat!!!!!!

He acabat la meva bragaaaaaa!!!!!!

Que contenta que em poso, quan veig el que les meves mans poden fer!!!!!
Em venen més ganes, de fer més coses... Serà possible??? A aquest pas, ja em veig montant una botigueta...ja,ja,ja
Que vingui el fred, que vingui el fred!!!!!

Un cap de setmana a Madrizzzzz....

Sí, feia temps que hi volia anar...



No tinc manies, en aquest sentit... M'agrada viatjar... sigui on sigui....



I crec que necessitava una "escapadeta"...



No em puc queixar.. ja ho sé! Vaig amunt i avall, i no m'estic de gaire....



Això sí, el compte del banc, esta ben buit....

Hauria de fer cas, potser als meus pares, que sempre em diuen que hauria d'estalviar....
I no els faig gens de cas.... Que hi farem!

Tot el que m'emporto, és tot el que visc i disfruto... A fi de comptes, els diners al banc, no hi fan res...

Haig de dir, que m'ha encantat!!!! El centre de Madrid, ple de gent... el Rastro, el Thyssen, el Museo del Prado.... i els llargs passeigs per raconets amagats.... Els tiberis en tasques... i buffff...

També dir que el temps no ens ha acompanyat massa... Feia fred, i ens va ploure, tot i així, els carrers estaven a vessar de gent, i els comerços oberts i plens... En moltes ocasions ens hem fet la pregunta de: On esta la crisi? Si hi havia cua, per entrar a dinar, cua per fer el café, i cues per pagar a les botigues!!!!

Per combatre el fred, vaig estrenar un barret que tenia rondant per casa... i que en veure'm jo mateixa m'en reia.... tot i així, fora vergonya....!!! Total, allà tothom porta barret....

Quina fila que feiem!!!!!

Desprès de tot, m'ha quedat una assignatura pendent: Em falta degustar el tant tipic entrepa de calamars!!!! Es quedarà per la propera!!!!
Això sí, els xurros amb xocolata no podien faltar!!!


"Cuentan que construyeron la vía férrea sobre los Alpes entre Viena y Venecia antes de que existiera un tren que pudiera realizar el trayecto; aún así la construyeron; sabían que algún día llegaría el tren"
"Bajo el sol de la Toscana"

Premis i altres ximpleries...

Be, començaré... pel principi, i per dir una cosa que em fa il·lusió dir...
Molta! L'efervescencia de la setmana passada ja ha menguat, però em fa igualment il·lusió pensar-ho i em dona empenta per pensar en allò de Jo puc, i per què no?!!!
Doncs va que disparo, alguns ja sabeu que estic fent un curs d'anglès.... Al llarg del curs, hem fet algunes proves avaluatives, fins el moment, de les que hem fet més han estat de "listening"... Doncs bé, l'altre dia em varen donar els resultats d'un dels exàmens i buffff... Un excelent!!!!
Si em sembla que és la primera vegada que trec un excelent amb angles!!!! Almenys, em serveix d'alguna cosa... i tot i que d'aqui dues setmanes tinc l'exàmen final... crec que vaig per bon camí!

I dit això....

Passo al repartiment de premis, que tinc un xic desperdigats per la xarxa.

En primer lloc el que em va atorgar la meva compi Estela, Premi Proximidade, que deia que s'havia de copiar un text i no sé quines històries, i que jo em permeto passar de la historieta, però no d'atorgar-lo a algú. Per cert, gràcies Estela.


Vull passar aquest premi, a blogs nous, que de mica en mica, es van afegint a la meva llista, blogs, que descobreixo, i que m'agrada llegir de tant en tant...... Sempre dic que aquest món dels blogs, és molt especial, i a mi m'aporta coses realment bones.... Així que no em poso "melancolica" que ja porto uns dies que ho estic....(en una altre ocasió ja us explicaré el perquè del meu baix estat d'ànim) i vaig al que vaig....



Blogs de colors:

Com el és el blog Armonia, de la Robelfu.

I com el blog de Un dia de color... de la Goculta.


Gràcies per omplir-nos de color aquests dies ja gairebé d'hivern i freds....

I aquest mateix Premi Proximidade també em va arribar dedicat per E-lecta que des d'aqui aprofito per donar-li les gràcies pel seu tasta lletres... i aprofito per dir-li que quan vulguis, tastem aquesta cerveseta!!! je,je,je



I per seguir dedicant aquest premi, aquest cop li toca a la Shadow i el seu Naixent cada matí!!! Això, això... no deixis de nèixer cada matí.... per pujar-te una mica l'ànim, aqui et dedico aquest premi!!!

I en segon llocc a l'Steleta, de Lluna Plena... Perquè serà que tots els blogs que porten noms de llunes em criden l'atenció, serà que sóc molt llunàtica.... No pas és el cas del seu blog, així, que aqui aprofito per dedicar-li el premi.

Doncs fins aqui, arriba l'entrega de premis...

Felicitats als premiats, i gràcies a tots, per fer-me aquesta companyia virtual, tant especial!!!!

Hivern a les vinyes...




Hi ha paissatges que mereixen ser fotografiats...

Aquest ha estat el cas de les vinyes....



De pas per la carretera, he pensat que no podia deixar passar l'oportunitat de parar-me i fer-n'he alguna foto....

El paissatge valia la pena...



LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!