Dissabte 19 de Gener de 2008...

UN DIA MOLT RIBETÀ....

Per celebrar que el dia ha nascut net i clar....
Decidim pujar al Montgros..... Tot i que a pocs metres d’alçada.... sempre es pot veure un Ribes des de l’aire... i això ja val la pena….

Un passeig per aquesta muntanya, avui per avui, ben verda i plena de vegetació....
Respiro fons..... miro el cel, i el mar... deixo perdre la vista, lluny, en l’horitzó...

Avui, però.... hi ha una diferència.... porto la càmara digital que ens varem autoregalar per Reis.... i ja perdo els estreps.. fent fotos de tot el que m’envolta.....
Encara que per poca estona, ja m’ha servit per desconectar ... mirar més enllà... veure tot el Garraf..... de costat a costat.... i pensar... com m’agrada el meu poble....
Moltes vegades estant a la gran capital, sento anyorança... Tot el que he deixat enrera.... el contacte que he perdut amb certes amistats... i be.... moltes coses, que espero algun dia recuperar.... Com diu en Serrat: Caminante no hay camino... se hace camino al andar..... No has de mirar enrera.... però jo moltes vegades sí que ho faig...

Per acabar d’adobar aquest dia tant preciòs... surto al carrer al vespre.... i em deixo portar per les guspires de foc.. que fan esclatar els diables en el Correfoc, tot just per inaugurar la Festa Major de Ribes....

El foc... quin gran invent....
Les tamborilades que acompanyen la gresca.... i ....En sentir-ho, sento que... em "balla" el cor..... Són molts records, inevitables d'oblidar, impossibles de borrar.... i espero recordar-los sempre...

Sens dubte, avui dissabte, ha estat un dia molt diferent i molt ribetà!