Omplint espais...


Un text que sempre m'agrada tenir en compte!!!!

Un profesor, delante de sus alumnos de la clase de filosofía, sin decir ni una palabra, cogió un bote grande de vidrio y procedió a llenarlo con pelotas de golf.

Después, preguntó a los estudiantes si el bote estaba lleno. Los estudiantes estuvieron de acuerdo en decir que sí.

El profesor cogió una caja llena de perdigones y los vació dentro del bote. Estos llenaron los espacios vacíos que quedaban entre las pelotas de golf. El profesor volvió a preguntar de nuevo a los estudiantes si el bote estaba lleno, y ellos volvieron a contestar que sí.


Después, el profesor cogió una caja con arena y la vació dentro del bote. Por supuesto que la arena llenó todos los espacios vacíos. El profesor volvió a preguntar de nuevo si el bote estaba lleno. En esta ocasión los estudiantes le respondieron con un sí unánime.


El profesor, rápidamente añadió dos tazas de café al contenido del bote y, efectivamente, llenó todos los espacios vacíos entre la arena.

Los estudiantes reían.

Cuando la risa se fue apagando, el profesor les dijo:"Quiero que os fijéis que este bote representa la vida.

Las pelotas de golf son las cosas importantes como la familia, los hijos, la salud, los amigos, el amor, cosas que te apasionan. Son cosas que, aunque perdiéramos el resto y nada más nos quedasen estas, vuestras vidas aún estarían llenas.

Los perdigones son las otras cosas que nos importan, como el trabajo, la casa, el coche... La arena es el resto de las pequeñas cosas.

Si primero pusiéramos la arena en el bote, no habría espacio para los perdigones, ni para las pelotas de golf. Lo mismo sucede con la vida. Si utilizáramos todo nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, no tendríamos nunca lugar para las cosas realmente importantes.

Presta atención a las cosas que son cruciales para tu felicidad.

Juega con tus hijos, concédete tiempo para ir al médico, ve con tu pareja a cenar, practica tu deporte o tu afición favorita. Siempre habrá tiempo para limpiar la casa, para reparar la llave del agua.

Ocúpate primero de las pelotas de golf, de las cosas que realmente te importan. Establece tus prioridades, el resto solo es arena.

Uno de los estudiantes levantó la mano y le preguntó qué representaba el café. El profesor sonrío y le dijo: ¡Me encanta que me hagas esta pregunta!. El café es para demostrar que aunque tu vida te parezca llena, siempre hay un lugar para dos tazas de café con un amigo.

20 comentaris:

  1. L'argument és molt bo, però aquesta foto em fa agafar monoooooo

    ResponElimina
  2. És un d'aquells texts que et fan somriure la primera vegada que els llegeixes, quina gran metàfora de la vida.

    ResponElimina
  3. val... ho has aconseguit...!
    petons i llepades somrients!

    ResponElimina
  4. sempre m'ha agradat aquesta història... b7s!

    ResponElimina
  5. ara m'estic prenent el talladet de migdia... a la teva salut!!

    ResponElimina
  6. Conexia la historia i crec que cal reflexionar sobre com valorem tot allo que ens envolta.

    ResponElimina
  7. Ja l'havia sentit, però està bé recordar-ho de tant en tant.

    ResponElimina
  8. Sí cada dia hauriem de recordar-nos d'aquestes coses i tenir temps per aquestes dues tasses de café, o cerveses o el què siguin...

    Si que passa que moltes vegades es valora sobretot les coses que són perdigons i realment a l'hora de la veritat quan perds les altres dius vayaaaa vayaaa que poc importants que són.

    M'agraden aquests escrits fan pensar.

    Petons

    ResponElimina
  9. Sí cada dia hauriem de recordar-nos d'aquestes coses i tenir temps per aquestes dues tasses de café, o cerveses o el què siguin...

    Si que passa que moltes vegades es valora sobretot les coses que són perdigons i realment a l'hora de la veritat quan perds les altres dius vayaaaa vayaaa que poc importants que són.

    M'agraden aquests escrits fan pensar.

    Petons

    ResponElimina
  10. Sí cada dia hauriem de recordar-nos d'aquestes coses i tenir temps per aquestes dues tasses de café, o cerveses o el què siguin...

    Si que passa que moltes vegades es valora sobretot les coses que són perdigons i realment a l'hora de la veritat quan perds les altres dius vayaaaa vayaaa que poc importants que són.

    M'agraden aquests escrits fan pensar.

    Petons

    ResponElimina
  11. Cesc, aquesta foto... aixxx.. es que jo crec que aquest café te pinta de ser una mica aigualid, no??? :-D

    Xexu, sí que és tota una metafora... i t'asseguro que a mi em fa somriure, la primera, i la segona...i totes les vegades que el llegeixo!

    D'això es tractava Gatot, de fer somriure a la gent, o si més no, de fer pensar una mica amb el que tenim i amb el que hem de valorar. Petonets

    Bimbonocilla, ;-D !!!! Petonets

    Nimue, és que a mi em passa el mateix... l'ha tinc en algun lloc i de tant en tant vaig a rellegir-la... sempre em sembla genial! Ptons!!

    Delfica, apa que be!!!! Jo ja et convido a un café, també!!!!

    Striper, oi que sí, cal valorar sempre allò que tenim, encara que de vegades ens oblidem de fer-ho...

    Nauzzet, i tant que sí!!!!

    Nits, vinga fem un cafetonet virtual???:-D Petonets!!!

    ResponElimina
  12. Ei!!!! No havia vist aquesta entrada. M'agrada molt aquest text, i sobretot el café amb l'amic.
    Ahir vam sopar entre amigues amb l'Helena i Isabel i ens vam oblidar de tot, vam riure i ens ho vam pasar bé!
    Petons.

    ResponElimina
  13. fa temps que me la van explicar, i no tinc clar si va ser quan anava a l'institut un professor, em va encantar en el seu moment, i encara ara, la recordo moltes vegades...

    ResponElimina
  14. M'encanta entrar al teu espai perquè sempre em fas somriureee :o). Anava llegint-llegint i pensava, "òsti tú, quin poti-poti està fent aquest home...això acabarà fatal!", però no, i celebro haver-me equivocat! una bonica metàfora, i un final...dels que et deixen pensant en coses bones! M'ha agradat moooolt!
    un petonàs bonica!!!

    ResponElimina
  15. Doncs jo no l'havia sentit mai i l'he trobada genial. Qualsevol dia la faré servir. Gràcies. Un petó amb la mà esquerra.

    ResponElimina
  16. Gràcies, gràcies, gràcies....

    Ha estat fantàstic....


    Una abraçada....


    Cristina

    ResponElimina
  17. M'ha agradat molt aquest escrit, quanta raó que té! :)

    ResponElimina
  18. Estela, sempre ha d'haver un estona per compartir amb els amics, o hauria d'haver-la. :-D

    Aprenenta, ostres quina gracia que te l'hagues explicat un professor.. Es una bona metafora per explicar.

    Siberiee, m'encanta fer somriure... encara que sigui per uns instants... Aquestes coses que trobo a la xarxa, estan be per fer pensar, i tal com em fan pensar a mi, m'agradar compartir-les amb vosaltres!

    Fada, ja m'explicaràs la reacció dels nanos a la classe, no tinc massa clar, que els nens d'avui en dia, tinguin aquests valors...

    Cristina, m'agrada que t'hagi agradat!!! Petanassos ;-D

    Aigua, més clar, l'aigua, oi??? ;_D

    ResponElimina
  19. El primer que els va explicar a la colla del meu fill gran el profe de filo...és maco, eh?

    ResponElimina
  20. Ostres!!! Me'l van passar fa molt i molt de temps i del llegia de tant en tant! M'encanta!!

    Per cert... per a quan les nostres dues tasses de cafè?

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!