Sense dir res...

Ni jalea real... ni res per combatre el canvi de temperatura...

Tots els canvis d'estació em deixen "out"... Autista, i sense ganes de no dir massa, o gairebé gens...

El que vaig iniciar amb moltes ganes... avui sembla més una càrrega que no pas altre cosa...S'ha quedat la llibreta al damunt la taula... oberta per una fulla, esperant que els meus dits s'atreveixin a passar de plana, esperant que em digni a enregistrar els records d'aquest passat no gaire llunyà en un blog que vaig obrir amb il·lusió, intentant que fos alguna cosa diferent...

Però el dia mai arriba...

Partícules de pols hi descansen al damunt... Igual que ho fan damunt de totes les aficions encetades i cap d'elles acabades...

Em sento muda de pensaments i cega de paraules...
Dèbil de moviments... i passiva de tot el que m'envolta, inclús d'algú...
Caldrà esperar....

Esperar a que arribi el fred, i amb ell, el sorgiment de noves idees i noves activitats... Caldrà esperar, segur que aviat estarà aqui! Espereu amb mi?

HAY QUE SER BUENO, PERO NO IDIOTA!

Aixxxx.... bufffffffffffff.... grrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!!

En el mon laboral, t'has de tragar moltes vegades la llengua.... i altres vegades, no ho pots evitar i parles...... o parles a mitges!

Porto una semaneta.... que deunidó!!!!! M'he mossegat tant la llengua, que la tinc trencada a troços...... I per no liar la troca, crec que haig de seguir així..... Tot i que costa...

Es clar, que hi ha que diu (Risto Mejide) :

SER BUENOS... PERO NO IDIOTAS!!!!!

I tota la raó del món....

Com m'agrada aquesta frase....

****

Reedició Post: Ampliació amb les vostres aportacions...M'agraden totes les vostres frases... A mesura que aneu dient, aniré afegint!!! Moltes gràcies!

Helena: "En tu casa cuecen habas y en la mia a calderadas"

Ana: "Les veritats fan perdre les amistats"

Antoni: "bo i bo, es ser babau"

Entre espines...clavades.

Imatge del Google

Fa dies que em ronda pel cap un fet sense massa importància, però que a mi m'ha tocat una mica la moral. És una cosa que te relació amb un fet d'algú molt proper a mi... I van passant els dies, i més dies.... Va succeir fa concretament 5 mesos, i quan en algun moment he intentat comentar-li a la meva parella, em surt en que això és una xorrada, i no entén com després de tants mesos surto amb aquestes... Amb aquesta resposta, tampoc se m'acut explicar-li a ningú, perquè llavors se'm posaria a riure... Amb el que... el pap esta dins meu, fent-se per moments més gran... i més gran.... I ves, jo em voldria treure aquest pensament negatiu, però no puc..

És clar, que pot semblar una xorrada però a mi m'ha afectat.
No entenc perquè X ho ha fet d'aquesta manera, o millor dit no ho ha fet. L'acció en sí , m'ha sabut greu, i quan més ho penso, més greu me'n sap. No trobo motiu aparent al tema...
I amés, el tema em va rebentar més, quan X pocs dies després, em va dir: "No vaig fer allò, però mira tampoc sabia que fer" i es va quedar tant ample, sense més, i ja esta. (Quins cullons, vaig pensar! A sobres tens els cullons de dir-m'ho d'aquesta manera? Però em vaig quedar callada sense saber que dir, perque veia, que ella n'era conscient, i tot i així no feia res...)
Però cada dia, és un dia més que passa, i potser a X li semblaria absurd que li anés a explicar el que em passa pel cap, i el greu que m'ha sabut la seva acció en un dia concret. Es clar, que ara aviat el tema s'inverteix... jo podria fer el mateix. Però jo no sóc així...I sé que no ho faré.
Que es pot fer amb una espina que es va clavar per desclavar-la?
No és que això em treurà el son, no pas... Perquè no es pas tan greu. Però suposo que jo no m'ho esperava... i tampoc venint d'aquesta persona.
No sé, a vegades les persones et sorprenen, tant per be, com per dolent...
Faig com que no li tinc en compte.... Però de tant en tant... em ve el tema al cap... i em poso de mala gaita..
Que hi farem!

***

Una cançó que m'agrada molt...

14 de Setembre de 2009

Com us vaig avançar, ahir va nèixer la meva neboda. MOLTES GRÀCIES PER LES VOSTRES FELICITACIONS!!! Estic molt contenta!!!


I és que així és la vida... uns van i altres venen...

Una de les meves pelis preferides Dirty Dancing

Potser perque en la meva juventut adolescent, m'hauria agradat ser la protagonista i enamorar-me bojament d'aquest "guaperes dels anys 80" Una bonica història d'amor, amb algunes pinzellades de fatalitats.... però en el fons, una història d'amor.

Una pel·lícula d'aquelles que li podria treure la veu, i fer els dialegs jo mateixa. I vols dir que n'hi havia per tant...? No, però a mi m'agradava. Jo també hagues caigut encantada en els braços del Patrick Swayze...

El que no esperava és que el càncer se l'emportes tan aviat... i és que 57 anys són molt pocs per deixar de viure. Però vaja, com sempre dic, això és llei de vida, ahir li va tocar a ell, i un altre dia li tocarà a algú altre. (Espero que encara no em toqui a mi...)
Sap greu!!!!

Així que ... allà on sigui (a l'univers amb la resta d'estrelles...), li faig un recordatori des d'aqui...

Hungry Eyes

L'ANNA JA ESTA AQUI!!!

Fotografia d'Anne Geddes

L'Anna ja ha arribat!!!
Va nèixer ahir al matí, després que li fessin una cessària a la seva mare!!!
És petita, però és una nena sana. I és tan bonica!!!!!
La tieta Eli se la mirava i l'observava a l'Hospital, cóm dormia....
És tan fràgil!!! Tan petitoneta!!!!
Es tan curiòs... Pensava diumenge a la nit, veia la meva cunyada sentada al sofà de casa, amb tota la panxota... i ahir... la nena ja era allà.... dormideta... tant poqueta cosa!!!!
Uns dies a l'hospi i cap a casa... Ai!!! Que som veïns.... porta per porta... No em vull imaginar el que la tieta Eli arribarà a mimar a aquesta nena. I és que la meva cunyada, era la única que podia donar-nos un nebodet/a...
Uixxxx... Ja m'imagino comprant la mona... i els reis i..... Bufffff... Fent "canguros" perque els pares puguin fer un kitkat i anar al cine.. i....
Stop Eli!!! ;-D

FELICITATS ALS PAPIS!!!!!

La Diada, una excusa per marxar!

I sí, no em digueu que per molts de vosaltres, no ha sigut una bona excusa per marxar fora, ni més ni menys que 3 dies??? Jo 3 dies , no... Però si he fet un dia diferent!

Divendres de picnic a una bonica cala.

He tingut el gust de practicar snorkel i nedar entre aigües cristal·lines, a la Cala Aigua Xelida.

Cada cop, les festivitats, són per mi, una bona excusa per fer alguna activitat diferent i relaxant. Per marxar, i aprofitar... Aquesta vegada la Diada, la propera serà la Mercè, que és festiu a Barcelona, i per tant, també un mini pla per fer.

Que vull dir amb això?

Doncs que cada cop sóc més incrèdula, més anti moviment polític... i be, que em deixin d'història i històries.... que no renego de la història de Catalunya, que sí, que és el que és.... però vaja, si espereu veure'm al Fossar de les Moreres lamento dir-vos ... que va a ser que no!

Així, crec que he acabat la temporada de bany.... Nedant en una bella cala !!!

ANDREA ROGGI

Durant aquestes vacances, un dia varem entrar per casualitat a una exposició d'escultures i fotografies, que es feia en un carrer molt concorregut de Cortona.

Em va encantar el que vaig veure! Així que sense dubtar-ho ni un moment, vaig agafar la meva càmara i em vaig dedicar a enregistrar cada figura..

Andrea Roggi

Us convido a fer una ullada a la seva web i a les seves obres.
A mi aquesta harmonia escultural, simplement em sembla genial!

Aqui alguna mostra...


Que us sembla???


Per cert, al pati vaig mirar enlaire, i vaig veure aquesta finestra...
No li veieu alguna cosa extranya?

Vaig sortir molt contenta de l'exposició, i sabeu que?
Abans de sortir per la porta, en agafar un díptic explicatiu de l'Andrea Roggi, vaig llegir un cartell ben gran que deia: Prohibit fer fotografies!!!
Mare meva!!! Espero que l'Andrea en qüestió no em denunci per les fotos que vaig fer!!!

POEMA DE LA MORT.

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.

Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no- res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.

I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.

Poema d'Isabel Barriel

Allà on siguis, sempre et duré al meu cor

02/09/09