Surrealisme mental...

René Magritte

Potser com a guió d'una peli surrealista, podria servir.
I qui em diu, que no s'ha inventat ja, un guió amb aquest fil ...?
Us puc assegurar que la història és ben paranoica.
Però per un moment, us podeu imaginar que passaria si això fos així??
Doncs sí, quan ho anéssiu a explicar a algú, us prendria per boig.

L'altre dia, la conversa se'n va anar de les mans.. o millor dit, del cervell...

Vàrem sortir de casa, i vàrem passar moments més tard, per davant. Per un moment, el meu comentari va ser, t'imagines que tu i jo, entréssim a casa, i ens trobéssim un altre tu i jo?

Ostres....

Que fort, que fas aquí Eli?
Mira, estic a casa, feia feina,
I tu Eli?Que has anat a comprar o alguna cosa?
Doncs mira si!
Entra, entra... No et quedis a la porta.

I el P, igual.... Però llavors ell em deia, cóm sabriem quin és l'original??
Original, que vols dir?Dubtes de quin de tots dos seria l'original?

Per uns moments, em vaig imaginar aquest absurd pensament...

Mira que si un dia arribo a casa i em trobo a mi mateixa....
Vindré corrent a explicar-vos-ho.... I em creureu????
O pensareu que m'he begut l'enteniment? Es clar, que a la vida hi ha tantes coses absurdes que ens acompanyen cada dia.... que no en vindria d'una més, no?