Entre flames ardents,
deixo cremar els meus pensaments
Per sort però, aviat, vindrà
el bon temps....
Malgrat....
Malgrat els dies foscos,
malgrat les llàgrimes d'aigua freda,
Al final, sempre hi ha un raig de llum
per il·luminar
la senda del meu camí.
Sempre hi ha un raig que acaba passant per la mes petita de les esquetxes he ilumina un cami. Endavant.
ResponEliminaLa llum sempre hi és ni que porti massa dies (alguns cops mesos) amagada.
ResponEliminaTenia ganes de "poetitzar" les imatges-fotos que tinc guardades i que m'agrada mirar de tant en tant... Ahir ho vaig fer.. i vaig pensar en fer aquestes quatre línies.. Per sort, de moment, tot i que no tot és com una voldria... Em sento còmode i be.
ResponEliminaGràcies igualment Striper pels ànims...
Òscar, ai.... és cert que hi és, només que l'hem de saber veure, oi? I això no és fàcil!!! :-D
Molt bonica la foto de la portada!
ResponEliminaei,
ResponEliminasi, que vingui el bon temps, peró que no es passi de calor eee!!
Hola Eli, t'he vist donant una volta pel meu carrer Arquimedes.
ResponEliminaAra em passejo per aquí encara que ja conec el teu blog, tu i jo tenim dues coses en comú: som Taure i ens agrada somriure.
Bona tarda.
Prepara les xancles que tenim la calor aquí......i samarretes de tirants...;)
ResponEliminaVa Eli, que ja tenim aquí a tocar la primavera. Ja fa uns dies que es fa fosc més tard i això és el millor del bon temps.
ResponEliminaHe vist ametllers florits i unes mimoses= primavera a la vista, que aquest hivern ha estat molt llarg i fred.
Aquests dies fa caloreta... i encara no toca. M'agrada passejar amb la bufanda i els gunats i el jersei de coll alt i prendre un te calent i...m'agrada l'hivern!
ResponEliminabon dia wapa!
però res no dura sempre!!!
te n'has sortit molt bé d'aquesta "poetització" de les fotografies :)
ResponElimina