La nostre vida és com un viatge en tren...
En aquest viatge, hi haurà qui pujarà i baixarà sense deixar ni un sol rastre en la nostre vida....
En canvi, altres, deixaran una profunda empremta en el nostre camí...i
serán molt especials per a nosaltres....
Hi haurà,
qui perdrà el tren.... un, i altre... i un següent...
O qui no s'atrevirà a agafar-lo...
(No en deixeu passar gaires, el destí ja esta esta escrit....)
Alguns agafaran aquest tren de pas,
i baixaràn inevitablement a la següent parada,
i qui l'agafarà per fer un llarg camí...
Hi haurà moments d'alegria,
i altres de tristesa...
Però això és la vida, veritat?
Moments que viurem acompanyats...
I altres, que farem sols...

El més important, però,
és poder gaudir del viatge....
M'acompanyes?
quanta raó que tens!!
ResponEliminajo crec que ja ho estem fent
som.hi!!
Hi el més important és que la última estació sigui molt lluny....doncs s'hi està bé en aquest tren.
ResponEliminaI no faltarà el revisor qui ens obligarà a pagar per fer aquest viatge. Catxis.
ResponEliminaBon dia Eli,
ResponEliminaAvui de visita per aqui, en llegir aquests fragments m'ha fet recordar un escrit que relata la vida d'una manera tan sencilla com real. Molt bonic.
Una abraçada