Tornant...

Tornant....

Cal tornar a les "obligacions", sobretot a aquelles que fem per gust... i així no són tant obligades.
Avui he tornat al meu anglés, la primera classe amb alguna cara coneguda. 

Hi ha qui ha abandonat...com és el cas, d'una compi que compartia curs amb mi des del principi, des de fa 4 anys. Però això, és com tot el que passa a la vida, ens creuem amb persones, que deixen la seva empremta, d'altres que passen desapercebudes, i d'altres que ni tant siquiera interactuen amb nosaltres.
Compartim paraules amables, petites estones, i un dia, pel que sigui, el seu camí es separa definitivament del nostre. Llavors tornem a començar...
Tornem a iniciar el camí de la coneixença amb noves persones, o potser no.

Reconec que a vegades em fa mandra, tornar a començar. 

Em fa mandra obrir la meva porta, perqué no sé a qui em trobaré.

Es clar que no totes les persones són com a nosaltres ens agradaria que fossin..., a vegades també ens sorprenen, per be, i per mal.

Però així és la vida... No cal donar-li voltes a les coses ara. 

No cal, només cal centrar-se en allò que tinc entre mans, en complir els meus objectius....aquests que a vegades es resisteixen, aquests que s'aturen davant el meu dubte de saber si els podré afrontar o aconseguir. R
eptes, i més reptes, els que jo mateixa em plantejo....i sí, sovint em sorgeix el dubte, perqué en el fons no crec en mí. 
Malgrat em demostro que sí ho puc fer, malgrat trec uns resultats espectaculars, malgrat els malgrats, ....segueixo, en molts moments de la meva vida, sense creure en mí. Però així m'han fet, i crec que poca cosa puc fer al respecte...només seguir endavant, amb esforç i constancia.
Constancia, quina bona paraula....jo crec que és la paraula que descriu sempre tot el meu esforç. Constant per aconseguir allò que desitjo, només així ho aconseguiré.

Com tot primer dia, m'agobio en sentir la profe després d'haver-me passat l'estiu sense en prou feines escoltar la llengua anglesa. Però faré camí.... com sempre... 
No hi ha més lloc per agobis innecessaris, veritat que no?

Així doncs, inauguro el meu nou curs al Nord Americà!  I espero recuperar les estones en aquest espai, que també reconec que tinc un xic abandonat darrerament.

De mica en mica....

S'omple la pica!!!!

Gràcies com sempre per llegir-me, els qui ho seguiu fent....

4 comentaris:

  1. Sempre som aquí...de vegades de puntetes i sense soroll, però hi som.
    Quatre anys jugant amb un altre llengua....no està malament.

    ResponElimina
  2. Com diu Garbi sempre som aquí esperante.
    Benvinguda a aquet petit recò.

    Un fort petò.

    ResponElimina
  3. Si tu vols, pots. Aquest frase també me la he repetit jo milers de vegades sense gaire bon resultat... ara estic prenent unes boletes d'homepatia que m'estan tornant a donar una energia tremenda.
    Per què no ho proves? :-)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Garbi, em fa il·lusió, trobar-vos a casa meva, malgrat el meu silenci, tornar i que esteu aqui, m'alegra!

    Pakiba, moltíssimes gràcies, el mateix que li deia al Garbí, és genial tenir-vos per aquí, malgrat el temps que passi sense "respirar"

    Doom, i tant!!! I tant que podem.... i tant que pots.. el no, ja el tens, s'ha d'anar a pel sí! Jo ara estic amb l'equinacea, que em va pujar les defenses, és que fins ara, ho arreplego tot, tot.. menys la loteria!

    tot i que la loteria, ja és tenir salut,tenir tot el que tinc, i tenir-vos per aqui!!!

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!