desde DONDE ESTOY veo LA LUNA

 

Ha caigut entre les meves mans... i simplement em sembla una història molt bonica.

MOON és una joveneta de dinou anys que viu al carrer, que VEN SOMRIURES i s'evaeix a través de l'escriptura. Viu prop d'una botiga de flors, i es guanya la vida regalant instants de felicitat a la gent que passa, a canvi d'unes monedes: ofereix somriures. Tímids somriures o grans, pícars o dissimulats, però sempre reals.

Sense dubte una "petita venedora de somriures" , que em captiva a cada pàgina que passo, a cada lletra, a cada frase, a cada instant transcrit en un troç de paper...


Això mateix em passa pel cap, i somric quan ho llegeixo...

pàg. 26

¿Cuánto hace que no escribo? Las palabras parecen extraños en una acera blanca cuadriculada, como si pertenecieran a una lengua que he olvidado, las miro y no las reconozco. Mis dedos están crispados, no me interesa darle vueltas a lo que quiero decir o habrá que rehacerlo todo y el lío estará servido. He puesto el cuaderno sobre mis rodillas, Cometa se ha dormido, ni siquiera he puesto mi caja del dinero, no lo necesito para contar una historia. Todas esas páginas vírgenes que habrá que llenar, no me parece en absoluto posible, pero al mismo tiempo hay tantas cosas posibles que se han convertido en imposibles, no veo por qué eso no podría pasar en sentido contrario.
 ...
Escribo palabras a la tuntún, tan solo por reconocerlas, frases que escucho primero y despues cosas que me pasan por la cabeza, y así lleno una página entera que no va a ninguna parte, como un esperamtozoide minusválido. Mañana empezaré de verdad. El principio quiero que sea la ola de un tsunami en un solar, quiero decir una ola imaginada, no una de verdad con los muertos y el sufrimiento. Escribo eso"



Aquesta crisi de paraules i d'escriptura, sembla que la reconec...
Malgrat el meu silenci.... intentaré seguir regalant somriures, com la Moon, un bon exemple a seguir....
 





9 comentaris:

  1. el que de veritat compte és que hi siguis, que tot estigui en ordre i que la boca sempre tingui aquesta corba del somriure.

    ResponElimina
  2. Oh Joan!!!
    Semblo una novella, amb un blog recent... Em fa realment il·lusió el teu comentari,perqué tants dies "out", em pensava que ningú em llegiria ja!!!!
    Somric, i tant que sí!!!! ;)

    ResponElimina
  3. El teu somriure contagia...o sigui que ben tornada escrivint o amb silenci. Estem aquí wapa!!!!

    ResponElimina
  4. Gràcies Joana!!!!! Gràcies per ser-hi! Un petonàs!

    ResponElimina
  5. Sempra has estat presen amb el teu somriure.

    Moltes abraçadas

    ResponElimina
  6. Mil gràcies Pakiba, els somriures mai haurien de faltar!!!
    Un petonàs!

    ResponElimina
  7. Eli, hay muchas formas de regalar sonrisas, a veces salen escribiendo y otras no, lo importante es que salgan! Y coincido con Joana, tu sonrisa contagia!
    Abrazos isleños

    ResponElimina
  8. Saps... aquest títol m'ha fet "tilin", a veure si me l'apunto per la carta als reis... Salut!!!

    ResponElimina
  9. The highly developed Hinjewadi is a premier residential destination in the city with world class infrastructure like
    world class roads, electricity and water supply and much more.
    It has been developed by the Government to be an IT hub. The reason behind is that In this month Finance Minister declares The Union Budget for Every expect of Life.


    Here is my site - megapolis hack download free

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!