Pateixes abans d'hora sense cap mena de sentit, ni de coherència.
- Si ja ho sé. Però prou disgustada estic, que sóc jo la que pateixo, treient conclusions abans d'hora!
Després arribes a classe i treus unes notes.... unes notàsses!! Quantes vegades a la vida has tret tants excel·lents com ara?
- Ja ho sé!!!! Però són unes sensacions, molt superiors a mi. No ho puc evitar. No puc evitar pensar, que potser no m'ha anat tant be com pensava.. que potser realment no ha anat be.
Ai... no ho sé! De veritat que no sé perquè no sóc capaç de creure en mi, de valorar l'esforç que realitzo i el temps que dedico i.... en definitiva valorar el que sóc capaç de fer.
Buffff.... Sé fins i tot que aquest rotllo que deixo anar -cada vegada, i cada vegada, i cada vegada...-, pot resultar avorrit. Suposo que m'ha educat així. Suposo que si de petit no valores l'esforç d'un nen, i quan es fa més gran segueixes sense valorar-lo.. i només s'et acut pensar que aquell nen/a és un "trasto" i no serveix per res... i amés ho transmets així... Només li dius que "tu ets tonta, tu ets tonta..." Aquell nena acabarà pensant que es tonta!!! Es clar, que ells ho varen fer de la millor manera que en sabien, i no es pot jutjar les maneres en cóm s'educa a un fill, però es clar, amb el pas del temps, l'educació que has rebut, passa factura. I la factura que pago, és que no crec en mi. És una mica difícil fondre'm ara, i fer-me canviar el pensament...
I ara ho penso de veritat, penso que sóc tonta, però no pels resultats que he obtingut, sinó per prendre'm les coses de la manera cóm me les prenc.
És igualment allò que us deia... Un dia el llop vindrà de veritat, i ningú em creurà... Mentrestant, vaig a celebrar les notes que he tret.
Un notable alt per nota global no es treu cada dia!!!!
Per cert, passo de curs, entraré al Intermig... així que queden moltes avaluacions encara...
Ho sento, això vol dir, que haureu d'aguantar molts posts com aquest i com l'anterior. Perque així sóc!!!
Igualment, ara estic contenta, i satisfeta!!!!




