Sempre he cregut que els meus pares varen escollir el meu nom, d'una manera especial...
Quan ho penso, realment, crec que m'agrada molt dir-me Elisabet, i be, encara que el nom no haguès estat maco, (que per mi ho és, i molt), només per la manera en que va ser escollit ja crec que té un sentit molt especial!!!!!
Fa gairebé 33 anys, que vaig nèixer jo...En aquella època, els meus pares no varen saber quin sexe tindria la criatura, fins el dia del naixement... Es curiòs, però realment la cosa funcionava així...
La meva mare sempre m'ho explica.... I m'emociona...
Quina història més bonica!!!!!
Estant embarassada de mi... el meus pares amb el meu germà, sovint anàven a passejar per la platja.... I en un d'aquells dies de passeig, varen escriure a la sorra, els diferents noms que havien pensat pel nou nat.
Entre ells, Elisabet, o Elisenda si era una nena... Xavier si era un nen...
Segons la meva mare, el nom que més bonic quedava escrit a la sorra, va ser Elisabet...
Així el 29 d'abril de 1975, aquella nena tossuda (que es va empenyar a sortir de peu), es va dir ELISABET...
Per això, potser m'agrada tant el mar i les seves onades, la platja... la sorra, passejar.... etc...
Oi que és una bonica història???? Per mi ho és.. MOLT!!!
Gràcies pares!!!!!
Quina gràcia!!!
ResponEliminala meva mare encara guarda el paper on van fer la llista del nom que m'havien de posar.
Està ja mig groc però encara es pot llegir i es veuen les tachades i els comentaris.
Posar nom a un nen és certament complicat. El nom és el punt de referència i una part important de la personalitat. Jo he posat nom a dues criatures, espero haber-la encertat....