Sí, feia temps que hi volia anar...
No tinc manies, en aquest sentit... M'agrada viatjar... sigui on sigui....
I crec que necessitava una "escapadeta"...
No em puc queixar.. ja ho sé! Vaig amunt i avall, i no m'estic de gaire....
Això sí, el compte del banc, esta ben buit....
Hauria de fer cas, potser als meus pares, que sempre em diuen que hauria d'estalviar....
I no els faig gens de cas.... Que hi farem!
Tot el que m'emporto, és tot el que visc i disfruto... A fi de comptes, els diners al banc, no hi fan res...
Haig de dir, que m'ha encantat!!!! El centre de Madrid, ple de gent... el Rastro, el Thyssen, el Museo del Prado.... i els llargs passeigs per raconets amagats.... Els tiberis en tasques... i buffff...
També dir que el temps no ens ha acompanyat massa... Feia fred, i ens va ploure, tot i així, els carrers estaven a vessar de gent, i els comerços oberts i plens... En moltes ocasions ens hem fet la pregunta de: On esta la crisi? Si hi havia cua, per entrar a dinar, cua per fer el café, i cues per pagar a les botigues!!!!
Per combatre el fred, vaig estrenar un barret que tenia rondant per casa... i que en veure'm jo mateixa m'en reia.... tot i així, fora vergonya....!!! Total, allà tothom porta barret....
Quina fila que feiem!!!!!
Desprès de tot, m'ha quedat una assignatura pendent: Em falta degustar el tant tipic entrepa de calamars!!!! Es quedarà per la propera!!!!
Això sí, els xurros amb xocolata no podien faltar!!!
Coi que a Madrid els entrepants amb calamars de la plaza mayor no poden falta, i la visita a la cueva del luis candelas tampoco. Petons.
ResponEliminaUoooo que bé vivim, ei només es viu una vegada, mai se sap per això mateix viu la vida al màxim i sense fer mal i madrid és una passada, la veritat... eiii akests xurros! jeje
ResponEliminaEi, que jo porto barret de llana per Vilanova!! I de ridícul res. Ja ho diuen: ándeme yo caliente... ríase la gente. Que bé que disfrutis tant :)) Una abraçada.
ResponEliminaQuin luxe!!
ResponEliminaJo me'l reservo per cap d'any, anirè a Salamanca a passar fred.. el raim congelat jajaja
Em fas molta enveja li tinc unes ganes a Madrizzz
I a mi que no m'atreu gens res de les Espanyes, i tu no pares d'anar-hi... Però escolta, que d'entrepans de calamars en fan a altres llocs també. Jo en vaig menjar a Saragossa, ara ja fa molts anys.
ResponEliminajeje! els meus diners al banc fan molt! paguen factures! :P Però sí, una excursioneta així de tant en tant mereix la pena! eiii, que per fer-te un entrepà de calamars també pots anar a València, eh! ja et diria baretos xulos dels que no coneixen els guiris! ;)
ResponEliminaEstic amb tu , s'ha de sortir que els diners al banc nomes serveixen per que el executius hi juguin i a sobre els perdin . Val mes gastar-los , sempre i quant no ens passem.
ResponEliminaI per ultim tens rao , que aquets dies no s'ha notat gens la crisi , restaurants plens , carreteres plenes , botigues , pistes d'esqui etc etc .
Fa goig veure com us cuideu!! A veure si amb el meu noviu ens decidim a imitar-vos!
ResponEliminaMolts petons.
aix... Eli... El primer cop que vaig anar a Madrid, em va decebre: la puerta de alcalá em va semblar petita, l'ós i el madrony també, el quilòmetre zero? buff!, el retiro tenia l'estany tancat perquè hi feien neteja... i vam presenciar una estupenda desfilada de l'exèrcit espanyol i hi va haver un atemptat de bomba en una zona a què volíem anar, prò al final estàvem massa cansades i no vam sortir... L'únic bon record que tinc de llavors és el meu primer tatuatge!
ResponEliminaHi he anat dos cops més i la impressió va empitjorar. No hi penso tornar!
I el bocata de calamares... de debò el vols tastar????
Petonets i somriures, repreciosa!
Hola Eli,
ResponEliminaEl teu blog despren alegria i s'encomana.
Celebro que t'agradés Madrid. Jo en guardo molts bons records. És una ciutat especial, i la seva gent, també.
Una abraçada