"Cuentan que construyeron la vía férrea sobre los Alpes entre Viena y Venecia antes de que existiera un tren que pudiera realizar el trayecto; aún así la construyeron; sabían que algún día llegaría el tren"
La peli a mi em va agradar molt. Dec ser bleda també... :p
La idea, l'hauríem de tenir més present tots em sembla...
Bona resta de capde llarg!!
PS Quan entro a la teva pàgina sempre em costa molt que descarregui i els comentaris també. No em passa amb altres. Hi ha algú més que li passi? Sabeu què pot ser?
Igual pasa a la vida sempre se ha de tenir previst el cami.
ResponEliminaY... ¿Acertaron con el ancho? ;)
ResponEliminaBesos
Cris
No se sap mai on voldràs anar a parar algun dia.
ResponEliminaFeliç dijous.
La peli es entretiguda... pero el LLIBRE es magnífic (i no te res a veure amb la peli.. només algún nom...)
ResponEliminaDoncs quina previsió! Com se sap per on posar les vies per arribar a destí?
ResponEliminaSi algun sap el truc que me l'expliqui.
És una bonica metafora.. un cal que es prepari sino no arribarà allà on vol.
ResponEliminaAnims!!!
:P
JO de tu faria arribar aquest post a ADIF Att.Magdalena Alvarez.
ResponEliminaNo sé què dir, hi ha lletres tant ben escrites tu...
ResponEliminaUna peli que em va encantar.... digueu-me bleda...
ResponEliminaLa frase és preciosa. Petons guapa, i bon cap de setmana.
Apologia de l'esperança...un model a implantar...
ResponEliminano he vist la pel·li però la frase és ben bonica!
ResponEliminaPotser he vist aquesta pel·licula unes 5 vegades. Però és bonica, eh? ;)
ResponEliminaLa peli a mi em va agradar molt. Dec ser bleda també... :p
ResponEliminaLa idea, l'hauríem de tenir més present tots em sembla...
Bona resta de capde llarg!!
PS Quan entro a la teva pàgina sempre em costa molt que descarregui i els comentaris també. No em passa amb altres. Hi ha algú més que li passi? Sabeu què pot ser?
Hola Eli,
ResponEliminaMaca la frase, maca la foto.
Veure una via de tren i no veure el final del camí, li dona un aire de misteri que m'agrada molt.
Ahir vaig estar sopan a Vilanova i la Geltrú en un restaurant que és diu La Toscana. Casualitat.
Una abraçada