La meva primera comanda....

I espero que no sigui l'última!!!!
Fa uns dies, un encàrreg.... La meva compi, li agradava la "moto" i em va demanar que li fes una altre, de color vermell i en format clauer.
I vet aqui el resultat.....



Oi que ha quedat bonica?????

Little man.....

Sense fum?

Ara que ja fa uns mesos que no absorbeixo fum de les meves pròpies cigarretes, em sento contenta d'haver-ho fet. En primer lloc per mi i la meva salut, en segon lloc per la meva butxaca (que també ho ha notat!), i per últim per les restriccions/prohibicions de fumar en els llocs públics.

Havia pensat que potser obligar als bars a que no deixessin fumar, potser ho trobava excessiu, però realment m'adono d'aquest tema, quan surto a esmorzar en un humil bar de la zona. Un bar on encara et pots permetre fer un cafe amb llet, i fins i tot, el dia que surto escopetejada i no m'he pogut fer l'entrepà, el pots demanar, perquè el preu encara es pot suportar. La resta de bars de la zona, també són amb dret a fumadors, i el que no ho és, esta més allunyat, i forma part d'una cadena dins la modalitat forn-bar, que cada cop que demanes nosequé t'escuren fins i tot les idees.

Amb el que, de moment, és la única opció potable del moment.
Però molts dies em plantejo entrar o no. El lloc és petitet i amb poca ventilació, i quan veig aquella boira que ennuvola el bar i l'ambient.... Realment, se'm treuen les ganes d'entrar, però al final ho faig.
Amb la nova llei, això s'acabarà, i crec que és positiu... O és que jo m'ho miro ja amb ulls d'ex-fumadora?

No sé què dir-vos. El dissabte de bon matí, vaig arribar a Barcelona, quan venia per la carretera, veia un gran núvol negre enganxat just sobre de la ciutat, i em van venir encara més ganes de marxar d'aquesta gran ciutat. No és que jo em torni ecologista ara, però veure aquella pol·lució allà enganxada...em va entrar un mal rotllo terrible. Perquè part d'aquell núvol l'estic respirant cada dia... i perquè haver-lo de respirar a petita escala (o gran, depen cóm es miri) durant les meves hores d'esmorzar?
I ara, s'han inventat això de posar imatges del que et pot passar en les caixetes de tabac. Aqui sí, que penso que no te gaire sentit. Des del punt de vista de persona fumadora que he sigut, crec que aquestes imatges no influeixen gaire alhora de prendre una decisió i deixar de fumar.
Tinc un companya de feina que de tant en tant diu: "Tenint en compte el temps que tardes en tenir els pulmons completament nets, després d'haver deixat de fumar, que no sé quants són, però en són un bon grapat, i tenint en compte que tinc 50 i pocs anys... Faig el cómput i resulta que quan estigui apunt d'anar-me'n a l'altre barri, serà quan tindré els pulmons nets... Doncs saps què? Que per això segueixo fumant..." Dona, no estic d'acord, segur que guanyes moltes més coses ....
Tant és, sigui cóm sigui, tal com s'esta posant l'assumpte, estic contenta d'haver-ho deixat! (A l'abril faré l'any!!!)
I amés, amb els quilets de més que s'han instal·lat a la meva panxa i que no tenen moltes intencions de marxar -de moment- crec fins i tot que em puc presentar com a model (ji,ji,ji), com que diuen que ja no volen noies anorèxiques, i que són benvingudes les corves.... I tant que sí!!! Ja era hora!!!! I sinó... mireu aquestes fotos d'aquestes noies més "rodonetes"....

PRIMÍCIA ENFELTRADA!

Doncs sí, ja haureu pogut comprovar que hi ha una finestreta aqui d'alt amb una mena de catàleg que he elaborat per a que pogueu fer els vostres encàrrecs. Floretes i aspes, entre altres, batejades amb la meva "especial originalitat"... ja,ja,ja Faig broma!

Alguns ja m'heu preguntat cóm fer un encàrrec, i d'altres m'heu animat a començar una història d'aquest tipus.

Espero complaure-us a tothom i aprofito per dir-vos que cada peça és única, ja sabem que les repeticions mai surten iguals, però intentaré fer les coses de la millor manera que sé.

Així doncs, inauguro aquesta secció de feltre. De mica en mica, aniré ampliant models.... Tinc pensat fer punts de llibre diferents, i alguna que altre coseta especial per Sant Jordi, que ja us mostraré en el seu moment. Si us plau, si heu pensat en adquirir alguna coseta, penseu en el plaç d'entrega especificat.

I si algú vol fer-me alguna consulta, resto a la vostre disposició.

Gràcies a tots pels vostres ànims!!!!

L'Eli trèvol de la sort!

Varem compartir anys d'estudis... Quan anavem juntes a Tarragona....
Un grupet molt xulo de bones amigues....
Amb el temps, cadascuna ha seguit el seu camí, però de tant en tant, encara fem alguna trobada que altre. És curiòs, després de tant de temps, quan ens veiem sembla que no hagi passat els anys....
Fa unes setmanes, ens varem veure, i la C. em va explicar una de nova...
Ha decidit amb el seu company, marxar a viure fora. Marxar a un pais força diferent al nostre.... i engegar un projecte amb il·lusió i amb ganes, i amb el risc que això comporta.... Ha deixat aparcada la feina durant un any.... i ha decidit marxar i còrrer l'aventura.
Costa Rica els va enamorar aquest estiu.... i aquest dissabte marxen cap allà.
Deunidó!!!!
Aquesta nit, em quedat per anar a sopar..... i demà dissabte "arrenca el vol"....

I jo, he volgut fer-li aquest detallet amb molt de "carinyu"!

El trèvol de la sort, un trèvol de quatre, fet amb feltre.... i per enganxar a la solapa!
El primer que he fet amb "rellenu" ... m'ha costat més temps que la resta... però m'agrada el resultat... I us el poso aqui, perque vull que veieu el resultat, i considereu això com un avanç d'una història que us enunciaré en breu.... i que espero tingui èxit.

Aquest, l'he fet especialment per ella!

Sí nena! Des d'aqui, des d'aquesta finestra virtual que espero visitis de tant en tant allà on vas , t'envio un grapat ple d'ànims, i els meus millors desitjos de sort i felicitat !!!!
Un petonàs i Bon Viatgeeeee!!!!

CARTAS EN EL CAJÓN....

Surto esmorzar.... Cada dia més tard....

No trobo el moment oportú per sortir per la porta, ara una trucada, després un correu, després una consulta..... i així vaig passant el matí, amb l'orella vermella de les llargues converses, de les peticions d'informació.

Va... necessito sortir, respirar l'aire del carrer... necessito uns instants de silenci, i omplir els meus budells d'energia renovada..... Crec que surto a esmorzar....

Baixo carrer avall... No sé quan tenen pensat acabar aquestes obres..... "Tarde y con daño", els del centre del costat s'han vist afectats pel tall de carrer, els hi han tallat la conexió elèctrica, i ara què , eh???? No sé com coi, tenen muntats el planell de la ciutat. Uns dies enrera, ens venia un treballador amb unes grans garrafes d'aigua amb coloraines, simplement no trobaven la sortida de clavegaram de la nostre finca..... ens va omplir els serveis d'aigües de colors, i res... de res!

Ai Eli, va corre ves a menjar alguna cosa, que a aquest pas et quedaràs anémica!

Al bar de sempre, amb la gent de sempre.....

Entre el núvol de fum i el núvol de sons..... Sento aquesta cançó!

I m'endinso en la lletra, entre mos i mos.... entre glop i glop....

Els meus peus tararegen la cançó sota les potes de la taula....

" Y ninguna es de amor...." i crec recordar quan cantava la cançó sentidament.... Quan cap carta era d'amor..... i quan els amors adolescents no em corresponien..... i tots acabaven dient que "és que el problema no el tens tu Eli, tu ets molt bona tia... però sóc jo que..... " i em cansava de sentir la cançoneta d'aquells paios que no sabien el volien, i sempre em venien la mateixa moto... "no ets tu, sóc jo que.... " (em deien sempre...) Quins temps!

15 minuts i escaig, són suficients....

És hora de tornar a la realitat!

Enfeltrada: II part

He agafat l'afició de fer cosetes amb el feltre... i m'ho passo molt i molt be. És clar, que a aquest pas no hi cabré a casa. Per això, hi ha moments que em passa pel cap, poder-los vendre.

De moment, però, fins que no em surti cap comprador... seguiré amb l'afició, que em relaxa molt i molt, i això és realment el que compta!
A que són "monos"???

BAILANDOOOO..

Fins i tot les partícules de pols, han dançat al so de la música....
Violette: les meves sabates no són gens glamouroses, sabates vermelles i planes, per poder ballar i saltar...
T'asseguro, però, que la marxa dels meus peus, esta assegurada!

EMOCIONADA i SENSE PARAULES!

Sí.... és cert, m'he emocionat!!!!

Aquest mon de la bloguesfera és així, em regalat dolços moments gratuitament, simplement per les ganes de regalar i descobrir noves persones, nous espais.... Em compartit lectures i ens em endinsat en les vides publicades d'altres blocaires...

Avui,

He rebut un BONIC REGAL de l'Assumpta.

Un grapat de lletres molt ben teixides, acompanyades d'imatges que descriuen molt i molt be, tot allò que m'agrada, tot allò que sento, tot allò que faig i que moltes vegades vinc a compartir amb vosaltres!!!!

He volat per uns instants al mon de la màgia! Cert: Allà on neixen els somnis!!!!
Que seria la vida sense aquests somnis, sense aquests instants???

Ara,
Només se m'acut DES D'AQUI, I DE TOT COR, Assumpta, dir-te:

MOLTES GRÀCIES!!!!!

BLOCAIRE INVISIBLE 2010!

Doncs ha arribat el moment, de dedicar el regal al meu blocaire invisible... O hauria de dir "blocaires invisibles"???

Cert que m'han descobert.. Potser ho vaig posar massa fàcil... qui sap!!!Sigui com sigui, ha servit per descobrir un grapat de blocs nous... de seguir pistes, i d'entretenir-me una estoneta!!!
Cal dir, que jo tinc seriosos dubtes sobre a qui li ha tocat la meva butlleta.....

Igualment, vaig al tema...

En primer lloc, comentar la pista núm. 2 que no varen entendre els meus anfitrions!!!!

I és que, què tenen en comú "exèrcit, església i comerç" ????

És el que significa cada pal en les cartes en la baralla francesa, o almenys això explicava aquesta web. Els vostres nicks.... corresponen a un pal diferent...

Així, tenim que l'as de cors representa tradicionalment l'Església

L'as de trèvol, l'exercit
i l'as de diamants, el comerç

Dit tot això.... i per no fer-los esperar més ....

DESCOBREIXO....QUI ÉS EL MEU BLOCAIRE INVISIBLE:

Taxan.... Taxan.... Taxan.....

REPICAMENT DE CAMPANES..........!!!!!

NOSAL3

I ara el regal visible???

Els vaig deixar un comentari dient que era físic... i és cert.

No sabia qué regalar i vaig optar per el·laborar aquest detallet per cadascú.

Alguns haureu vist que últimament m'he aficionat al feltre....

Doncs vaig pensar en fer un original punt de llibre per cada blocaire del meu bloc!



Que us sembla???


El tema és cóm fer-lo arribar.. però d'això ja en parlarem... oi??

Sigui com sigui, dir-vos que l'he fet amb molta il·lusió tot esperant que us agradi!

FELIÇ BLOCAIRE INVISIBLE!!!!!


***********

I ELS RESULTATS DE LA MEVA PORRAAAA.....
A VEURE QUANTS ENCERTO!!!!

Nuria Aupí a Cròniques de sota el mugró
Llum de Dona a Francesc Mompó
La meva illa Roja a Núr-L’habitació dels mals endreços
El Veí a Vist i no Vist
MAS QUE MIL PALABRAS a THERA
Planeta Claudia a Rateta Miquey
DES DEL MEU MAR a Te la ma Maria
Francesc Mompó a Deja vie
Els primers gestos del verd a Des d'on neixen tots els somnis
Dommaster a Más que mil palabras
Ara Mateix a l'Avi
Paseante al Veí
Si dubto és que sóc.... a Fines entre tots i totes!
Colecció de moments a Sense baixar dels Nuvols
Mar a Llunes de Miranda
Naufragiobrer a Post its sacados....
TE LA MA MARIA A MICROVERSO
Llum de Dona a Francesc Mompó
El Veí a El Cau de les Nereides
Violette Moulin a Com gotes a l'oceà
La Garrofa de Mont-Roig a Violette Moulin
Somnis de Plastelina a Ric de Riure
Susana Circumstancies a Transparencia

La meva butlleta de blog invisible: A qui li ha tocat??? POESIAULA o Des d'on neixen tots els somnis???

És fort això, eh??? No sóc capaç d'endenvinar qui m'ho fa a mi...!!!

;-D

PISTA BLOGAIRE INVISIBLE

A VEGADES UNA IMATGE, VAL MÉS QUE MIL PARAULES...
EM PENSO QUE A HORES D'ARA, POCA SORPRESA DEU HAVER...
PERÒ VAJA... EL JOC CONTINUA...
I LES VOSTRES "PORRES" COM VAN???
JO SI VOLEU QUE US DIGUI LA VERITAT, TINC ALGUNA INTUICIÓ DE A QUI LI HE TOCAT, PERÒ NO MASSA, EH????

DOBLE PISTA BLOGAIRE INVISIBLE...

US DIRÉ QUE, DESCONEIXIA AQUEST BLOG,

I HA ESTAT LA PRIMERA VEGADA QUE L'HE VISITAT, ARREL D'AQUESTA ACTIVITAT!

I ES QUE SEMPRE HI HA UNA PRIMERA VEGADA PER TOT!

EL BLOG EN QÜESTIÓ TE UNA ÚNICA TEMÀTICA:

EXPLICAR UNA EXPERIÈNCIA MOLT I MOLT PARTICULAR...

(Entenc amés que és real???

Però també us podria dir, que d'això se'n podria fer un "culebrón")

Apa blogaires, no us queixareu de les pistes que dono, eh???

Segur que el meu blog invisible, ja ho ha esbrinat!