Sense fum?


Ara que ja fa uns mesos que no absorbeixo fum de les meves pròpies cigarretes, em sento contenta d'haver-ho fet. En primer lloc per mi i la meva salut, en segon lloc per la meva butxaca (que també ho ha notat!), i per últim per les restriccions/prohibicions de fumar en els llocs públics.
Havia pensat que potser obligar als bars a que no deixessin fumar, potser ho trobava excessiu, però realment m'adono d'aquest tema, quan surto a esmorzar en un humil bar de la zona. Un bar on encara et pots permetre fer un cafe amb llet, i fins i tot, el dia que surto escopetejada i no m'he pogut fer l'entrepà, el pots demanar, perquè el preu encara es pot suportar. La resta de bars de la zona, també són amb dret a fumadors, i el que no ho és, esta més allunyat, i forma part d'una cadena dins la modalitat forn-bar, que cada cop que demanes nosequé t'escuren fins i tot les idees.
Amb el que, de moment, és la única opció potable del moment.
Però molts dies em plantejo entrar o no. El lloc és petitet i amb poca ventilació, i quan veig aquella boira que ennuvola el bar i l'ambient.... Realment, se'm treuen les ganes d'entrar, però al final ho faig.
Amb la nova llei, això s'acabarà, i crec que és positiu... O és que jo m'ho miro ja amb ulls d'ex-fumadora?
No sé què dir-vos. El dissabte de bon matí, vaig arribar a Barcelona, quan venia per la carretera, veia un gran núvol negre enganxat just sobre de la ciutat, i em van venir encara més ganes de marxar d'aquesta gran ciutat. No és que jo em torni ecologista ara, però veure aquella pol·lució allà enganxada...em va entrar un mal rotllo terrible. Perquè part d'aquell núvol l'estic respirant cada dia... i perquè haver-lo de respirar a petita escala (o gran, depen cóm es miri) durant les meves hores d'esmorzar?
I ara, s'han inventat això de posar imatges del que et pot passar en les caixetes de tabac. Aqui sí, que penso que no te gaire sentit. Des del punt de vista de persona fumadora que he sigut, crec que aquestes imatges no influeixen gaire alhora de prendre una decisió i deixar de fumar.
Tinc un companya de feina que de tant en tant diu: "Tenint en compte el temps que tardes en tenir els pulmons completament nets, després d'haver deixat de fumar, que no sé quants són, però en són un bon grapat, i tenint en compte que tinc 50 i pocs anys... Faig el cómput i resulta que quan estigui apunt d'anar-me'n a l'altre barri, serà quan tindré els pulmons nets... Doncs saps què? Que per això segueixo fumant..." Dona, no estic d'acord, segur que guanyes moltes més coses ....
Tant és, sigui cóm sigui, tal com s'esta posant l'assumpte, estic contenta d'haver-ho deixat! (A l'abril faré l'any!!!)
I amés, amb els quilets de més que s'han instal·lat a la meva panxa i que no tenen moltes intencions de marxar -de moment- crec fins i tot que em puc presentar com a model (ji,ji,ji), com que diuen que ja no volen noies anorèxiques, i que són benvingudes les corves.... I tant que sí!!! Ja era hora!!!! I sinó... mireu aquestes fotos d'aquestes noies més "rodonetes"....

6 comentaris:

  1. Jo ya fa un any que vaig abandonar el tabac malgrat a molts locs encara ell em visita en gran fumera, tambe estic mes rodonet!!

    ResponElimina
  2. Jo veig bé que ho prohibeixin. És que hi ha llocs que el fum es pot tallar amb ganivets, mare meva! Pobres cambrers!

    ResponElimina
  3. Tota prohibició no és més que una demostració de la incapacitat d'ensenyar allò que es creu que està bé...

    ResponElimina
  4. La veritat és que depen d'on vagis a fer el cafè de l'esmorzar, al sortir la roba et put a tabac de mala manera...

    I respecte a la segona part, no sóc fumadora, però si que he fet diferents vegades de model, i ja et dic jo, que d'esquelètica no ho soc gens!!!

    Petons guapa.

    ResponElimina
  5. Felicitats per haver deixat de fumar. Jo al febrer farà 2 anys. Estic contenta d'haver-ho deixat però si et sóc sincera, encara hi penso sovint, quan estic nerviosa o si surto...per això el millor que ens pot passar és que ho prohibeixin a tot arreu. Fora temptacions...per cert, jo no m'he engreixat al deixar-ho.

    ResponElimina
  6. jo ja fa molts anys que vaig deixar de fumar i ... deixar d'entrar als establiments on es permet. Els fumadors es queixen de persecució, i ho comparen amb altres addiccions. Però que el meu veí es drogui o begui no m'omple la meva sang de res, va per ell el pollastre, però que fumi sí que m'omple els pulmons del seu fum. Potser sí que m'he tornat intransigent, però és que ja en tinc un munt de que se'm coarti la llibertat d'entrar en qualsevol establiment públic. A Itàlia, el país del catxondeo, ningú se'n queixa d'això.

    I pels quilets ... fas bé, gràcies per l'enllaç, avui em miraré amb més alegria :)

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!