El desenllaç de La mecánica del Corazón

Feia temps, que no em deixava captivar per les lletres teixides i enllaçades tan dolçament d'un llibre.... 

Recordo un llibre que vaig llegir gairebé de cop, un llibre de fa molts anys.. un llibre que em va captivar la seva història... i després em va portar un desencís,  la seva transcripció al cinema.... "The bridges of Madison County"

Ara però, feia temps que un llibre no "m'enganxava" 

Unes poques paraules escrites en un blog.. em varen motivar a comprar el llibre.
 (gràcies Filadora, aviat arribaré a la seva fi.. ja t'explicaré la meva impressió)

La mecánica del corazón: Un conte per a nens grans?

"Love is dangerous for your tiny heart even in your dreams, so please dream softly"




M'he endinsat profundament en aquest llarg viatge que en Jack recorre en busca de la seva estimada. 

Només ha de seguir unes normes per a no malmetre el seu cor, un cor que en nèixer, va haver de ser substituit per un rellotge de fusta.. un cor artificial, que malgrat tot, BATEGA, BATEGA D'AMOR....


**************
Re-editat el 21 de Juliol de 2010 a les 21,15h.

Tot just he deixat d'engolir lletres.... 

Tot just he acabat el llibre...

RESULTAT:  
No esperava aquest final....
Però suposo que això, és cóm tot en aquesta vida...
A vegades no esperes les coses, i llavors succeeixen..
A mesura que m'acostava al final, jo mateixa m'anava formant un final, o potser un desig, del final que jo esperava..... Certament, m'he quedat amb un pam de nas.... 
Però també m'agrada pensar, que aquesta és la màgia i el misteri de la vida.... El poder gaudir de la sorpresa... el poder gaudir amb allò que no esperes....

Sense dubte però, una lectura que us recomano... (sobretot als/les més romàntics/es) :-D

4 comentaris:

  1. Sembla una historia preciosa , intentare trobar i llegir el llibre l'amor es una asignatura sobre la sempre cal apendre.

    ResponElimina
  2. El cor mai deixa de ser cor malgrat sigui de fusta.

    ResponElimina
  3. No el conexia...ara em faràs esbrinar coses

    ResponElimina
  4. Ei!!!! gràcies per citar-me a mi i al bloc! m'ha fet molta ilu!!

    I entenc el teu pam de nas! jo em vaig quedar igual! no entenc perquè la xiqueta reacciona d'aquesta manera. No entenc perquè l'enganyen i tampoc perquè no demana explicacions. Però la frase: "En el fons de la ventada, ben al fons, va ressonar una remor de passes. A la banda dreta del volcà li va semblar reconèixer una silueta familiar. Una cabellera de vent i el famós pas de nina enfurismada a penes desarticulada..." no et va fer pensar que no tot està perdut?? o és que no tinc remei!?
    1 abraçada!

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!