Tot i que aquest any, el clima no ens ha acompanyat massa..... i enlloc de pluja d'estels... hem tingut un bon xafac..... Jo no vaig voler deixar passar l'oportunitat de poder observar, les molt esperades llàgrimes de Sant Llorenç.
I vàrem aconseguir veure'n varies! A part de veure algun satèl·lit! Pocs dies abans, en una revista informativa de la comarca del Garraf, venia un article que parlava del tema, i com no, vaig prendre bona nota!
Crec que a aquest pas, potser algun dia demanaré que els Reis em portin un telescopi, per poder esplaiar-m'he i gaudir més del tema.... Mentrestant, continuaré amb la meva curiositat en el tema, els meus ulls i moltes ganes de veure estels de la manera més senzilla.
Dins de l'article, venia una entrevista d'un expert en el tema, Toni Guntin. Ideòleg de la sala Planetari Bombolla, del Museu Cosmocaixa de Barcelona i de Madrid.
I com que l'entrevista és un xic extensa, i no hem posaré a redactar-la tota.... extrec alguns dels comentaris, que comparteixo, i que més m'agraden...
- Què necessitem per contemplar el cel?
Els ulls... acostumar les pupil·les a la foscor més absoluta que trobem (almenys durant 20 minuts), molta paciència, curiositat per comprendre què és el que hi ha més enllà, cercar una comunió entre la nostra ment i l'infinit, les llums més tènues, els sorolls de la nit, un cert romanticisme...
- Cada vegada es fan més observacions astronòmiques nocturnes, especialment per Sant Llorenç. Creus que hi un interès creixent per l'astronomia o són aquestes observacions planificades les que el creen, aquest interès?
Suposo que una cosa porta a l'altra i que tot també va lligar amb la tendència actual de la "cultura del lleure".
Tanmateix, no he conegut mai ningú que resti immutable davant d'un cel estelat. Sempre ho he relacionat amb el fet que, quan contemplem l'Univers, estem contemplant el lloc d'on venim... Recordeu que la matèria sempre es transforma, mai no es destrueix, això vol dir que cada un dels àtoms del nostre cos, era, fa molt temps, pols estel·lar. VENIM DE LES ESTRELLES! Aquesta és la història de l'evolució, que ha estat capaç de transformar la matèria i la energia en vida i més enllà de la vida, en consciència.
La nostra consciència.... som una petita part de material còsmic, capaç de formular-nos preguntes i cercar les respostes.
I res, que si et vols endinsar en aquest mon, et convido, a que comencis a fer-ho..... No t'arrepentiràs, si saps valorar aquests fenomens....
És cert, "NINGÚ NO RESTA IMMUTABLE DAVANT D'UN CEL ESTELAT" i tú?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Diga'm el que penses..... :-D