Quan la confiança es trenca....

La lleialtat i la confiança són pilars fonamentals en les relacions interpersonals, la confiança és com una figura de cristall molt fràgil i delicada... que en un cop es trenca, és molt difícil de reconstruir i recuperar. Crec fins i tot, que és irrecuperable, per més que ho intentis, per més demostracions que t’intentin fer, ja no... ja és massa tard.

Des de fa poc temps, sento com s’ha trencat aquesta cosa tant preuada... i els sentiments que em generen aquesta “pèrdua” , són diversos i variats...
Em sento “enganyada”, per un costat, i per altra banda, sento tristesa.....i em dol, perquè els fets, em demostren una i altre vegada, el que hi ha, i em fan veure que no són suposicions meves. Em dol, que se m’haguessin guanyat la meva confiança, i que amb un grapat de passes mal donades, l’hagin trencar, amb tanta facilitat..... Quan apostes per alguna cosa, i no obtens els resultats que esperaves, fa ràbia, i amés, com que no estem parlant d’un cotxe, que ha sortit defectuós i pots tornar al concessionari o fer una reclamació.
Diuen que parlant s’entén la gent, jo la veritat, em falten ganes per esbrinar quelcom.
I em pregunto, pot un “desengany”, canviar la meva forma de ser? Espero i desitjo que no. No seria just que haguessin de pagar justos per pecadors..... Potser em queda molt temps per davant, i moltes coses que aprendre encara. De tot en faré una experiència més... , perquè d’això esta composada la vida, de coses bones, dolentes i experiències de les que hem de ser capaços d’extreure la part positiva (que segur que la té, perdràs alguna cosa, i en guanyarà alguna altre)

JO mentrestant, seguiré respectant allò en el que crec, i allò en el que confio......

perquè “El respeto nos forma como personas y el ser respetado nos hace ser como tales.”