Moments de paranoia?

Una mica sobre mi....

Fins el moment mai m’ha agradat parlar de mi mateixa.... Sempre he pensat que era millor deixar-se descobrir de mica en mica... quan agafes confiança....
Això! Deixar-me conèixer a qui de debò mereix descobrir més sobre la meva persona. Llavors, et diuen, Ostres! No coneixia aquesta part de tu, i tampoc sabia que eres així, així com?
Doncs home, d’això es tracta, no es pot donar tot al començament.... perquè llavors no té emoció.... Una mica de misteri... sempre és bo, penso!

Introvertida, no, no crec, ara per ara, no crec que s’hem pugui considerar una persona introvertida, en el passat potser....
Potser reservada, o prudent, de vegades..... i agosarada.... altres vegades! Però això esta bé, una mica de cada.... Tots sóm una mica contradictoris a vegades.... Contradictoria, però amb les idees clares, i sabent el que vull, quan ho vull.... així que això em porta a...Tossuda??? Bufff... com diu la meva mare, “Més que una mula”, i potser m’hauré a remetre als fets que sempre comentem com a anècdota, i és que vaig néixer de peus....sí, sí, el primer que van sortir, van ser els meus peuets!!!! Això de néixer al revés, no sé com ho podríem considerar... però a mi sempre m’ha fet gràcia.. una mica diferent a la resta, inclòs en el moment de néixer!!! I no sé si per això, o per algun gen que forma part de mi, SÓC TOSSUDA a més no poder... I quan se’m fica alguna cosa al cap, costa de treure... i això em comporta altes dosis de paciència, Ep!!!! No sempre és així..... A vegades la paciència s’esgota! I llavors flueix de mi... no sé si la part negativa, o que?, bé, tampoc ho diria negatiu, només una part més... que m’enfado, m’empipo... i ho engegaria tot a rodar!!!! Dura poc... però!
Moments desprès.................. No sóc rancorosa! Quantes contradiccions....oi???? La meva paciència fa, que continui amb la meva paciència-tenacitat, per aconseguir tot allò que desitjo.... i Bufffff!!!! Que complicat, és com un peix que es menja la cua!!!!
I tot això perquè ho explico, ara, en aquest moment concret??? Doncs la veritat, no ho sé, o sí potser sí.... Seguim amb el misteri???

Al cap i a la fi.... al final sempre acabo pensant que la vida és molt maca.... i val la pena viure-la..... i com diu en Lluis Gavaldà:

"Sé que la feina em va xuclantla vida per un sou,i que festejo per no quedar-me sol.Sé que la tele és tan banalque em fot de mala llet i que els amics es casen i truquen menys I tot i així hi ha dies en queentre la gent i els crits sense motiu i estúpidament crec que sóc feliç Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure, sense cap perquè, tinc ganes d´oblidar el que sempre m´amoïna vull estar content.Sé que el futur que m´han pensat és dòcil i global i que al final qui guanya sempre és el blanc.I és que si ho penses tot plegat o et deprimeix o et cou però és massa fàcil i a més no porta enlloc. Per això cada dia al carrer m´enfronto als enemics sense motius i estúpidament amb un gran somrís. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure,sense cap perquè,tinc ganes d´oblidar el que sempre m´amoïna vull estar content."

Només tenia ganes d’explicar alguna característica de mi.... potser en algun altre moment de paranoia.... us explicaré alguna altre virtut, o defecte... fins llavors, i com sempre dic: Carpe Diem