La veritat, és que a mi, em fa gràcia, poder posar cara a la gent.... i en aquest cas, a la gent amb la que tens contacte a la xarxa....
Pots saber qui es troba allà al darrera, i pots imaginar-la, però mai sabràs cóm és realment, fins que no l'arribes a conèixer....
Així que, perquè no?
Vaig sortir de la feina, vaig agafar el bus, i cap al meu poble... Vaig agafar el cotxe i cap a Vilanova, el lloc on haviem quedat per fer un geladet, i posar-nos cares!
Vaig arriba una mica abans de l'hora (habitual en mi, la meva puntualitat) i vaig mirar al meu voltant. El cas és que elles em coneixien perque ja havien vist fotos en el meu blog, i per tant, haver-me de reconèixer, no suposaria una gran feina... Per mi, el tema era diferent....
Per això, vaig veure dues noies assegudes a la terrassa de la geladeria, i per un moment vaig pensar que eren elles....
De cop, al final del carrer, varen apareixer dues noies, i una d'elles em va saludar,.... eing...? La meva reacció va ser anar cap a elles, tot i que dissimuladament, vaig mirar enrera, no fos cas, que no eren elles i no fos a mi a qui em saludèssin....
Però si era jo... i si eren elles....
I allà ens varem estar, assegudes a la terrasseta, explicant part de la nostre vida, de les nostres aficions, dels nostres temes laborals, del que fem i d'un grapat de coses.
Potser per la meva feina, que passo part del dia "penjada del telèfon", sempre he tingut certa imaginació per pensar cóm seria la persona que hi ha a l'altre costat del fil, i la veritat, és que quan es dona l'ocasió, m'agrada posar cara a la gent.... En aquest cas, em va agradar posa'ls-hi cara...
En aquest cas, més la Fada, que no la Nimue... En certa manera, perque he seguit més d'aprop el seu bloc, i el de la Nimue, és per mi, més recent....Tot i que, continuaré la visita...
El cas, és que no em semblaven persones desconegudes....
I bé, doncs dir, que va ser una tarda molt curiosa, i agradable...
Aprofito per dir des d'aqui, que això d'acabar coneixent a la gent, está molt bé... per això animo a tots els meus lectors a que un dia, el dia menys pensat, ens podem trobar i ens podem posar cara.... I, perquè no?
Gràcies noies, espero que en poguem trobar en una altra ocasió!!!!
FINS AVIAT!
Si que resulta curios posar cara a la gent dels blocs a vegades es molt diferent a la idea que tenies.
ResponEliminaSom curiosos per natura i de vegades sentim la necessitat de posar cares.
ResponEliminaEns veiem!
petons!
guapi!! a mi també em va agradar molt conèixer-te! :)) Va ser una estoneta molt agradable! estaria bé muntar un berenarot amb més gent, eh! ;)
ResponElimina