No m'agrada el Nadal...


Comença de nou el compte enrera...

Aquest any amb una diferència... m'he agafat festa. Em quedaven un parell de dies, i he decidit esgotar-los, demà ja no vaig a currar....

Igualment, segueixo dient que no m'agrada el Nadal...

Per varis motius... el principal, perquè a casa dels meus pares, no es respira bon ambient. D'ençà que falta el meu germà... les coses ja no han tornat a ser iguals... Que vols? És el que hi ha, i amb això no puc fer-hi res...

Només intentar "sobreviure" aquests dies...

Però cada cop m'ho posen més difícil... Ja han passat uns quants anys...(14) i sento que com més grans es fan, pitjor.

No és qüestió de recriminar les actuacions, però de debò que em sento molt impotent davant d'algunes situacions. Ho entenc, sí, però... No s'hi pot fer res, i s'ha d'intentar mirar endavant.

Jo, intento passar els dies principals amb ells, de sempre que han cregut que "Per Nadal cada ovella al seu corral", però jo tinc una altre família... La família de la meva parella.

No em puc partir en dos, i llavors ve el kit de la qüestió. Que haig de fer per contentar a tothom?

L'any passat van accedir a venir a casa del meu sogre, i s'ho varen passar d'allò més be... Aquesta era la solució més ideal, jo estaria amb ells, i amés estaria amb la resta de família. Va ser collonut... Però aquest any, s'han tancat en banda... No volen anar enlloc, però volen que estigui amb ells, i si per ells fos, hi estaria cada dia. Hem decidit passar el 24 nit, amb ells i també el dia de Nadal, però el dia de Sant Esteve, hem decidit passar-lo sols... Doncs aquesta opció ja no és benvinguda....M'heu d'entendre, els dic jo... Ha d'haver temps per tothom.

Ja no hi ha família a casa... Ells no es fan amb la resta de família... i la seva família s'ha reduït a la seva filla i al seu gendre. Jo estic a gust... però tampoc ens passèssim. LLavors, venen els retrets... Aquests retrets que no m'agraden gens escoltar i es tornen tortures per mi... Que si hi vaig, és perquè no estiguin sols, i perque vull estar amb ells.... Però quan les converses es compliquen, em paro per un moment, i penso... a prendre...pel....c.

És així de dur i complicat. Les coses són més fàcils... nomès però, si les volem fer fàcils.. sinó són super complicades.

Jo sento que ja no tinc esperit nadalenc...I aquests dies, estic esperant que passin més rapid del compte. Tot i així, el rellotge marca les mateixes hores, els mateixos minuts i els mateixos segons...

Aqui no s'acaba la qüestió. El que és complicat per a mi, és la decisió que he pres aquest any.

Perquè no pot estirar d'una corda, tant i tant...perquè al final es trenca... No pots demanar, i demanar, sense donar res a canvi.

El dia de cap d'any. De sempre hem fet els raïms a casa dels meus pares, i desprès ens anàvem amb els amics a fer xerinola... Aquest any, però, serà diferent. Sento que ho haig de fer, perquè jo haig de seguir el meu camí. I perquè tinc una edat, i haig de ser conseqüent als meus desitjos....

Per primer cop en 33 anys, no faré els raïms amb els meus pares... i tot i que és el meu desig, sé que ho passarè malament. Per ells, és un dia important... i estaran sols... Això és una idea que em tortura i carcomeix per dins....Quan brindi amb la meva parella i amb els meus amics, estarè pensant en ells.... Però no li donem tanta importància a aquest dia... a fi de comptes, és un dia com un altre, i jo, segueixo sent la mateixa, i anant a visitar-los cada cap de setmana... segueixo anant a dinar els diumenges i passant anys i panys amb ells. Perquè ha de ser un dia, expressament important, perquè?

Sé que ho haig de fer... haig de volar... No és un rabieta... d'última hora, però en el fons, m'agafo a les seves decisions. No volen venir tampoc el dia de reis a casa meva a dinar amb la resta de família... no volen vida social, no volen compartir aquests moments de família... només volen estar sols en el seu món. El món del seu fill que ja no tornarà mai més. Mentrestant, es perden altres coses que té la vida, i deixen de costat les necessitats de la seva altre filla.

No és just. No és just!!!!

No els hi puc fer entendre, perquè no ho volen entendre. És com si ells, ja no tinguèssin dret a ser feliços i a compartir moments feliços. Em nego. Entenc que la situació va ser dura, i és dura... però els anys passen, i la meva vida passa. No et pots quedar encallat en aquells moments. La vida continua..... Jo ho intentat de totes les maneres possibles, i finalment, he decidit llençar la tovallola. Amb el que això comporta, i és que a mi em dol aquesta situació. Sóc part afectada. Tinc sentiments, i ho sento tant com ells. A vegades, sembla que perquè jo hagi continuat mirant endavant, hagi deixat de costat aquests sentiments. I no és veritat. Jo els sento igual.

Per tot això, tinc ganes que passin aquests dies...... dies en què tothom es reuneix i viu el Nadal.... Jo no em reuniré amb ningú, tret de la gent amb la que sempre estic. No em sap greu, però la meva família, és la família que tinc per Nadal, i que tinc durant la resta de l'any. La tractarè igual, de la mateixa manera.

No recordarè a qui falta més , perquè sigui Nadal, el recordarè de la mateixa manera....

Així doncs, no seran dies feliços per mi.... Amés, suposo que estic més sensible que de costum... estic esperant els resultats d'unes proves mèdiques, em sento nerviosa. No vull pensar malament, però porto prop d'un mes, i em sento neguitosa. Dilluns que ve tindrè els resultats, i podrè descartar tots els mals pensaments... Entre pitus i flautes... M'esperen mals dies! Intentarè distreure el pensament.... Almenys la tarda de Nadal, tinc un bingo amb els meus amics, que promet tarda de xerinola!!!



Malgrat tot ... pels que sí teniu la tradició Nadalenca, i creieu en aquests dies, us desitjo un Bon Nadal i unes Bones Festes!

17 comentaris:

  1. Tot acaba passant, sobreviuràs!

    ResponElimina
  2. Tens un bon marron, i amb el tema de sentiments a vegades no entrant raons, Que et vaigui molt bé petons i bones festes.

    ResponElimina
  3. No tothom viu el Nadal com dius. Si no fos perquè em sap greu la teva situació, et diria que m'alegro de trobar algú altre per qui aquests dies són més una molèstia que una celebració. Espero que passis aquests dies el millor que puguis, i escolta, sigues feliç amb els teus, com estic segur que t'agrada, i no perquè sigui Nadal, sinó perquè ara pots, que tens festa i pots aprofitar.

    ResponElimina
  4. Hauríem fet bon tàndem, jo odio el nadal, tot i que no tinc el motiu de pes que tu tens.
    Es impossible tenir content a tothom, però tu ets la primera que ho ha d'intentar estar contenta i escollir la opció que cregui més convenient per estar-ho.
    Em sap greu no haver pogut quedar per fer el cafè, ens hauria anat genial a tots dos...queda pendent i promès. petonarrooooooos de tot cor!

    ResponElimina
  5. Eli, bonica... avui també m'has fet somriure; no, no et pensis que no he entès el que expliques... però m'has recordat moments semblants que vaig viure fa alguns anys i que ara, puc recordar amb un somriure als llavis...

    no t'hi facis mala sang, de debó! hi ha moments i moments, hi ha decisions i decisions... hi ha una cançó molt bonica de'n Llach (tinc un clavell per tu) que entre altres coses diu: "... i recorda que la teva vida és teva..."

    potser els aniria bé als teus pares sentir-la i escoltar-la... tenir altres coneixences que els visitessin... (si la muntanya no va a Mahoma...), però estic segur que a tu t'aniria bé recordar-ho; la teva vida és teva i tu l'has de viure... si pot ser amb un somriure.

    aquest serà el primer nadal sense la mare a casa... a la casa on visc jo ara; demà passat farà un any que m'hi vaig emprenyar perquè la vaig trobar al llit pensant que hi posava més pa que formatge... que es feia la malalta... i s'estava morint...

    demà passat tots els de casa la recordarem, com la recordem altres dies de l'any...

    mai no he estat tampoc un gran partidari d'aquestes "festes socials" i consumistes més que no pas religioses; demà, demà passat i sant esteve treballaré i no em fa res perquè aquesta setmana no tinc els gatets amb mi.

    des de la feina, tindré records per la mare, però també em recordaré de tu i d'altres amics i amigues blogaires que sou vius i ben vius i que també teniu una parcel·leta en el meu pensament!

    petons i llepades amb cava i polvorons! (t'imagines menjar polvorons a l'agost? eh? eh? jejejejeje)

    ResponElimina
  6. Osti!! Al final si que haurem d'acabar fundant un club antinadalenc.
    Jo crec que aquest dies són com la resta de dies de l'any, total, només menjes i prou. SI hi ha criatures és diferent.
    Eli anima't!!!
    Espero que els resultats siguin molt bons!!!
    Malgrat tot BON NADAL Bonica!!!

    ResponElimina
  7. No es que no t'agradi el nadal ,el que no t'agrada es la circunstancies que et porten . Sigues forta i fes el que hagis de fer i el nadal tornara a ser per tu com per molts humans , una simple festa .
    una vegada hem van aconsellar això i crec que sempre ho recordaré :DAVANT D'UN PROBLEMA LA MILLOR SOLUCIÓ ES SEMPRE LA QUE MÉS ANSIA ET DÓNA .
    Sort amb les analitiques , no et preocupis que no serà res dona :).
    Quant brindis pensa amb un munt de blocaires que estaràn amb tu .
    Bon Nadal , Bona Festa , Anims , Salut i un petonás que el tens guanyat .

    ResponElimina
  8. M'EMOCIONA llegir-vos un a un!
    Només us puc dir... que MOLTÍSSIMES GRÀCIES!
    Pensarè en vosaltres també, en cada una de les vostres paraules aquests dies!
    Gràcies de tot cor de debó!

    ResponElimina
  9. anims son uns dies nomes

    ResponElimina
  10. La situació és complicada, però saps, em sembla que tu mateixa tens una bona manera d'afrontar-la i és amb un gran somriure (encara que només sigui la segona millor cosa que pots fer amb la boca), que així les coses es veuen d'una altra manera.

    Eli, molta força i a gaudir dels que tens a prop i del bingo!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Buff, Eli, bunika! No sé què dir-te... Tinc uns quants amics que els falta algun familiar, alguns de fa molts anys i alguns de fa molt poc temps, i sempre he pensat que ha de ser molt dur aconseguir deixar els sentiments de pena i continuar endavant amb un somriure.

    Trobo que la teva actitud és totalment correcta: ells han perdut un fill i tu un germà, prò encara us teniu tots tres i si això no ho veuen i es tanquen en la pena es perdran la teva vida i tens tota la raó quan dius que no és just. Gens just!

    Fes la teva. No m'imagino com pot ser menjar el raïm amb els teus pares en aquesta situació, prò no deus començar l'any amb gaires bones energies amb aquest percal! Espero que aquest any fora de casa estigui bé, que no pateixis gaire, que tinguis un pensament, prò que no et culpis, que entenguis que és el que has de fer. I si ells no ho entenen, és cosa seva. Són persones, encara que siguin els teus pares, i aquí hi ha el "problema": si només fossin pares seria diferent, prò abans que res són persones i han pres unes decisions. No pots deixar de viure la teva vida per ells.

    Espero que passis aquests dies de vacances molt bé (no et desitjo bon nadal) i que això de les anàlisis mèdiques no sigui res greu.

    Un petó ben ben ben gros, preciosa! I un saquet de somriures i pessigolles! ;)

    ResponElimina
  12. Buuuuuffffff!!!! Quin cacau que tens, noia. I jo que em queixo de la meva sogra perquè és una pesada! Em sap molt de greu, de debò. Per tots sants ja vas tenir històries d'aquestes a casa. Hi ha moments de l'any en què allò que portem més endins aflora i rebenta i esquitxa. És una llàstima pels teus pares, que podrien estar gaudint d'altres coses boniques de la vida. I si proves a tenir-los tots tu a casa teva? Pot ser una solució per a l'any que ve... No sé, per provar-ho... Prenguis la decisió que prenguis, no tinguis remordiments ni males consciències. Has de ser coherent amb el que penses i fas. Molts petons i abraçades i ànims que falta menys!

    ResponElimina
  13. M'afegeixo al teu manifest i a la teva malenconia...El primer nadal sense el papa, estrany, artificiós, silencis...estrany, ja no m'agradava, compte ara...
    De totes maneres vinc a deixar-te un fort petó i una gran abraçada, reina preciosa!

    ResponElimina
  14. Veus? Ja ha passat el dia de nadal i segur que no ha estat tant malament. Es dur tenir un buit a la taula aquests dies, i ja et dic que no soc gens nadalenca, pero l'enyorança s'accentua molt més en aquests dies que "suposadament" hem d'estare tots junts. Fes el et faci sentir millor, sense cap remordiment i si has d'estar separada dels teus pares fes-los entendre que en el fons, ells i ton germà, sempre estan amb tú, no sé Eli, es delicat pero no deixes que aquesta situació et supere.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  15. Hola!!! Ja estem a Sant Esteve i ahir vaig veure dos capítols d'Aída ^__^
    Haig de dir que a mi m'encanta el Nadal, ho sento, m'agrada veure la cara de felicitat quan s'obren els regals y m'ho passo pipa comprant-los o fent-los!!
    També veig la teva situació i és fotuda, sobretot perqué hi ha pares que veuen el got mig plé i altres mig buit...
    Mentrestant, avui estic a l'spa Cubelles i remenant blogs et deixo aquest link. Canvia de tema totalment, però quan l'obris diràs està guillada je, je,je http://duduadudua.blogspot.com/2008/12/el-making-of-de-la-portada-del-qufem-de.html

    ResponElimina
  16. Hola Eli!

    No ens coneixem però part del que escrius és el que sovint em passa. Aquests són els quarts Nadals que el meu pare no hi és i a mesura que s'apropen les festes, sembla que el dipòsit de plors s'ompli i la Nit de Nadal vessi... horrible, és horrible.

    I la segona part del teu missatge també el visc. Sóc del parer d'intentar buscar en tot moment el millor que la vida ens dóna. I no entenc les postures com la dels teus pares o de la meva mare (idèntica). Durant el 2008 he intentat fugir del sentiment de culpa que m'han creat. Al principi costa, però com no fas rés mal fet, t'acostumes i ho vius de forma natural. Com diu El Gatot, "recorda que la vida és teva".

    Una abraçada molt grossa i ànims que això s'està acabant!!!

    ResponElimina
  17. Dona, pot semblar dur al principi, però tu també tens dret a fer la teva vida. I si a banda, tu els has oferit incloure'ls en els teus plans (anar amb els teus sogres) i ells no han volgut, això no és culpa teva.
    No deixis que et facin sentir culpable perquè tu també tens dret a fer la teva vida!
    Segur que quan siguis capaç d'assimilar això, t'agradarà molt el Nadal.

    Un petonet i ànims!

    aigua_clara_

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!