Un lladre d'ànimes...

Feia temps que algú no em "robava" l'ànima... Sempre hi ha qui, per petits instants, te el do de fer-ho. No és fàcil, però quan algú ho fa, ho sé.

Avui, he quedat asombrada, per uns breus instants, dolços.
M'he deixat portar per la música deliciosa ... Melodia que fluia de les cordes d'un violí que era tocat per un jove al metro.

Petits instants, copsats pel meu oïde, identificant cada nota que es deixava portar entre la gent del vagó....Difícil era l'aportació que li hauria hagut de fer al lladre d'ànimes, que per breus moments, s'havia apoderat de la meva total atenció, i una esgarrifança interior em feia posar la pell de gallina, potser, perquè aquesta és una de les més belles melodies... un tango, que sense dubte no em deixa indiferent. Una aportació però, que no m'ha sabut gens greu, deixar en les seves mans, a canvi del moviment dels seus dits en les cordes de la seva preuada joia: el seu violí.

"Por una Cabeza" de Carlos Gardel

4 comentaris:

  1. No saps com he gaudit amb la cançoneta!!!! :)
    Al metro, segur que era impresionant!

    ResponElimina
  2. Que bonic, una descripció encertada, sublim, lladre d'ànimes... petons!

    ResponElimina
  3. Molt maco el teu pensament i la música maravellosa .

    ResponElimina
  4. Me has recordados los pocos momentos en los que el metro no me parecía transporte de ganado..
    y gracias por la música!
    Besos fuera del vagón

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!