Feia temps que algú no em "robava" l'ànima... Sempre hi ha qui, per petits instants, te el do de fer-ho. No és fàcil, però quan algú ho fa, ho sé.
Avui, he quedat asombrada, per uns breus instants, dolços.
M'he deixat portar per la música deliciosa ... Melodia que fluia de les cordes d'un violí que era tocat per un jove al metro.
M'he deixat portar per la música deliciosa ... Melodia que fluia de les cordes d'un violí que era tocat per un jove al metro.
Petits instants, copsats pel meu oïde, identificant cada nota que es deixava portar entre la gent del vagó....Difícil era l'aportació que li hauria hagut de fer al lladre d'ànimes, que per breus moments, s'havia apoderat de la meva total atenció, i una esgarrifança interior em feia posar la pell de gallina, potser, perquè aquesta és una de les més belles melodies... un tango, que sense dubte no em deixa indiferent. Una aportació però, que no m'ha sabut gens greu, deixar en les seves mans, a canvi del moviment dels seus dits en les cordes de la seva preuada joia: el seu violí.
"Por una Cabeza" de Carlos Gardel
No saps com he gaudit amb la cançoneta!!!! :)
ResponEliminaAl metro, segur que era impresionant!
Que bonic, una descripció encertada, sublim, lladre d'ànimes... petons!
ResponEliminaMolt maco el teu pensament i la música maravellosa .
ResponEliminaMe has recordados los pocos momentos en los que el metro no me parecía transporte de ganado..
ResponEliminay gracias por la música!
Besos fuera del vagón