Dissabte, 3 de novembre de 2007
Per fi... Novament vaig poder gaudir del meu gran desig: VOLAR!!!!!
Volar en parapent!
Realment va ser molt emocionant!
El dissabte varem fer camí d'Ager, una bonica població de la Noguera, on haviem quedat amb el Jordi i el Ramon els nostres pilots, per enlairar-nos en aquesta aventura tant i tant especial.
Així que a les 10 del matí, un cop havien carregat el vehícle, ens decidirem a pujar muntanya amunt fins arribar al Coll d'Ares, a 1000 metres de desnivell.
Allà ens retrobarem amb la resta de pilots que ja estaven disposats a gaudir de la seva propia aventura amb els corresponents parapents.....
El temps ens acompanyava, no tant el vent, ja que varem tenir que esperar prop de 2hores per poder-lo tenir encarat i aprofitar les millors condicions i la màxima seguretat.
Aquest cop tenia un acompanyant especial. El Pedro, que també va gosar gaudir de l'experiència, en aquest cas, per ell, nova.. ja que abans no havia experimentat res similar tret d'algun vol en ultralleuger.... Així que un cop preparats , la que primer s'enlairia seria jo.. i be, ja ens retrobariem a baix a l'area d'aterratge.
El Jordi era el meu pilot.... un cop amb la "cadireta" lligada al meu cos, tant sols havia de seguir les seves indicacions: Comptaré a tres, i comences a correr... muntanya avall...fins......
FINS QUE ELS MEUS PEUS DEIXAREN DE TOCAR EL TERRA... I LA FORÇA DEL VENT INFLÀ PROU LA VELA... PER COMENÇAR A VOLAR......
Un petit moviment enrera... i em vaig trobar sentada, llavors només em va quedar GAUDIR del moment, del paisatge i d'aquesta sensació per a mi tant MERAVELLOSA i INEXPLICABLE!!!!
Abans d'aterrar i aprofitant l'emoció, el Jordi em va preguntar si voldria "acabar de rematar la feina" amb alguna "pirueta" que em fes esgarrifar.... posats a fer... la meva resposta va ser afirmativa.... Llavors per un moment vaig pensar que allò sí que podria dir que era perdre el món de vista.... El cor em va saltar i vaig sentir una esgarrifor molt i molt gran per tot el meu cos... i potser una petita sensació de mareig.... amb el que la única paraula que vaig poder cridar, va ser un Para, para..paraaa!!!! Oh, com era possible tanta alliberació d'adrenalina?!!!!! bufffffff!!!!!
Entre riures i suspirs, trobant-nos allà dalt.... i despres d'un moment de calma.... posats a sentir, vaig ser jo la que li vaig dir al Jordi, que: .... Vull una mica més!!!!!
No sé quina classe de moviment era el que feia amb el parapent... però el que puc assegurar és que ni el "Dragon Kan" va ser tant impactant com el que estava sentint en aquell moment.... Vaig tancar el ulls.. els vaig obrir... i ...
Be, crec que no tinc paraules per descriure la sensació!!!!
Pocs moments despres ... aterrariem... tant sols a punt de tocar a terra... hauriem de correr una miqueta... i ja estariem de nou de peus a la terra!!!! Als peus del Montsec!
La veritat és que l'experiència s'em va fer curta... però molt intensa!!!!
Instants despres... va aterrar el meu company Pedro...
Només tenia ganes de veure-li la cara.... si de por o d'emoció o....
La veritat és que m'ha confessat que li va agradar força l'experìencia...
Tant, que assegura que repetirem!
I es clar que penso repetir!!!!! Tant aviat com sigui possible!!!!
Res és semblant a aquesta experiència i aquesta sensació!
Sentit de llibertat!
La única cosa que sento, és no haver pogut fer en aquesta ocasió, cap foto de l'experiència.... Això sí dins del meu disc dur, s'ha quedat tota la seqüència de sensacions, totes les imatges i tots aquests moments tant fantastics i meravellosos!!!!
Un cop més he pogut fer realitat els meus desitjos....
I bé, gràcies a l'equip de Entrenúvols S.L, i en particular al Jordi i al Ramón, els nostres pilots de parapent, sens dubte volar amb ells és emocionant!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Diga'm el que penses..... :-D