QUICA

Molts, en visitar el meu blog.. us preguntareu que és aquesta paranoia del pollet que no para de piular.... (li podeu treure el so, si és que molesta...)

Doncs be, es una d'aquelles xorrades que es troben per internet per a blogs.... Això, una xorrada, com una altre... però que a mi em va fer gràcia...

Resulta que a casa sempre des de ben petits em tingut animalons... quan no ocells, tortugues, quan no gossos i be.... també de petita recordo que els meus pares ens varen regalar al meu germà i a mi, un pollet.....

Sé que no és massa corrent tenir un pollet en un pis.... però be, en aquesta vida ha d'haver de tot..... Així que la Quica que és com li varem començar a dir.... es va convertir en un super animaló de companyia..... Es va acostumar a nosaltres... i be, tenia certs comportaments força autentics! Quan el meu pare acabava de dinar i s'asseia al seu sofà... la Quica, es pujava a la seva espatlla, s'acurrucava.. i s'adormia força estona.... Era impressionant, i be entre nens, la veritat es que l'animalet va ser molt benvingut. Fins i tot recordo, que quan anavem al camp (Mas Solers), la Quica ens seguia com si fos un gos... No es separava de nosaltres ni un moment.... Ja es sap, si li dones estima a un animal.... ell ho valorarà sempre!!!! Són molt intel·ligents....

Així que per fer honor a la meva Quica que recordo amb molta tendresa..... i en veure les "animalades" d'Internet... vaig pensar que tindria un pollet al meu blog durant una temporada!!!!

I finalitzo dient... com persona que m'agraden els animals... : Tingueu cura d'ells i no els abandoneu... ELLS MAI HO FARIEN!!!!

PD: Com moltes de les coses que no ens agraden d'aquesta vida.....El final de la Quica.. a mi no em va agradar gens!!!!.... :-(