Avui, desprès de la feina m’he decidit anar a visitar el Juan Carlos, que és la persona que em relaxa els muscles de tant en tant.... és a dir, el meu massatgista. De tornada cap a casa... m’he quedat bocabadada mirant la gent del metro, tot , per tal de no quedar-me dormida...Llavors m’he posat a mirar les pantalles que van en els metros nous, que apart de senyalar-te la propera parada, també et posen dites, endevinalles, i informacions varies de coses curioses...
Dites com la de: “Hi havia una vegada una polla, xica, pica camacurta i pallarica, que va tenir sis polls, sis xics, sis pics, camacurts i pallarics” i que recordo amb molta tendresa, perquè és una dita que em va ensenyar el meu avi, quan jo era .... xica!
Com que no tenia res millor a fer, m’he entretingut a mirar la pantalla.
Venia informació sobre un edifici que es troba a Vallvidrera.... la veritat, és que quan he pogut “enganxar” la informació, ja s’estava acabant, però m’ha cridat l’atenció el comentari “Rellotge amb poema” i dins del rellotge.... : les hores passen de pressa... !!!!
Així que, encuriosida per la situació...He arribat a casa, i m’he posat ràpidament davant l’ordinador a buscar exactament què és el que hi diu en aquest rellotge???? Crec que en definitiva allò al que em remeto sempre... Carpe Diem!.
Però tenia gran curiositat per saber la frase exacta...i com que sóc molt tossuda, fins que no ho he trobat no he parat....
Visca!!!
Al Carrer de Navarro Reverter, al número 1, s’hi troba un edifici que té a cada banda un rellotge de sol de colors granat i ocre.
“DE PRESSA FUGEN LES HORES, DE PRESSA I NO TORNEN MÉS...”
Diu el vers de Miquel dels Sants Oliver al seu interior. La torre és modernista, estil que va pujar a Vallvidrera a principis del segle XX, quan unes quantes famílies benestants de Barcelona van instal·lar-s’hi per estiuejar.
Be, prova superada, ara ja m’he quedat més tranquil·la sabent-ho!
Venia informació sobre un edifici que es troba a Vallvidrera.... la veritat, és que quan he pogut “enganxar” la informació, ja s’estava acabant, però m’ha cridat l’atenció el comentari “Rellotge amb poema” i dins del rellotge.... : les hores passen de pressa... !!!!
Així que, encuriosida per la situació...He arribat a casa, i m’he posat ràpidament davant l’ordinador a buscar exactament què és el que hi diu en aquest rellotge???? Crec que en definitiva allò al que em remeto sempre... Carpe Diem!.
Però tenia gran curiositat per saber la frase exacta...i com que sóc molt tossuda, fins que no ho he trobat no he parat....
Visca!!!
Al Carrer de Navarro Reverter, al número 1, s’hi troba un edifici que té a cada banda un rellotge de sol de colors granat i ocre.
“DE PRESSA FUGEN LES HORES, DE PRESSA I NO TORNEN MÉS...”
Diu el vers de Miquel dels Sants Oliver al seu interior. La torre és modernista, estil que va pujar a Vallvidrera a principis del segle XX, quan unes quantes famílies benestants de Barcelona van instal·lar-s’hi per estiuejar.
Be, prova superada, ara ja m’he quedat més tranquil·la sabent-ho!
Un cop més... diria: casualitat? O és que el meu destí em recorda una i altra vegada que aprofiti el temps... perquè passa i no torna??? Sigui el que sigui, intentarem fer-li cas!!!!
"Tempus fugit"
Veig que no sóc l'únic a qui el video del metro li ha despertat la curiositat, a més l'ha enganxat de refiló i li ha recordat que el temps no està per perdre'l així com així.
ResponEliminaGràcies, internauta desconeguda.