Bufff.... No m'he n'he pogut estar...
He arribat a casa... i he obert la nevera.....
Que em venia de gust???
Alguna cosa salada....
És cert, m'agraden els dolços, però no sóc molt llaminera... M'agrada més els aliments salats....
Així que m'he cruspit tota jo soleta aquest plat sencer d'olives arbequines...
Que boooones!!!!!!
M'encanten!!!
Fins que no n'ha quedat ni una, no he parat....
Això es gula, potser? Ai, no ho sé pas... però he deleitat cada una d'elles com el menjar més ric del mon mundial...
I de seguit m'he recordat d'un conte que m'explicava la meva àvia quan era petita...
El del "Rei de les sopes de pa"..... Sí, sí... que deia aquest conte???
Doncs era una vegada, un Rei que anava pel bosc, i es va perdre, al mig d'una nit de tempesta.... Caminant, caminant en busca d'eixopluc, va anar a parar en una humil caseta, i va picar a la porta: - Bona nit, diguè, sóc un rei, que m'he perdut al mig del bosc, porto força estona caminant, estic cansat i afamat, podria passar la nit a la vostre humil caseta??
I la humil família, diguè: - I tant bon home, no s'amoini, passi i entri a la nostra casa, sigui benvingut, ara bé, tingui en compte que som pobres, i no li podem oferir més que el que tenim per nosaltres.
I així fou, que el Rei va passar la nit amb aquella humil família.
I li varen oferir per sopar, un bon plat de sopes de pa, calentones.... Que tenint en compte que el Rei s'havia axoparrat tot, tenia fred, i molta gana... Li va semblar l'àpat més fantastic del mon....
Des d'aquell moment, es va anomenar , El Rei de les Sopes de Pa....
Per cert, a mi a vegades m'en donaven de sopes de pa, amb els rosegons que es quedaven secs, i que s'havia greu llençar-los.... i a mi m'agradaven molt!!!
I que vull dir amb tot això.... doncs que a vegades, amb les coses més senzilles, és com un disfruta més....
I avui, mentre disfrutava cada oliva que em cruspia.... m'anava recordant del Rei del conte de quan era petita...
I quanta veritat!!!!!!
Ara no sé si havent "picat entre hores" com avui, soparé massa... Que hi farem... Això si... a mi Que me quiten lo bailao!!!! Ja,ja,ja
Doncs Eli com tu dius un cop que t'has crospit les arbequines que crec que et deun haver sapigut a peto, que te quiten lo bailao, que com diu una canço de un gall que li fa un peto a una gallina, ara la gent quie digui el que vulgui, que jo ja estic content.
ResponEliminaHola! Gràcies per la visita.
ResponEliminaLa veritat es que la frase fa reflexionar, tens tota la raó.
Tant de bo estiguessim més atents a les petites coses que ens alegran la vida.
una abraçada!
M'ha agradat el conte i el teu blog també. Gràcies per recordar-nos les petites coses d'aquest món :)
ResponElimina