Al llarg de la nostra vida, coincidim amb moltes persones...
El dissabte, vaig anar a comprar a un Super, on habitualment anem. A diferència dels altres dissabtes, aquest, anava sola.
Amb el carro i mirant a una estanteria, em vaig trobar a un noi.
Ell em va veure i em va saludar...
La veritat, es que he coincidit moltes vegades amb ell i sempre més ens hem saludat, sempre.
Però de que ens coneixem??
La veritat, és que mai ho he sabut. I el dissabte, al mirar-me i al saludar-me, em varen venir ganes de preguntar-li...
Així, de cop, li vaig preguntar: Escolta, tu i jo, de que ens coneixem?
La seva resposta va ser igual que la meva incognita. Realment, tampoc sabia, de que ens coneixiem, simplement, ens veiem i ens saludavem. Despres de tants i tants anys... Perque no saludar-nos?
I es clar, perque deixar-nos de saludar...
Ja,ja, Que curiòs...
I va afegir, així, no sabem de que ens coneixem, però jo sempre que et veig et saludo, i mira continuaré fent-ho!
Si, sí, es clar, jo també!!!
És extrany, no?
Per més que intento recordar, no li trobo ubicació al personatge...
En algun cop de la nostra vida, varem coincidir.... No sé el temps, ni el lloc, però varem coincidir..
Serà una més, una d'aquelles persones que un dia es creuen en el teu camí...Que passen els anys, i sense saber perque... i sense saber-n'he res més .... Inclús la teva ment, es capaç d'oblidar la ubicació, la situació viscuda... sempre que les veus, intercanvies paraules cordials, o salutacions, et són conegudes, però sense anar més enllà, i sense buscar cap perquè... reacciones com sempre...
Em sembla realment extrany... que el meu cervell no sigui capaç de trobar la ubicació en el temps, en saber, de què realment ens coneixem.
En tot cas, però, continuaré saludant-lo, perque no?
Aquestes coses pasen molt sovint gent que saludes,gent que etsona i no saps el perque, a vegades el trobar-se sempre a un lloc.esperant un bus per exemple,crea un vincle si no mes de conexença -solidaritat, i es psible que mai intercanviis cap altre paraula que no sigui un salut...
ResponEliminaTu encara és una sola persona però jo ho tinc més cru: Per la feina hi ha molta gent que hem coneix però jo mai he sigut conscient de la meva repercusió en les seves vides. Moltes vegades hem para gent pel carrer o quan vaig a algun lloc. Hola, tu vas venir a fer les fotos de "X", recordes? Recordo el lloc i potser alguna persona, però recordar a tothom és francament impossible i hem sap supergreu perque a voltes quan hem para algú tinc que posar "cara de poker" i pensar alguna frase neutra perque no sem noti o bé alguna frase perque la persona que tinc al devant no es senti ofesa. Però també he de reconèixer que s'enrecordin de tu és agradable...
ResponEliminaUixx
ResponEliminaA mi em fa moooolta ràbia.
Jo conec de vista un munt de gent, entre la del barri, la dels estudis, la de la feina...
Tinc a més la capacitat de trobar-me gent en llocs completament desubicats de on haurien de ser i m'ha passat vegades de saludar gent que no m'ha tornat la salutació, gent que m'ha mirat i que jo he mirat i que ningú ha gosat dir res, i gent que ens hem saludat i fins i tot xerrat una mica i després coincidir al metro, és a dir que no ens coneixiem, només coincidiem en el trajecte i ningú ho recordava....
En tot cas, tens raó, xq no?!
Si està bo, saluda'l també de part meva!!!
ja, ja, jaaa
Besotes