Salvador Massana

Sempre ens han dit, que segur que hi ha algun professor de la nostra infancia, que recordem més que d'altres.

Moltes vegades, he tingut el desig de tornar a entrar en aquell lloc, la meva escola, i perdre'm pels seus passadissos. L'escola on vaig viure la meva infancia, i on diversos professors/es, es van encarregar d'educar-me.

Hi ha molts professors que recordo amb certa simpatia, i entre ells, el Sr. Salvador Massana.

No m'atreveixo a definir-lo, perque segur que em deixaria moltes virtuts, però sé que és tot un artista, pintor i dibuixant.

Efectivament, em donava l'assignatura de dibuix. I jo, que era un desastre amb tot el tema de les manualitats i del dibuix, doncs la veritat, és que treia unes notes molt justetes...

Recordavem aquest cap de setmana, allò que de petits trobàvem en un "plumier", jo em pregunto si els nens d'avui dia, porten un "plumier" o estoig, ple de coses típiques com les de llavors. Trobàvem un llapis, una goma que normalment era de nata, i feia una olor molt particular, trobàvem una maquineta i a vegades un puntac, això era bàsic. Amés afegien el semicercle, que jo crec que mai vaig saber per a que servia, i tots els llapis de colorins....Cada any, per Reis, em portaven un estoig nou, amb les gometes, on ficavem els llapis dins, i que a final de curs s'acabaven trencant. Més endavant, van haver els estoig de dos pisos...

M'he recordat del Sr. Massana, per les làmines que ens feia fer, en la perspectiva, pintada amb els "rotring"...Làmines, que guardavem en aquelles aparatoses carpetes grans, negres i blanques, tancades als costats amb cordillets....

Oh, els rotring, a mi m'els va passar el meu germà, i recordo que per mi eren "odiosos". Sempre feia algun borrón, s'em corria la tinta, i acabava fent una veritable "marranada", amb la làmina. Amés no hi havia tipex, i recordo, que si no tenia una goma de boligraf a ma, per dissimular el borró, mullava la goma i intentava eliminar o dissimular el borró. El que feia realment, era trencar el paper.. sense que acabes de trencar-lo del tot...

Be, ja veieu que amb el que explico, era una veritable alumne desastre.

Amés, mai aconseguia fer la perspectiva correctament, i el Sr. Massana, quan em veia la làmina, jo crec que no arrancava a correr, perque no podia, no per falta de ganes...

El recordo amb simpatia... sobretot quan es tractava de dibuixar les lamines de paisatges...

Sempre, em deia: "I les atzavares, on són les atzavares?" i llavors, agafava el seu llapis, i en menys d'un segon, dibuixava una preciosa atzavara, en qualsevol lloc de la làmina....

Són veritables records de la meva infancia....

L'educació i infancia, que ha forjat a la persona que soc avui!!!