Com sempre...Fent zapping hem descobert aquesta peli, que l'estaven/estan fent a TV2....
L'hem enganxat a mitges, sí....
Però ara mateix crec que no sóc capaç de veure la continuació ni el seu final....
Feia temps que no "patia" veient una peli... I avui m'esta tocant la fibra més del compte!
Els habitants d'un poble "kurdo" iraquí, en la frontera entre Irán i Turquia, busquen desesperadament una antena parabòlica per aconseguir notícies vers l'atac d'Estats Units contra Irak.
Grapats de nens mutilats (sense cames, sense braços....) mutilats per les mines, vivint en la misèria més pura i dura....., pendents de l'inici de la guerra....
L'horror de la guerra....Sense dubte una pel·lícula no apte per a gent sensible com jo!
Dons si si un es sensible o pasa mals moment millor un musical o una comedia.
ResponEliminaSí ja ho havia sentit a dir que era trista aquesta peli, vinga Eli que això diu molt de tu, ara descansa, però és una llàstima veure pel·lícules que són realitats :(
ResponEliminaUy, a mí tambe em va passar el mateix, vaig tenir que tancar la tele perquè no podía continuar!!!!.
ResponEliminaJo també!!!
ResponEliminaEm va fer ràbia, però no vaig poder veure-la.. tenia un nus a l'estòmag...
:(
Hola bonica, que sapiguès que les teves mans estan penjades al bloc :-)
ResponEliminaPetonasos!!!!!
Quan he vist el títol em sonava la pel·lícula, i ara que expliques l'argument me'n recordo que una amiga em va preguntar si la volia veure i en dir-me de què anava li vaig dir rotundament que NO.
ResponEliminaEm fan molt de mal aquestes pel·lícules ;__(
aigua_clara_
He vist el títol il·lusionada perquè em pensava que parlaries de tortugues i ara... buff! Ara ja sé que és una pel·lícula que no hauria de veure: guerra i criatures, és una barreja que jo no tolero gens bé...
ResponEliminaEspero que t'hagi marxat la sensació lletja... :) Petonets!
Aquestes pelis ens donen de morros amb la veritat, amb el què hi ha. No podem més que pensar que som afortunats, i intentar no sentir-nos malament per la nostra sort i per la seva dissort.
ResponEliminaPetonarros.
Striper: Si no passo mals moments, tu... però la peli m'ha afectat d'una manera....
ResponEliminaCesc: Si noi, sort que avui ja no es ahir...
Marta: Quan vaig escriure el post em pensava que quedava molta peli per davant, però per sort em vaig equivocar... La vaig veure fins al final... però em vaig quedar amb mal cos!
Bimbonocilla: Si tu.... buffff....Potser la capacitat per ficar-se en la situació... i el Papelón que feia cada nen... Era una peli, sí, però és un exemple de la crua realitat.
Jo mateixa: Apa, quin nivelón.. les meves manetes penjades al teu blog!!! ja,ja,ja Quina gràcia... A veure que vindrà despres de les mans... que igual també m'apunto!!!
Aigua clara: Buffff.... al cine no sé si podria anar-hi, eh? Sempre em llegeixo una mica sobre la peli... i possiblment, sabent cóm era.. no hi haguès anat tampoc.
Núr: La veritat és que vaig pensar en tu.... I això mateix: Ostres, quan la Núr vegi tortuga ja veuras... Ei, va diguem on treballes per miliu va...que estic intrigada... Jo recordo algo al teu blog, però ara no ho tinc massa clar...
Delfica: I tant, quan veiem aquestes pelis, ens fan adonar que vivim molt be, i que... Quina sort no haver hagut de patir una guerra...
Uolaa, doncs tens tota la raó..aquestes pelis no són aptes per gent sensible. Però veure-les també fa que ens n'adonem del món en el que vivim..
ResponElimina