Naranjo de Bulnes~ 16/08/08

Diuen que el Principat d'Asturies, és la 3a. comunitat amb més bars per habitant.

(article extret de La Nueva España- Diario Independiente de Asturias).

La veritat és que des de que he arribat aqui, ho hem pogut comprovar. Hi ha molts i molts bars, i restaurants, sidreries i hotels de turisme rural, i tots ells estan plens. Tots tenen clientela, tot i que poden estar a poquetes passes de separación, d'un dels altres

..............

Avui, hem anat a visitar el "Naranjo de Bulnes" o el que és el mateix "Picu Urriellu". Em direu ignorant, però no coneixia de la importància d'aquest pic. Dins del món de l'alpinisme és molt important, emblemàtic i el més conegut per que té una alta pared vertical. És el pic més alt de la cordillera cantàbrica.

Per arribar-hi, s'ha d'anar fins a Bulnes, que és un poble, on l'única forma d'accés és en funicular.... i evidentment, aqui ja hi tenen el negoci montat.

Gent, gent i més gent.... Hem tingut que esperar gairebé una hora per poder pujar al funicular, perque tampoc és que tingui masses places, i es clar, un cop ple, has d'esperar al següent.

Però be, un cop d'alt, el poblet és molt maco... Quatre casetes, un parell de restaurants i poca cosa més...

Un poblet envoltat de muntanyes, i com no, amb riu....

M'encanta aquest paisatge tant i tant verd...

Em sembla preciòs....

Desprès de dinar, fem un petit passeig per arribar fins al mirador, on es veu clarament el Naranjo de Bulnes.

Feta la visita, decidim marxar....
Que poc ens costa agafar el cotxe i anar amunt i avall... decidim anar cap a la costa...
S'ens ha nuvolat una mica la tarda i comença a ploviscar....

Seguim la carretera amb el riu Cares al costat.... Arribem a un poble, i estan de festes...

Veiem un grapat de gent, i pel que es veu estan fent un descens pel riu amb kaiacs.... Amb el que decidim fer una paredeta per veure que bé s'ho passen aquesta gent....

Entre matolls, baixem a la vora del riu, en una posició de categoria.... Ens hem fet un tip de riure, perquè la profunditat del riu en aquest troç és poca, i tots els participants, embarranquen....

(us volia penjar un video, però és massa gran... i de moment no sé cóm ho haig de fer per a que pesi menys!)

En un plis plas, ens plantem a la costa....

Muntanya i mar.... Mar i muntanya...No estic acostumada a veure tanta vegetació tocant el mar i la platja!

Per acabar la ruta, fem cap fins a Sant Vicente de la Barquera.... si, sí, d'on és el Bisbamante... (ja,ja,ja)
Crec que se li ha donat molt de "bombo" a aquest poble... Si, és maco, però tampoc n'hi ha per tant..... Estic segura, que hi ha raconets, i poblets, que no són coneguts, i tenen molt més encant que aquest....

Potser perque ja és fosc...... Fem volteta pel poble i crec que per avui, ja és hora de tornar....