Qüestió d'adaptació!

Dissabte 27 de Setembre de 2008.

Avui m'endinsaré per primera vegada....

Tinc pensaments contradictoris. Per un costat em ve molt de gust, per altre, sento respecte....

Em fa respecte submergir-me... Tothom qui ho ha fet, em diu que és una sensació molt fantàstica.... i jo m'ho crec, però sento respecte per la situació.... Estar allà dins, i .... i si m'agobio??? No sé quina reacció puc tenir davant la situació....

Sona el despertador.... el primer que faig és mirar per la finestra... Sembla que el dia ens acompanyarà... Em fet nit a la vora de l'Onyar.... Tot i que fa més fresqueta, els primers raigs entren per la finestra. Un cop més l'home del temps s'ha equivocat... i jo que me n'alegro!

Desprès d'un bon esmorzar fem camí de Tossa de Mar.

A les 12h, tinc una cita amb el mar..... Que bé que sona.... Això no és una cita amb qualsevol!

Hem arribat més d'hora.... i començo a estar una xic nerviosa... Com tota sensació nova, a punt d'experimentar ... els nervis s'aposenten dins del meu estomac.

Arribo al centre de buceig "Andrea's Diving". Hi ha 3 persones més que també avui faran el seu primer Bateig de mar... Són les 11 i poc. Que puntuals! Llavors, ens presenten als nostres monitors... Deixem la bossa amb els trastos i agafem lloc en una petita taula, on el David, un dels monitors, ens explica unes quantes coses bàsiques que cal saber... Cóm funciona el regulador, les compensacions que has de fer per evitar la pressió dins de l'oíde, cóm funciona el jacquet i les senyes bàsiques que ens haurem de fer, per saber que tot funciona correctament.... Ell estarà aprop en tot moment, i només cal gaudir de la situació.... En primer moment, el que em crea més dubtes, és saber cóm haig de respirar... Això d'haver de respirar amb la boca, i no fer-ho amb el nas, em té un xic preocupada... M'entrarà aigua pel nas? Aixxx... millor no pensar, suposo que quan m'acostumi tot rutllarà, però de moment, dir que "no les tinc totes"....

Ens preparen els tratjos de neoprè, els escarpins i l'equip amb bombona d'aire, careta, i poca cosa més... La resta, l'hem de posar nosaltres, és a dir, ganes d'experimentar, i sobretot relaxació...

Aquesta última, no m'acompanya....

Ara toca, entrar dins del tratjo... que s'arrapa al meu cos, amb força.... I cap a la platja.. allà acabarem d'enllestir tots els preparatius... Jacquet i bombona... Carai! Cóm pesa tot plegat! És curiòs, tot esta preparat per moure's dins l'aigua... però aqui fora, dir que tot sembla molt aparatòs i pesant.... Tinc la sensació de que no em podrè moure amb tot aquests trastos...Si l'equip no pesa prou, encara ho acabem de rematar amb uns ploms que em lliguen a la cintura... i al final un cop dins l'aigua, ens posarem els peus de pato!!!

Mireu quina fila que faig!

Un cop tot al seu lloc... a l'aigua patoooossss!!!!

Ara toca fer unes petites proves... careta posada, regulador a la boca, i caparró dins l'aigua... bufff... Dir que aquesta sensació em costa.... En certa manera, m'agobia la situació... em costa, respirar per la boca, i deixar de fer-ho pel nas... Ai mare, si tot just acabo de començar....

Els meus compis, són els primers en submergir-se.... en David, em diu que m'esperi, que em vindrà a buscar... i jo vaig veient com entren un darrera l'altre... Jo serè la última.... No ho tinc massa clar.... però estic encuriosida per saber que hi ha allà dins.... Només cal que em deixi portar, i em relaxi... crec que estic massa nerviosa, i en quan em relaxi tot serà diferent....

Apareix en David, i arriba el meu moment.... ell no es separarà de mi en cap moment.... i de cop.... em trobo dins de l'aigua... dins del tot....i al fons del mar, em trobo la resta de companys... agrupats....

Dins del mar, en la profunditat,... veig una sorra molt blanca.... i un gran roca allà al mig... La única cosa que es sent, és la meva respiració.... i veig sortir les bombolles de la meva boca... l'aire com surt en forma de bombolla... En un intent de compensació, per evitar la pressió en l'oíde, sento una sensació extranya... de cop, em venen ganes de sortir a la superfície.... No sé pas que em passa, però em poso més nerviosa i la única cosa que vull és sortir. El David em pregunta, i li faig senya de sortir amunt... Sense pensar-ho massa, pujem amunt... Trec el cap, em trec les ulleres i el regulador... i respiro profundament.

- Que t'ha passat? Em pregunta.

- No ho sé, m'he agobiat. Aquesta sensació de respirar per la boca, em costa. I el fet de compensar-me no m'ha anat be. Realment, no sento la pressió a l'oíde...

- Doncs sinó ho necessites, no ho facis... A més profunditat ja ho notaràs i ho faràs tú mateixa. Relaxa't una mica. Disfruta, i oblida't del regulador. El teu cervell ha de fer la lectura de la respiració. Fins que no t'acostumis, és normal que et sentis extranya. Però ja havies baixat ...

- Em dic a mi mateixa, que vull tornar a baixar... No em vull pas tirar enrera, però suposo que és qüestió d'adaptació.

La segona part, és la que compta.... Realment, aconsegueixo relaxar-me i acostumar-me al regulador, sento la meva respiració per la boca... però arriba un moment que m'oblido... perquè em quedo embobada amb tot allò que veig al meu voltant....

Uns peixets nedant molt aprop meu... una sorra molt i molt blanca, una roca, plena d'eriços, i un parell de submarinistes fent fotos a un calamar que els hi ha tirat tinta.... Amb tot això, em començo a sentir bé. I començo a disfrutar de la situació. Ens aturem al costat de la roca, i l'altre monitor passa per les mans de cadascú, un eriçó... en tocar-lo, es queda enganxat a la palma de la mà. Be, ja em direu que tot això semblen xorrades, i que de peixets també s'en veuen a la platja... però la situació, és diferent. Esta allà dins, no a massa profunditat, però potser a uns 4 o 5 metres.... A mi no em deixa indiferent.... Ara que em començo a habituar... sembla que pugem...

Pugem? Oh, no és possible....!!!

I sí que pugem, sembla que una de les companyes, no es troba massa bé... Té molt de fred, i el monitor decideix que no pot estar d'aquesta manera.

Un cop fora, el David ens pregunta que què volem fer... i jo contesto deseguida que vull seguir...

Ara, ja no vull marxar... ara ja em sento com peix a l'aigua!
Doncs somi cap dins!!!
Inclús fem un petit exercici,.. ens fa treure el regulador, per uns instants....
Això em serveix de demostració... que pots aguantar l'aire, i no et passa pas res....

Ens hi estem una bona estoneta més.... Ara ja vaig sola, nedo sola totalment, moc els meus peus de pato... i sento una suau sensació.....

Quan sortim, em sento feliç.... i satisfeta. Satisfeta per haver deixat enrera les meves pors. Reconec que m'he agobiat en primer moment, però jo crec que necessitava un temps d'adaptació..... Un cop l'he aconseguit, m'ha encantat l'experiència....

Ara ja estic pensant en repetir....!
I sinó mireu quina cara de felicitat tot surtint de l'experiència...

Us asseguro que repetirè..... Malgrat els primers moments, desprès m'ha encantat la sensació....

I això és realment el que compta... Una experiència més! Una experiència que penso repetir!!!!