Coincidir...


Al llarg de la nostra vida, coincidim amb moltes persones...

El dissabte, vaig anar a comprar a un Super, on habitualment anem. A diferència dels altres dissabtes, aquest, anava sola.

Amb el carro i mirant a una estanteria, em vaig trobar a un noi.

Ell em va veure i em va saludar...

La veritat, es que he coincidit moltes vegades amb ell i sempre més ens hem saludat, sempre.

Però de que ens coneixem??

La veritat, és que mai ho he sabut. I el dissabte, al mirar-me i al saludar-me, em varen venir ganes de preguntar-li...

Així, de cop, li vaig preguntar: Escolta, tu i jo, de que ens coneixem?

La seva resposta va ser igual que la meva incognita. Realment, tampoc sabia, de que ens coneixiem, simplement, ens veiem i ens saludavem. Despres de tants i tants anys... Perque no saludar-nos?

I es clar, perque deixar-nos de saludar...

Ja,ja, Que curiòs...

I va afegir, així, no sabem de que ens coneixem, però jo sempre que et veig et saludo, i mira continuaré fent-ho!

Si, sí, es clar, jo també!!!

És extrany, no?

Per més que intento recordar, no li trobo ubicació al personatge...
En algun cop de la nostra vida, varem coincidir.... No sé el temps, ni el lloc, però varem coincidir..
Serà una més, una d'aquelles persones que un dia es creuen en el teu camí...Que passen els anys, i sense saber perque... i sense saber-n'he res més .... Inclús la teva ment, es capaç d'oblidar la ubicació, la situació viscuda... sempre que les veus, intercanvies paraules cordials, o salutacions, et són conegudes, però sense anar més enllà, i sense buscar cap perquè... reacciones com sempre...
Em sembla realment extrany... que el meu cervell no sigui capaç de trobar la ubicació en el temps, en saber, de què realment ens coneixem.
En tot cas, però, continuaré saludant-lo, perque no?



S.O.S


De moment, només m'he atrevit a canviar els colors del meu blog, i a abandonar temporalment la lluna com el meu encapçalament... Aquest canvi, és per sortir del pas... i recupero el color verd que tant m'agrada...

M'haig de posar en més calma, paciència, i ganes... Avui, no era el dia idoni...

Vull canviar totalment l'aspecte del meu blog... i per això, doncs em caldrà aquesta paciència que anomenava abans...
De totes maneres, volia fer una pregunta a l'aire, per veure si algú em pot respondre...

Existeix alguna manera, de descarregar una nova plantilla, sense haver de guardar, reservar i tornar a crear els widgets que ja tinc en el blog?

Només de pensar-ho em fa una mandra terrible...

I be, ja he estat buscant informació al respecte, i en molts llocs em diu, que els haig de tornar a pujar...

No sé potser, algún expert o persona més hàbil que jo en aquests temes informàtics, em pot donar la resposta??? Hi ha alguna forma de no haver de fer tot aquest procès dels widgets?

Per cert, els widgets... són les fotos, la música, la llista de blogs visitats i favorits... i tots aquests anexes afegits???!!! Només em caldria perdre tota la informació...!!!! Tot i que ... Qui no risca no pisca....

Espero els vostres comentaris....Vinga, gràcies per endavant!!!! I Bon cap de setmana!!!

Estereogramas

Sempre he vist aquestes imatges dels estereogrames, i mai he sabut "entrar dins del quadre" per veure quina era la imatge que s'amagava...
Fa uns dies, vaig estar "xafardejant" per Internet per veure que trobava, vers aquest tema, perque la veritat es que em te força encuriosida...


Perque no sé entrar dins del quadre???
Segueixo els consells que hi donen, però res... res de res...

Potser perque el meu cervellet només vol veure la pura realitat??? O tinc potser una visió simple de les coses???

He trobat una web, que inclús t'explica cóm crear un estereograma , inclús et dona consells per trobar el que hi ha dins...

Ara bé, jo em pregunto, sinó soc capaç de veure el que hi ha dins... cóm seré capaç de crear-n'he un???

No sé que en penseu vosaltres, però jo, com més m'hi encaparrono... menys hi veig res...
Quina complicació!!!

Va, a veure qui em dona un truquillo...???




De tornada...

Ja estic de tornada...
La veritat és que aquests dies han anat be per oxigenar la ment, i desconectar una mica de la "rutina laboral"...

El dijous, vaig ser una de les poques persones que va treballar... dic poques, perquè es veia clarament ...

Barcelona, estava buida, podies seure tranquilament en el transport públic, es podia aparcar al carrer... i podies passar el carrer sense por a ser atropellada....

Diuen que hi ha crisis...però la veritat, és que tothom aprofita a la minima per marxar de viatge...així que no sé on esta la crisis o cóm s'ho monta la gent...

El cas, es que a les 14,30h, vaig sortir per la porta... i vaig anar cap a casa... A l'endemà, fariem la nostra mini sortida de Setmana Santa... Aquest cop, li tocava explorar les terres del Bages, per mi una terra desconeguda...

L'any passat aprofitant una trobada familiar, varem anar a Talamanca, i de passada vaig visitar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac...

I com que el que vaig veure em va agradar... aquest cop varem pensar de fer una mini escapada...i visitar més..
Així, que amb una mica d'informació treta d'Internet... motxila a l'esquena, i a fer camí, a explorar més d'aquesta terra...

Primera parada, un punt d'informació.... i d'allà.... excurisioneta cap al Montcau.... que estava més transitat que les Rambles... ja,ja,ja


Les vistes molt maques... tot i que amb un fred, i un vent bastant important....

Desprès... carretera... i nova parada, aquest cop li va tocar a Mura...
Allà, varem fer una mini ruta, part de la ruta de les Fonts...

Llàstima, que varem poder veure cóm hi ha aquesta mancança d'aigua... perque en les fonts, només brullava un mini rajolí d'aigua....


Haviem reservat taula en un restaurant de Monistrol de Calders... així, que despres d'un matí excursionista... que millor que omplir-nos d'energia... amb un bon plat a taula....


A la tarda, ens varem plantejar on anar... i al final... varem decidir trepitjar Manresa per fer una ruta medieval per la ciutat....


Amb visita incluida a la Basilica de Santa Maria...on com no, estaven donant missa, per allò de celebrar la Setmana Santa... Despres ens varem assabentar que feien també una processó... però jo, com ja haureu pogut notar... a mi els temes religiosos no em van gaire, amb el que... desprès d'un llarg passeig per la ciutat, varem decidir marxar...

Fi de la nostra mini escapada...

Els demés dies, han estat per gaudir de la pau i de la tranquilitat, sense horaris.... sense obligacions, i per descansar....

A sota dels posts, podreu veure unes "fotillos" de la nostra ruta pel Bagés, tot i que s'ha de dir... que em queda encara molt per explorar.... i espero tornar a repetir...
Espero que aquests dies us hagin anat be per descansar.... i be... haurem d'esperar a la proper pont per fer alguna escapadilla....
Jo, ja tinc plans en ment... com que el proper , sinó m'equivoco és el pont de l'1 de maig.... i aprofitant que hauré complit anys.... adelanto per dir...que........
Com no... aquest any repeteixo salt... Salt en paracaigudes!!!!! Bieeeennnn!!! Ja l'espero en "candeletes"..... i com diu la meva mare: Filla meva...no tens remei!!!!!!

Queda prohibido!!!!


Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.
Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.
Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.
Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.
Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.
Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.
Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.
Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen mas que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.
Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.
Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.
Pablo Neruda

Sense paraules...

Avui no seré jo la que digui res....
Simplement, caldrà que passeu les pàgines en aquesta presentació...
A mi m'ha agradat molt i per això, us la vull dedicar....



Més val caure en gràcia que ser...graciòs..!!!

No si jo ja ho dic sempre això... Més val caure en gràcia que ser graciòs... i sinó que li diguin a aquest nou grup... dic nou, perque jo no els coneixia...
Però be, ara gràcies a El Corte Inglès, aquest grupet... segur que es començaràn a fer famosos..
Almenys a mi, la seva cançoneta, m'ha cridat l'atenció, i almenys ja m'he dedicat per Internet a buscar la cançó que reconec, que pel meu gust, te el que es diu "ganxo"!!! Be, doncs si voleu saber qui són....FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES.
Que m'en dieu vosaltres???



Aqui la versió pública que surt per la tele per inaugurar la Primavera 2008 de El Corte Inglés:





Aqui la versió original de la cançó, que es titula: El Poder del Mar





Jo, particularment, em quedo amb la versió original... tot i que l'altre és més comercial!!!

Salvador Massana


Sempre ens han dit, que segur que hi ha algun professor de la nostra infancia, que recordem més que d'altres.

Moltes vegades, he tingut el desig de tornar a entrar en aquell lloc, la meva escola, i perdre'm pels seus passadissos. L'escola on vaig viure la meva infancia, i on diversos professors/es, es van encarregar d'educar-me.


Hi ha molts professors que recordo amb certa simpatia, i entre ells, el Sr. Salvador Massana.

No m'atreveixo a definir-lo, perque segur que em deixaria moltes virtuts, però sé que és tot un artista, pintor i dibuixant.


Efectivament, em donava l'assignatura de dibuix. I jo, que era un desastre amb tot el tema de les manualitats i del dibuix, doncs la veritat, és que treia unes notes molt justetes...

Recordavem aquest cap de setmana, allò que de petits trobàvem en un "plumier", jo em pregunto si els nens d'avui dia, porten un "plumier" o estoig, ple de coses típiques com les de llavors. Trobàvem un llapis, una goma que normalment era de nata, i feia una olor molt particular, trobàvem una maquineta i a vegades un puntac, això era bàsic. Amés afegien el semicercle, que jo crec que mai vaig saber per a que servia, i tots els llapis de colorins....Cada any, per Reis, em portaven un estoig nou, amb les gometes, on ficavem els llapis dins, i que a final de curs s'acabaven trencant. Més endavant, van haver els estoig de dos pisos...

M'he recordat del Sr. Massana, per les làmines que ens feia fer, en la perspectiva, pintada amb els "rotring"...Làmines, que guardavem en aquelles aparatoses carpetes grans, negres i blanques, tancades als costats amb cordillets....

Oh, els rotring, a mi m'els va passar el meu germà, i recordo que per mi eren "odiosos". Sempre feia algun borrón, s'em corria la tinta, i acabava fent una veritable "marranada", amb la làmina. Amés no hi havia tipex, i recordo, que si no tenia una goma de boligraf a ma, per dissimular el borró, mullava la goma i intentava eliminar o dissimular el borró. El que feia realment, era trencar el paper.. sense que acabes de trencar-lo del tot...

Be, ja veieu que amb el que explico, era una veritable alumne desastre.

Amés, mai aconseguia fer la perspectiva correctament, i el Sr. Massana, quan em veia la làmina, jo crec que no arrancava a correr, perque no podia, no per falta de ganes...

El recordo amb simpatia... sobretot quan es tractava de dibuixar les lamines de paisatges...

Sempre, em deia: "I les atzavares, on són les atzavares?" i llavors, agafava el seu llapis, i en menys d'un segon, dibuixava una preciosa atzavara, en qualsevol lloc de la làmina....

Són veritables records de la meva infancia....
L'educació i infancia, que ha forjat a la persona que soc avui!!!

Obra social Caixa Penedès

Espero que ningú em denuncii per ser tant crítica, amb el que explicaré ara mateix!!!

Llegint aquest cap de setmana, una revista de la comarca del Garraf, en una de les seves pàgines, m'he trobat aquest anunci:


"Gràcies a la col·laboració de l'Abadia de Montserrat i Caixa Penedès, el desembre de 2009 inaugurem el nou Orgue de Montserrat. Tu, com ja han fet el Marc i el seu avi, pots apadrinar un dels 4.242 tubs d'aquest instrument. Et lliurarem l'acreditació de Padrí de l'Orgue, el carnet d'Amic de Montserrat i el teu nom figurarà a l'espai commemoratiu de l'Abadia. A més, t'informarem periòdicament de les activitats i avantatges pels padrins. Pots fer la teva aportació a qualsevol oficina de Caixa Penedès, al telèfon 902100691 o a través de la web: www.orguedemontserrat.cat"


Que fort!!!!

Efectivament he entrat a la web, per buscar més informació al respecte:


Llavors, jo em pregunto, realment, hi haurà 4.242 persones que es gastin els calès, per apadrinar un tub!!!!???

Ja sé que tothom és lliure de gastar-se els diners en allò que més li plagui, però això em sembla absurd.

I més absurd em sembla, que una Caixa com Caixa Penedès, promogui aquesta història. Ja em sembla be que les caixes destinin diners per l'obra social, però que recaptin diners per aquesta absurditat??? Com si no haguèssin motius i necessitats en aquest mon, per cobrir amb els diners de les nostres butxaques...Sinó que els hi preguntin als avis, que han de passar el mes, amb unes pensions míserables, per exemple. No em posaré a descriure les mil i una necessitats que existeixen a la nostra societat, perque realment, em dona més motius per pensar l'estupidesa que promou la Caixa Penedès i l'Abadia de Montserrat!!! Us asseguro que de la meva butxaca no sortirà ni un cèntim per la creació d'aquest orgue!!!!

Em sembla vergonyòs... De veritat!!! Es una vergonya que demanin diners per això.. per molt patrimoni que pugui ser. Que l'esglesia demani diners per pagar un orgue??? De per sí, ja hi crec poc en l'esglesia, a partir d'aquesta notícia, crec que encara hi creuré molt menys...

Que hi farem!!! Ha d'haver opinions de tot tipus, no?

Tornem a les casualitats???

Be, com diu el títol... ja no sé si tornar a parlar del tema de les casualitats!!!


Resulta que vaig estar de visita per un blog, on explicava alguna cosa com casualitat d'escoltar una cançó en diversos moments del dia...
I no pas una cançó qualsevol...
Doncs be, "casualment" avui, m'ha passat el mateix a mi....
I ja no sé quina explicació buscar a això que us explicaré...
Aquest migdia, necessitava que em toquès una mica d'aire... així que he marxat a dinar fora....


Tenia previst anar a un bar molt particular, que quan em ve de gust fer, un entrepà rapid, hi vaig... I avui, quan he arribat no havia lloc...
Ja he pensat, començo malament! Però, be, he acabat en un bar similar del costat.


Allà, doncs be, he fet un simple entrepà.... M'he assegut a la barra, perque no hi havien taules, i he demanat el que volia. Mentres esperava, he sentit a la radio que sonava de fons, una cançó, i de seguida he pensat, Ostres! Aquesta cançó feia molt i molt de temps que no escoltava... Sincerament, és una cançó que em porta molts records, records macos... i l'he gaudit i cantat des del meu interior mentres ha sonat.
Fins aqui, doncs res extrany, tot i que... Una cançó de fa uns quants anys... doncs be, no sé si era pas l'emisora "revival", però ... podria ser... No es tracta d'una cançó nova... però...
Molt be, he acabat de dinar, he tornat a la feina, i a l'hora de sortir, he anat a fer un encarreg al centre de Barcelona.
Quan he entrat al lloc, exactament, una botiga de productes informatics...De seguida, la meva neurona s'ha alterat!!! Cóm? Què és el que esta sonant??? Oh, no pot ser!!!!
La mateixa cançó!!!!!
Sabeu, allò, que ja.. he pensat, upsss!!! Com pot ser???
En un mateix dia, he sentit la cançó en dos llocs diferents, en no massa temps de diferència!!!!
Va, no sé pas, quina explicació trobar: casualitat????

I com que la cançó em segueix encantant com el primer dia que la vaig escoltar....
No em faig de rogar més, i ....
Aqui la lletra!!!!
I... oi que és maca???
A mi personalment m'agrada molt!
Que la disfruteu!!!


“Vivir Sin Aire” de Maná

Cómo quisiera poder vivir sin aire…
Cómo quisiera poder vivir sin agua…
Me encantaría quererte un poco menos.
Cómo quisiera poder vivir sin ti.
Pero no puedo, siento que muero,
me estoy ahogando sin tu amor.
Cómo quisiera poder vivir sin aire.
Cómo quisiera calmar mi aflicción.
Cómo quisiera poder vivir sin agua.
Me encantaría robar tu corazón.
¿Cómo pudiera un pez nadar sin agua?
¿Cómo pudiera un ave volar sin alas?
¿Cómo pudiera la flor crecer sin tierra?
Cómo quisiera poder vivir sin ti.
Pero no puedo, siento que muero,
me estoy ahogando sin tu amor.
Cómo quisiera…
Cómo quisiera lanzarte al olvido.
Cómo quisiera guardarte en un cajón.
Cómo quisiera borrarte de un soplido.
Me encantaría matar esta canción.


.

Un món d'indesitjables....

Quin ser tant indesitjable tracta a un animal d'aquesta manera.?
I el fort del tema és que amés l'anomen "artista"!!!
Quina vergonya!!!!!

Cóm es pot ser tant cruel i salvatge????

Aqui us deixo aquest mail, que he rebut avui, per a que jutgeu vosaltres mateixos.... Anaven adjuntes al mail, unes fotos, que no penso publicar... per que jo, quan les he vist, se m'ha caigut l'ànima als peus.



En el año 2007, Guillermo Vargas Habacuc, un supuesto 'artista', cogió a un perro abandonado de la calle, lo ató a una cuerda cortísima en la pared de una galería de arte y lo dejó allí para que muriera lentamente de hambre y sed.
Durante varios días, tanto el autor de semejante crueldad como los visitantes de la galería de arte presenciaron impasibles la agonía del pobre animal.
Hasta que finalmente murió de inanición, seguramente tras haber pasado por un doloroso, absurdo e incomprensible calvario.

¿Te parece fuerte?
Pues eso no es todo: la prestigiosa Bienal Centroamericana de Arte decidió, incomprensiblemente, que la salvajada que acababa de cometer este sujeto era arte, y de este modo tan incomprensible Guillermo Vargas Habacuc ha sido invitado a repetir su cruel acción en dicha Bienal en 2008.


¡¡IMPIDÁMOSLO!!!

Firmad aquí:
http://www.petitiononline.com/13031953/ (no hay que pagar, ni registrarse, ni nada peligroso, y merece la pena) para enviar una petición y que este hombre no sea felicitado ni llamado 'artista' por tan cruel acto, por semejante insensibilidad y disfrute con el dolor ajeno.

Prendre les propies decisions....

En primer lloc vull donar les gràcies a l'origen d'aquest video a "Sentidos y contrasentidos": http://sercontraser.blogspot.com/

El vaig veure i em va agradar molt.
En segon lloc, afegiria... que som lliures per prendre les nostres propies decisions...
Jo personalment, crec que hauria de ser més egoista, i pensar més en mi mateixa...
I fer en tot moment, el que em dicti el meu pensament. Perque som lliures de pensament, i en prendre decisions, aquéstes poden sortir be o no.... però si no ens arrisquem mai ho sabrem!!!Hem de creure en nosaltres sempre. Així estarem convençuts que la nostra decisió será encertada.
Aqui va el video dels marcianitos......Que té molta gràcia!!!!!

S'acosta el bon temps....


Quin goig i quina alegria...


Us heu adonat que els dies es comencen a fer més llargs....

Avui, he sortit treballar... un xic agobiada....

I quan he sortit al carrer i he vist que encara era de dia....He mirat el cel... i buffffff....

Que be, els dies són més llargs, i encara hi ha llum...

Aviat donarà gust passejar per la tarda vespre.... gaudint de la última llum del dia...

Sempre he pensat que no podria viure ni en un lloc lluny del mar, ni en un lloc on sempre estiguès plovent... Per sort, no estic en cap d'aquests dos llocs....

Així que per celebrar que aviat vindrà la primavera.... (si aquest temps no es torna boig i ens ho permet...) aqui unes fotos de la fantastica natura.... Els meus ulls s'omplen de goig en veure els cirerers florits, els altres fruiters, i les plantes... i tot plegat....

M'encanta!!!!

Pd.: Aviat canviaré l'encapçalament del meu blog.... donant pas a la primavera... Quina bonica estació! Com li deia a algú en algun altre blog, s'ha de deixar les coses velles, per fer espai a les noves... Així que deixaré enrera la lluna que sempre m'acompanya, per deixar lloc a alguna floreta que doni alegria al meu blog.






Oh, si us plau... no m'ho pregunteu!!!

Els que em coneixeu....

Segur que no m'ho preguntereu.....


No, no he anat a votar!!!!

La gent no m'enten..... i no enten perque no ejerceixo el meu dret a votar...

No gastaré gaire saliva en voler-ho explicar...


Simplement, no crec, no crec en cap partit, ni en els politics.... ni en res de tot això.
Au, ja esta dit!!!!
I Per mi van tots....... aqui dins:


RAMOOOON...........MELOCOTÓOOOOOON!!! ja,ja,ja


El passat dissabte, varem anar al poble de Prenafeta... Allà, cada any ens trobem tots els amics, i més amics que no ens veiem tant sovint, per entaular-nos, i afartar-nos de calçots...

A mi particularment, no és que m'encanti el calçot, sinó que si no és per la salsa, trobo que és com una ceba insipidota...

Però, tampoc era qüestió de fer-li un lleig.... Així que amb el pitet al pit.... em vaig menjar un bon plat...

Vet aqui unes mostres.....




Espero que la Calçotada... sigui sent un clàssic en el nostre Calendari de disbauxa!!!!



Ñam Ñam.....

Bufff....
No m'he n'he pogut estar...
He arribat a casa... i he obert la nevera.....
Que em venia de gust???
Alguna cosa salada....
És cert, m'agraden els dolços, però no sóc molt llaminera... M'agrada més els aliments salats....
Així que m'he cruspit tota jo soleta aquest plat sencer d'olives arbequines...
Que boooones!!!!!!
M'encanten!!!
Fins que no n'ha quedat ni una, no he parat....
Això es gula, potser? Ai, no ho sé pas... però he deleitat cada una d'elles com el menjar més ric del mon mundial...
I de seguit m'he recordat d'un conte que m'explicava la meva àvia quan era petita...
El del "Rei de les sopes de pa"..... Sí, sí... que deia aquest conte???
Doncs era una vegada, un Rei que anava pel bosc, i es va perdre, al mig d'una nit de tempesta.... Caminant, caminant en busca d'eixopluc, va anar a parar en una humil caseta, i va picar a la porta: - Bona nit, diguè, sóc un rei, que m'he perdut al mig del bosc, porto força estona caminant, estic cansat i afamat, podria passar la nit a la vostre humil caseta??
I la humil família, diguè: - I tant bon home, no s'amoini, passi i entri a la nostra casa, sigui benvingut, ara bé, tingui en compte que som pobres, i no li podem oferir més que el que tenim per nosaltres.
I així fou, que el Rei va passar la nit amb aquella humil família.
I li varen oferir per sopar, un bon plat de sopes de pa, calentones.... Que tenint en compte que el Rei s'havia axoparrat tot, tenia fred, i molta gana... Li va semblar l'àpat més fantastic del mon....
Des d'aquell moment, es va anomenar , El Rei de les Sopes de Pa....
Per cert, a mi a vegades m'en donaven de sopes de pa, amb els rosegons que es quedaven secs, i que s'havia greu llençar-los.... i a mi m'agradaven molt!!!
I que vull dir amb tot això.... doncs que a vegades, amb les coses més senzilles, és com un disfruta més....
I avui, mentre disfrutava cada oliva que em cruspia.... m'anava recordant del Rei del conte de quan era petita...
I quanta veritat!!!!!!
Ara no sé si havent "picat entre hores" com avui, soparé massa... Que hi farem... Això si... a mi Que me quiten lo bailao!!!! Ja,ja,ja

La vida es bella


La vida es bella. No debemos disfrazarla, no podemos obviarla. Formamos parte de la naturaleza y eso nos convierte a todos en únicos y valiosos tesoros. Debemos integrarnos en nuestro paisaje y abrir nuestros sentidos para que puedan enriquecer nuestra sensibilidad con la percepción de mil maravillas, con el afloramiento de mil sensaciones. Hermosa es la tierra, limpio debemos percibir el aire, y enigmático y mágico puede llegar a ser el cielo. Si aprendemos a coexistir con nuestro hábitat conseguiremos escuchar nuestro corazón. Y este nos contará mil fantasías, nos llevará presos del amor hacia parajes nunca imaginados, nos mostrará el camino de las usanzas constructivas; y este, sólo este, nos empujará con cada día renovado ímpetu hacia el reino donda la diosa Felicidad anhela gobernarnos. Debemos condenar toda razón que no contribuya a enriquecer nuestro espíritu. Pensar no nos da la vida y demasiado a menudo nos la complica. En el sentir debe apoyarse el vivir y queriendo y siendo queridos hallaremos la fibra que vigorizará nuestro existir. Si andamos con paso seguro habremos hallado la senda de nuestra verdad. Aunque admitamos que en la percepción todo es relativo, aquello que disminuya con constante insistencia nuestra confianza debe ser corregido y aquello que disminya con constante insitencia nuestra confianza debe ser corregido y aquello que se nos presente con insistente constancia como una falsedad, como una contumaz mentira, debemos rechazarlo. Ser uno mismo no es nada fácil. Demasiados factores condicionantes, experiencias, circunstancias, opiniones... habrán procurado y procurarán alterar nuestro nuestro caracter, nuestra innata personalidad. Para calmarlos, muchos habremos configurado un ser artificial que para mantener su banal proceder deberá enterrar sus emociones. Engañados iremos si esperamos alquilar nuestra esencia con fiestas y guirnaldas que acicalen las realidades que acosan nuestro bienestar, pues en su conclusión el arriendo nos devolverá el depósito de nuestra fágil moral. Errados estaremos también si creemos adormecer nuestro descontento con aquellos fármacos que hunden las tensiones hacia el fondo de los subconscientes, pues ante el menor contratiempo nuestra mente removerá ese asiento y las turbaciones asediarán aún con más brio nuestro equilibrio.
La vida es bella, ¿sabes? En un trocito de cielo, hablando con una estrella, bajo una gota de esperanza, en el abrazo de mis hijos, tras el vuelo de una ilusión o quin sabe en la sonrisa de mi amada, descrubrí cuan hermoso es vivir. Ahora lo sé y voy a poner todo mi empeño en no volver a olvidarlo jamás. Si nunca lo dudas deberán también marchar.
Escoge tu sueño, marcha con este y vive, pues sólo viviendo recuperarás la alegría de vivir. Si la solitaria paz te inquieta, deberás gritar. Grita tan alto como puedas que te amas y en los ecos rebotados tu autoestima te regalará muchos otros amores. Si tu camino te resulta demasiado abrupto, deberás volar. Vuela alto y súbete a las nubes donde escondiste tus deseos y apaciguaste tus pasiones. Libéralos y aprende a ser tu propio ángel de la guarda. Libéralos y recuperarás también tus emociones. Si la tristeza encoge con firmeza el brillo de tus ojos, deberás imaginar. Imagina que puedes ser muy, muy feliz. Imagina que nada ni nadie, solo tu, va a decidir el sino de tu esperanza. Imagina que aprendes a amar de verdad y que la nómina que ingresa en tu corazón, simplemente por latir, acaba siendo millonaria en correspondencias.
Pues sí, la vida puede ser muy hermosa. Y si aún lo dudas, deberás creer. Cree en la magia del inoportuno hado, cree en los ideales que marcaron cada despertar, cree en la fuerza del amor y aplícala, cree en la pureza de la amistad y búscala, cree en ti y por favor, déjate ir....Marcha, grita a los cuatro vientos tus sentimientos, vuela y libérate, imagina, fantasea, aprende a amar y ama, y no lo olvides: VIVE!

Miquel Beltran i Carreté

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!