Avui, he arribat a casa....
He anat a la cuina, i he canviat l'aigua del bacallà que estava dessalant...
I li he dit al meu company, avui bacallà per sopar...
Amb el que ell, automàticament, m'ha dit Bacallà amb muselina d'alls?
Doncs home, no era la intenció, i més tenint en compte que estic a dieta...
He anat a la cuina, i he canviat l'aigua del bacallà que estava dessalant...
I li he dit al meu company, avui bacallà per sopar...
Amb el que ell, automàticament, m'ha dit Bacallà amb muselina d'alls?
Doncs home, no era la intenció, i més tenint en compte que estic a dieta...
Però he pensat i he dit, Mira, perquè no!!!! Soparè unes petites porcions de bacallà amb muselina d'all!!! A fi de comptes...No deixis per demà el que puguis fer avui!!!!
I mans a l'obra!!! No havia fet mai aquesta recepta, i mira, crec que m'ha quedat prou bona! I amés donat el resultat, la repetiré en més d'una ocasió.
Us deixo la recepta per si algú la vol fer!!!!
Bacallà amb muselina d'all
Ingredients:
Bacallà dessalat
oli d'oliva i sal
4 tomàquets madurs ratllats
8 grans d'alls
farina
1/2 llimona
mahonesa (oli, 1 rovell ou, unes gotetes de llimona i 1 all)
1 clara d'ou
El·laboració:
En una cassola de fang, hi posarem un rajolí d'oli, i quan estigui ben calent, hi afegirem els tomàquets ratllats, per a que es sofregeixin i els deixarem coure durant 15 minuts a foc lent.
En una paella, posarem oli i fregirem el bacallà, que primerament, haurem escorregut, i enfarinat.
Quan estigui el bacallà fregit, el retirarem, i hi tirarem els alls tallats en làmines. (cal reservar un all per a la musselina)
Compte en que no es passin massa els alls, ja que sinó ens poden amargar. Cal treure'ls un cop hagin enrrossit una miqueta.
Llavors afegirem el bacallà juntament amb els alls enrrossits a la cassola de fang amb el sofregit de tomàquet de fons. I ho posarem al forn a baixa temperatura. Jo li he tirat el rajolinet que em quedava de llimona per sobre, però això va a gust...
Llavors, preparem la muselina. Caldrà batre la clara d'ou a punt de neu, i quan estigui, barrejar-la amb la mahonesa.
Posarem la muselina al damunt del bacallà, i tot plegat a gratinar al forn, durant 3 o 4 minuts...
I voilà!!! Aqui el resultat...
Ha quedat deliciòs!!!
Amb un bon vinillo aixo te que estar de mort!!!
ResponEliminaAmb un bon vinillo aixo te que estar de mort!!!
ResponEliminaAmb un bon vinillo aixo te que estar de mort!!!
ResponEliminauh ha sigut sense voler ho sento!!!
ResponEliminaVinillo, vinillo, vinillo....Aixxxx,je,je,je No ho sentis home, això són coses de la informatica!!! Ja esta tot dins de la meva panxulina!!! ummm... Estava molt bo! ;-D
ResponEliminaOstres tu quina pinta que fa eh! ens en guardes de tot això oi? tens raó, noho deixis per demà!
ResponEliminaCesc, ;-( ho sento, ja no us puc guardar res... Jo m'he cruspit els dos trocets petits, i el meu compi la resta.... Un altre dia, et convido a dinar! Au.... ;-D
ResponEliminaUala!
ResponEliminaHa d'estar boníssim per força! Me l'imaginava un plat molt elaborat, i no sembla difícil de fer (a no ser que se't talli la maionesa sistemàticament xD).
Gràcies per passar-te per casa, sempre seràs benvinguda!
(i sí, era Brossa!)
ummm..ja sentho l'oloreta i tot..!!!
ResponEliminaaixo no es fa...
jo tambe faig regim nena!!!
jejeje
apa bona nit!!
besets de sargantana
tot i que el bacalla no es el meu fort , reconeixo que t'ha quedat molt bé.
ResponEliminaEn poc temps podras montar un restaurant , amb estrelletes i tot
quan dius que vinc a sopar?!?!
ResponElimina;P
Ostrs que pinta que té això , lastima que jo també estic a règim cachissssssssss.
ResponEliminaPerò m'apunto la recepta mai es sap.
un petonàs
nyammmmmmmmmm! me l'apunto!!! no l'he fet mai!
ResponEliminaAvui jo he trencat tots els protocols de les dietes: el meu cos em demanava allò que no fa mai: menjar -escombraria. M'he "sampat" una bossa sencera de snaks (palitos amb pipes de girasol), una xocolatina (Lindt, 85% cacau)un flam i un cafè. Estic boja com una cabra... però feia anys que no feia el boig amb el menjar. Avui ho he fet. ooooooooooooooooooooeeeeeeeeee!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVeig que compartim l´amor pel mar, preciós el teu vetller!! ;o)
ResponEliminaQué bó el bacallà, a mí quan era xicoteca no m´agradava però últimament m´ha canviat el gust i m´encanta!!
No sols et deixe que tornes pel meu blog sino que a més et demane que ho facis!!
BESSETS, MACA!! ^_^
Hola Musa,
ResponEliminaJo també em pensava que seria un plat difícil, i la veritat és que no ho és gens.. Respecte a la mahonesa, si s'et talla, no t'amoïnis, quan es barreja amb la clara a punt de neu, ni ho notes... Sigues tú també benvinguda, pots venir sempre que vulguis!!! ;-D
Sargantana, Un dia és un dia, vaig pensar ahir.... Tanta bondat en el menjar al final avorreix... o sigui que un kitkat per l'estomag no va mai malament!!! no?
Ostres Garbi24, només em caldria això.. un restaurant, una botiga de manualitats... uixxxx.. se m'acumula la feinaaaa!!!! :-D
Bimbonocilla, quan vulguis, això esta fet!!!! ;_)
Robelfu, et dic el mateix que a la sargantana, vols dir que no podries fer un kitkat per l'estomag... total és peix, no?? I el peix no engreixa... ji,ji,ji
Montse, Carai, quin menjar de marranos que has fet avui!!!!! ja,ja,ja Però mira, si et venia de gust.. doncs perquè no???
Casandra, uixxx si fos meu.... Ja m'agradaria ja... Vinga, a fer la recepta, que ja veuràs com t'agradarà molt!!! Gràcies per passar per aqui... Sigues benvinguda sempre!!! Petonillus..
Uaaala! Fa una pinta deliciosa!!!
ResponEliminaDiria que algun dia m'animaré a fer-ho!
Neo poeta, sí, sí... estava boníssim!!! :-D
ResponEliminaUn dia d'aquests m'hi he de posar ... a aprendre a cuinar ... però fa una pinta que caus d'esquena!!!
ResponEliminaPetonets
Pep, doncs vinga, cuinar segons quines coses, és fàcil!!! Sí que hi vaig caure, sí.... je,je,je
ResponElimina;-D
Nina, quina bona cara que fa!!!! El problema de les cassoles de fang és que cal cuinar amb foc, i jo tinc fogons elèctrics... :S Prò pensaré en aquesta recepta!!
ResponEliminaNúr, dona... canviem el suport, enlloc de cassola de fang..ummmm... que li podem posar??? Es que a mi m'agrada cuinar amb la cassola de fang, que és més rustic trobo, però entre gustos.. no hay disgustos, diuen!!! ;-D
ResponEliminaMmmm no puc llegir aquestes coses a aquestes hores!!!! Apa , avui m'en vaig a dinar abans d'hora ;-)
ResponEliminaMikel, és que quan arriba l'hora de dinar... ja se sap!!! :-D
ResponEliminaCuinar menjars casolans...un bon costum que no hem de perdre!!! :) Per la Núr jo tenia una vitroceràmica elèctrica i vaig trobar una cassola de fang especial per aquestes cuines :)
ResponEliminaBon profit!
Jollons, quina gana.... Jo n'he fet, però vaig canviar la segona vegada la clara per una mica de crema de llet....i queda deliciós també, l'all no es nota tant...per qui no li agrada...
ResponEliminaI això un dia de cada dia! Uauu! Què deu ser dinar a casa teva els dies de festa!! Té molt bona pinta. Ja ho crec que l'aprofitaré, aquesta recepta! Moltíssimes gràcies per compartir-la. Un petonàs, guapa!
ResponEliminaHola, Des del meu blog t'he enviat un meme per si el vols continuar. A mi 'agradaria però... queda a les teves mans.
ResponEliminaUNA ABRAÇADA FOOOOOOOOOOORTA
Mmm quina pinta!!
ResponEliminaEli, et convido a un meme divertit que trobaràs al meu bloc.