Feia temps que no et venia a visitar...
Avui, però, ha valgut per totes les vegades que no he vingut a observar-te.
M'he endinsat al fons de les teves entranyes....
He navegat lluny de la costa, on el silenci es feia present en cada segon que passava...
Lentament, ens allunyavem de la gran ciutat...
I en pocs segons, he sentit que....
Ha estat un plaer retrobar-me amb tú...
Estaves serè, blau i en calma...
Tú, que em relaxes;
Tú que em fas sentir en pau.
He mirat l'horitzó infinit,
I al cel, els núvols de cotó fluix.... i un sol brillant...
He reseguit el vol de les gavines...
M'he deixat gronxar pel vaivé suau de les onades.... mentre la brisa marina em banyava el rostre...
He gaudit de tú...
Avui, he fet un viatge al meu interior...
Navegant tambè pel mar dels meus pensaments... i els he adreçat, com el timó ens adreçava en un rumb concret.
M'he deixat invaïr per tú, un cop més... com en temps passats.
El teu silenci, m'ajuda a fluir els pensaments... a deixar-los volar com el vent que inflava la vela...
T'enyorava...
Tú : MAR estimat... et trobava a faltar!
Però tornaré, en una altre ocasió!
Fins aviat
M'ha agradat aquest post !
ResponEliminaEm feia falta una mica de mar ... una mica de pau i mira per on, me'l portes tu !
Gràcies per aquest petit regal. El trobo tant a faltar !!!!
Bon cap de setmana !
Assumpta, Ai, és que estar prop del mar és un gran regal! Per això entenc que el trobis a faltar!!!Em sap greu que estiguis lluny d'ell.... JO no podria! M'alegro que t'hagi agradat! Petons
ResponEliminaUn dia fantàstic, pel que sembla... :-)
ResponEliminaUn dia relaxat i feliç, jo encara arrosego mono de nicotina.
ResponEliminaEli, maca! Que bé que ho expliques. El mar també existeix a l'hivern i... és preciós!! M'ha encantat el teu post. Em sembla que demà m'acostaré al passeig marítim per veure'l. Un petó.
ResponEliminaNavegar ambun veler es de lo milloret que hi ha , sense sorolls de motors i que el vent et doni velocitat .Molt relaxant
ResponEliminaQuin text més guapo que has escrit Eli, i és que el mar és ben especial eh?
ResponEliminaJo un cop vaig pujar a una golondrina
ResponEliminaHola Eli,
ResponEliminaQuina travesía tan rica en detalls. Les fotos precioses. Quin luxe !!!!!
Una abraçada
ooh! quina meravella d'excursió! i això que a mi la mar en hivern no m'agrada gens i fins que no faça calor no pense baixar a la platja! i això que la tinc a 10 minuts de casa! Però em deprimeix tant veure-la tan freda...
ResponEliminamaco...maco i molt maco
ResponEliminaque mes es pot dir??
besets de sargantana ;)
Rita, ha estat un dia fantastic!!! ;-D
ResponEliminaStriper, sortir a navegar en un dia com el que ha fet, és del tot relaxant! ànims!!
Fada, em tingut la sort d'arreplegar un dia fantastic, i si estava tan be.... que feia mandra tornar a la gran ciutat!!!! Petonets
Garbi24, t'asseguro que navegar a vela, és del millor que hi ha... Pots gaudir d'una sensació de pau i tranquilitat indescriptible! :-D
Cesc, gràcies, és que per mi, ho és molt d'especial, el mar... llavors m'inspira un munt de coses bones!!!
Ddriver, doncs si un dia ho pots provar, t'ho recomano!!!!
Horabaixa, quan em conviden a anar-hi, mai puc dir que no... Una petita sortida i buffff.....
Nimue, de cara al solet, de fred, gens.... Jo no puc esperar a l'estiu, si puc gaudir-lo també ara...
Sargantana, quan vaig acabar de descriure el dia, em vaig quedar sorpresa de mi mateixa... I és el que el mar, m'inspira tantes coses!!!!
Nina, quin article més i més bunik!!! I les fotos són una passada! Això sí... segur que fotia una rasca impressionant, a mi no m'enganyes! hehehe
ResponEliminaLa veritat és que un passeig mar endins ha de ser alliberador... Deixar els neguits i els maldecaps a la riba, oblidar la realitat per un moment i endinsar-se cap a dins d'una mateixa... aix...
Quines fotos mes maques, quin mar mes bonic tenim al mediterrani.
ResponEliminaPetonets.
Núr, no et pensis que feia massa fred, eh!!! Jo portava un munt de jaquetes, per si de cas, i no les vaig fer servir... Vaig passar un dia genial.. en pau i tranquilitat, lluny del soroll! Magnífic!
ResponEliminaAmylois, jo crec que tenim un mar meravellòs!!! és el meu antídot antidepressió, je,je,je
uauuuuuuuuuu! com es diu, el veler? és al Port Vell o a l'Olímpic? (perquè és a Barcelona, no?) és vostre?
ResponEliminaVau arribar "fins a la ratlla"? :D
A nosaltres ens agrada, de vegades, navegar "fins a la ratlla". però com que la ratlla cada vegada està més lluny, quan és horeta de dinar, tornem xino-xano... és curiós: a la ratlla no hi hem pogut arribar mai, per què serà? ;)
Un petó, navegant(a)!
Hola Montse,
ResponEliminaDoncs ara m'has matat perque el vaixell no és nostre, i no et sabria dir si té nom. Aixxx...És d'un amic/familiar.
Sí que era Barcelona, el té davant del R.C.M Barcelona, davant del Maremagnum perquè ens entenguem!!
I mira, nosaltres, tampoc va haver manera d'arribar a la ratlla!!!! je,je,je
Petonets maritims!!!