CONVERSES AMB MI MATEIXA

(Pensaments interns que ronden fa dies el meu cervell)

És inútil Eli, no forcis una situació que saps que no et ve de gust viure... (Et vas prometre un dia, que no faries mai allò que no et vinguès de gust fer, per tal de complaure als demés...)

D'acord, però hi hem d'anar-hi algun dia..! No podem deixar passar tants dies com si res...

Cada cop que trepitjo la seva habitació, m'haig d'omplir de coratge per fer-ho. És el que cal que faci, encara que per dins, estigui rabiant d'impotencia, i de tristesa.

No és justa aquesta vida.. Gens!

Ell, algú que vaig conèixer fa uns quants anyets..

Jo era una clienta més... Fins que desprès de tantes visites, varem traspassar la barrera potser la barrera? Fins a quin punt continuem sent els seus clients? Jo crec que la relació, ha anat més enllà. Ens hem explicat part i coses de la nostre vida... i li hem agafat apreci. La relació és més d'uns clients assidus...

Lluitador de mena, superant els obstacles de la vida... constantment.

No ho ha tingut gens fàcil, però ha aconseguit tot allò pel que ha lluitat amb tanta constancia. Un negoci propi, en un país llunyà al seu, sense família... però amb moltes ganes de treballar.

Una persona encantadora, i que s'ha fet estimar per tota la gent del seu barri. Hauria de ser un exemple de molts. Sempre disposat a ajudar als demès, sempre donant el que té... Una persona bona de mena, de les que n'hi ha poques.. I ara què?

A mitjans de Desembre, d'un dia per l'altre, li varen diagnosticar un tumor cerebral. Com pot ser possible... ?

(I a mi, em sorpren? N'estic farta de veure gent amb les mateixes/igual o pitjors circumstancies...però són gent no propera a mi... Quan toca de més d'aprop evidentment ho vius de manera diferent....)

Visita a l'hospital... de seguida que ens varem assabentar. Em vaig quedar tant feta pols quan veus, el deteriorament d'una persona que ha estat activa i molt viva.. i de cop i volta, la veus defallir...

És difícil d'expressar el que et passa pel cap i el que pots sentir....

D'un hospital a un altre. I ara continua ingressat, desprès d'una operació, i d'unes sessions de radioteràpia que li estan suministrant.

La última vegada que vaig anar-hi... no la puc esborrar del meu cap... No per això, crec que hagi de deixar d'anar... No puc ser tant egoïsta i només pensar en mi... Per cullons ho haig de fer.. i ja sé que costa... i mai trobo el moment ...

Avui haviem dit d'anar-hi... Ahir al vespre, vaig comentar-ho. No tinc esma d'anar-hi.. Ho sento, però no sé com "encarrilar" això. Resposta, sinó "et sents a gust" d'anar-hi demà, no hi anem. Has de fer les coses convençuda del que faràs. Saps que és una situació difícil, però ve hi has anat abans, no? Doncs quan creguis que és el moment de tornar-hi, hi tornaràs, però no forcis més la màquina.. perquè ni és bo per ell, ni per tu...

Es clar, que has de fer el cor fort... i quan hi vaig, intentar somriure i no demostrar que el veus fet pols...... Per això, et cal el convenciment què això és així......

Potser la propera setmana.. Espero estar més fresca per poder-ho fer...