"Se necesitan dos años para aprender a hablar y sesenta para aprender a callar"
Ernest Hemingway
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!
eli, preciosa... callar, sol ser necessari només amb qui no pots o no has de comunicar-te...
ResponEliminareconec que jo alguna vegada he pensat: "merda..." just després de clicar el botó d'enviar un correu, pensant que em feia pesat o que deia coses sense dir-les com les hauria escrit més meditadament...
però per això hi ha la comunicació: per entendren's... si algú es molesta o no li agrada, ja ho fa saber... però no parlar, fa que massa coses quedin dins i acabin podent fer-nos mal.
Que tinguis molt bon cap de setmana i que sigui molt plaent!
petonassos alegres!
Nomes? Pensava que eren mes.Bon finde.
ResponEliminaDoncs, jo et dono tota la raó!!! Quanta falta ens fa aprendre a callar i crec que ésun gran aprenentatge. I saber escoltar, qui sap escoltar... que difícil!
ResponEliminaDE CALLAR,VAL MES N'APENDREN.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN.
Jo també estic molt d'acord amb la frase, saber callar de vegades ens estalviaria molts disgustos.
ResponEliminai molts no aprenen mai a escoltar...que tampoc es facil!!
ResponEliminaun peto, bonica
La frase està molt bé, Eli, però la foto... Ja sé que només és un muntatge, però fa mal a la vista, eh? Cuida't aquestes cervicals, fes-me cas, que jo un cop em vaig quedar sense poder bellugar els dits de les mans i era tot culpa de les cervicals. Molts petonets, bonica.
ResponEliminaI tanta prudència que hem de fer anar i que poca en fem anar, això em diu aquesta frase que ens han regalat.
ResponEliminaQuanta veritat! Però... què difícil és callar eh! com ens agrada cotillejar, ahí, posar-nos al "lío" i criticar als altres... ainsss...
ResponEliminaSaludets!
Quan haig de callar, reconec que ho faig, però em costa (em venen unes ganes, de cantar-li la canya a algú... bufffff... Però masses coses en joc, per tant, millor estar calladeta), en altres situacions quotidianes, però és quan la meva impulsivitat em guanya, i no callo ni sota l'aigua... Desprès sóc de les que pensa que potser no ho havia d'haver dit, o ... bufffff
ResponEliminaPerò per sort no són situacions transcendentals!