Atrotinada del dia... amb poques ganes de res.
Amb el cap ple de cabòries que si el "present perfect", que si el "past simple"... coi de professora, si que patirem "- Si, ja Eli, sempre estem igual..." i de cop i volta, m'aturo. Un semàfor en vermell m'obliga a aturar-me, però no s'aturen els meus pensaments. Tinc ganes d'arribar a casa.. què faré per sopar? Una mica caldo, i alguna cosa més. Una truiteta, potser...
Una llum de color verd, enlluerna la meva mirada enfront meu.
Aixeco el cap, miro endavant, i veig que a l'altre costat del carrer, aquell local que fa uns mesos es va cremar, deixa veure unes llums molt lluminoses (és clar, llum: lluminosa... ves quina curiositat, sí és clar, en aquest cas, no era una llum esmorteïda), miro i espero.
Quan el semàfor esta en verd, creuo el carrer.
I em dirigeixo directament cap a la nova botiga...
Un aparador ple de pastes, totes elles molt apetitoses, i un pa, rera unes estanteries que fa molt bona pinta....
Els meus ulls, es mengen sense voler aquest pa, que començo a engolir-lo amb la imaginació. Una molla tova per dins, però cruixent per fora..... Ni massa torrat, ni massa cru.... Un pa, que em convida a entrar... com la millor targeta de presentació.
Sense dubtar-ho massa, entro i miro al meu voltant... Els meus ulls es perden entre els productes de la botiga.... Però la meva petició és clara i concisa.
Vull aquella barra, com si es tractés d'una barra expressament per a mi, com si estes allà, esperant-me...
Pago i marxo...De camí dins el metro, vaig pensant el què en faré amb la barra, com si fos tot una cosa estranya....
La imagino oberta, sucada amb tomaquet, i amb un rajolinet d'oli d'oliva... com el pa sucat de tota la vida.... Tinc gana. I mentres ho imagino, no me'n puc estar. Trenco un bocinet del crostonet... Esta cruixent, molt cruixent....
-Vols dir que si continues així, arribarà la barra a casa?
No me'n puc estar. Continuo trencant bocinets.. és tant bo?!
Quan arribo a casa, parteixo la barra en dos. Obro els entrepans i ... em deleiteixo fent allò que porto tot el camí imaginant.....
Quin plaer tan deliciòs!
Mentres ....
Entre mos i mos...
A mi ahir em va passar el mateix!!! però tenia al cap una truiteta de patates que, com vaig arribar tard, no vaig menjar però... en tenia una de pre-cuinada i, tot i que no és el mateix, va fer el fet.
ResponEliminaI és que un crostonet de pa... mmmm!!!!
Coi, m'has fet agafar gana a la una de la matinada. I només tinc pa de motlle a casa :-(
ResponEliminasi es que no pots portar pa calent al costat quanyt hi ha gana.....no cal oferir resistència perquè acabem trencant el crostó ditxós...despré ja no hi ha aturador.
ResponEliminasi és que, al final, el pa és la millor llaminadura :)
ResponEliminaI que bó que está. No més de llegir el teu comentari sen feia la boca aigua, el pá calentet m'encanta.
ResponEliminaBesitos
Ja veig que ets molt panarra:)
ResponEliminaBona nit Eli.