Em va dir que
tornaria aviat, però aquest aviat, es torna una eternitat.
Mentrestant,
rellegeixo les seves cartes. Aquelles on em deia que un dia tornaria, i on em
jurava el seu amor etern.
Miro per la
finestra, els nens corren i juguen al carrer. Els ocells s’enlairen, i fan
volar la seva llibertat. Jo, però, em trobo empresonada, a través d’aquesta
espera que em desespera.
Aquesta espera,
que em deixa oblidada en mig d’un grapat de lletres escrites en un paper.
D’ençà que vares
marxar, la meva vida no ha sigut la mateixa.
Els anys s’acumulen en les hores,
en els minuts, en els instants que no he viscut al teu costat.
Els anys s’amunteguen
damunt aquesta aspre i llarga espera.
Rera els vidres d’aquesta
finestra, sóc còmplice de les meves llàgrimes, còmplice de les teves paraules, aquelles que un dia vares pronunciar...
Em trobo anclada en aquest deliri d'amor, en aquest deliri impossible: el de no tenir-te amb mi.
Tornaràs algun
dia?
Molt trist el relat, però aquesta noia ja en fa cara de rebre males notícies, o de no estar-s'ho passant massa bé. Esperem que torni algun dia!
ResponEliminaMolt ben descrita aquesta desesperació de la noia. Bon relat!
ResponEliminaMolt bo! La frase "Els anys s’amunteguen damunt aquesta aspre i llarga espera." és realment bona! Les esperes poden ser terribles!
ResponEliminaPobre noia..haurem de posar-hi remei, miraré de posar-la contenta
ResponEliminaAquet es va anar a comprar tabac,jejejejeeeeeeeeeeee
ResponEliminaUn relat trist però realista!
ResponEliminaQuànta tristesa desperta aquest quadre, eh?
ResponEliminaMolt bon relat, Eli.
Sorti que tu somrius! :)
segur que sí, segur que torna...
ResponElimina:)
Realment aquest quadre genera la sensació de tristor.
ResponEliminaSegurament va passar més d'una vegada en aquelles èpoques.
Aquesta llarga espera, l'acompanya aquest bon relat.
ResponEliminaSalut!!!
Pobre noia, tanta espera... potser que li donem una empenteta, no? Molt bé Eli, m'ha agradat força.
ResponEliminaM'agrada el que dius del temps gran (anys) acumulant-se en el temps petit (hores) Enhorabona.
ResponEliminaDE vegades la realitat no es com volem, pero cal apreciar la realitat.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris...
ResponEliminaCrec que aquest quadre em desperta tristesa...Sobretot pel rostre de la dona.
Paraules tristes que acompanyen a una imatge trista..... (per mi, es clar!)
Un cop més us dono les gràcies per passar per casa meva! Sigueu tots benvinguts/des!
;-D
Veritablement, qui espera, desespera.
ResponEliminaHo has explicat perfectament.
Un text boníssim.
Ja ho deixat dit abans, aquest quadre ha deixat relats d'humor i relats de tristesa. El teu és bell, trist però gens dramàtic ni inversemblant.
ResponEliminaUna abraçada, d.
M'agrada el teu relat. Més que tristesa, veig romanticisme. Aquest és adient a l'ambient que crea el quadre.
ResponEliminaDecididament desperta una certa sensació de solitud, de melangia...
ResponEliminaM'agrada molt.
Molt bon relat!
ResponEliminaEspero que la noia algun dia deixi d'esperar i aprofiti el temps... Molt xulo!
ResponElimina