Tricotrí, tricotraaaa!!!!

L'any passat em vaig currar aquesta mega bufanda..... Dir que esperava que fòs una bufanda ben maca... desprès de molts i molts anys sense agafar les agulles de fer mitja....

El que pretenia ser una bufanda, crec que va acabar sent un gran "foulard"... són aquelles coses que passen, que per no fer curt amb la llana.... Vaig comprar varis capdells, i al final..... doncs vet aqui el final.....

Per ser la primera, crec que va quedar força bé!!!!

Amb l'èxit que va tenir, ja m'en varen encarregar una... El meu compi, me la va demanar, i va deixar que la fes al meu gust... Així que, vaig comprar una llana ben maca... i mans a l'obra.

Es clar, que quan es va acabar el fred, la bufanda encara no havia agafat forma...

I a l'estiu, doncs no m'agrada massa "tricotrar"... fa massa calor, per treballar la llana...

Així que com que ja comencen a acabar-se els dies de caloreta... crec que és hora que recuperi el meu treball....

Aqui us deixo una mostra de cóm esta quedant!!! Oi que és maca???

Espero acabar-la per quan faci fred de debó!!!!!
Algún dia, quan no tingui res mes a fer... pretenc fer algun curset, perque m'ensenyin a mimbar i aquestes coses...... Així podria fer jerseys i coses xulis, però de moment, m'hauré de conformar amb el punt del dret i el del revès....

15 comentaris:

  1. Nena ets tota una artista t'esta quedant molt bé de veritat ja et pasare la data del meu aniversari si trico trico que a Manresa fa fred.

    ResponElimina
  2. Molt xula!! Tot un món això de fer mitja. No s'hauria de perdre i cada vegada queden menys botigues on t'ensenyen tot això dels minvats que dius i altres coses... Per cert, a la cantonada de casa n'hi ha una. Tampoc no et queda pas tan lluny... Petons maca.

    ResponElimina
  3. La verda m'encanta!!! Jo també vaig provar de fer mitja i em vaig fer una bufanda, prò aquí es va quedar! Ara m'ha germana m'ha portat tot de llanes i unes agulles i em sembla que hi tornaré! hehehehe

    Ànims, dona!!! Això de fer mitja, ara al vespre que comença a refrescar, al costat d'una finestra i ja veuràs si fas via!!!

    Petonarros!!!

    ResponElimina
  4. Espero que la tinguis acabada per l'un o dos dies de fred que farà aquí a Barcelona, ja que si l'hivern és com els darrers anys, de fred intens tindrem això i no més.

    Ara que sempre tens la possibilitat, per tal d'amortitzar la bufanda, de passar uns dies a Londres, i així practiques tot l'anglès que hauràs après.

    ResponElimina
  5. Dona, saber fer aquestes cosetse va bé, però la gent s'anima i tens encarrecs, ho sé perquè ma mare sempre ho diu jeje

    ResponElimina
  6. Xexu: La veritat és que això del fred ja ho havia pensat... Cada cop fa menys temps d'hivern.... No sé on anirem a parar... Però la solució m'ha agradat força!!!!
    ;-)

    Cesc: La teva mare en fa... que be... jo li he hagut d'ensenyar a la meva.... En aquest sentit m'haguès agradat que fos d'aquelles que et fa jerseis i aquestes coses.... Que hi farem! ;-)

    ResponElimina
  7. Ahh l'artesania és sensacional..salud

    ResponElimina
  8. Bimbonocilla: Ei, si tant us agrada.... encara puc fer alguna cosa per encarreg, ja,ja,ja
    Però s'ha de tenir previsió, d'un any almenys!!! :-)

    Noctas: Ai, si, com diu el de Casa Tarradellas, les coses bones no haurien de canviar mai.... Era així?? Amb les artesanes passa el mateix!!!
    ;-)

    ResponElimina
  9. que xules!!!! i que a gust et poses les coses que fas tu mateixa, eh! ;)

    ResponElimina
  10. Aixxx mira jo...sense comentar:

    Striper: Almenys si començo ara, la tindràs acabada per l'Aniversari d'aqui dos anys!!!

    Fada: És cert, jo quan era petita anava a fer costura al sortir del cole, als nens d'avui dia, diguel's-hi que vagin a fer costura... A veure que et diuen!!!

    Núr: Ai sí... a mi m'agradaria saber fer més coses, però de moment, ja veus, bufandes per tota la family! je,je,je

    Nimue: Si, si ho fas per tu.... i t'agrada, intentes fer-ho be... és com tot!

    ResponElimina
  11. Està quedant molt bé la bufanda! :) no hem de perdre els bons costums de les avies i les mares!

    ResponElimina
  12. Osti, Eli, m'has fet venir ganes d'agafar les agulles i posar-m'hi!!! Ara deu fer ben bé 15 anys que no faig mitja...I jo si que m'havia fet jerseis i amb sanefes i tot, saps, d'allò hippie... Mmmmhhh, petonassos!

    ResponElimina
  13. estàs feta una artista! a mi m'agradaria saber-ne fer! tinc alguna idea però fa tants anys que no agafo les agulles que no en sabria! és molt xulo barrejar colors! besitooos

    ResponElimina
  14. Aigua: Jo he tingut la mala sort que la meva mare no en sap gaire de fer mitja... de cosir tot el que vulguis...

    Zel i Esther: Tot és posar-s'hi, jo crec que això és com anar en bici... que pots estar moltíssims anys sense fer res... i el dia menys pensat agafes les agulles i te'n recordes perfectament!!! ;_D

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!